La Queralt m'està insistint molt en que vol anar sola al col·legi, em diu que ja se sap el camí de memòria, i que si ja hi podrà anar quan faci els 8 anys ... (i compta gairebé cada dia en el calendari, quants dies li queden!)
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada