La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
divendres, de setembre 17
-"Algú va dir que les coses petites són grans sense que ho sapiguem" - va explicar un dia la Queralt mentre sopàvem ella i jo i sense que vingués a "cuento". Jo li vaig preguntar que qui era que ho deia i tot posant-me un exemple d'un castell de sorra (que encara que sigui petit si la persona que l'ha fet amb molt d'amor, resulta un castell gran) em va respondre que no ho sabia qui ho havia dit però que li semblava que havia sigut la Mafalda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada