Vaig tornar a perdre i la Queralt se'm va quedar mirant i va dir: "Em fa pena..." i em va fer una abraçada molt afectuosa i tendra tot dient "M'encanta abraçar la mama!"
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dimarts, de gener 26
dimarts, de gener 19
La lectura
-"Què fas?" li vaig preguntar a la Queralt quan després d'haver acabat de llegir el llibre de lectura del col·legi va tancar els ulls i amb les mans al cap va recolzar-se sobre la taula durant una estona : "No enrecordar-me'n d'aquest llibre!" va respondre ella, i és que acabava de llegir tres pàgines d'una història del llibre que tenia com a deures i n'havia de continuar llegint un altre, el de la biblioteca del col·legi i va dir que al començar a llegir el segon es pensava que era la continuació del primer, així doncs va buscar una solució.
El joc de l'UNO
Els reis li van portar a la Queralt un joc de l'UNO i ara ens hi hem aficionat, segons ella es pot jugar amb diferents números de cartes, ara 7, ara 15 etc...
Ahir em va dir: "Juguem amb 15 cartes, no perquè jo guanyi, sinó perquè tu n'aprenguis!"
I és que per alguna estranya raó, sempre que juguem amb 15 guanya ella i sempre que juguem amb 7 guanyo jo!
dilluns, de gener 18
Tothom és una estrella
Tot passejant i xerrant la Queralt em va dir: "Tots som una peça clau" "Tu ets una estrella, no de rock! Com t'ho diria? Tu ja m'entens, oi? Tothom és una estrella"
Nota de l'autora: El lema que tenen al seu col·legi, és més o menys aquest de la peça clau, i això de l'estrella deu ser alguna explicació que li debien fer i que potser la va tergiversar una mica o que s'ha tret ella de la màniga.
Les sabates que tenien caca
Un dia la Queralt va trepitjar una "merda" de gos amb les botes, i com que sóc molt anguniosa les tinc guardades a la galeria per no contaminar tot el sabater; el dia que se les havia de posar li vaig dir: "vigila amb les sabates que tenen caca" i ella em va mirar amb cara de circumstàncies, havia entés que havien d'anar al lababo!
Flors de bach
No sé què li vaig dir a la Queralt de les flors de bach però ella va entendre una altra cosa:
-"Becs! Flors de vaca!"
divendres, de gener 15
El premi
Em fa molta il·lusió explicar que la Queralt va guanyar un premi de poesia de la castanyera del seu col·legi, tot i que no m'ho ha dit fins avui (ja li passa, hi ha dies que m'explica de tot, hi ha dies que res de res, o de cop un dia m'explica quelcom que va succeir ja fa uns quants dies...).
Encara que no vulguis, això t'omple una mica l'orgull i conclous que potser no ho fas tan malament...
Els regals dels reis mags
-"Queralt, demà canviarem el llibre que et van portar els reis" (que ja tenim, perquè els mateixos reis li van portar l'any passat)
-"Ai! És que em sap greu! Pobres reis"
I és que no és la primera vegada que ho verbalitza, el mateix dia que li van portar i el va obrir, ella va negar-se rotundament a tornar-lo, va dir que ens el quedaríem, perquè és clar, li sap greu perquè és un regal dels reis...
dimecres, de gener 13
La fred
-"Queralt, no tens fred?"
- "No mama, que no veus que he estat allà?"
Allà es refereix a Disneyland Paris (desconec si s'escriu així) i és clar, tal i com diu ella, allà hi feia molta més fred que aquí, i amb aquesta excusa continua sense abrigar-se gaire (de fet, ja fa molt temps que gairebé mai es vol abrigar massa, no sap ni què és portar samarretes interiors! Tot li molesta!)
dimecres, de desembre 23
El tió II
-"La x diu que els regals els poseu els pares!" i jo, procurant fer-me valer de la meva destresa li explico que els pares no podem pas comprar tants regals i va i ella exclama: "Es clar! Jo a tu no et veig capaç de comprar els llibres 4rt i 5è d'en Geronimo Stilton!"
El tió
-"Mira mama, el tió s'ha engreixat, ho veus? " Diu la Queralt tot agafant-lo i ensenyant-me'l...
Les utilitats de la llengua
- "La llegua sembla que no serveixi per res, però mira, amb la llengua et pots netejar la boca, mira -em diu tot realitzant aquest curiós acte-també pots parlar - i va vocalitzant paraules en les quals és molt evident- i mira, quan per exemple es diu "Que se t'ha menjat la llengua el gat?" és perquè algú està molt callat.
diumenge, de desembre 13
Els records
La Queralt i jo tenim un cartolina amb unes pinces de penjar roba enganxades que va el·laborar ella al col·legi, clavada entre les dues habitacions, en les quals ens hi posem notetes per comunicar-nos coses vàries, i ella un dia va pendre la iniciativa de guardar-les en una caixa, i em va aclarir que era perquè així quan siguem més grans ens farà gràcia llegir-les!
El menjar del tió
-"No tel's mengis tu els cacauets, eh? T'agraden els cacauets?" em va dir i preguntar la Queralt després de donar-ne al tió per menjar!
Nota de l'autora: La Queralt es troba en la fase inmeditament prèvia a descobrir el secret de la màgia dels infants...
El pas del temps
-"Passa molt ràpid el temps! Me n'he adonat ara!" va dir la Queralt enmig d'una conversa amb mi en la qual parlàvem que per la festa de Nadal del col·legi els de primer fan un espectacle que ella havia fet l'any passat....
Petites confusions...
A l'hotel, una de les meves germanes, que compartia habitació amb la Queralt (ja que ella va deixar molt clar des del principi que no volia dormir amb mi...) li va dir: "Deixa les claus a l'entrada" i la Queralt, ben obedient, les va deixar a l'entrada tal i com li ho havien demanat, però a l'entrada de l'habitació!!!!
dijous, de desembre 3
Les amigues
"La x m'ha dit que no volia ser la meva amiga i no sé perquè ..." I no semblava massa preocupada!
dimarts, de desembre 1
"De viatge"
La Queralt sap que aquest cap de setmana marxem "de viatge" (segons ella) i està ben emocionada, cada dos per tres parla de l'hora que marxarem, de quan farem la maleta, de a quina hora l'aniré a buscar al col·legi, que a quin hotel anirem, que ella vol anar a un hotel de "luxe" de cinc estrelles, etc ...
Els dictats
Cada setmana la Queralt ha de repetir tres vegades un dictat en català com a deures del col·legi, jo sempre el corregeixo i li poso el número de faltes, un dia que només en va fer tres i jo vaig dibuixar una cara de contenta, ella va voler escriure: "Iupi!" I és que hi ha dies que realment progressa exquisidament, ahir, per exemple, quan vaig haver acabat de corregir el dictat a la Queralt, me la vaig mirar amb cara de felicitat i ella va començar a saltar contenta perquè havia captat que no havia fet cap falta, les dues ens vam unir uns instants felicitant la seva destresa i aplicació!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)