Últimament la Queralt no em passa les circulars del col·legi ni les notes de l'agenda, inclús he vist una firma meva falsificada (la Queralt ja em va dir que l'havia esborrat, però com que era en bolígraf "borrable" encara es veia)! Per les hores d'entrega dels informes de fi de curs, per posar un simple exemple, he rebut una llarguíssima nota de la mestra en la qual em comunica que ja només queda una hora...
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dissabte, de juny 18
dijous, de juny 16
La mandra pot més que la calor
La Queralt ahir va anar d'excursió i com sempre havia de portar el xandall. Quan vaig veure que portava la samarreta llarga i els pantalons llargs li vaig dir si s'havia tornat boja i ella va contestar que com que la "mami" (la seva àvia materna) havia dit que ara ens havíem de posar crema cada dia i a ella li feia molta mandra, doncs vinga, a suar anant amb xandall llarg. Això sí, a l'hivern no li proposis d'anar amb coll alt ni l' obliguis a posar-se l'abric o inclús algun jersei, mai té fred!
divendres, de juny 10
El joc dels minis
La Queralt va aprendre de la meva cosina un joc prou divertit: Es tracta de buscar cotxes "minis" i anar-los contant. No m'havia adonat que n'hi havia tants! I cada vegada que en veig un penso en ella (et guanyo per quatre a dooos ...). A vegades hi afegim una regla, la de dir-ne el color. O a vegades ho fem amb "suzus" (suzukis). És una manera de viure el present i per bé que a priori és un joc competitiu, acabem unint-nos!
I més nòvios ...
- "Ara és l'època!"
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."
I em va explicant les novetats de la classe...
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."
I em va explicant les novetats de la classe...
dissabte, de juny 4
Pre adolescència?
La Queralt parla molt dels nens que li agraden o dels que ella agrada, també diu que mai té deures o quan li posen examens diu que són sorpresa, tot el dia balla de manera moderna i memoritza cançons de no sé qui, té l'habitació caòtica, s'ho deixa tot, col·lecciona porqueries a la maleta i a casa ... i un llarg etcètera pràcticament diari!
dijous, de juny 2
diumenge, de maig 22
L'estil
- "Jo vull canviar d'estil perquè no m'agrada el meu."
- "I amb què?"
- "Doncs amb la roba per exemple! M'agraden els colors foscos ..."
Enyorança
Feia pràcticament una setmana que per qüestions de feina no veia a la meva filla, en una de les trucades li vaig preguntar si em trobava a faltar i va respodre: "Mama! És que he fet mil coses i no he tingut temps!" i em va dir dues d'aquestes coses com ara jugar i fer els deures ....
En el fons és d'agrair!!!!
dimarts, de maig 3
La bromista
Ahir la Queralt havia de preparar-se un dictat i al donar-me el full per tal que jo li llegís, li vaig preguntar quin dels dos era l'afortunat, a la qual cosa ella va respondre: "El que vulguis, ens han dit que ens estudiem el que vulguem!" Jo, sorpresa, li vaig preguntar si era veritat ja que em semblava curiós i estrambòtic, i no va ser fins al cap d'uns llargs segons que va deixar en evidència la meva ingenuïtat confessant que era una broma!
Roncar o no roncar?
Un dia que la Queralt es va quedar a dormir a casa l'àvia i l'avi, la meva germana li va dir al matí següent: "Queralt, com ronques!" i ella va contestar: "La meva mama també ronca. Bé, només quan jo estic desperta. Quan jo em desperto ella comença a roncar"
dissabte, d’abril 30
Pirates II
El que diu en aquest escrit, demano, si us plau, que no li'n dieu res a la Queralt! Que s'enfadaria molt ja que està molt preocupada!
Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.
Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.
Un altre club
Ara la Queralt té un altre club, però aquesta vegada amb una finalitat molt ben definida.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.
dimarts, de març 22
Els pèls de gat que no molesten
Parlant sobre el canvi de pelatge del nostre gat, la qual cosa provoca que tinguem la casa inundada de pèls per molt que netegi i procuri treure'ls ja que sempre n'hi ha que em burlen, tal i com li vaig comentar a la Queralt ja he acceptat que conviure amb pèls no és tan dolent i ella va i em deixar anar: "Però et molesten els pèls?" "Quan estàs per exemple estudiant, venen i et diuen: Hola Maria?"
Estic entre pirata i cantant
Mentre sopàvem i després de la intensa conversa sobre el desig de ser cantant per part de la Queralt, de cop va dir: "Estic entre pirata i cantant!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."
Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...
I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."
Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...
I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"
Mama: vull ser cantant!
Ahir la Queralt em va dir que volia ser cantant i em va preguntar si jo li deixaria ser-ho. Jo evidentment li vaig dir que sí, però que hauria d'estudiar música i que entengués que l'objectiu no era "ser famosa".
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:
- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"
El perquè no el vaig esbrinar ...
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:
- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"
El perquè no el vaig esbrinar ...
dimecres, de gener 12
L'abraçada
La Queralt li va dir a la meva cosina (que té un parell d'anys més que ella i amb qui són molt amigues) quan la va veure després de molts dies:
- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...
- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)