Tant petita i ja coneix als homes!

Mentre anàvem en cotxe la Queralt li va confessar un secret a una amiga, i un noi que anava amb nosaltres li va demanar que li digués perquè ell també el volia saber i la Queralt s'hi va negar rotundament apel·lant que: "No, a tu no que als homes fa temps que els conec jo!"

Nota de l'autora: Les tres dones que anàvem al cotxe vam concloure que era molt trist però era ben certa la frase que acabava de sentenciar la Queralt!

Aplicar els estudis

En un sopar amb unes quantes amistats, jo li anava recordant a la Queralt que mengés, ja que xerra molt i sovint se n'oblida, i una nena de tres anys que hi havia allà li va recordar: "Menja que sinó no et faràs gran" I la Queralt va respondre ben tranquil·la:" Ja ho sé, ja he estudiat el cos humà"

L'acudit

Tot prenent-nos una tassa de te (sense teïna!) amb cullera (detall rellevant per entendre l'anècdota!) la Queralt comença a explicar un vell acudit: "Una persona va al metge i li diu que quan pren cafè li fa mal l'ull i el metge li diu: ha provat de treure la cullereta?" "Ja el sabies, no mama?" "Sí, però l'entens?" "Es clar que sí!" protesta ella tota enriolada.

Tot fent broma...

-"Mama, quan vulguis que et passi l'aigua diga-m'ho, eh?"

I jo encuriosida li demano si em pot passar l'aigua i ella, agafa la botella, l'acosta al meu plat tot rodejant-lo i la torna a posar a on estava; jo em quedo amb cara de circumstàncies i ella riu:

- "Què? M'has dit que te la passi, no que te la doni!"

La memòria

- "La mama no té ni memòria de peix" "Jo sí que en tinc" continua la Queralt.

- "A si? Què vas fer ahir?" li repta el meu germà.

- "Ai! Això no, però si que en tinc!".

- "Però dius que tens memòria i no recordes què vas fer ahir?".

- "Quan? Al matí o a la tarda?" xuleja ella...

Els taurons

Després de comentar-li a la Queralt que aniríem a Tàrrega em va preguntar: "A Tàrrega hi ha mar?" "És que sembla com Tarragona i a Tarragona hi ha taurons!"

Jo també els ho feia als meus pares!

-"Mama, t'amagaré el "pueblo" i quan en vulguis me'l demanes!"

-"El tinc a la meva habiació, és fàcil de trobar!" continua ella...

Nota de l'autora: Suposo que tothom ho sap, però el "pueblo" és un tabac de liar!

Jo estic sonada?

- "Aquesta mama està sonada, com jo" diu la Queralt en un moment que jo estava una mica adormida i contestava qualsevol cosa al què em deia...

Rússia?

- "Jo sé com es va construir la terra, un volcà va explotar i sinó ho hagués fet Rússia i Catalunya estarien ajuntats, la Xina i Rússia estarien ajuntats, hi podríem anar amb bus, a Rússia" m'explica la Queralt ...

???

Amb un amic:

-"T'enrecordes d'ell Queralt?"

-"Sí, és aquell que va explotar, no?"

Efectivament era un amic que uns mesos abans, en una breu taller de teatre va simular una exagerada enrabiada...

-"I què era allò blanc que tenies a la roba?" pregunta innocent ella.

-"Polvos de talc" li responem.

-"Ah, doncs fa temps, nosaltres teníem per anar a la piscina uns... com es deien mama?"

-"Una espècie de peücs"

-"Doncs en aquests peücs els hi posàvem polvos de talc"

Nota de l'autora: em desconcerta una mica que en una conversa qualsevol la Queralt associï coses que jo no recordo ni de casualitat.

"La juerga"

A casa als avis:
-"Ueeeeee farem una "juerga" - diu el meu germà petit.
-"No, "juerga" no, que hi ha la meva mare, però ara marxarà!"- diu la Queralt.

Dormir...

Un matí que li va costar molt llevar-se a la Queralt: "Mama, em vestiré i continuaré dormint, vale? I quan anem caminant pel carrer, també dormiré; jugarem a aquell joc que jo tanco els ulls i tu em vas dient per on he de passar!"

Bon dia?

-"Bon dia"- dic jo mentre passem per davant del veí.

-"Bon dia"- imita educadament la Queralt, però no es queda tranquil·la i puntualitza: "Si fés mal dia, li diria mal dia!"

El paper que surt dels arbres

"Perquè el paper surt dels arbres? Jo no m'ho crec, eh?"- diu la Queralt i jo li explico com puc que el paper no surt directament dels arbres sinó que es fabrica..

"Ah! Ja ho entenc! Els treuen la crosta i ho fan!"

I continua amb el tema...

"Els arbres es moren eh? N'hi ha que es moren quan els hi toca i n'hi ha perquè s'ha de fer paper o perquè la gent els embrut..."

La trucada

Em truquen perquè la Queralt vol parlar amb mi però just en aquell moment ella diu que no pot, que està jugant a la "wi" i li toca a ella!!!

Les "Bayas de Goji"

-"Mamaaaaaaaaaaaaa!! ... Et trucu només per això eh?
... M'agraden les "baies""

I la trucada es penja...

Al cap de pocs segons:

-"Mama, m'agraden les "baies"! N'he menjat avui i m'han agradat! He pensat que t'agradaria saber-ho!"

Nota de l'autora: Un dia li vaig proposar de menjar-ne a casa i em va fer un lleig...

La poli

La Queralt explica a un amic que ens acompanya a casa just quan passem davant dels Mossos d'Esquadra: "Quan aparquem hem d'anar en compte perquè tenim la poli aquí"

Nota de l'autora: ???!!! Jo sempre vaig amb compte!

La gourmet

-"Jo vull pizza de pernil italià" diu la Queralt a l'hora de sopar a casa un amic..
Nota de l'autora: És que s'ha de tenir classe per fer aquestes demandes!

Les estrelles i la lluna

Després de veure algunes estrelles, entre elles "fugaces", de tornada al cotxe la Queralt va començar a preguntar: "Mama, les estrelles i la lluna són reals?"

- "Si"

- "I tenen ulls i boca?"

- "No"

- "I com s'hi veuen?"

Quan la Queralt sigui gran

Parlant de no sé què amb la Queralt vaig començar a dir: "Quan tu siguis gran.."

I va i ella salta: "Quan jo sigui gran ja haurà passat una guerra!"

Nota de l'autora: "?????????"