La meva petita acotxadora

Els nervis a flor de pell, el blau de la camisa enganxat al meu cos per la suor, m'he posat a la pinya, amb el cap cot,vigilant que no em veiés,he sentit el seu nom,i amb cautela he aixecat el cap,l'he vist en posició, quin alleujament! No ha dit el temut no!
Ha fet cas del que li deien, "mira endavant Queralt", l'he estat observant, dissimulant, el castell ha trigat a pujar, ha anat lent, i he patit més del normal, ella ha preguntat als dosos "és de 6 o de 7?" "de sis" l'hi han respost.
Fins que no s'ha descarregat el castell no m'he tranquil·litzat,
ha baixat bé, lenta, però bé, i l'orgull m'ha envaït quan l'han
agafat per portar-la amb la canalla.
La meva nena s'ha estrenat a plaça!I ha anat bé!

Un bon recurs per a mares/pares desesparades/ts (com jo!!!!)

És broma!! La Queralt tampoc em dóna tants maldecaps, el que passa és que quan es porta malament, es porta mooolt malament! I jo, que tinc poca paciència i molts nervis, exagero sempre una mica la situació, ja sigui a l'hora d'afrontar-la o d'explicar-la.

Doncs bé, un dels recursos que he iniciat recentment i m'està funcionant molt bé - de moment- és el següent :

Fer una quadrícula (que la facin ells/es) de la mida que es cregui convenient (jo aconsellaria fer-hi forces quadres) i cada dia hi han de dibuixar una rodona, verda o vermella, en funció de com s'han portat, nosaltres la fem verda si s'ha portat bé i vermella si s'ha portat malament (és vàlid fer la meitat vermella i l'altre meitat verda, ja que si el matí s'ha portat malament, té la oportunitat de rectificar a la tarda) i quan has acabat tota la línia (que pot ser vertical o horitzontal) fas un recompte de les rodones, i si guanyen les verdes hi ha premi!!!
El premi poden ser coses molt variades, des d'una joguineta que el/la nen/a fa temps que demana, una sorpresa, o .............. el que sigui!
Aixo m'ha anat bé perquè la Queralt tot el dia em demana que li compri tal cosa i tal altre i que mai li compro res i això li agrada molt i ho vol... i... i.... i perquè he aconseguit motivar-la cada dia perquè es porti bé (ja al matí quan la desperto li dic : Queralt! Que només te'n queden dos!! per exemple) i també he satisfet un dels seus tants desitjos materials - que de tant en tant ja van bé!-
He de confessar que aquesta "idea" està inspirada amb alguna tàctica que alguna mare (més veterana que jo) m'ha comentat; això demostra que sempre s'han d'escoltar les altres mares i els altres pares! Sempre en pots treure profit d'alguna cosa, encara que cada fill/a sigui diferent!
Però... aviso: també et pots trobar en que el teu fill/a et digui que haurem de fer-ne una per tu!! Com ha sigut el meu cas!

Apendre a llegir

Avui m'he emocionat, arraulida al sofà del pis amb la meva filla al
costat, amb un llibre entre les mans, ha llegit una frase sencera amb força rapidesa i l'ha entès!

Fins ara, hi havia dies que no en tenia ganes, quan llegia ho feia molt lentament, no entenia les frases o les paraules...... Però avui............... m'he adonat quen'ha après molt!


Ja fa temps que comprem la col·lecció de les tres bessones ....."De mica en mica"i la Queralt va llegint......poquet, però va fent.....................i al acabar un llibre, en comprem un altre...........

M'agrada a mi i li agrada a ella...............

Festival final de curs

Ja fa dies que la Queralt va fer el festival de final de curs, però, ara, mirant les fotografies d'aquest dia, he recordat la sensació de veure-la desfilant en el grup dels més grans, amb les seves dos cuetes roses i la faldilla de hawaina, també de color rosa, i els nens, amb una corbata blava; van ser els últims dels "P", és clar, i quan van sortir (ells sols! Els de P-3 i P-4 sortien barrejats) els de P-3 se'ls veia petits, petits, en comparació amb els de P-5 i aquesta observació ens va fer reflexionar a les mares i pares que estàvem intentant filmar-los o fotografiar-los. Fa quatre dies les nostres filles éren de les més menudes!!
Les nostres nenes s'han fet grans.......i això et fa ser més conscient del pas del temps, la Queralt ja no és l'infant que em necessitava a tothora, ara ja és amiga de les seves amigues, néta dels seus avis, neboda de les seves tietes i tiets, no és només la meva filla, ja té una independència, una personalitat, ja la puc deixar sola i ella no m'enyora en absolut perquè és la mar de feliç!
I això per una banda ho agraeixes, perquè pots deixar-la sense patir, però per l'altra enyores el bebé que un dia va ser.....

La Queralt ara tot el dia diu NO, NO vol fer això, NO vol anar allà etc....
i li vaig dir que a partir d'ara no li deixaria dir NO, que n'hauria d'aprendre
i em va etzibar: mama, compra'm unes pastilles per deixar de dir NO!!!! I
jo, lògicament, vaig esclatar a riure...(Això té una explicació, la Queralt
sap que m'estic prenent unes pastilles per deixar de fumar...)

Dinar a casa

La Queralt em va preguntar si la meva "jefa" un dia em deixaria plegar
abans perquè ella pugui dinar a casa...

L'estiu

El fet que les filles i els fills acabin el col·legi suposa per a totes les mares i els pares, un maldecap, ja que s'ha de reorganitzar tot, per exemple s'ha d'escollir el casal o les activitats adequades; i parles amb els teus coneguts o amb les mames per veure quin és el millor lloc on pot anar la teva filla, qüestió que valores en funció del preu, dels horaris, de la distància del teu lloc de treball o de si està organitzat per setmanes o per mesos, donat que hi ha alguns casals (no anomenaré quins) en els quals no està permès inscriure l'infant només dues setmanes (i conseqüentment pagar només dues setmanes, com és just) també mires l'espai, si són quatre parets d'asfalt (a on estan tot l'any) o si poden gaudir de la natura, aire lliure, sol ............
Tot i això, independentment de la teva bona elecció (segons el teu propi criteri) et pots trobar com és el meu cas en què la teva filla et digui: "Això no són vacances! Anar a un casal no són vacances!"
I quina raó té pobreta, s'aixeca a la mateixa hora que durant el curs i no para en tot el dia de fer coses!!! Això no són vacances.................................