La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits.
És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
divendres, de setembre 17
-"Estic tan nerviosa que aquesta tarda jugaré amb en Nietzsche"
Nota de l'autora: La Queralt estava nerviosa perquè haviem d'anar a buscar el nostre gat i en Nietzsche és el gat de casa als meus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada