dijous, d’agost 13

Les mames ho sabem tot?

De camping, vam comentar el dia següent que havíem tingut una mica de fred durant la nit, i la Queralt va dir: "Si, jo també n'he tingut, i vaig veure que tu mama m'havies tapat i vaig pensar, com ho sap la mama?"
I la mama respon: " Ai Queralt! Perquè les mames ho sabem tot!"
Nota de l'autora: Malauradament?

Com fumar segons la Queralt

- "Mama, hauries de fer com ell (un amic que hi havia per allà) posar-te un cigarro a la boca i no encendre'l"
Efectivament, l'amic en qüestió tenia la cigarreta als llavis a punt per encendre, però en aquells moments estava en stand by buscant l'encenador o bé esperant que algú li'n donés un, ja que últimament van molt buscats!

Les ulleres de sol

- "Mama, em deixes les ulleres de sol?"
- "Perquè?"
- "No ho sé, però les vull"
-"Aquesta nena és una empipona!"
Volia dir empipadora?

diumenge, d’agost 9

D'això se'n diu sensibilitat

La Queralt anava cantant una cançó amb una amiga (meva) que resulta que surt una expressió que és "dona gorda" i ella ha recalcat que diu "foca marina" perquè es clar, si la sent una senyora grossa es pot ofendre!

L'aneguet lleig

Bocabadats davant un petitíssim estany contemplant un cigne molt elegant, la Queralt ens adverteix : "Si veieu un cigne amb un llaç al coll, és l'aneguet lleig"
Aclariment: En el conte que tenim a casa de l'aneguet lleig, el cigne porta, efectivament, un llaç al coll!

El facebook

-"Mama, jo vull facebook" em diu la Queralt un dia d'aquests escoltant alguna de les meves converses...

Un dels molts moments en els quals a la mama li cau la baba...

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65425-festa-ininterrompuda-a-salt.html

La tovallola-abella

La Queralt té una tovallola-barnús amb el dibuix exacte d'una abella, i ahir a la platja se la va posar i va comentar tota exaltada: "Em vindran totes les abelles!"

divendres, d’agost 7

El pudor II

La Queralt, en un moment en el qual estava completament nua (bé perquè havia d'anar a la dutxa o bé perquè estava en una de les pauses que fa mentre es vesteix, o potser per la calor :-) vés a saber!) va comentar-me que volia agafar una de les pedres volcàniques que tenim molt acuradament exposades a la terrassa, i ja hi anava a fer cap quan de cop, tapant-se les parts exclama: "No puc sortir així!"

Les meduses

A la platja avui la Queralt m'ha dit: "Ojalà tinguéssim un rellotge que ens donéssin els de la Creu Roja que el tinguéssim per sempre i que quan veiés una medusa fés tic, tic tic"

dijous, d’agost 6

Pel port

Passejant vora el port de Blanes, la Queralt i jo vam mantenir una conversa força curiosa, les conclusions de les quals són més o menys les que transcric a continuació:
-"Mama, d'on surt tota aquesta aigua?"
-"Els peixos es cansen"
-"Es poden veure els peixos amb prismàtics?"
-"Ojalà es poguéssin veure (els peixos s'entén) sense entrar a l'aigua!"
Evidentment totes aquestes preguntes o afirmacions són de la Queralt!

dimecres, d’agost 5

Preguntes

En el cotxe, anant cap a la platja, de cop la Queralt em va preguntar: "Què ens passarà a nosaltres quan desaparegui la terra?
Ben encuriosida, vaig demanar-li en què estava pensant que em fes aquella pregunta, i la seva resposta va ser breu però concisa: "A vegades no sabem què pensem!" ("eh mama?" !!!!!!)

El món al revés

- "Mama, els de Londres que condueixen al revés, també van en bici al revés? ... Vull dir si pedalen al revés."

dilluns, de juliol 20

L'emoció!

Estic emocionada per anar a casa el papa; perquè fa molts dies que no el veig eh mama? No perquè no estigui amb tu" Em va confessar voluntàriament la Queralt, per si de cas..

dimarts, de juliol 14

Un pacte

Un matí que li vaig preparar la roba per posar-se i que no va voler (com molts altres matins!) vam fer un pacte i em va prometre que se la posaria el dia següent, i per fermar-lo em va fer entrellaçar els dits petits de les mans!

Menjar...

Donar de menjar a la Queralt és un suplici i veure com menja pot arribar a ser una tortura; no li agrada res, ni el que normalment li agrada li ve de gust quan li dóno, no vol mai cap tipus de condiment enlloc, la qual cosa converteix els menjars que faig en la cosa més avorrida i insípida que existeix! (I no és pas que mai hagi demostrat tenir art culinari jo!)
Hi hagi el que hi hagi, el més sovint és que la Queralt sigui la última d'acabar, ja sigui a l'escola o a casa, i normalment es dedica a el·laborar regalets fent boles amb el menjar, que es clar, després de tant marejar són inmenjables!
Es queixa del col·legi perquè pràcticament es queda de les últimes al menjador, no vol anar a segons quins casals o colònies perquè es clar, li dónen de berenar coses que a ella no li agraden...
El que he arribat a fer a vegades és posar-li el que no li ha donat la gana de menjar a l'hora de sopar (perquè a vegades es planta davant del menjar amb un NO rotund i en majúscules, sense cap justificació) i li poso en un tuperware per esmorzar el dia següent al col·legi (un dia li van tocar uns raviolis!) o avui, per posar l'exemple més inmediat, per dinar té el sopar de dimarts i el dinar de dimecres tot ben barrejadet per atipar-se de valent; és dur, si, ja ho sé, però no se m'acut res més!
Algú té idees?

dimecres, de juliol 8

La raça del gat

De camí cap a casa, ens trobem un gat afamat que comença a perseguir-nos tot miolant, la Queralt se'l mira, el vol tocar, se'l vol endur a casa, diu que si haguéssim estat a l'altre pis ens l'haguéssim emportat (en el pis actual no en podem tenir) "és de la raça d'en Ninu" (el gat que teníem abans) "com ho saps?" "perquè li he vist!" contesta ella amb cantarella.

Una tarda de jocs

Al menjador de casa, com si fos una tarda de pluja, descansades i avingudes, ella, parlant-me en castellà (?) i jo contestant com em surt; comencem una partida d'un joc del qual no diré el nom per raons que tampoc cal dir; al principi tot rutlla més o menys a la perfecció, m'aixeco un moment i vaig a la cuina a vigilar el té proposant a la Queralt de continuar sense mi, però la seva sinceritat es desperta i diu: "No, que faré trampa" I jo que li pregunto: " Si? La faries?" I ella que respon tota decidida: "Segurament!"; bé... almenys n'és conscient...
Però el joc continua.....
Durant una partida una mica estranya perquè no n'encertàvem ni una, la Queralt em proposa: "Va, fés trampa que jo també l'he fet!"
I finalment, els jocs acaben; a la Queralt encara li costa perdre! (I la mama no es deixa guanyar)

diumenge, de juliol 5

La caiguda

Dijous dia 2 de juliol, gairebé les deu del vespre, la plaça St. Domènech bull animada per unes gralles dansaires, els balls callen i la xera s'atura per deixar pas al silenci, comença l'actuació castellera. Tot va molt bé fins que la tremolor guanya la força i no tenim temps de descarregar el castell, la Queralt era a dalt i ha caigut, és la primera vegada que cau, jo, potser una mica inconscient, resto tranquil·la, els encarregats la van a buscar, m'espero per no augmentar el plor ni interferir en la tasca dels experts, sé que està bé i quan ho considero oportú, l'abraço.
El dia següent l'escena és explicada una vegada i una altra, alguna versió és més extensa, una altra menys detallada, i al final d'una d'aquestes converses la Queralt exclama: "Va, paro de parlar d'això perquè sinó encara em farà més mal"