La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
divendres, de desembre 24
La gent gran
Parlant sobre la gent gran la Queralt va dir: "recollidors d'avis" i "orfanats d'avis" ..
El típex
-"Existeix el típex de colors?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
diumenge, de desembre 19
Guai
Un nen que va venir a casa, va dir que jo era molt guai perquè portava una pulsera d'aquestes de moda ara que són de goma i tenen formes, i quan li ho vaig comentar així de broma a la Queralt, aquesta va respondre: "No ets guai només per això!"
De càmping
Es veu que la Queralt i una amiga seva, volen anar amb mi de càmping perquè es clar, jo sóc molt guai i en sé molt de fer tallers i ...."
En un altre dia d'aquests en el que jo vaig renyar el gat per no sé quin fet, i que no trobava el moment per acabar la instrucció i que un cop vaig parar, al cap d'uns segons hi vaig tornar, la Queralt va deixar anar: "Vale, però ara ja està".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
En un dia d'aquests que jo "renyava" a la Queralt per vés a saber què i que vaig engegar un discurs quilomètric que al final es va convertir en una redundància repetitiva en la qual les paraules ja es barrejaven les unes amb les altres la Queralt em va dir: "Vale, però ara calla i respira".
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
dimarts, de desembre 14
dijous, de desembre 9
Halloween
- "Queralt t'he canviat les cortines per unes de blaves però no sé si t'agradaran ja que l'habitació queda molt fosca..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
El tió, el seu menjar i el gat
La Queralt està ben preocupada per com donarem el menjar al tió sense que el gat s'ho vulgui menjar. L'altre dia la vaig trucar i una de les poques coses que em va dir va ser si ja havia pensat una manera de fer-ho i davant la meva negativa resposta va comentar ben emocionada que ella ja ho tenia i que ja m'ho explicaria.
dilluns, de novembre 29
De broma
- "M'he de comprar un abric bo, bo, perquè aquest no m'abriga gens"
- "Que te'l menjaràs?"Respon ella cínica!
divendres, de novembre 26
El diccionari de les h
L'altre dia la Queralt em va dir que volia demanar al tió (ella no només demana al reis!) un diccionari de castellà, un diccionari d'anglès i un diccionari de les "h"! I és que resulta que quan fem els dictats, sempre li intento explicar perquè aquesta "a" o aquesta "i" van sense "h".
divendres, de novembre 12
En Sol
-"Saps perquè en Sol es diu Sol? Perquè, oi que es porta molt bé? I a les persones que es porten molt bé, se'ls diu que són un sol?"
dijous, de novembre 11
Altre cop la botiga
Anant pel carrer, la Queralt va començar a fixar-se en l'existència de cartells que posava "es lloga" i els anava assenyalant i comentant que buscarien el més econòmic.
No sé si va ser el mateix dia o un altre que li vaig preguntar en què pensava i va respondre: "En la botiga."
De pel·lícula
-"Demà faré com a les pelis, apagaré el despertador així (i ho representa tot gesticulant) estiraré els braços així, em posaré les sabatilles ..." i no recordo més detalls de tot el ritual que va programar i que evidentment, no va fer!
El NOSTRE mòbil
Un dia d'aquests en el qual la Queralt m'insistia que volia un mòbil perquè les seves amigues en tenien un, no se'm va ocórrer res més que dir-li que podríem compartir el meu. Li va semblar una idea brillant i va voler apuntar el número d'alguna amiga seva i me'l demanava per fer fotografies. Però, com passa amb tot, de seguida se'n va oblidar, fins que l'altre dia, al dir jo no sé què del meu mòbil va puntualitzar: "El NOSTRE mòbil"
dimarts, de novembre 9
Okupar
La Queralt està obsessionada amb el seu club dels animals, tot el dia en parla. Ara resulta que vol muntar una botiga, va dir: " La mare de la x no la deixa (com si jo sí!) però volem mirar una botiga que estigui abandonada i anar-hi, arreglar-la ...
- "Però Queralt, això no es pot fer, segurament tindrà un propietari."
- "Doncs li demanarem, no? I pintarem les parets i farem samarretes amb bitxos dibuixats i es dirà I love animals."
