Ahir la Queralt em va ensenyar un paper a on hi havia escrit tres ratlles parlant del pop Martí. De camí cap a casa, va estar pensant com continuaria la història: “En Martí té 8 anys, oi que és aquesta la teva edat?...” anava contant ella com si tingués davant seu un nen o una nena petita.
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”
Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”
Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!
Nota de l'autora II: La Queralt va explicant les coses una rera l'altre i de cop s'atura, exposa la brillant idea que acaba de tenir, després potser recupera la conversa que ha deixat en suspens, per això ho vaig escrivint tot seguit...
No en sé més! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada