Un pacte

Un matí que li vaig preparar la roba per posar-se i que no va voler (com molts altres matins!) vam fer un pacte i em va prometre que se la posaria el dia següent, i per fermar-lo em va fer entrellaçar els dits petits de les mans!

Menjar...

Donar de menjar a la Queralt és un suplici i veure com menja pot arribar a ser una tortura; no li agrada res, ni el que normalment li agrada li ve de gust quan li dóno, no vol mai cap tipus de condiment enlloc, la qual cosa converteix els menjars que faig en la cosa més avorrida i insípida que existeix! (I no és pas que mai hagi demostrat tenir art culinari jo!)

Hi hagi el que hi hagi, el més sovint és que la Queralt sigui la última d'acabar, ja sigui a l'escola o a casa, i normalment es dedica a el·laborar regalets fent boles amb el menjar, que es clar, després de tant marejar són inmenjables!

Es queixa del col·legi perquè pràcticament es queda de les últimes al menjador, no vol anar a segons quins casals o colònies perquè es clar, li dónen de berenar coses que a ella no li agraden...

El que he arribat a fer a vegades és posar-li el que no li ha donat la gana de menjar a l'hora de sopar (perquè a vegades es planta davant del menjar amb un NO rotund i en majúscules, sense cap justificació) i li poso en un tuperware per esmorzar el dia següent al col·legi (un dia li van tocar uns raviolis!) o avui, per posar l'exemple més inmediat, per dinar té el sopar de dimarts i el dinar de dimecres tot ben barrejadet per atipar-se de valent; és dur, si, ja ho sé, però no se m'acut res més!

Algú té idees?

La raça del gat

De camí cap a casa, ens trobem un gat afamat que comença a perseguir-nos tot miolant, la Queralt se'l mira, el vol tocar, se'l vol endur a casa, diu que si haguéssim estat a l'altre pis ens l'haguéssim emportat (en el pis actual no en podem tenir) "és de la raça d'en Ninu" (el gat que teníem abans) "com ho saps?" "perquè li he vist!" contesta ella amb cantarella.

Una tarda de jocs

Al menjador de casa, com si fos una tarda de pluja, descansades i avingudes, ella, parlant-me en castellà (?) i jo contestant com em surt; comencem una partida d'un joc del qual no diré el nom per raons que tampoc cal dir; al principi tot rutlla més o menys a la perfecció, m'aixeco un moment i vaig a la cuina a vigilar el té proposant a la Queralt de continuar sense mi, però la seva sinceritat es desperta i diu: "No, que faré trampa" I jo que li pregunto: " Si? La faries?" I ella que respon tota decidida: "Segurament!"; bé... almenys n'és conscient...

Però el joc continua.....

Durant una partida una mica estranya perquè no n'encertàvem ni una, la Queralt em proposa: "Va, fés trampa que jo també l'he fet!"

I finalment, els jocs acaben; a la Queralt encara li costa perdre! (I la mama no es deixa guanyar)

La caiguda

Dijous dia 2 de juliol, gairebé les deu del vespre, la plaça St. Domènech bull animada per unes gralles dansaires, els balls callen i la xera s'atura per deixar pas al silenci, comença l'actuació castellera. Tot va molt bé fins que la tremolor guanya la força i no tenim temps de descarregar el castell, la Queralt era a dalt i ha caigut, és la primera vegada que cau, jo, potser una mica inconscient, resto tranquil·la, els encarregats la van a buscar, m'espero per no augmentar el plor ni interferir en la tasca dels experts, sé que està bé i quan ho considero oportú, l'abraço.

El dia següent l'escena és explicada una vegada i una altra, alguna versió és més extensa, una altra menys detallada, i al final d'una d'aquestes converses la Queralt exclama: "Va, paro de parlar d'això perquè sinó encara em farà més mal"

Germanes

"T'enrecordes que un dia ens van preguntar si érem germanes mama?"

Roma

"Aquest senyor porta una samarreta de Roma; Roma! Copa, lliga i xampions!" Va cantar de cop la Queralt, i vinga a parlar més de futbol i d'aquest dia! Jajaja!

Jo també vull una casa

"Mama, perquè no llogues una casa? Jo vull una casa!"

Les sabates

No sé què vaig dir l'altre dia de les meves sabates, que la Queralt em va dir: "Si vols et deixo les meves" I no ho deia pas en broma!!

Salut

"No sabia que Salut era un nom! Em pensava que era una noia que tenia salut!"

La Queralt és una nena resolutiva

Prenent quelcom en un bar a la rambla de Girona amb la Queralt i una de les meves germanes:

- "Ja pago jo"

- "No, tranquil·la, ja ho faig jo"

- "Molt fàcil: pagueu la meitat cada una" resol la Queralt!

La meva agenda

-"Mama apunta't a l'agenda: "Queralt fer els deures" vale?"

El Reiki

-"Va Queralt, estira't que et faré una mica de Reiki"

-"No, el Reiki no fa res, només has d'esperar!"

Si, si, si..... però en menys de 5 minuts s'ha quedat ben adormida!

Al teatre

"Molta merda, es diu abans de sortir a fer una obra de teatre" Em diu la Queralt el dia que fa la representació de final de l'extraescolar.

Fa gràcia que inclús arribin a la infància, aquest tipus de coses...

La impaciència

Els dilluns la Queralt tenia una canguro, i sempre li ha agradat molt, ahir, per exemple, a dos quarts de 7 em va demanar que a on estaria l'agulla del rellotge quan hagués d'arribar la canguro (i això que acabàvem d'arribar a casa i encara faltava una estona llarga!)

També demostra la seva il·lusió quan es vol esperar per dutxar-se amb ella i inclús alguna vegada ha preferit fer els deures amb la canguro que amb mi!

Millor, et quedes més tranquil·la quan saps que la teva filla està tan bé!

Un diari a terra al carrer

Anant pel carrer, veiem un diari obert al terra, ella es para i mira atentament:

"És el diari de la copa!"

Passen uns segons llargs...

"Va Queralt, que farem tard al col·legi"

"És que a mi m'encanta el diari de la copa!"

La crema

"Mama, et puc fer massatges?" em demana la Queralt.

"I tant" contesto jo mig adormida.

"Et posaré crema, pèro és de 50 eh? Perquè com que jo sóc tan blanca, em poso aquesta per no cremar-me"

Tenim deures

Doncs si, a vegades no és "La Queralt té deures" sinó "Queralt, fem els deures", l'exemple més recent és una manualitat feta entorn l'astronomia amb material reciclable; la Queralt tenia més o menys clar què volia fer, li vaig aconsellar de fer-ne un dibuix previ i escriure el material amb el qual la podríem realitzar, però la seva inconstància infantil va fer que es quedés a mitges tintes i jo, sense idees, per tant, vaig acostar-me a la biblioteca per tal de fer ús del carnet que posseeixo i vaig buscar un llibre que ens pogués orientar, un cop a casa, la impaciència de la Queralt (característica provinent de sa mare, tot s'ha de dir) va provocar que en un tres i no res tinguéssim una espècie de planetari estrany damunt la taula, però va resultar prou satisfactori per ella com perquè el volgués dur al col·legi i exposar-lo amb la resta de treballs, llàstima que el dia designat per portar-lo a l'escola es quedés com un element decoratiu de més del nostre menjador! Diuen que de tot se n 'aprén, a veure si funciona en el seu cas... (o nostre?)

Patir per el temps!

Moltes vegades tinc encàrrecs per fer, com tothom, i moltes vegades m'ho he de combinar amb les hores no lectives de la Queralt, i si pel que fos, se'm fa tard i veig que no arribaré a temps de recollir-la ja sigui del col·legi o de l'activitat extraescolar que realitzi, estic nerviosa, pendent dels minuts i del telèfon per tal de contactar amb alguna persona que me la pugui recollir, ja sigui una altra mare o un familiar! I es pateix! I tant si es pateix!

La rutina

Cada matí, per anar a l'escola, fem la mateixa ruta i per tant veiem a les mateixes persones, desconegudes per nosaltres però que acaben formant part del nostre dia a dia, ja que compartim els mateixos minuts que ens mouen a anar a les nostres respectives ocupacions, adults a la feina, mainada a l'escola... en funció de l'alçada a on ens trobem a les persones sabem si fem tard o anem bé de temps, hi ha inclús una nena que ha acabat dient-li coses a la Queralt a mode de salutació! Aquest matí, però, no l'hem vist, i la Queralt ha arribat a una conclusió: "Es deuen haver mudat de casa o anem bé de temps!"...

Una moneda

Un dia qualsevol em vaig trobar per un carrer qualsevol, una moneda qualsevol, anava amb mi la Queralt, qui es va voler apoderar de la mateixa, però jo li ho vaig impedir raonant-li que si se la trobava ella se la podria quedar ella!
Doncs bé, un altre dia qualsevol, la Queralt va voler passar per aquell mateix carrer en concret i just quan passàvem per on havia esdevingut la meva troballa no va desenganxar la vista del terra "per si trobava una moneda!"

Els castells

Estranyament l'altre dia a assaig de castells la Queralt va dir: " No estic cansada! En vull fer més!" Més que res perquè sempre es queixa que està taaaaaaaaaaaaan cansada! I sovint em diu repetides vegades durant l'assaig: "Mama, marxem?" "Mama, estic cansada!" "Mama, aquest és l'últim eh?" "Mama, vull marxar" etc... Una mica normal de fet, tenint en compte que passa 8 hores al col·legi,i a més a més la Queralt és una nena que no para quieta fins que no cau rendida al llit!

O sigui, tenim una nena de 7 anys que s'ha llevat poc abans de les 8 del matí, que ha rebut unes 6 hores de classe, que a l'hora del pati deu haver jugat com una beneita, que són quarts de 8 i a casa encara es mou nerviosa, que ha acabat de sopar i la mama li diu: "Renta't les dents i agafa la bossa de marrecs que marxem!" Evidentment la mandra s'apodera d'ella i em toca a mi acaramelar-la (perquè sé que un cop allà gaudeix d'allò més!) Moltes vegades diu: "A assaig no hi vull anar però a plaça si!" per tant, queda clar que el problema és l'hora!

Un mal despertar

És una mica depriment quan et lleves contenta al matí i exclames un bon dia a l'habitació de la teva filla per despertar-la fantàsticament i que et deixi anar un : "Bon dia no! Deixa'm!"

La bola

- "Mama, m'està sortint bola! ..... A les nenes de la meva classe també eh?"

Els girasols

Fa un parell de setmanes, vam comprar en un mercat ecològic, entre altres productes, dos girasols sense flor - i és que són la meva planta preferida! I ara a la Queralt, vés per on, també li agraden molt - i vam decidir que un seria el meu i l'altre el seu, i cada una s'encarregaria de cuidar-lo, tot i que cal dir que, evidentment, quan ella rega el seu també rega el meu i viceversa!

La Queralt un dia em va dir: "Mama, el meu està creixent més que el teu" i jo que li pregunto: "I com ho saps quin és el teu i quin és el meu? "

"Perquè el meu té el test negre i el teu marró!" Què faria jo sense la seva lògica? Sense ella?

I més futbol...no, no! Futbol no! Barça!

La Queralt va demanar-li a la mami (àvia materna) que li comprés una bandera del Barça!

I a mi, ahir, mentre estàvem tranquil·lament descansant a la nostra terrassa em va dir: "Si tinguéssim una bandera del Barça la podríem penjar aquí!"

La meva mare em va xivar el que la Queralt li havia dit: "Em vull quedar a viure aquí (referint-se a casa als avis) i així no em barallaré amb la mama!"

Com una "iaia" xafardera

La Queralt a vegades, es posa a parlar amb qui sigui del que sigui, però sovint explica la seva vida, que resulta que és la meva!

Sort que a mi ja no em fa vergonya...ja que més d'una persona em confessa la conversa que ha mantingut amb ella, en la qual hi surto!

La Queralt es fa gran...

Ara la Queralt diu que a les tardes m'esperarà just a la porta del pati del col·legi, com algunes nenes grans, de fet algun dia no he arribat ni a la porta que ja la veig que ve corrents cap a mi!
De fet, els matins, la deixo just uns metres abans, i m'espero fins que veig com entra... la meva nena es fa gran...

La mami

- "De gran vull ser com la mami! Una artista!" - diu la Queralt contemplant els recordatoris que ha fet inspirant-se amb la meva mare...

De futbol...

- "Mama, demà voldré veure el futbol eh?" em deixa clar la Queralt, que sap que aquest dimecres no anirà amb el papa (amb qui acostuma a veure els partits) i coneixedora del nul interès que m'inspira a mi.

Els núvols

-"Mira quants núvols mama!" M'agradaria menjar-mel's!Jo els he probat eh? I són molt bons!"

Les mallorquines esperades

Feia dies que la Queralt em demanava de comprar unes mallorquines, i com cada any les vaig encarregar a un amic; ella cada dia que passava me les reclamava i quan per fi les vam tenir (un dimarts) em va demanar de posar-les a la motxilla perquè el dia següent era dimecres i no només tocava xandall sinó anar a casa al seu pare, i per tant les volia per posar-se-les el dijous!

Quina gran il·lusió per una coseta tan senzilla!

Tenir lògica o no tenir

La cangur s'havia deixat el mòbil, jo, una mica espessa, li vaig dir que per qualsevol cosa anés a veure els veïns que potser no tenien el meu telèfon però com que tenim amics en comú, li podrien aconseguir, i la Queralt, atenta a la conversa diu: "D'acord mama, apunta el teu mòbil en un paper!"

Ens vam quedar les dues amb cara de pasta de moniato!! Com és que no se'ns havia ocorregut?

No malgastem!

- "Queralt, dona'm un full que farem un altre quadre dels pipis que aquest s'ha acabat"

- "I perquè no girem el que ja tenim així no malgastem paper?"

La mort

La Queralt l'altre dia em va parlar del Titànic (el seu tiet és un apassionat desenfrenat de la història del Titànic) estava preocupada perquè deia que havia passat de veritat i que havia mort molta gent; a mi, molt cansada d'escoltar per part del meu germà dia si dia també la tragèdia del Titànic, no se'm va ocórrer res més que explicar-li que "El niño del pijama de rayas" que havíem vist feia poc, també havia passat de veritat i que hi havien mort moltes més persones; ella va començar a fer-me preguntes com ara: "Però això ara no passa oi mama?" "Malauradament si, però en altres països" va ser la meva resposta "I com és que no ho veiem?" "I com és que passa això mama?" Una infinitat de preguntes en diferents moments del dia, que em deixen entreveure que ella hi va donant voltes.

A més a més, aquests dies al cotxe li poso als Beatles, i també no se'm va ocórrer res més que fer-li un petit resum de la seva història (breu i incomplert per cert!) i va estar llarga estona (i també diversos dies), preguntant-me com havien mort els que ja estaven morts i perquè i quan i ... i ...

El futbol

Jo, que sóc antifutbol i que no hi entenc ni un borrall i no sé ni el nom de cap dels jugadors, tinc una filla culé! I em va resultar increïble quan el dia aquell que es jugava no sé quin partit i que es veu que va anar tan bé, ella em va estar preguntant el dia següent (perquè havia estat a casa al pare) "Mama, has mirat el partit? Has vist en Mesi? (i no sé quin jugador més em deia!)

Desvergonyida

A la sortida del col·legi, ens hem trobat a una amiga de la Queralt que anava amb la seva mare i la seva germana, ens hem fet les oportunes salutacions i la Queralt va i diu: "Puc venir a jugar a casa teva?" Bé, i com fas en aquestes situacions he dit: "Un dia que ens vagi bé a totes ja ens trucarem i ens posarem d'acord i que vingui ella també a casa!" Com que la Queralt ha insistit tant, la mare ha proposat que hi anés avui i jo, morta de la vergonya ho he consentit! I a sobre quan l'he anat a recollir no volia marxar i li ha preguntat si podia tornar a venir el dijous!

A punt de sortir al carrer amb sabatilles

Just quan estava a punt de tancar la porta de casa amb clau, m'he mirat a la Queralt que estava a punt de baixar les escales i ... anava amb les sabatilles posades! Un cop canviada m'ha dit: "Sort mama eh que ho has vist!"

- "Mama, hem anat a algun altre planeta?"

Bons propòsits

- "Mama, intentem no enfadar-nos, val?" M'ha dit aquest matí la Queralt....

Quan estàvem a punt d'arribar a casa, la Queralt ha canviat bastant ràpidament d'humor, de cop s'ha posat a queixar i a ploriquejar per tot, sense que vingués a to, m'he aturat, m'he posat a la seva alçada i li he preguntat què li havia passat al col·legi, la seva primera reacció ha sigut negar-ho, però acte seguit m'ha reconegut que si, que avui ha tingut molta enveja de totes les nenes i nens de la seva classe perquè ella era la única que anava en màniga llarga i havia passat molta calor!

Més tard, un cop ja a casa, m'ha repetit que tenia molta enveja d'una nena de la seva classe perquè tenia molts vestits d'estiu i molt frescos i que ella no en tenia cap; hem anat les dues al seu armari a fer un repàs, i d'un vestit que li vaig comprar no fa gaire i que és d'estiu m'ha dit: "si que m'agrada i si que és d'estiu, però no és fresc!" Ara em falta esbrinar què significa "fresc" i és que quan li vaig comprar aquest vestit, em vaig assegurar que li agradava, ja que sinó tenim problemes....

Quan sigui gran...

"No vull ser sexy perquè m'agraden les coses de nens, com els cotxes, els ferraris..."

"Vull un gos petit, perquè no l'has de portar tant a passejar, ni donar tant de menjar..."

"No vull ser com tu: portar piercings, ulleres..."

"Potser quan sigui gran canviaré d'opinió, però és igual!"

Els casals

Falta poc per l'estiu = vacances escolars --> I ara ... què?

1. Deixo de treballar?

2. Em faig monitora del casal on anirà la meva filla?

3. Em busco una feina, l'horari de la qual concordi exactament amb el dels casals? Marxo a l'estranger a fer un horari europeu doncs? ( I jo, sóc de les que no em puc queixar!)

La Queralt m'ha dit que no vol anar al casal de l'any passat, un casal súper car, amb multiactivitats, en una casa a l'aire lliure amb piscina i monitores i monitors amb vocació, on hi coincidia inclús amb nenes de la seva classe! Tot pensat perquè gaudís de les seves vacances escolars al màxim sense adonar-se que la seva mare no hi era present!

La Queralt m'ha dit, igual que l'any passat, que no vol anar a cap casal! No! Si jo també voldria que no hi anés! Costen tots dos ulls de la cara! (perquè no en tenim més!) I abans no et decideixes per un, barrines i barrines si li convindrà aquest o si s'ho passarà malament a l'altre, i preguntes i t'informes i procures estar ben assessorada!

Els casals municipals, que se suposen són els més econòmics, no et permeten pagar per quinzenes i tenint en compte la situació actual:

. any 2009

. un % molt elevat de mares i pares separats

. règims de visites quinzenals

--> L'AJUNTAMENT DE GIRONA NO OFEREIX CASALS PER QUINZENES! HAS DE PAGAR TOT EL MES! I...

. Guarderia de matins: PAGA UN PLUS

. Guarderia de tardes: PAGA UN PLUS

. Dinar: PAGA UN PLUS

i sort que no ens fan pagar quaderns o llibres d'estiu!

Però els casals privats ofereixen un preus exhorbitants!

CONCLUSIÓ: ACABAREM ODIANT LES VACANCES, ACABAREM ODIANT ELS ESTIUS !!!

El castellà

Fa dies la Queralt vol que parlem en castellà (temps enrera també havia tingut aquesta afició) i fa gràcia quan diu paraules com : cuton (referint-se al cotó!) entre moltes altres, es clar!

La cursa

- "Mama, quan és la cursa?"

- "Aquest diumenge"

- "Doncs ara la practicaré amb tu!"

És a dir, la Queralt, aquest matí pensava que fent una cursa de qui es vestia més ràpid (a vegades ho fem) practicaria per la cursa de córrer de diumenge!

Llegint els seus e-mails, la Queralt n'ha vist un de la seva àvia (materna) que deia : "Queralt, la teva mare em va dir que t'agradava molt rebre fotos................. per això t'envio aquesta"

- "Que mona!" - ha exclamat

- "Qui?" - he preguntat

- "Tu mama!"

La xocolata

"Mama, compra'm galetes de xocolata que fa temps que no me'n compres i que no menjo xocolata!"

M'ha demanat diverses vegades la Queralt aquesta tarda, i jo, mentre ella estava a dansa, he aprofitat per fer la compra setmanal i li he comprat unes galetes ecològiques de xocolata de diferents tipus per anar combinant els esmorzars i els berenars, i com que se m'ha escapat comentar-li de tornada cap a casa, m'ha insistit en poder menjar-ne fins que he acabat prometent-li que si s'acabava tot el sopar li deixaria menjar una galeta.

Quan he arribat a la nit, m'he quedat al·lucinada ja que la canguro m'ha explicat quantes galetes de xocolata li havia deixat menjar tal i com jo li havia promès a la Queralt! Com se'n recordava! Jo a la canguro no li havia dit res!

Serà que té aquesta addicció de la que es parla?

Pregunta divertida!

"Mama, Londres és un planeta o un país?"

L'actitud es pot canviar

Fa pocs mesos, a l'agenda de la Queralt hi havia una nota d'una professora en la qual hi deixava palès el mal comportament d'ella en una classe determinada, i m'imagino que això li debia impactar ja que gràcies a una altra nota de la mateixa professora, he conegut el gran canvi que ha realitzat, i l'alegria que això ha provocat a la senyoreta.
No em vaig poder estar d'abraçar durant llarga estona a la Queralt recitant-li un llarg repertori d'elogis!

El pudor

Un dia del mes passat en què vam tenir actuació castellera, la Queralt va negar-se rotundament a posar-se els pantalons blancs en un lloc que no fos el lavabo del bar a on vam acabar anant finalment, no va voler provar-ho ni darrera cap cotxe ni amagades en cap portal, jo vaig posar-me dels nervis ja que l'actuació estava a punt de començar i ella no acceptava cap proposta alternativa, i no va ser fins després que vaig donar-me compte que segurament la Queralt està desenvolupant el sentiment del pudor, ja que cada vegada té manifestacions més freqüents d'aquest estil. I evidentment la vull respectar i ajudar.

Quina pena...

Ahir al vespre, fent el petó de bona nit a la Queralt, em va confessar tristament: "Quan em separo del papa o de la mama em fa pena..." (Acabava d'arribar de passar el cap de setmana amb el seu pare.)

Aprendre

Aquest matí, preparant-nos per anar a escola/treballar, volia jo agafar la jaqueta de la Queralt que està penjada darrera una porta i ella no hi arriba, però m'ha dit "No, ho he d'aprendre jo soleta" I es clar! M'ha encantat aquesta reacció ja que moltes vegades aplico jo aquesta teoria,i veig que funciona (encara que algun dia, per les presses -com avui - passo de la teoria i vaig directament a la meva pràctica!)

El meu cervell

Avui jugant, la Queralt m'ha dit: "Ojalá amb aquesta lupa pogués veure el teu cervell"

M'ha sorprès molt que tingués aquest peculiar interès!

Carinyu

Quan vaig a recollir a la Queralt de l'escola, sovint li faig un petó i li pregunto com li ha anat el dia, habitualment ella també em fa un petó i respon pacient a les meves preguntes, avui però, ha exclamat entre desordre i paraigües: "No entenc perquè em dius carinyu!"

Ser vetegeriana

- "No ho sabies que la mama és vetegeriana?" Li diu la Queralt a un amic meu.

- "Vegetariana" tradueixo jo davant la cara de cirumstàncies del receptor d'aquesta impactant descripció!

L'organitzat

-"Jo vull prendre un organitzat" ha exposat aquesta tarda la Queralt!

(es referia a un granisat...)

Sol solet

De camí a l'escola, un matí mandrós de primavera:
- "Mama, cantem sol solet que tinc fresca?"
I les dues encetem un concert matinal enmig del carrer entonant aquesta cançó immortal...

Una guia impressionant

Avui la Queralt estava a St. Feliu de Guíxols i ha sabut guiar a la persona que la duia en cotxe fins a casa nostra sense gaires problemes; passant per la Creueta s'ha ubicat i de seguida ha sabut dir a la conductora per quins carrers havia de girar, havíem quedat que em trucaria quan arribés a Girona per tal que jo la pogués ajudar, però ha pogut tocar directament l'interfon de casa perquè ja hi era! Ens hem quedat les dues impressionades!

Les coses, de casa

"Mama, les trufes que fan a les botigues no són tan bones com les de casa perquè no hi posen amor"

Les llengües

Una tarda qualsevol, a la sortida de l'escola, vaig anar a recollir a la Queralt i com passa sovint, ens vam trobar a una mare amb la seva filla que era companya de classe de la Queralt l'any passat, ens vam saludar i de seguit cada una es va dirigir a la seva nena, aquesta mare va parlar amb la seva filla en francés (donat que és el seu idioma) i la Queralt, que les observava amb molta atenció i estranyesa perquè no entenia res, em va preguntar quan ja ens havíem despedit : "La .. entén a la seva mare quan li parla?"

El cargol que no vol

La Queralt va estar tot el dia d'ahir gaudint d'allò més entre casa als seus avis i casa la meva cosina mentre jo treballava ensopida...

Al anar a recollir-la jo, desitjava emportar-se un cargol a casa, el tenia dins una espècie de bolso de plàstic amb pedres i fulles perquè s'hi trobés a gust... Jo li vaig dir que no volia un cargol a casa, que encara s'escaparia i ens el trobariem pel pis (i quina angúnia!) Per sort, la meva cosina de 8 anys, que aquests dies han estat jugant com dues "marujes" li va dir que ja li cuidaria ella (no sé si la seva mare s'enterava de la conversa d'aquestes dues tremendes!) i així ho van solucionar.

Aquest matí, la Queralt m'explicava que el cargol no volia pas anar-hi a casa la meva cosina, ja que no volia sortir d'aquella espècie de cistell de plàstic, però ella li deia que si, que hi estaria molt bé a casa d'ella ... Jo li he preguntat a la Queralt, que com ho sabia que el cargol no volia anar-hi, i m'ha respost que es clar, quan ella intentava treure'l, el cargol no es desenganxava!

M'estic posant les botes!

A l'hora de berenar li he dit a la Queralt: "M'estic posant les botes!" i acte seguit ella ha baixat la mirada per mirar-me els peus!

Ets la mama que més estimo en el món!

.............................................................
Perquè ets la única mama que tinc!"

Un llibre per un llibre

Durant aquesta setmana la Queralt ha tingut la oportunitat de portar un llibre dels seus a l'escola, la única condició era que estigués en bon estat; la setmana vinent, tots els alumnes de l'escola que hi hagin participat, tindran un parell de dies per triar el que més els agradi d'entre tots els llibres exposats i ja se'l podran endur a casa perquè serà seu!

Amb aquestes iniciatives aprenen que la compra no és l'únic mètode d'adquirir quelcom, aprenen a reutilitzar les coses, a cedir les seves quan ja no els són útils i, sobretot i per a mi el més important, aprenen a valorar-les molt més.

Sempre hi ha algun incovenient?

Ja no recordava el que és arribar a les tantes de la nit a casa, haver de donar voltes per trobar un pàrquing, sempre trobar-los lluny d'on voldríem, amb més d'una bossa o paquet per treure del cotxe i carregar-los, i amb una Queralt adormida, sovint malhumorada (lògicament, tenint en compte les hores!) per haver-se de despertar i anar a peu durant uns minuts, que en aquests moments poden ser eterns, fins al llit; ens hem acostumat molt bé durant el mig any que hem pogut pagar-nos un pàrquing, des del qual podíem pujar amb ascensor a la planta on hi havia el nostre pis!

I el dimarts passat, tornant a les 10 de la nit d'assaig de Marrecs, ho vam reviure les dues, la Queralt m'anava dient tot caminant de tort que no es volia posar ni el pijama, que s'estiraria directament al llit! Pobreta! I sort en tenim ara que al començar jo més tard al matí ella es pot llevar més tard, sinó també serien criminals els despertars! (com ho éren la temporada passada)

Què t'han regalat?

Li preguntava tothom ahir a la Queralt, i ella, amb la lliçó ben apresa responia: "la mama em va regalar la festa (que em va costar més de 80€ eh?) i m'ha fet una coca!" Però la majoria reaccionaven ben estranyades, i és que totes les persones tenim massa interioritzat que sen's han de regalar coses, el que sigui, però hem d'acabar el dia amb quelcom més, i la Queralt no n'és una excepció! Ahir va estar repetint unes quantes vegades: "A veure què em regalaran a St. Celoni?" Un altre exemple va ser el dia 14 de març quan vam fer la seva festa al PIG (juntament amb una altra nena de la classe, per compartir despeses! I això que no suporto ni aquest tipus de festes ni aquest tipus de llocs!) va remarcar en tot moment el nombre de regals que li van caure, tot i que el dia següent havia fet un reset total!

Avui m'he quedat sorpresa

Habitualment sóc jo qui, pels matins, ha d'anar a l'habitació de la Queralt amb l'objectiu de despertar-la, i al cap d'uns quants intents frustrants, ho acabo aconseguint... Avui, però, després d'apagar el despertador com a mínim deu vegades, (fins ara no em passava! Jo era de les que a la primera ja feia un bot monumental! Deu ser cosa de la primavera........) m'he alçat i m'he quedat petrificada davant la porta de l'habitació de la Queralt: estava tancada!(I això que feia una horeta jo m'havia llevat per anar al lavabo i estava oberta com sempre!) Quan per fi he reaccionat, he obert la porta i me l'he trobat assentada al llit llegint en Geronimo Stilton! Serà que s'ha pres de debò això dels 7 anys?

La contrasenya

A la porta de la seva habitació hi té un paperet enganxat que hi posa: "La contrasenya comença per O", el primer dia que el va posar ja em va xivar quina era i em va advertir de les conseqüències de no endevinar-la, i ho vaig respectar, però amb el pas del temps, una s'acostuma a veure "aquella cosa" enganxada i malauradament no només passa desapercebuda, sinó que n'oblides el significat; doncs resulta que aquest matí la Queralt m'ha fet dir-li la contrasenya, i no hi ha hagut manera que jo m'enrecordés! Probablement estava adormida? No! No busquem excuses! Ella, per ajudar-me m'ha donat una pista:"és un ocell" i jo: "Ah!Doncs: Ocell!" i m'he quedat tan panxa! I la Queralt ha insistit:"No! Que és el nom d'un ocell!!

Jajajajaja!!! Que sapastre que sóc! De seguida m'ha vingut al cap la paraula: "oreneta!"

Pd: Per cert, ho ha escrit amb O!!!!

"Avui em portaré bé"

M'ha anunciat la Queralt de camí a l'escola.........

Perquè serà????????

A bones hores!

Son les 00.13 de la nit (encara que al bloc posa una altra hora i no en tinc ni punyetera idea perquè! Deu ser cosa de configuració!) estic acabant de coure la coca de iogurt (la única que sé fer! I encara!) per la meva estimadíssima filla, que demà fa 7 anys, i li encanta aquesta coca! És ben bé que aquestes coses a aquestes hores només les faig per ella! És un tema de mala organització per part meva!

Parlant del seu aniversari, quan m'he despedit de la Queralt per anar a teatre m'ha dit: demà quan ens veiem ja tindré 7 anys mama!!!!! Està ben emocionada!

La gelosia

-" Jo tinc gelos d'en Roc" em va confessar un dia la Queralt d'una manera molt planera.

Està bé que ella mateixa sigui conscient de la gelosia que sent envers el seu germà. No?

Top secret (per la Queralt!)

Tot i que ho porta força bé, no m'agradaria que la Queralt s'enterés que he explicat la seva "problemàtica" amb els pipís- que de fet, ara ja pràcticament no ho és!- però el tema és que, a punt de fer els 7 anys, a la Queralt sovint se li escapava el pipí a les nits, i cansada jo de comprar bolquers - que van molt cars!- i ella de fer-se'l- sense voler, es clar!- i haver "d'amagar-se'n" quan va de colònies o a casa les amigues, vaig portar-la a una metgessa que em van recomenar, que després d'escoltar-la ens va explicar quin en podia ser el motiu, i a partir d'aquest, va proposar algunes solucions que hem intentat posar a la pràctica, complementant-la amb medicaments homeopàtics, i quina ha sigut la nostra immensa alegria al comprovar que en poc més d'un mes, aquest defecte gairebé s'ha solucionat! I que contentes que estem les dues cada matí quan en corroborem les conseqüències!

Una de les coses que ens ha funcionat molt bé, ha sigut el calendari dels pipís, més que res per controlar el total de dies que no se li ha escapat des que vam començar i la progressió que anem fent les dues! (perquè és una cosa de les DUES!!! com en les relacions de parella!!!)

Enginy

Com que a la Queralt la sabatilla ara resulta que li va grossa i li cau (i mira que en fa de temps que la té i la utilitza!) s'hi ha posat una goma de cabell que li dóna tota la volta al peu i així li queda subjectada!

Potser si que TOTES I TOTS tenim la nostra part fosca!

- "Mama (aquesta paraula mai falta!) això (referint-se a Girona) es pot convertir en un poble"

- "No, Queralt, això és impossible!"

- "Mira, s'agafa una destral i es comença a destrossar tot!"

Espero que estigui influenciada per algun agent extern, i que aquesta idea no sigui fruit única i exclusivament de la seva imaginació!

I continuen els perquès...........

"Mama, perquè les nenes i els nens hem d'anar a l'escola i els papes i les mames aneu a la universitat?"

Avui

Quarts de nou, de camí a l'escola:

"Gràcies sol per vindre!"

Ha exclamat la meva nena tota cofoia........

Desaparellats

La Queralt dorm sempre amb pijames desaparellats, ella mateixa els agafa de l'armari i sel's posa, si té només els pantalons sota el coixí (perquè per exemple la samarreta està bruta i s'ha de rentar) ella agafa la part de dalt d'un altre conjunt de pijama i es queda tan ampla! I així sempre, mai posa el pijama sencer al cistell de la roba bruta per enfundar-se en un de net i sencer!

A taula

"Mama, a taula no es canta!"
"Mama , quan dinem no ets pots aixecar!"
etc..................

Un circuit divertidíssim!

Ahir dissabte, al matí, jo estava fent dissabte (mai millor dit!) i la Queralt, per sort, s'estava entretetint sola (que debades costa.........) i va muntar una espècie de circuit fenomental! Em va deixar impressionada, amb tot de paperets : "pasa par la corda i asantarsa al taborét" i quan ho vaig fer, la meva sorpresa va ser inmensa! EM FA FER UN MASSATGE!!! una altra prova "agafar un paraiguas i estirar" "despres pasa par on at diuan - portas de manjador" --> amb un dibuix molt gràfic del que havia de fer per no perdre'm! I jo, anar fent, i ella, anar-me guiant.......

Simplement GENIAL!!!

Reutilització!

La Queralt ha volgut guardar les cloves dels festucs per fer-ne caniques, ha dit!!!

Records..............

Fa temps, la Queralt, al veure passar una senyora gran pel carrer va exclamar: "Jo no vull que siguis mai una iaia mama!

No tot són bones notícies

Avui la Queralt m'ha ensenyat la nota que tenia a l'agenda de la seva professora d'anglès: "La Queralt hauria de millorar el seu comportament a classe d'anglès, no està gens atenta i parla molt, provocant interrupcions a la classe"; parlo amb ella i es posa a la defensiva exigint-me que no la renyi i justificant que és culpa de no sé qui, però... aquesta "no sé qui" està asseguda al teu costat sempre o només a la classe d'anglès?" " I doncs, com és que només et distreus a la classe d'anglès si és culpa d'ella?"

Si al col·legi estudien el reciclatge, la Queralt vol portar-hi el llibre del reciclatge, si estudien l'abecedari, vol portar el llibre de l'abecedari (encara que pesi molt!) això està bé...................

El dilluns a la tarda la Queralt no es trobava massa bé, i mentre anàvem cap a casa (es va saltar dansa!) va comentar: "espero demà no estar malalta perquè sinó no podré anar demà al cole i a mi m'encanta anar al cole, però a en X i a en X no els hi agrada gens!
Jo penso que és veritat, però crec que en aquests moments estava fent la pilota........

Crisis familiars

Si, ja ho sé, fa força dies que no escric res, i és que no és massa agradable plasmar en públic les discussions i enganxades que tenim la Queralt i jo (i que cada vegada són més,! És ben bé que el geni augmenta amb l'edat!

Bé, el que deia, les meves últimes vivències amb la Queralt no han permès que pogués escriure res interessant (o divertit, o sorprenent o diferent o............) i tampoc és que tingui cap anècdota per explicar ara, al contrari, és una de les moltes frases malsonants amb les quals em ruixa la Queralt últimament, però almenys aquesta, fa una mica de gràcia (bé, a mi me n'ha fet!)

Aquest matí, no sé perquè (mai recordo perquè s'enfada la meva filla, a vegades ni en el mateix moment sé què carai és el que li ha semblat malament!) la Queralt m'ha dit que VOLIA CANVIAR DE MAMA! Oléééééé! Què hi ha més agradable per a una mare que la seva filla li tiri aquest "piropo?"? Jo li he respost que em semblava molt bé, que jo també ho volia fer, però que havia de preguntar com es feia perquè no ho havia fet mai! I vés per on, ha recuperat el bon humor! (Menys mal! Eren les 9 menys 10 minuts i ja fèiem tard a tot arreu!)

Santa innocència

Anàvem pel carrer, ella xerrant, i jo escoltant, ha dirigit el braç amb la mà oberta senyalant a una persona, i m'ha explicat que ho feia així perquè senyalar amb el dit està malament.

El perdó

Avui al matí, hem tingut discussió, motiu: la roba, per variar, per tant, que ahir a la nit jo destinés uns minuts a triar juntament amb la Queralt, la roba que es posaria avui, no ha servit de res, és ben veritat que les coses es veuen diferent al vespre del matí!Jo ja m'he estressat de valent! I hem començat els nostres matins enfadades, ella a l'escola i jo a la feina.
Aquesta tarda, però, quan l'he anat a buscar, m'ha vist i "ipso facto" m'ha demanat perdó! Sense ni tan sols dir hola ni donar-me temps a ser conscient que ja la tenia davant meu; he quedat perplexa! No només s'enrecordava, sinó que a més li ha donat la suficient importància com per no posposar-ho!
Aquest tipus de coses són les que et fan sentir immensament orgullosa de ser la mare de la teva filla.

Mama em compres una cosa?

Una cosa, tant és el que sigui, la Queralt sempre vol que compri això i allò i més i més, i m'ho demana constantment, i a casa ja té de tot i no sap ni on ho té i no fa servir ni una tercera part del que té.

