Els regals de sempre per als parents de sempre!

Davant uns quants regals encara sense amo que romanen sobre una taula a casa als meus pares, la Queralt diu : " Em puc quedar aquest que no té nom? I sinó m'agrada el torno!"

Geronimo Stilton "En el regne de la fantasia"

Ho sabia el meu tió eh mama que vaig demanar aquest llibre!!! I amb lo petit que és! (el tió!)

De tant en tant.....

Avui hem fet una cosa que amb la Queralt no fem mai! Jo, aquesta tarda no treballava, per tant he pogut anar a recollir a la Queralt al col·legi (ella estava feliç, m'ho ha dit la seva professora i tot!) i al arribar a casa, amb l'hivern a punt d'atrapar-nos i la pluja enfosquint el cel, m'ha vingut de gust recordar la meva infantesa i posar-me a berenar amb ella davant la televisió mirant dibuixos animats, li ho he proposat i li ha encantat la idea (tu diràs!) I això hem fet, les dues juntes, relaxades, ens hem assentat al sofà i hem gaudit d'uns dibuixos molt bonics per cert (no estic gens a la moda amb el tema la veritat, seguint la tradició de quan jo era petita, entre setmana la Queralt no mira gens la televisió.

Tranquil·litza't eh mama? tranquil·litiza't!

La Queralt està fent una postal de Nadal per a la seva professora, està assentada davant meu i a cada nova incorporació artística damunt la làmina de cartolina que li he donat em crida l'atenció i me l'ensenya, jo li vaig fent propostes i li transmeto la meva opinió, i al preguntar-li un instant: "Ja estàs?" Em respon: "Tranquil·litza't eh mama? Tranquil·litza't! De moment només he fet la portada!

El tió

El divendres a la tarda, al veure la Queralt que el tió s'havia menjat les mandarines que li havia posat alegrement al matí, va exclamar decepcionada que el tió de St. Celoni se les menja senceres (el de Girona, en canvi, és molt refinat i treu la pela) i gairebé sense deixar cap espai de temps buit va dir que som els pares els que ens mengem el menjar del tió; jo em vaig quedar de pedra!
La meva primera reacció va ser preguntar-li qui li ho havia dit (deixant-me en clara evidència) i em va respondre que ningú! Jo, de manera totalment improvitzada li vaig dir que jo no m'ho podia haver pas menjat ja que no tinc temps als migdies!
Des d'aleshores, però, no ha tornat a posar-li menjar al tio, no sé si per descuit o per despit.

La popularitat també arrriba a la infància

Anant per el carrer amb la Queralt, un dia qualsevol, vaig saludar al meu oncle que estava a l'altre costat de la vorera:

- "Mira Queralt, aquest és el meu tiet, t'enrecordes?"

- "Doncs és famós!"

- " No, s'hi assembla però no és famós!"

- "Que sí, que és famós!"

Fa molta gràcia que la Queralt, que només té sis anys, confongui el meu tiet amb en Lluís Llach (qui realment s'hi assembla!)

Amor de filla ?

La Queralt, de cop, un dia, sense solta ni volta em va espetar:

- "Gràcies per haver-me criat!"

Vés a saber a on ho havia sentit, vés a saber si sap què vol dir,

el cas és que jo, em vaig emocionar!

La canguro

Queralt, et buscaré una canguro:

- "D'acord, però que no parli en castellà!!"

Suposo que ho deia per la canguro d'alguna nena de la seva classe ......

El dia que li vaig dir que la canguro que havia trobat parlava en castellà li va fer gràcia i tot! Perquè deia que aixi en sabria més de la classe i practicaria!!

El que vull ser quan sigui gran (que típic, no? però també que tendre!)

La Queralt diu que vol ser professora quan sigui gran, imagino que per imitació de la seva professora a qui, com totes les nenes i nens de la seva edat, admira, però parlant del tema un dia em va preguntar: "mama, es pot ser dues coses? " i jo li vaig respondre: "I és clar que si!" i va continuar explicant que també volia ser grangera, perquè li agraden molt els animals, i jo l'ajudaré amb l'hort i no sé quines amigues seves també faran no sé què!

Perquè la meva filla no m'escolta?

La Queralt no m’escolta, li he de repetir les coses mil vegades: "pentina’t", "posa’t els mitjons", "posa l’agenda dins la maleta", "vesteix-te" etc.. vet aquí un curt exemple:

- "Queralt posa aquest jersei a l’armari"
.......................................................
- "Queralt posa el jersei a l’armari”
- "Queralt què t’he dit del jersei”
- Queralt: “ i on vols que el posi? ai, és que no m’has dit on vols que el posi!”

I amb aquesta història cada dia, i diverses vegades, i com cansa!

El sentit del ridícul

La Queralt comença a tenir sentit del ridícul, i això la pot arribar a afectar molt, per exemple, té uns pantalons molt i molt hippies (que va triar ella a la fira de Tàrrega, per cert) però que són molt xulos i que li agradaven molt, però de cop, un dia, va dir que no se'ls volia posar per anar pel carrer, davant la meva sorpresa, vaig enraonar amb ella per buscar un motiu i també una solució, i així va sorgir la proposta de dur-los a dansa, que ja es porta aquest tipus de roba, i així ho vam decidir; van passar un dies en els quals tot anava fi com la seda, però, aquest dilluns, es va posar a plorar dient que a dansa no els volia dur, que feia el ridícul, que preferia anar amb els texans encara que la professora la renyés (primer em va dir que la professora no els deixava anar en texans a dansa, lògic! però el seu nerviosisme era tal que després es va contradir afirmant que no els renyaven pas!) És molt probable que algú li hagi dit algun dia que amb aquests pantalons està ridícula, però no ho he pogut esbrinar i lògicament, tot i que he intentat convèncer-la de la poca importància que té el què dirà la gent, no és qüestió de fer-la passar per un mal tràngol, i limitar l'ús d'aquests pantalons, al "d'estar per casa"

També té problemes amb altres complements, com ara els gorros, avui per exemple no se n'ha volgut posar un justificant-ho amb un : "aquest gorro és fatal!" (descripció que aplica a qualsevol gorro)

Jugar a fer de senyoretes

Ara, CADA DIA, la Queralt juga a senyoretes! Disfruta moltíssim!
Tenim una mini pissarra penjada al "rebedor-cuina-sala d'estar-menjador" i ella s'enfila a un tamboret, agafa un carret ple de trastos, el tuper-ware amb els guixos, el llibre del col·legi i comença a fer unes explicacions increïblement gracioses! Fa una imitació gairebé exacte de la seves professores, sovint quedo ben astorada de tot el que retén del que li expliquen.
A vegades, fa els seus deures (llegir) simulant ser la professora! Inclús ha demanat per els reis, més guixos i un esborrador (que de moment, no n'he trobat quan n'he buscat)
És curiós perquè molt probablement hi hem jugat totes i tots a fer de senyoretes!
També diu que de gran vol ser mestre!

Aprendre les hores

La Queralt està molt emocionada! Ja m'ha dit en dues ocasions que al col·legi ben aviat li ensenyarant les hores, que dibuixaran un rellotge de mentida i la mestra els preguntarà: "quina hora és aquesta?"

Dieta

El divendres passat la Queralt es va aixecar malament de la panxa, per tant li vaig fer una nota per tal que al col·legi pogués fer dieta, i ella, tota feliç (això de menjar diferent de la resta de les amigues i els amics li encanta!) em va preguntar: "què hi ha per menjar avui al col·legi? " I és que debia voler saber si el menú que es perdia li agradava o no, ja que alguna vegada que no li ha agradat el que hi havia al col·legi, em demanava de fer dieta (lògicament jo, no li ho permetia pas!)

Les festes d'aniversari

Avui la Queralt m'ha preguntat: "Pots anar a una festa d'aniversari sinó tens la invitació?"
Després m'ho ha contextualitzat: hi ha una nena de la seva classe, que demà fa la festa d'aniversari i a ella no l'ha invitat (la Queralt està indignada, perquè diu que ha convidat a unes altres que no són amigues i en canvi ella si que ho és! -típic, no?) i resulta que ella li ha dit a la seva amiga en qüestió: "has d'invitar a tota la classe perquè sinó els altres nens s'enfanden!" I la nena en qüestió li ha contestat: vine encara que no tinguis la invitació!

Els reis (els tres mags d'Orient!)

El meu germà petit l'altre dia va cometre un greu error: li va donar a la Queralt una revista de joguines! El primer dia ja se l'havia mirat i remirat i estudiat i senyalat tot el que volia! I a partir d'aquest dia, cada dia em parla dels tres reis mags, del que vol que li portin, de les característiques de les joguines que vol, de les avantatges de tenir-les i la importància que els reis li portin, i m'ha demanat que ens mirem la revista juntes i m'ha demanat si podia tornar-se-la a mirar etc...

Jo, després d'aquestes manifestacions, amb la finalitat de preservar la meva salut mental i de retruc la seva, l'he advertida seriosament, que encara queden 2 mesos perquè arribin els reis mags i que si us plau que faci el favor de no parlar-ne més perquè jo no aguantaré sentir a parlar de totes les andròmines que vol durant més dos mesos!

I és que la Queralt té el consumisme tant interioritzat (com totes/tots, per molt que ho neguem) que fa por! Sembla que només podrà ser feliç si els reis li porten tot el que desitja, sobretot el regal estrella: "La Nintendo DS" perquè la tenen totes les seves amigues i tots els seus amics! I és que resulta increïble el poder de seducció que tenen aquests objectes, que semblen tan innocents, i tota la propaganda que se'n fa!

Que Déu ens agafi confesats en aquest any de crisis!

Llegir, llegir, llegir i llegir

La Queralt no para de llegir tot el que veu a tot arreu, es pot donar el cas, per exemple, que anem per el carrer mentre jo li estic explicant alguna cosa i de cop pot ser que ella digui "ta-xi" i jo, molt endinsada en el meu monòleg, de cop aterro en aquests móns de déu i m'adono que la meva filla és una esponja vivent que ho xucla tot, inquieta, mira i remira, i llegeix, i entén, i relaciona, i creix! I li

agrada! I a mi .... també!

M'he despertat perquè un tro ha mogut el meu llit!

Queralt
2/11/2008
a les 10.00 hores del matí

Els diners

De cop, avui la Queralt m'ha dit: " Perquè sempre ens trobem monedes pel carrer? Perquè no ens podem trobar bitllets??

Els malsons

És curiós que una nena que ha dormit gairebé perfectament durant 6 anys, ara comenci a tenir por a les nits al·legant malsons com a justificació per adormir-se amb la llum oberta. M'imagino que és qüestió d'edat, com més grans, més coneixedors dels monstres són, més consciència del risc, veuen més pel·lícules, s'expliquen més històries a l'escola....

Els matins

Poden arribar a ser molt durs, sobretot quan tu no estàs preparada!
Feia temps que no recordava una Queralt plorosa i nena petita, que no para de somicar i de queixar-se per tot!
Tu fas les teves coses, confiant en els hàbits que ha adquirit gràcies als teus esforços (i una mica al seu propi desenvolupament, evidentment!) i quan estàs gairebé preparada (perquè sempre deixes alguna cosa pendent, ja que tu sols acabar abans que ella i sempre et veus obligada a esperar-la, i per tant és més profitós fer-ho fent alguna cosa útil!) la mires i veus que encara està en pijama, amb una jungla per habitació, sense haver esmorzat res i assentada amb la calma més absoluta a la seva cadira (amb rodes!) posant enganxines a un àlbum de fotos (perquè ha de ser de fotos l'àlbum, no pot ser un àlbum específic d'enganxines, no, això no es porta!) i quan li cantes totes les coses que ha de fer (error meu!) es colapsa mentalment i et replica que mai la deixo jugar ni fer res, i que mai té temps ...
I no es fa el llit, es pentina malament, no es vol posar la roba que li vas preparar ahir, diu que no hi ha res bo per esmorzar i tu has d'acabar ofegant la teva impaciència creixent amb un crit.
Que durs que sóns els matins!

Passem massa hores a la feina?

A la Queralt sovint li explico coses (lògic) i també sovint menciono a la persona que està involucrada en el fet que li estic contant, doncs bé, aquest matí, al passar davant una pastisseria li he comentat a la Queralt que un dia hi vaig anar a esmorzar amb una companya de feina i la seva observació m'ha fet reflexionar i arribar a la qüestió que encapçala aquest escrit: "Mama, tu sempre parles de companyes de feina!"

Intelicurta

Estàvem fent una agradable excursioneta i va sortir la paraula "curta" com a adjectiu definitori de la intel·ligència d'una persona, la Queralt va preguntar què significava i jo li vaig explicar de la millor manera que em va permetre la meva capacitat d'oratòria, intentant deixar-li clar la diferència entre la intel·ligència i la manca de la mateixa i la seva espontània resposta va ser:

-"Com tu, mama!"

-"Com jo què? Intel·ligent o curta?"

-"Intelicurta!"

Maria: A en Ninu potser li passa alguna cosa, avui no para de dormir....

Queralt: no mama, jo li he tocat el front i no està malalt!!

En Ninu

La Queralt té moltes ganes de portar en Ninu (el gat) a passejar.

El dia que m'ho va fer saber jo li vaig deixar ben clar que no es podia pas portar un gat a passejar! Ella estranyada, em va espetar: "Perquè? Que està prohibit?" De cop, em va saber greu la resposta que li havia donat, i també em va molestar haver pensat que era ridícul portar un gat a passejar perquè la gent ens miraria i jo passaria vergonya, ja que vaig veure que a la Queralt realment li feia molta il·lusió i que gràcies a la manca de prejudicis, ella ho veu perfectament normal, ja que, si els gosos es porten a passejar, perquè no els gats? Explicar-li que no en tenen necessitat no li sembla una justificació suficient. A veure si la convencen les quatre vacunes que s'han de posar de mes en mes i que per tant fins d'aquí a quatre mesos no podria sortir al carrer!

Aquest matí la Queralt m'ha deixat que la pentinés!

I és que sempre m'hi posava pegues, ara no li venia de gust, ara protestava queixica que li feia mal, ara volia posar-se una diadema, ara li havia fet la cua fatal, i, o bé a mi se m'acabava la paciència, o bé sen's acabava el temps, o bé ella es saturava de tal manera que no em permetia cap moviment més! Per tant, la Queralt esdevenia una rèplica exacte de la seva mare, que sempre va esparrucada a tot arreu, per molt que s'hi esmeri!

Però, aquest matí ..........aquest matí la meva nena m'ha demostrat una vegada més que s'està fent molt gran i que a poc a poc va canviant alguna de les seves manies, perquè m'ha deixat fer una cosa que feia temps que no podia fer: pentinar-la!

I mira que n'estava de mona aquest matí amb les seves dues trenetes!!

Combinar situacions

Degut a la manca de temps, quan la Queralt i jo arribem a casa, ens hem de posar a fer les nostres coses el més ràpid possible, ella ha de fer els deures (que ara per ara consisteix en llegir) banyar-se, "ordenar" l'habitació, sopar, rentar-se les dents....mentre jo faig menjars, plego i endreço roba, faig llits, preparo coses etc... però a mi m'agrada estar al seu costat mentre ella llegeix, per tal d'escoltar-la i comprovar que no s'encanta; l'altre dia però, anàvem de bòlit, i mentre ella tenia el llibre entre les mans, jo posava els nòrdics als llits, primer vaig fer la seva habitació, i ella estava assentada a la seva taula cumplint com a bona estudiant, quan jo vaig acabar amb aquesta feina, vaig haver de traslladar-me a la meva habitació i a ella també la vaig fer traslladar, i es va haver d'adaptar a la nova situació, buscant un espai i posició nous i reemprendre la lectura, tot plegat va ser molt divertit.

Lògicament aquest tipus de situacions s'han d'evitar en la mesura del possible, donat que el millor és que aprengui ja a seure bé per adquirir bons hàbits d'estudi (la posició és bàsica!) tenir el llibre ben recolzat en una superfície plana i dura (per tal que no es faci malbé, només perquè forma part del banc de llibres de l'escola sinó perquè ha d'aprendre a tractar bé l'eina esencial de l'aprenentatge) i no perdre la concentració amb els agents exteriors.

Però.....un dia és un dia!

Entendre el que llegim

Són les 8 del vespre, la Queralt està fent els deures, jo feinejo a la seva habitació mentre escolto el que llegeix: "La meva cosina riu" ...................................... Es fa un breu silenci. I sento com de sobte diu : "I es clar que riu la meva cosina!"

*Aclariment: La Queralt no en té, de cosins, es refereix als meus, que degut a les semblances d'edat sel's fa seus! (lògicament)

......................................

Passen vint minuts de les cinc de la tarda. Vestuaris de l'escola de dansa. La Queralt ja està vestida. Jo l'espero assentada a la banqueta. Li trec l'agenda per mirar quins deures té. Ens entretenim amb un joc de la seva agenda. S'apunten 3 nenes més que hi ha allà. Jo ajudo a la Queralt perquè les altres nenes són un any més grans i van més ràpid. Una nena em pregunta: "Ets la seva mare?". La meva resposta és afirmativa. Ella confessa: "que guai! la meva mare no em vol ajudar!"

La Queralt va veure una parella al carrer que estava discutint i sense pensar-s'ho gaire va comentar:

"mira mama, s'estan separant......".

És curiosa aquesta percepció, suposo però, que ve donada per la seva pròpia situació, o per la que veu cada dia, ja sigui a l'escola, a les diferents activitats extraescolars que realitza o a la televisió.

Les paraules que la Queralt s'inventa

De moment en direm algunes :
La Queralt diu "taquilla" per comptes de dir "esterilla"
L'agenda de col·legi és la "llegenda"

Perquè a què serveix un nòvio segons la Queralt

Per a que vigili els nens mentre tu estàs fent el sopar!!!

L'escàndol escolar: el preu dels llibres de text

La Queralt dilluns començarà primer de primària, un curs important perquè deixa de ser una nena petita per iniciar una etapa d'intens aprenentatge, és per això que s'endinsarà en l'apassionant món dels llibres de text.
Els llibres de text! Quin ensurt que ens han donat! Per a una nena que cursarà primer de primària he hagut de pagar 276 €! I sort que s'ha pogut beneficiar del meravellós invent de l'intercanvi de llibres de text al col·legi! (llàstima que només han pogut aprofitar 3 llibres!)
Vaig fer una mica el ridícul perquè, jo, sense haver mirat prèviament la llista de preus, em vaig presentar a l'escola amb 100 € ... i vaig haver de córrer a treure'n al caixer!Perquè.......què m'havia de pensar jo que els llibres serien molt més cars que els de l'any passat! (que ja van tenir el seu preu!) tenint en compte que n'aprofitava del curs anterior!
Més val que acabin essent uns/es einsteins els/les nostres fills/es!

Massa responsable??

Potser li vaig dir jo a la Queralt que em fés pensar en tancar els ulls al tirar-me a la piscina, ja que portava les lentilles i sabia que si tenia els ulls oberts em podien sortir nedant.
Un cop vaig ser dins, vaig esclatar :
- "Ostres! M'he oblidat de tancar els ulls! Queralt, porto les lentilles?"
I la Queralt em va estar mirant si les portava, i afortunadament si, encara les duia.
A la segona vegada de tirar-me a la piscina, va ser la Queralt - que sempre era la última en tirar-s'hi- la que va exclamar:
- "Mama! Has tancat els ulls?"

La importància de felicitar a un/a fill/a

Ahir, 8 de setembre, dia de les verges trobades, i per tant, el sant de la Queralt, la vaig trucar, per felicitar-la i vaig parlar amb ella una bona estona; avui, també he parlat amb ella per telèfon per un altre assumpte i enmig de la conversa em diu: "mama, em vas felicitar??" Veig que amb el tema de la memòria va per el mateix camí que jo (que hi ha qui m'ha arribat a dir Doris - la d'en Nemo!-)

Les pigues vistes per una nena

Li vaig representar ("re" perquè ja la coneixia) a la Queralt una amiga meva i quan li vaig preguntar si s'enrecordava d'ella va respondre: "abans no tenia aquests piquets"!

La ingenuïtat infantil

Estàvem al supermercat comprant el dinar, la Queralt, una amiga meva i jo, i de postres ens va venir de gust comprar uns gelats, i ja que nosaltres haviem triat el primer plat, li vem deixar triar a la Queralt el tipus de gelat. Ella volia una classe determinada de gelat, concretament una de marca, però jo, com sempre, vaig veure que hi havia la versió econòmica al costat, i a més a més era una caixa amb només 3 gelats, a diferència de la que volia ella que era de 4 gelats (cosa que ens anava millor perquè ens anava millor donat que érem tres) i vaig intentar convèncer-la per tal que cedís a la seva insistència a quedar-nos amb la caixa no només més gran, sinó també més cara, i ella, davant els meus raonaments poc convincents sobre el gust d'aquests gelats que ella no volia ens va espetar un: "deixa'm olorar!"
La meva mirada amb la de la meva amiga va ser suficient per esclatar a riure totes plegades.

La retrobada

- Mama..................... no m'enrecordava de la teva cara!!

Feia 15 dies que no ens vèiem.....................................

Mama.........Vull una Nintendo ..........

- Vols una Nintendo? Perquè?
- Vull una Nintendooo..............mama, em compres una Nintendo?
- Demana-la al Reis................................................................
- I quan queda perquè vinguin els reis?...................................
(....................................................................................)
-Mama, vull una Nintendo!!! O una mascota!!! (em pensava que ja ho havia entès quan en vam parlar, d'això de la mascota)
- Quan és el meu sant?
- D'aquí un mes, però per el Sant no es regalen aquestes coses..................són massa cares.....n'hem de parlar Queralt.
(.................................................................................)
- Mama.................................vull una Nintendo!!! ...............................
- Perquè la vols la Nintendo Queralt?
- Perquè sinó m'avorreixo!!!!!
- Queralt, n'hem de parlar.....................................................................


És difícil aquest tema, jo no sóc gaire partidària d'aquestes maquinetes, però ella veu que aquesta amiga la té, i aquella altra també i no sé qui més també .....i que s'ho passen bé.............. és un desig efímer o real?

S'han de mirar els avantatges i els incovenients i buscar el moment/dia adequat...

És complicat.... una dificultat més en la feina de mare /pare.............