No sé com va anar que li vaig acabar dient que els locals es llogaven o es compraven i em va demanar que li deixés diners per comprar.
Avui, quan l'he anat a recollir al col·legi, el primer que m'ha dit és:"Em deixaràs els diners, no, mama? Tu m'ho vas dir! Els pots demanar al banc! (I és que també li vaig explicar que quan la gent vol comprar i no té diners, els demanava al banc.)
Els plàtans
La Queralt va iniciar una conversa sobre els arbres de la devesa de Girona:"Els plàtans, amb accent ...." Fa gràcia que mentre diferenciava entre els plataners i els plàtans especifiqués que la paraula plàtans va amb accent.
Les sabates
-"Sort que tenim sabates, sinó els peus es gastarien. Sortirien pells i allò arrugat sinó portéssim mitjons i sabates."
dilluns, d’octubre 11
"El club dels animals"
Últimament la Queralt m'explica que al col·legi fan "clubs" diversos, molts amb influències clarament televisives, però per sort l'altre dia em va explicar que havien creat juntament amb una amiga "el club dels animals", es veu que al principi es van atabalar perquè tothom volia formar-ne part, i elles el que van fer va ser assignar a cada nen o nena la tasca de vigilar que no hi hagués ningú al pati que matés a cap animal, que és l'objecte del club, salvar als animals. Un cop a casa, es va dedicar a fer cartellets amb papers i pintant amb colors frases com: "Injustícia, no mateu als animals" i dibuixan-t'hi animals, molt bonics, per cert. Em va dir que els repartirien. La decepció, però, va corprendre-les ràpidament, ja que ben trista em va dir que els nens i nenes els esparracaven els papers, jo la vaig intentar consolar que era normal, que a moltes persones això no els interessava, però amb què una persona hi parés atenció n'hi havia prou, i que sempre hi hauria algú que trobaria el paper al terra o estripat i ho llegiria i en faria cas.
dissabte, d’octubre 2
El dimarts passat, a quarts de 6, em van haver de trucar de l'escola per dir-me que la Queralt encara era allà, i jo, tota trasbalsada, vaig sortir del curs que estava fent i la vaig anar a recollir.
I és que vam tenir un problema de logística amb la mare, donat que aquell dimarts no li vam recordar si la podia anar a buscar com cada dimarts.
Un cop ja estava amb la Queralt em va explicar que a una nena de la seva classe també li havia passat, que també la van anar a recollir un dia molt més tard de l'hora. (Suposo que ho explicava no només per sentir que no era la única nena del món a la qual es deixaven sinó també per tranquil·litzar-me que no era la única mare a qui li passava).
L'altre dia la Queralt em va demanar de dormir amb mi i com que jo hi anava més tard em va dir que vigilés perquè hi havia una cosa.
A sobre al coixí hi vaig trobar una nota molt tendra que més o menys deia així: "Mama, he tret el pijama de sota el coixí i l'he tornat a plegar, espero haver-ho fet bé. Paraules d'amor"
El cotxe "piju"
El nostre cotxe s'està morint, el mecànic molt amablement em va recomenar que me'n comprés un, i això li ho vaig dir a la Queralt comentant-l'hi que seria un cotxe de segona mà molt senzill.
-"Sí, que no tingui "pijades" eh?"- va afegir ella.
divendres, de setembre 17
-"Algú va dir que les coses petites són grans sense que ho sapiguem" - va explicar un dia la Queralt mentre sopàvem ella i jo i sense que vingués a "cuento". Jo li vaig preguntar que qui era que ho deia i tot posant-me un exemple d'un castell de sorra (que encara que sigui petit si la persona que l'ha fet amb molt d'amor, resulta un castell gran) em va respondre que no ho sabia qui ho havia dit però que li semblava que havia sigut la Mafalda.
dilluns, de setembre 13
Les plantes carnívores
- “A veure si el que vols per al teu sant és el mateix que penso jo!” Li pregunto a la Queralt el dia del seu sant.
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........
Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........
Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!
Primer dia de col·legi
Dimarts 7 de setembre, tornada del primer dia de col·legi:
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......
Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......
Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".
dilluns, d’agost 16
La rentadora
Li vaig ensenyar a la Queralt des del cotxe, una botiga de segona mà a on li vaig dir que hi podríem anar per veure si tenien rentadores i ella va dir: "sí que en tenen!" I és que resulta que al cartell n'hi ha una de fotografiada i ella va donar per fet que això volia dir que si que n'hi havia.
dissabte, d’agost 14
El circuit de gimnàstica
La Queralt em va dir que m'havia d'aprimar i per això em va preparar un circuit per fer esport: els dilluns i dimecres em toca "hula-hop" i el dimarts i dijous corda. Jo li vaig demanar un dia de festa i per sort em va concedir els divendres.
Per tal que no me n'oblidés m'ho va escriure en un paper i el va penjar de manera que el pugués veure cada dia. Afortunadament de seguida van arribar les vacances i encara no he tingut ocasió de practicar-ho...
divendres, d’agost 6
L'invent del mes
La Queralt li demana a la meva mare el "ratolí" de l'ordinador per tal de penjar-la amb un fil i que el gat hi jugui.................
dimecres, de juliol 14
L'incident
Fa dos dies vam tenir un incident que m'ha fet reflexionar:
La Queralt estava a la terrassa amb dues amigues i entre totes van tenir la idea de tirar aigua a la gent que passava pel carrer. La primera i única víctima va ser una senyora amb el seu fill, a l'instant la Queralt va venir arrepentida a la cuina (que és on em trobava jo) a dir-m'ho. Vaig sortir ràpidament a la terrassa a demanar disculpes i a comunicar que baixava per aclarir el tema.Vaig obligar a la Queralt a baixar amb mi a demanar perdó i molt espantada em deia que no volia, sense raonar i capficada en ella mateixa s'hi va negar rotundament durant uns minuts, plorant i xisclant a la vegada. Finalment va accedir i vam estar parlant amb la senyora, la qual va exposar que no havia sigut només la meva filla sinó també les altres dues, que entenia que s'havia deixat influenciar per el moment i l'eufòria de les amigues i la va advertir carinyosament a ella que allò no s'havia de fer. La Queralt va demanar disculpes i va quedar en una anècdota més o menys graciosa que a mi em va fer arribar a la conclusió que les mares i els pares som responsables dels actes de les nostres filles i fills encara que no ho vulguem.
divendres, de juliol 9
Ser àvia
La Queralt sovint em parla dels fills que tindrà fent referència al nom, a la roba o al col·legi que ella diu que vol que es diguin, portin i vagin (i si vol el seu marit també, es clar! diu ella ....) però mai encara m'havia fet la següent pregunta:
- "Tens ganes de ser àvia?"
- "La veritat és que amb 29 anys tinc més ganes de tornar a ser mare que de ser àvia!"
La mort
- "Quants anys falten perquè et moris?" em va preguntar la Queralt.
- "Molts"
- "Quants? deu?"
divendres, de juliol 2
El desodorant
La Queralt ja fa temps que sovint em demana el desodorant, jo vaig optar un dia per no deixar-li però ella ha anat insistint fins que ahir va tenir una gran idea: va agafar una bola que tenim per fer massatges que té un suport i li ha posat l'aigua d'un pot a on anteriorment hi havia hagut colònia (la qual cosa fa que aquesta aigua estigui una mica "colonitzada") i tan feliç!
dilluns, de juny 28
Perduda
Dues germanes meves, el meu germà petit, la Queralt i jo, vam anar al Media Mark perquè era l'aniversari de l'últim i es volia comprar unes pel·lícules, jo vaig anar a la nau del costat a mirar-me unes coses i quan vaig tornar les meves germanes em van dir que no trobaven a la Queralt. Vam començar a buscar-la com boges, a punt d'anar a la consigna per tal que la cridessin quan una senyora em va trucar al mòbil, em va preguntar si era la Maria i em va dir que la Queralt estava amb ella a prop del cotxe. Hi vaig anar corrents i resulta que la nena havia sortit del Media Mark i li va dir al de seguretat quan li va preguntar per la seva mare que: "Mi mamá está a fuera" (mentida!) i va anar fins al cotxe de la meva germana i com que no venia ningú, va demanar a unes persones si li deixaven trucar a la seva mare. Al arribar em van dir que tenia una filla tan trampada ...
Quin ensurt!
Socors!
L'altre dia va venir un amic a casa i estàvem xerrant tranquil·lament a la terrassa quan va aparèixer la Queralt demanant-nos que no parléssim tant alt (la seva habitació dóna just a la terrassa) no va ser fins que vam voler entrar a dins quan ens vam adonar que ens havia tancat! Vam aixecar com vam poder la persiana intentant despertar-la però no hi havia manera! El meu to de veu cada vegada era més elevat i els cops al vidre cada vegada més seguits i forts, primer es va despertar mig adormida i anava dient que no, que callésim i es girava cap a l'altra banda, la nostra desesperació anava augmentant progresivament al comprovar que ella ens ignorava i ens deia que no, qualsevol argument que li donava li semblava poc (desconec si perquè estava adormida o enfadada perquè l'haviem despertat i volia dormir) no volia llevar-se per obrir-nos la porta de la terrassa ni tampoc quans sen's va ocórrer demanar-li que obrís la finestra de la habitació, fins al cap d'uns quants minuts, quan els meus crits possiblement se sentien des de l'altra punta del barri, ella va accedir a obrir la finestra, per la qual vaig entrar amb força dificultats donat que la persiana estava semi abaixada i no sabia jo com caure al llit...
Aixecar-se aviat per vacances
"Perquè m'he d'aixecar aviat? Estic de vacances!" Es va queixar la Queralt el dia següent de finalitzar el col·legi ...
Últim dia de col·legi
L'últim dia de col·legi la Queralt va arribar amb tot de firmes al braç i també dedicatòries i firmes de diferents persones en alguns paperets i em va dir: "no vaig deixar que firméssin a la samarreta perquè no sabia si tu em deixaves!"
dijous, de juny 17
dilluns, de juny 14
dimarts, de juny 1
El pop Martí
Ahir la Queralt em va ensenyar un paper a on hi havia escrit tres ratlles parlant del pop Martí. De camí cap a casa, va estar pensant com continuaria la història: “En Martí té 8 anys, oi que és aquesta la teva edat?...” anava contant ella com si tingués davant seu un nen o una nena petita.
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”
Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”
Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!
Nota de l'autora II: La Queralt va explicant les coses una rera l'altre i de cop s'atura, exposa la brillant idea que acaba de tenir, després potser recupera la conversa que ha deixat en suspens, per això ho vaig escrivint tot seguit...
No en sé més! ;-)
dimecres, de maig 26
Santa innocència!
Ahir al col·legi van fer educació vial i la dinàmica utilitzada varen ser unes proves que si havien superat els donaven una targeta simulant un carnet de conduir. Jo, en broma li vaig dir a la Queralt: "Mira que bé! Ara podràs conduir tu el cotxe!" I ella va fer tota sorpresa: "En serio?"
El país PQ
-"Mama ja tenim les lletres del país!"
-"Les lletres de què?"
I després hi vaig caure... La Queralt i una amiga del col·legi em van explicar el dilluns que havien inventat un país (que es diu PQ, les seves inicials) que tenia forma de cor, on les lletres són símbols, i cada símbol és un cor amb un dibuix a dins. Ahir va venir amb tot l'abecedari inventat i em va estar explicant que les cares de la gent també tenen forma de cor i les bicicletes i les fonts també, bé, de fet diu que tot!
divendres, de maig 21
Quan sigui gran
-"A vegades em pregunto com seré quan sigui gran..." "I també quan sigui iaia..." Seré com tu i la mami!"
Nota de l'autora: La mami és l'àvia materna
dimarts, d’abril 27
Els forats de les orelles
-"Quan em van fer els forats de les orelles? O ja vaig néixer amb forats?"
divendres, d’abril 23
divendres, d’abril 16
El canvi de pell de les serps
Parlàvem de les serps i del seu canvi de pell i la Queralt va concoure: "I després en van a buscar una altra, no?"
La paga
Ara la Queralt vol una paga, per comprar les seves coses diu, i en diverses ocasions fa menció del tema. Com que la meva excusa és que ja en parlarem en calma una estona, l'altre dia, quan estàvem fent no sé què, va deixar anar: "N'hem de parlar de la paga, eh?"
A Girona parlem diferent
Un dia d'aquests en els quals la Queralt estava a casa al seu pare (a Sant Celoni) ella i jo vam parlar per telèfon, i hi va haver un moment que vaig sentir que deia a una altra persona: "És que a Girona parlem diferent! Per això parlo diferent" "A si?" li vaig preguntar jo: "Parles un altre idioma?" "Sí, però no" va ser la seva resposta!
diumenge, de març 28
Els polítics
-"Avui hem parlat de l'alcaldessa de Girona ... i també d'en Zapatero que és el ..."
I jo li vaig recordar quin era el seu càrrec.
-"I el president dels Estats Units? Com es diu? És molt famós, bueno, jo no el coneixo però sé que és molt famós!"
dimecres, de març 24
A la meva filla Queralt
Vuit anys fa que tinc la sort de ser la teva mare, vuit anys en els quals m’has ensenyat a tenir paciència, a estimar en la màxima expressió i a sentir la màxima tendresa.
Vuit anys en els quals he après a explicar contes i a escoltar-los, a sentir-me orgullosa i defraudada, a patir per tu i a gaudir amb tu, he après que no sempre les persones adultes tenen raó, que vosaltres ens podeu ensenyar molt més del que és imaginable.
T’he vist créixer i jo al teu costat també he crescut com a mare i com a persona. Juntes ens hem barallat, hem rigut, hem jugat, hem plorat, hem inventat, hem descobert, hem experimentat, hem menjat, hem cantat, hem estimat i hem viscut aquesta fabulosa història que ens ofereix la vida.
Encara recordo aquella matinada en què vas obsequiar-me amb la teva existència, i des d’aleshores, la teva rialla de nena feliç ...
Vuit anys en els quals he après a explicar contes i a escoltar-los, a sentir-me orgullosa i defraudada, a patir per tu i a gaudir amb tu, he après que no sempre les persones adultes tenen raó, que vosaltres ens podeu ensenyar molt més del que és imaginable.
T’he vist créixer i jo al teu costat també he crescut com a mare i com a persona. Juntes ens hem barallat, hem rigut, hem jugat, hem plorat, hem inventat, hem descobert, hem experimentat, hem menjat, hem cantat, hem estimat i hem viscut aquesta fabulosa història que ens ofereix la vida.
Encara recordo aquella matinada en què vas obsequiar-me amb la teva existència, i des d’aleshores, la teva rialla de nena feliç ...
divendres, de març 19
El casament
"En Marcelo i la Ille s'han casat avui a les 5!" Em diu la Queralt referint-se a la mona de la seva motxilla i al mono de la motxilla d'una amiga seva amb la qual ens vam creuar!
dimarts, de març 16
La petita escriptora
Ara la Queralt es posa a casa amb una llibreta i escriu: "M'encanta escriure històries" exclama i les passa a net perquè diu que les voldrà llegir a classe... (a mi em sobta bastant però també m'encanta! I la veritat és que són curtes però molt tendres)
La nevada també ha portat alguna anècdota a casa...
Un d'aquests dies en què no funcionava la llum, estàvem a casa als avis i buscàvem alguna cosa per fer, la Queralt volia mirar la tele, però evidentment era impossible, i va preguntar que com era que el seu tiet podia fer servir l'ordinador portàtil, la meva germana li va raonar que el fet que l'ordinador no estigués endollat a la corrent, permetia que funcionés independentment de l'existència d'electricitat, i la Queralt tota cofoia va dir: "Doncs desenxufem la televisió!"
Anar sola al col·legi II
Tant ahir a la tarda com avui al matí la Queralt m'ha tornat a suplicar que vol anar sola al col·legi : "Quan tingui 8 anys voldré anar sola al col·legi, hi podré anar mama? A la tarda m'ho diràs, eh?"
Matins dolents, tardes bones
Ahir vam tenir un matí que es podria considerar més o menys dolent, per molt que n'hi ha hagut de pitjors i que la meva paciència no es va esgotar, però sí considero que he de recalcar que la Queralt n'és plenament conscient i que quan la vaig a recollir al col·legi, el primer que em diu és :"Perdó".
Ahir per exemple la discussió va venir perquè jo li havia preparat per al col·legi un entrepà amb pa de pagès i es veu que a ella no li agrada el pa de pagès, només en forma de torrada, i es veu que ja m'ho ha dit milions de vegades i que sempre m'equivoco, i amb cara de pomes agres em va amenaçar de no menjar-se'l, doncs bé, ahir a la tarda, després de demanar-me perdó, em va comentar inmediatament que s'havia menjat l'entrepà! Això demostra que aquestes enrabiades l'afecten tant a ella com m'afecten a mi, que hi pensa durant el dia i que desitja una ràpida reconciliació.
dilluns, de març 15
El hàmster
Ara la nena vol un hàmster i jo, que al principi n'estava completament en contra, m'estic deixant seduir per les persones del meu voltant que argumenten que és totalment inofensiu i que d'entre tots els animals "domèstics" és el que porta menys feina i el menys brut...
Els sostenidors
La Queralt encara m'insisteix amb els sostenidors, com que jo li vaig dir que en tenia uns al cotxe (m'explico: tinc caixes i bosses al cotxe amb coses que venc a mercats de segona mà) ahir al vespre em va dir: no hem agafat els sostenidors del cotxe aquest matí! Jo vaig comentar que ja intentaria enrecordar-me'n però que sobretot era ella, com a interessada, que hi havia de pensar, i va deixar anar: "D'acord, però si estem al cotxe i tu t'enrecordes, no diguis : que se n'enrecordi ella!"
Anar sola al col·legi
La Queralt m'està insistint molt en que vol anar sola al col·legi, em diu que ja se sap el camí de memòria, i que si ja hi podrà anar quan faci els 8 anys ... (i compta gairebé cada dia en el calendari, quants dies li queden!)
La jaqueta de la Queralt
Estàvem al parc i jo volia anar cap a casa perquè tenia fred, i així li ho vaig comentar a la Queralt que, molt amable va dir: "Ja et deixo la meva jaqueta, si vols"
dimecres, de març 3
Els embolics de les amigues de la meva filla
Aquest títol podria donar lloc, ben bé, a un llibre d'un volum considerable, i és que a aquesta edat (recordem que la Queralt fa segon de primària, per tant farà 8 anys!) els embolics amb les nenes que ara són amigues i ara deixen de ser-ho són constants!
Un clar exemple actual és l'emoció de la Queralt perquè falta relativament poc temps per al seu aniversari, i vol fer una festa a casa (tal i com vam quedar un dia que així m'ho va manifestar, tot i que després va canviar d'opinió, ara ja li fa il·lusió fer la festa a casa i no a un d'aquests parcs infantils, inclús em va dir: "Ens explicaràs històries, oi? I farem jocs? I podrem baixar al parc als gronxadors?")
Doncs bé, com anava dient, gairebé cada dia em diu: "Invito a la tal i a la tal i la tal, tal, tal..." canviant sovint els noms, en funció de qui és amiga seva en aquell moment, ahir per exemple va explicar-me que, es clar, com que la tal i la tal no volen ser amigues de la tal i la tal, no les podrà invitar a la festa, "Ara estem intentant arreglar les coses, però..." "I la tal diu que sinó la convido m'ho perdré perquè fa uns regals molt macus, diu, però a mi no m'importen els regals!"
dimarts, de març 2
La sopa de lletres
Em va fer gràcia que la Queralt l'altre dia em va preparar una sopa de lletres per tal que jo la fés!
La Queralt és molt generosa
No sé on estàvem que vaig comentar que em volia comprar un llibre determinat i la Queralt va dir: "Ja te'l compro jo!" Jo, molt sorpresa i agraïda li vaig dir que no, que els seus pocs diners (per molt que ella es pensa que en té molts!) eren per a ella, i tot i així va insistir una mica!
Dir les paraules correctament
Cada vegada que anomeno la paraula "estiu", CADA vegada, eh? La Queralt, em replica: "No es diu istiu, sinó Estiu!".
Jo mai me n'enrecordo però a ella no se li'n passa ni una!
divendres, de febrer 26
El que volen la majoria de les nenes i els nens d'aquesta edat...
No us estranyeu si sentiu a la Queralt explicar que ha de portar ulleres i aparells d'ortodòncia (és a dir: ferros), ja que és el que ella es pensa arrel de les revisions que li han fet a l'escola, la dentista del CAP i l'oftalmòloga, i a més, perquè ella ho vol, i el pitjor de tot és que diu que així s'assemblarà a la "Patito feo" la protagonista d'una sèrie televisiva, que no sé per quina estranya raó un dia va veure a no sé on i la va captivar!
Com a mínim, aspira a assemblar-se a un personatge mínimanent humil, a qui la imatge física no li treu el son!
Fent de perruquera
Quan la Queralt es pentina, sovint la sento renegar: "Quins cabells més horribles!" "Aquests cabells no se'm posen bé" etc. I més d'una vegada, he sigut testimoni de les seves arts estètiques ja que, enrabiada amb els cabells rebels en qüestió, ha agafat unes estisores i tal qual se'ls ha tallat; per sort, solen ser de la punta, d'aquests que queden enfora i que segons ella, queden molt malament (però que a mi, per exemple, m'agraden molt!)
Precocitat?
-"Mama, vull uns sostenidors de nena, perquè se'm marca això...!"
I avui, anant cap a col·legi, m'explicava que es tapava amb el jersei i que no s'ho treuria perquè se li marcava....
dijous, de febrer 25
dimecres, de febrer 17
Els diners II
Vaig anar al caixer amb la Queralt i li vaig demanar a l'oficinista 100 €, i la Queralt va exclamar: "100 € són molts diners, no?" I el senyor i jo ens la vam mirar i li vam respondre pràcticament a l'uníson: "Sí, però és que els diners volen reina!"
Els diners I
La Queralt ahir em volia donar cinc euros, que són els diners que va costar el cacau ecològic rosa que a ella li feia il·lusió, però li vaig dir que ja li regalava i em va dir: "No, perquè també gairebé sempre pagues tu els cromos de la Kitty..." (I, a més a més, sap que jo era reticent a comprar-li aquest cacau, perquè encara en queda una mica de l'anterior i sempre acabo quedant-me'ls jo o es perden...) Que mona! Quin gran cor! ´
Em va donar un bitllet de 5, però al cap d'un moment va dir: "Et donaré monedes que m'agraden més els bitllets!"
L'estrès en la infància
"Amb això m'estresso!" Em va confessar la Queralt referint-se als dictats del col·legi que cada setmana hem de repetir tres vegades; "Sobretot haver de repetir les faltes tantes vegades!"
I no puc negar que és una nena aplicada i que funciona molt bé escolarment parlant, però ésser una persona petita no és garantia d'ésser immune a l'estrés... Ja m'ho va confirmar el meu professor d'intel·ligència emocional!
dimarts, de febrer 16
El casament
L'altre dia vam anar a un supermercat amb la Queralt (o no sé a on era exactament) i cada vegada que veia caramels o globus o quelcom semblant deia: "Comprem-ho per al casament!" i és que estava entusiasmada per al casament de la seva tieta Núria!
La llar de foc
A casa tenim llar de foc, i jo, bastant novella amb el tema tot i que algunes persones m'han dedicat unes hores tèoriques per tal que n'aprengui, encara hi ha força dies que no me'n surto, per tant, l'altre dia li vaig dir a la Queralt: "Perquè no prepares tu la llar de foc i jo l'encenc?" I així ho va fer, va col·locar la llenya, els branquillons i el paper de diari amb molta cura i dedicació, i quan jo vaig acostar el llumí per fer foc, es va encendre sense cap dilació. Pràcticament sempre que la Queralt hi posa de la seva part, aconseguim que el foc no mori!
Les abraçades
Ara, la Queralt i jo, cada dia procurem fer-nos una gran abraçada, una al matí i una al vespre, així ens transmetem energia positiva; doncs bé, l'altre dia ella es va llevar de força mal humor i al cap d'una estona (o al vespre, no ho recordo bé) va dir: "Ja sé perquè estic de mal humor, perquè no ens hem abraçat!"
Comprar un llibre
La Queralt té un calendari de gomets en el qual cada dia hi afegim un gomet verd o vermell en funció de si es porta bé o no. Cada 5 gomets li donen dret a alguna cosa, normalment, com que ara fa la col·lecció de cromos de la Kitty, es pot comprar un paquet de cromos (habitualment amb els seus diners) però la última vegada que va aconseguir una sèrie de 5 gomets em va demanar si es podia comprar un llibre determinat, concretament el que s'està llegint de la biblioteca del col·legi " Si tinc prou diners" va especificar.
Cal dir que em va sorprendre gratament que ella preferís comprar-se aquest llibre que un paquet de cromos!
dimarts, de gener 26
El joc de l'UNO II
Vaig tornar a perdre i la Queralt se'm va quedar mirant i va dir: "Em fa pena..." i em va fer una abraçada molt afectuosa i tendra tot dient "M'encanta abraçar la mama!"
dimarts, de gener 19
La lectura
-"Què fas?" li vaig preguntar a la Queralt quan després d'haver acabat de llegir el llibre de lectura del col·legi va tancar els ulls i amb les mans al cap va recolzar-se sobre la taula durant una estona : "No enrecordar-me'n d'aquest llibre!" va respondre ella, i és que acabava de llegir tres pàgines d'una història del llibre que tenia com a deures i n'havia de continuar llegint un altre, el de la biblioteca del col·legi i va dir que al començar a llegir el segon es pensava que era la continuació del primer, així doncs va buscar una solució.
El joc de l'UNO
Els reis li van portar a la Queralt un joc de l'UNO i ara ens hi hem aficionat, segons ella es pot jugar amb diferents números de cartes, ara 7, ara 15 etc...
Ahir em va dir: "Juguem amb 15 cartes, no perquè jo guanyi, sinó perquè tu n'aprenguis!"
I és que per alguna estranya raó, sempre que juguem amb 15 guanya ella i sempre que juguem amb 7 guanyo jo!
dilluns, de gener 18
Tothom és una estrella
Tot passejant i xerrant la Queralt em va dir: "Tots som una peça clau" "Tu ets una estrella, no de rock! Com t'ho diria? Tu ja m'entens, oi? Tothom és una estrella"
Nota de l'autora: El lema que tenen al seu col·legi, és més o menys aquest de la peça clau, i això de l'estrella deu ser alguna explicació que li debien fer i que potser la va tergiversar una mica o que s'ha tret ella de la màniga.
Les sabates que tenien caca
Un dia la Queralt va trepitjar una "merda" de gos amb les botes, i com que sóc molt anguniosa les tinc guardades a la galeria per no contaminar tot el sabater; el dia que se les havia de posar li vaig dir: "vigila amb les sabates que tenen caca" i ella em va mirar amb cara de circumstàncies, havia entés que havien d'anar al lababo!
Flors de bach
No sé què li vaig dir a la Queralt de les flors de bach però ella va entendre una altra cosa:
-"Becs! Flors de vaca!"
divendres, de gener 15
El premi
Em fa molta il·lusió explicar que la Queralt va guanyar un premi de poesia de la castanyera del seu col·legi, tot i que no m'ho ha dit fins avui (ja li passa, hi ha dies que m'explica de tot, hi ha dies que res de res, o de cop un dia m'explica quelcom que va succeir ja fa uns quants dies...).
Encara que no vulguis, això t'omple una mica l'orgull i conclous que potser no ho fas tan malament...
Els regals dels reis mags
-"Queralt, demà canviarem el llibre que et van portar els reis" (que ja tenim, perquè els mateixos reis li van portar l'any passat)
-"Ai! És que em sap greu! Pobres reis"
I és que no és la primera vegada que ho verbalitza, el mateix dia que li van portar i el va obrir, ella va negar-se rotundament a tornar-lo, va dir que ens el quedaríem, perquè és clar, li sap greu perquè és un regal dels reis...
dimecres, de gener 13
La fred
-"Queralt, no tens fred?"
- "No mama, que no veus que he estat allà?"
Allà es refereix a Disneyland Paris (desconec si s'escriu així) i és clar, tal i com diu ella, allà hi feia molta més fred que aquí, i amb aquesta excusa continua sense abrigar-se gaire (de fet, ja fa molt temps que gairebé mai es vol abrigar massa, no sap ni què és portar samarretes interiors! Tot li molesta!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)