Tot i que hi ha vegades que em demana coses que són interessants i que sé que li fan il·lusió de veritat, com ara un guixos blancs, ja que només en té de colors, o unes xapes del High School Musical, i en aquests casos li dic que quan porti per exemple 5 gomets verds en el calendari de comportament que tenim, s'ho podrà comprar amb els seus diners o ja li ho compraré jo en funció del que sigui.

El google

Ahir la Queralt volia jugar a uns jocs de "monstres" a l'ordinador, jo li vaig confessar que no sabia com ho havia de fer per trobar-ne i ella em va etzibar: "molt fàcil mama, has d'anar al google i posar: jocs de monstres"!

Un e-mail

El Departament d'Educació de la Generalitat va enviar una carta a la Queralt informant-la que l'havien donat d'alta al portal 365, i li van donar un e-mail propi amb una contrasenya, ella estava emocionadíssima! Va voler de seguida estrenar-ho enviant un e-mail, i estava ben enfeinada intentant memoritzar la contrasenya!

Les canes

No tinc gaire clar com pot la Queralt tenir present què són les canes, però la veritat és que un dia, anant per el carrer, imagino que ella, com sempre, observava molt atentament tot el que tenia al seu voltant i va sentenciar: " en els cabells grocs no es veuen les canes"

Una nena molt cívica

Realment em va sorprendre molt quan, anant pel carrer, la Queralt es va aturar de cop i va dir: "mira què hi ha al terra!" Era una part d'una xuxeria, i jo, pensant que la seva intenció era menjar-se-la li vaig dir que no ho fes, per raons obvies, i es va quedar aturada, no sé ben bé si pensava o què feia, fins que vaig entendre que el que volia ella era recollir-ho per tirar-ho a les escombraries! I així ho va fer, va recollir "aquella cosa", i la va llençar al que en aquells moments teníem més a prop, un contenidor, a més a més, ella va mirar que fos el que li corresponia, en aquell cas, el rebuig! Això, però, s'entén ,perquè moments abans m'havia explicat que al col·legi estaven estudiant el reciclatge, això deixa ben clar la influència del que aprenen a escola!

El romanticisme vist per la meva filla

Explicant-me una de les moltes batalletes que tenen al col·legi ella i les seves amigues, la Queralt m'ha relatat que avui n'hi havia unes que es barallaven i ella els deia que no es barallessin i que no havia de manar només una...
Jo li he dit "que mona que ets Queralt"
"perquè? " m'ha qüestionat ella,
"doncs perquè has fet això, de dir a les teves amigues que no es barallessin ..."
"no siguis romàntica" m'ha demanat ella!

Els Simpson

Aquest matí la Queralt estava menjant unes galetes Simpson de xocolata, ja que, em va deixar clar un dia que li encantaven, i mira, de tant en tant m'agrada comprar-li algun d'aquests capritxets ...
Bé, com deia, la Queralt estava menjant aquestes galetes i ha comentat molt naturalment que "aquestes galetes no tenen gust a Simpson"
Jo m'he quedat gairebé esglaiada! Quin susto! Amb gust a Simpson! T'imagines?I li he preguntat ben curiosa que "quin és el gust dels Simpson si es pot saber", "gust a Simpson" m'ha respost ella com si jo fos beneita! I això que a casa meva no hem mirat mai els Simpson!

Els nens i les nenes

La Queralt em va exposar un dia, tota cofoia, que els nens tenen més força i les nenes són més intel·ligents! I que consti que jo no li ho vaig dir!

S.O.S.

Avui la Queralt anava d'excursió al teatre municipal de Girona, m'ha dit que es pensava que havia d'anar amb xandall però no ho sabia segur, i a l'agenda no ho tenia apuntat, sort en tinc dels telèfons de les altres mares a qui he pogut trucar per preguntar!

Imaginem

Vaig reconèixer a la Queralt que ara jo no tenia imaginació, però que quan era petita si que en tenia, i molta! Però es clar, no la vaig potenciar i se'm va quedar estancada, i li vaig demanar si ella m'ajudaria a recuperar-la, però en aquell moment, no vaig obtenir resposta (per variar, vaig pensar que no m'havia escoltat)
Però, de sobte em va proposar: "Imagina't que estàs al mercat.....què hi veus?"
I jo vaig respondre, sense entendre molt bé a què venia allò, que hi veia el que tothom normalment veu al mercat, fins que al cap d'unes quantes preguntes vaig exclamar: "Ah! Això ho estàs fent per ajudar-me a recuperar la imaginació?"
- "síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!"
De totes maneres, vam encetar (també per variar) una petita discussió perquè quan jo deixava volar la meva imaginació ella deia que no, que allò no, i en canvi quan detallava la realitat em deia que sí, i al cap de diversos intents de fer-li entendre, vaig arribar a la conclusió que potser no sap exactament què és la imaginació.

El cangur

El diumenge la Queralt i jo vam estar parlant de la paraula "cangur" no sé com hi vam anar a parar ni què discutiem però ella em va diferenciar un "cangur" d'una "canguro" detallant que el primer és l'animal i la segona la persona que cuida els nens!

La tendra abraçada

Fa poc la Queralt es va posar molt i molt nerviosa, no recordo molt bé perquè, ja que s'hi posa sovint (bé, jo també!) però aquest dia ho estava exageradament, ja no només somicava i es queixava, sinó que plorava i cridava! Jo, com que vaig veure que cap raonament, per molt dòcil que fos, no funcionava, i m'estava començant a posar jo també molt nerviosa, vaig córrer a fer-li una ABRAÇADA enorme i carinyosa, i la Queralt va callar de cop, es va calmar i va respondre a l'abraçada abraçant-me ella també durant una bona estona.
Potser podriem aplicar la dita de : "una imatge val més que mil paraules"-->"un gest val més que mil paraules"