La meva petita acotxadora

Els nervis a flor de pell, el blau de la camisa enganxat al meu cos per la suor, m'he posat a la pinya, amb el cap cot,vigilant que no em veiés,he sentit el seu nom,i amb cautela he aixecat el cap,l'he vist en posició, quin alleujament! No ha dit el temut no!
Ha fet cas del que li deien, "mira endavant Queralt", l'he estat observant, dissimulant, el castell ha trigat a pujar, ha anat lent, i he patit més del normal, ella ha preguntat als dosos "és de 6 o de 7?" "de sis" l'hi han respost.
Fins que no s'ha descarregat el castell no m'he tranquil·litzat,
ha baixat bé, lenta, però bé, i l'orgull m'ha envaït quan l'han
agafat per portar-la amb la canalla.
La meva nena s'ha estrenat a plaça!I ha anat bé!

Un bon recurs per a mares/pares desesparades/ts (com jo!!!!)

És broma!! La Queralt tampoc em dóna tants maldecaps, el que passa és que quan es porta malament, es porta mooolt malament! I jo, que tinc poca paciència i molts nervis, exagero sempre una mica la situació, ja sigui a l'hora d'afrontar-la o d'explicar-la.

Doncs bé, un dels recursos que he iniciat recentment i m'està funcionant molt bé - de moment- és el següent :

Fer una quadrícula (que la facin ells/es) de la mida que es cregui convenient (jo aconsellaria fer-hi forces quadres) i cada dia hi han de dibuixar una rodona, verda o vermella, en funció de com s'han portat, nosaltres la fem verda si s'ha portat bé i vermella si s'ha portat malament (és vàlid fer la meitat vermella i l'altre meitat verda, ja que si el matí s'ha portat malament, té la oportunitat de rectificar a la tarda) i quan has acabat tota la línia (que pot ser vertical o horitzontal) fas un recompte de les rodones, i si guanyen les verdes hi ha premi!!!
El premi poden ser coses molt variades, des d'una joguineta que el/la nen/a fa temps que demana, una sorpresa, o .............. el que sigui!
Aixo m'ha anat bé perquè la Queralt tot el dia em demana que li compri tal cosa i tal altre i que mai li compro res i això li agrada molt i ho vol... i... i.... i perquè he aconseguit motivar-la cada dia perquè es porti bé (ja al matí quan la desperto li dic : Queralt! Que només te'n queden dos!! per exemple) i també he satisfet un dels seus tants desitjos materials - que de tant en tant ja van bé!-
He de confessar que aquesta "idea" està inspirada amb alguna tàctica que alguna mare (més veterana que jo) m'ha comentat; això demostra que sempre s'han d'escoltar les altres mares i els altres pares! Sempre en pots treure profit d'alguna cosa, encara que cada fill/a sigui diferent!
Però... aviso: també et pots trobar en que el teu fill/a et digui que haurem de fer-ne una per tu!! Com ha sigut el meu cas!

Apendre a llegir

Avui m'he emocionat, arraulida al sofà del pis amb la meva filla al
costat, amb un llibre entre les mans, ha llegit una frase sencera amb força rapidesa i l'ha entès!

Fins ara, hi havia dies que no en tenia ganes, quan llegia ho feia molt lentament, no entenia les frases o les paraules...... Però avui............... m'he adonat quen'ha après molt!


Ja fa temps que comprem la col·lecció de les tres bessones ....."De mica en mica"i la Queralt va llegint......poquet, però va fent.....................i al acabar un llibre, en comprem un altre...........

M'agrada a mi i li agrada a ella...............

Festival final de curs

Ja fa dies que la Queralt va fer el festival de final de curs, però, ara, mirant les fotografies d'aquest dia, he recordat la sensació de veure-la desfilant en el grup dels més grans, amb les seves dos cuetes roses i la faldilla de hawaina, també de color rosa, i els nens, amb una corbata blava; van ser els últims dels "P", és clar, i quan van sortir (ells sols! Els de P-3 i P-4 sortien barrejats) els de P-3 se'ls veia petits, petits, en comparació amb els de P-5 i aquesta observació ens va fer reflexionar a les mares i pares que estàvem intentant filmar-los o fotografiar-los. Fa quatre dies les nostres filles éren de les més menudes!!
Les nostres nenes s'han fet grans.......i això et fa ser més conscient del pas del temps, la Queralt ja no és l'infant que em necessitava a tothora, ara ja és amiga de les seves amigues, néta dels seus avis, neboda de les seves tietes i tiets, no és només la meva filla, ja té una independència, una personalitat, ja la puc deixar sola i ella no m'enyora en absolut perquè és la mar de feliç!
I això per una banda ho agraeixes, perquè pots deixar-la sense patir, però per l'altra enyores el bebé que un dia va ser.....

La Queralt ara tot el dia diu NO, NO vol fer això, NO vol anar allà etc....
i li vaig dir que a partir d'ara no li deixaria dir NO, que n'hauria d'aprendre
i em va etzibar: mama, compra'm unes pastilles per deixar de dir NO!!!! I
jo, lògicament, vaig esclatar a riure...(Això té una explicació, la Queralt
sap que m'estic prenent unes pastilles per deixar de fumar...)

Dinar a casa

La Queralt em va preguntar si la meva "jefa" un dia em deixaria plegar
abans perquè ella pugui dinar a casa...

L'estiu

El fet que les filles i els fills acabin el col·legi suposa per a totes les mares i els pares, un maldecap, ja que s'ha de reorganitzar tot, per exemple s'ha d'escollir el casal o les activitats adequades; i parles amb els teus coneguts o amb les mames per veure quin és el millor lloc on pot anar la teva filla, qüestió que valores en funció del preu, dels horaris, de la distància del teu lloc de treball o de si està organitzat per setmanes o per mesos, donat que hi ha alguns casals (no anomenaré quins) en els quals no està permès inscriure l'infant només dues setmanes (i conseqüentment pagar només dues setmanes, com és just) també mires l'espai, si són quatre parets d'asfalt (a on estan tot l'any) o si poden gaudir de la natura, aire lliure, sol ............
Tot i això, independentment de la teva bona elecció (segons el teu propi criteri) et pots trobar com és el meu cas en què la teva filla et digui: "Això no són vacances! Anar a un casal no són vacances!"
I quina raó té pobreta, s'aixeca a la mateixa hora que durant el curs i no para en tot el dia de fer coses!!! Això no són vacances.................................

La meva primera experiència amb una grua

Dijous a la tarda, mentre tornava a casa, vaig passar pel carrer on normalment aparco el cotxe, i em vaig quedar ben estranyada al veure que a on al matí havia vist aparcat el cotxe n'hi havia un altre, vaig estar dubtant bastant ja que mai recordo el lloc exacte del carrer on el deixo, donat que l'agafo poc sovint, però no el vaig veure enlloc més, vaig acostar-m'hi i no vaig veure cap senyal groga en forma de triangle, tot i que l'havia aparcat sobre un pas de zebra, no se'm va ocórrer que la grua se l'hagués emportat, ja que cada dia hi ha un cotxe aparcat allà i jo l'havia aparcat moltes vegades i mai se me l'havien emportat, és un pas de zebra semiesborrat i té una vorera alta, per tant, pot dur a confusió. Per tant de seguida vaig pensar que me l'havien robat! La Queralt estava ben preocupada pel seu paraigües, que estava dins el cotxe i era nou i li encantava!
Al arribar a casa vaig trucar a la policia anunciant que potser me l'havien robat, i m'imagino que debien esclatar a riure al comprovar que era la grua qui me l'havia robat!
Vaig haver de fer mans i mànigues perquè algú pogués acompanyar-me a buscar-lo i algú es quedés amb la Queralt que estava sopant. (Éren les 8 del vespre d'un
dia lectiu)
Un cop al dipòsit vaig fer amistat amb el vigilant, qui em va dir que cada dia la grua s'emportava els mateixos cotxes!
Em van cobrar 79 € per el SERVEI DE GRUA! Bastant car per ser un servei que jo no he demanat! Bé, i al parabrises tenia un regal que m'obligava a pagar 90€ més!
Està clar, que jo, no aparcaré mai més en aquell lloc, i està clar, que vist el panorama, hauré de decidir-me finalment per llençar els diners que tant em costen de guanyar per mantenir un tros de ciment i tenir dret a aparcar-hi el meu cotxe a costa d'enriquir algú altre que no sigui l'ajuntament.
És la meva segona multa en els meus 9 anys de carnet, les dues d'aparcament, i les dues durant l'últim any, i s'ha de tenir en compte que sóc molt curosa (o poruga) no m'atreveixo a aparcar a un lloc susceptible de ser retirat, per tant això em porta a la fàcil conclusió que s'estan reduint exageradament els aparcaments gratuïts.

Les colònies

La Queralt aquest cap de setmana se'n va de colònies, i tot i que no és la primera vegada que hi va, em planteja una sèrie de qüestions: s'ho passarà bé? M'enyorarà? Passarà bona nit? Es comportarà o mostrarà la seva part més fosca?Tornarà amb tot el que se'n va endur? Ja que, encara que m'hagi passat el vespre etiquetant la seva roba, i ho hagi col·locat tot ben posat t a la motxilla amb ella perquè sàpiga on és tot, és probable que no se'n preocupi gaire!

Suposo que és llei de vida que jo ara pateixi per això, si s'ho passarà tan bé que ni s'enrecordarà de mi!!!

Últim dia escolar

19 de juny de 2008

Últim dia de col·legi per a la gran majoria de nenes i nens, entre elles, la meva filla Queralt.
Ella no va fer grans estralls, com la meva cosina o el meu germà, que van plorar entristits perquè s'acabava "el cole", només va esmentar el pica-pica que havien fet al matí i va deixar clar que ella volia feina (entenent com a feina, deures) i que no li n'havien posat.
No sé si acaba de ser gaire conscient que l'any vinent comença una etapa ben diferent, ja que començarà l'etapa obligatòria, és a dir, primer de primària! Com passa el temps!

Tindrà unes altres mestres (ha tingut 3 anys seguits la mateixa tutora) entrarà per una altra porta, la porta dels grans, tindrà un tracte diferent per part dels professors i jo també ho notaré, perquè tindré més feina: educar-la intensament (ara és l'edat clau!) i ajudar-la a fer els deures, amb molta paciència (m'imagino) i així recuperar, amb més o menys mesura els meus anys d'estudiant, i això per una banda fa gràcia, perquè m'endinsaré en els meus records però per l'altra em fa mandra, ja que hauré d'invertir-hi més temps.

La Queralt s'em fa gran...

Costa fer el primer pas...............

Amb això de les noves tecnologies encara no m'hi aclaro gaire jo! hi estic entrant lentament.......(potser massa i tot! però com diu un refrany "Més val tard que mai!")Ja feia un temps que jo sentia a parlar dels blogs (menys mal no?) inclús havia intentat visitar-ne algun, amb forces dificultats, la veritat sigui dita, però en cap moment des de la primera vegada que vaig tenir coneixement de la seva existència fins fa ben poquet temps - més endavant ho explico amb pèls i senyals - em va passar pel cap de crear-ne un de propi ! Tot va començar per un excès d'e-mails col·lectius entre 8 dels meus 9 germans, en un parell de setmanes no paràvem d'escriuren's i de dir-nos tonteries els uns als altres, molt divertit la veritat, i a més, em vaig sorprendre de la gràcia que tenen alguns dels meus germans (no és que mai no ens haguéssim enviat e-mails, però suposo que aquesta vegada em vaig fixar més en el contingut que en el continent, o simplement, les meves germanetes - no tant petites ja!- i els meus germans s'han anat fent grans i han anat adquirint habilitats d'expressió escrita)En fi, jo, vaig proposar de crear un blog en el qual hi tinguéssim tots accés amb la finalitat de poder escriure-hi el que ens convingués i els altres, de manera totalment voluntària - a diferència dels e-mails, que encara que no ho vulguis, el rebs!- hi poguéssim accedir i escriure el que ens vingués de gust sense colapsar-nos les bústies de correu electrònic.Això va provocar un debat: els uns deien que havia de ser una cosa seriosa i formal, res de tonteries, els altres estàvem a favor de fer-ho més familiar i informal, que de fet, és el que som, familiars!Total, que el blog ja està creat però encara hi ha alguns germans que, o bé no s'han inspirat o bé no s'han dignat a moure un dit per tal de donar senyals de vida!I ... al cap de pocs dies del naixement del blog dels Arxer Fàbrega ... jo em vaig il·luminar!! Perquè necessitava plasmar per escrit i compartir tots els progressos de la meva filla Queralt, totes les anècdotes, totes les enrabiades, les preocupacions, tot el que feia referència a fer de mare - amb 27 anys (que avui en dia ........és...............diferent, jo crec!) d'una filla de 6 anys, en ple desenvolupament de la seva personalitat, fet que implica un esforç educatiu constant i important!No és que no ho comparteixi amb, per exemple la resta de mames del cole o companyes d'altres llocs o amigues o amics que de tant en tant em pregunten per ella, és més que això, és la necessitat de no deixar oblidades aquestes inquietuds en el meu trist diariet ( i tant trist! que cada dia té un format diferent! ara una llibreta, ara un tros de paper de no sé on...) Feia dies que barrinava això del blog, però no sabia pas ni com carai posar-m'hi! Sinó era la mandra, era la son, sinó la impossibilitat de trobar alguna pàgina per saber com es fan....... però en fi, avui dia 17 de juny de 2008, he creat el meu blog, un blog a on narraré per a qui vulgui,petites historietes, que a a voltes semblaran insignificants, però en alguns moments seran trepidants! Moltíssimes gràcies!

Els nostres minuts de glòria........

Hi ha qui té els seus minuts de glòria, jo encara no els he tingut, però si vaig tenir la oportunitat, ara fa un any i mig, concretament el febrer de 2007 de sortir en una revista, el "Magazine" de "La Vanguardia", a casa els meus pares el reben i jo,un dia, vaig veure una convocatòria de "Jóvenes Extraordinarios", jo vaig comentar-li a la meva mare què li semblava si enviava un escrit de la meva història, una mare jove orgullosa d'haver finalitzat una carrera universitària tot i les adversitat que se'm van presentar en nombroses ocasions, ella, com sempre fa, va dir, per dir, "i tant! envia-ho!" jo em considerava una jove extraordinària en el sentit que sobresortia dels esquemes actuals de la ordinarietat, sense un sentit perjoratiu, i així ho vaig fer, vaig enviar l'escrit sense ni pensar ni per un moment que em respondrien.
I al cap d'uns dies em va trucar la noia que ho porta, preguntant-me si m'importava que vingués un fotogràf a fer-nos fotografies a mi i a la meva filla, jo vaig contestar que tot i que em feia cert respecte i certa vergonya, em semblava una bona idea.
I així va ser com va venir el fotogràf, vaig demanar permís a la Universitat de Girona per tal que ens cedíssin l'espai i vam estar, la Queralt i jo, ben bé una hora posant per el periodista.

(Vull afegir que el text publicat difereix una mica del que vaig enviar i que al peu de la fotografia especifica que jo estudiava a la UDG quan em vaig quedar embarassada però aleshores jo estudiava a la UPF)
I aquí hi ha el resultat:

Maria Arxer, con su hija, Queralt, en una de las aulas de la facultad de Derecho de Girona donde estudiaba cuando quedó embarazada.

“Después de cinco años de maternidad y ganas de tirar la toalla, por fin me he licenciado”
Maria Arxer, 26 años. Pluriempleada, licenciada en Derecho y madre sola“Junio del 2001. Tenía 20 años, acababa segundo de Derecho, la vida me sonreía, tenía amigos, un novio, una familia fantástica..., y una tarde me entero de que estoy embarazada. Mi mundo se derrumbó. El mayor problema era lo que pudiera pensar mi familia, donde todos me tenían tan bien considerada. No es raro: soy la mayor de diez hermanos y de 53 primos. Nunca me había planteado quedarme embarazada, pero mucho menos la posibilidad de abortar. No había otro camino que seguir adelante, así que mis planes se obstaculizaron. Quería empezar otra carrera y me habían adjudicado una beca para ir a Lisboa con un programa Erasmus. No podía hacerlo. Pero me prometí terminar Derecho. Era típico oír casos de chicas que habían dejado de estudiar al quedarse embarazadas y no quería que me ocurriera a mí. Por fin, después de cinco años de maternidad y de dudas, de ganas de tirar la toalla y de lucha continua, que no hubiera resistido si no hubiera sido por mis padres, por mi familia y por mis mejores amigos, el pasado septiembre me licencié. He alcanzado uno de mis objetivos más costosos. A ojos de cualquiera pueda parecer una tontería porque hay miles de licenciados y padres y madres que combinan trabajo, familia y estudios. Pero haberlo hecho llevando una casa, una hija y varios trabajos a la vez para poder llegar a fin de mes hacen que me sienta una persona luchadora. Para mí no ha sido fácil. Cuando vives en un cuarto piso sin ascensor, sin bañera, sin calefacción y con un techo que se cae a pedazos y el alquiler va subiendo cada vez más y no existe la más remota posibilidad de irse a uno más amplio porque no lo podría pagar con mis ridículos sueldos, no sientes precisamente que la vida sea un camino de rosas. También te desanimas cuando al buscar trabajo tienes que mirar el horario porque no puedes dejar la tarea más importante, que es hacer de madre, o cuando tienes que contar siempre el dinero al céntimo para poder llegar a todos los gastos. Con todo, soy la mamá más feliz del mundo. Cuando voy a buscar a Queralt al cole y se me lanza a los brazos, o se levanta por la mañana y me dice que me quiere, o ahora, que me pregunta de dónde sale el agua del lavabo, no puedo ver nada negativo en las decisiones tomadas. Mi vida no es como la de la mayoría de las chicas de 26 años. Ayer viernes me acosté a las 11 de la noche, pero esta mañana he podido levantarme con ella y jugar. Y me encanta.”

http://www.magazinedigital.com/reportajes/jovenes_extraordinarios/reportaje/cnt_id/340/pageID/17

Trossets de la vida d'una mare de 27 anys i la seva filla de sis

Juny de 2008

Talment com a l'anunci: "Dormir com un nen"

Aquesta nit no l’he dormit seguida, la meva filla, ha vingut amb la llanterna dient que no podia dormir, que tenia un mal son, ha vingut unes quantes vegades, recordo molt vagament els fets, jo estava ben adormida, hi ha hagut un moment que ha dit que s’havien acabat les piles de la llanterna, després ha dit que que volia dormir amb mi, després que si jo podia obrir un llumet (petit, que té l’habitació) total, que arribes a la conclusió que el teu descans, a voltes, no depén només de tenir un bon coixí, un bon matalàs o tenir facilitat per poder conciliar el son aviat, sinó que molts dies, per bé o per malament, depén de com dormi la teva filla, i jo no em puc queixar! La Queralt va a dormir pràcticament sempre a les 9, just després del o dels contes, quan jo li dic, i agafa el son de seguida, però si s'aixeca per anar al lababo, te n'enteres! Si té un mal son, te n'enteres! Si cau del llit, i tant si te n'enteres! Sobretot si fa els xiscles que un dia em van despertar ben esverada!

Les tardes a casa

La pluja d’ahir ens va obligar a quedar-nos tota la tarda a casa, tornant de l’escola, la Queralt anava amb les mallorquines, i es clar s’estava mullant molt i ella (per variar) es queixava, doncs vaig agafar-la a coll una estoneta, ella portava les sabates a la mà, i jo el bolso penjat en una banda, en l'altre el paraigües i la meva filla, quina incomoditat! I com em pesava!Al final la vaig fer baixar perquè no podia més però la tossuda preferia anar descalça pel carrer que tornar-se a posar les mallorquines, ja que deia que estaven molles! Total, que al arribar a casa, entre els jocs (“Quién es quién”, “Los monos saltarines”, el CD........) jo anava notant un cansament general bastant pesat, els braços em feien molt de mal....... tu diràs! Ja no tinc 18 anys i la meva filla ja deu vorejar els 20 kilos!! Hi va haver un moment de desbordament quan la Queralt de cop volia muntar la cabana, volia anar amb patins, volia agafar no sé què de no sé on, volia.......i volia.......... jo em vaig posar a muntar la cabana que està gairebé trencada i que ocupa massa espai, la Queralt va patinar un minut i després em va deixar els patins sobre el llit (perquè encara que jo li digués que els traiés 20 vegades no em va fer cas!) jo suava muntant, i anava veient més trastos per aquí i més trastos per allà. De cop, cansada ja de tot, la Queralt va agafar una trompeta de joguina que té i es va posar a la terrassa a incordiar el personal, anava bufant ben fort, per molestar , al principi la vaig deixar fer, però com que em va arribar a molestar a mi i tot la gran bufera que primer agafava i que posteriorment deixava anar molt impetuosament, vaig acabar per dir-li que es busqués una altra distracció.

En dies com aquest són els que penso que una filla pot arribar a donar més feina que quan té germans, que almenys es distreuen junts!

Tot el que desitja una filla i més....

La Queralt, últimament s'ha obsessionat en tenir una mascota, primer em demanava un gos, dia rera dia, jo li argumentava calmadament les raons que ens impedien de tenir un gost al nostre pis de 49 m2, i un dia, amb molt de seny, va dir que ja entenia perquè no podíem tenir un gos: "perquè a la terrassa no hi ha lloc per a ell" però ella m'ha continuat insistint, fins arribar al punt de fer-me plantejar seriosament quina mascota podriem tenir al pis, jo li dóno idees quan vol que parlem del tema, ara un peix, ara una tortuga, ara uns cucs de seda, ara un canari, bé..., de moment puc estar tranquil·la, entén que fins que no arribi el seu sant (8 de setembre) no hi haurà mascota, i amb sort ja se n'haurà oblidat, tot i que verbalitza sovint que té ganes que arribi el seu sant (entenc jo que per el regal, que en aquest cas, seria una mascot)

El que em va sorprendre un dia va ser quan em va dir que volia una Nintendo, i de seguida, va posar-me entre l'espasa i la paret afirmant que "o la mascota o la nintendo" i es clar, costa estar constantment negant tot el que la teva filla et demana, que de fet, es passa el dia demanant, quan anem per al carrer, per exemple, demana als reis totes les coses exposades amb molt d'enginy als aparadors (encara que sigui dia 8 de gener, ella ja demana per els reis de l'any vinent) i a més mai estar contenta amb el que té, encara que ella gairebé no hi càpiga a l'habitació de tantes andròmines que hi té, diu que s'aborreix i que no té joguines maques, i es que es clar, jo, la seva mare, em limito a comprar-li contes, no només per a què agafi afició a la lectura sinó també perquè explicar sempre els mateixos contes em resulta al final una mica avorrit!