La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
divendres, de setembre 17
-"Algú va dir que les coses petites són grans sense que ho sapiguem" - va explicar un dia la Queralt mentre sopàvem ella i jo i sense que vingués a "cuento". Jo li vaig preguntar que qui era que ho deia i tot posant-me un exemple d'un castell de sorra (que encara que sigui petit si la persona que l'ha fet amb molt d'amor, resulta un castell gran) em va respondre que no ho sabia qui ho havia dit però que li semblava que havia sigut la Mafalda.
dilluns, de setembre 13
Les plantes carnívores
- “A veure si el que vols per al teu sant és el mateix que penso jo!” Li pregunto a la Queralt el dia del seu sant.
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........
Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........
Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!
Primer dia de col·legi
Dimarts 7 de setembre, tornada del primer dia de col·legi:
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......
Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......
Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".
dilluns, d’agost 16
La rentadora
Li vaig ensenyar a la Queralt des del cotxe, una botiga de segona mà a on li vaig dir que hi podríem anar per veure si tenien rentadores i ella va dir: "sí que en tenen!" I és que resulta que al cartell n'hi ha una de fotografiada i ella va donar per fet que això volia dir que si que n'hi havia.
dissabte, d’agost 14
El circuit de gimnàstica
La Queralt em va dir que m'havia d'aprimar i per això em va preparar un circuit per fer esport: els dilluns i dimecres em toca "hula-hop" i el dimarts i dijous corda. Jo li vaig demanar un dia de festa i per sort em va concedir els divendres.
Per tal que no me n'oblidés m'ho va escriure en un paper i el va penjar de manera que el pugués veure cada dia. Afortunadament de seguida van arribar les vacances i encara no he tingut ocasió de practicar-ho...
divendres, d’agost 6
L'invent del mes
La Queralt li demana a la meva mare el "ratolí" de l'ordinador per tal de penjar-la amb un fil i que el gat hi jugui.................
dimecres, de juliol 14
L'incident
Fa dos dies vam tenir un incident que m'ha fet reflexionar:
La Queralt estava a la terrassa amb dues amigues i entre totes van tenir la idea de tirar aigua a la gent que passava pel carrer. La primera i única víctima va ser una senyora amb el seu fill, a l'instant la Queralt va venir arrepentida a la cuina (que és on em trobava jo) a dir-m'ho. Vaig sortir ràpidament a la terrassa a demanar disculpes i a comunicar que baixava per aclarir el tema.Vaig obligar a la Queralt a baixar amb mi a demanar perdó i molt espantada em deia que no volia, sense raonar i capficada en ella mateixa s'hi va negar rotundament durant uns minuts, plorant i xisclant a la vegada. Finalment va accedir i vam estar parlant amb la senyora, la qual va exposar que no havia sigut només la meva filla sinó també les altres dues, que entenia que s'havia deixat influenciar per el moment i l'eufòria de les amigues i la va advertir carinyosament a ella que allò no s'havia de fer. La Queralt va demanar disculpes i va quedar en una anècdota més o menys graciosa que a mi em va fer arribar a la conclusió que les mares i els pares som responsables dels actes de les nostres filles i fills encara que no ho vulguem.
divendres, de juliol 9
Ser àvia
La Queralt sovint em parla dels fills que tindrà fent referència al nom, a la roba o al col·legi que ella diu que vol que es diguin, portin i vagin (i si vol el seu marit també, es clar! diu ella ....) però mai encara m'havia fet la següent pregunta:
- "Tens ganes de ser àvia?"
- "La veritat és que amb 29 anys tinc més ganes de tornar a ser mare que de ser àvia!"
La mort
- "Quants anys falten perquè et moris?" em va preguntar la Queralt.
- "Molts"
- "Quants? deu?"
divendres, de juliol 2
El desodorant
La Queralt ja fa temps que sovint em demana el desodorant, jo vaig optar un dia per no deixar-li però ella ha anat insistint fins que ahir va tenir una gran idea: va agafar una bola que tenim per fer massatges que té un suport i li ha posat l'aigua d'un pot a on anteriorment hi havia hagut colònia (la qual cosa fa que aquesta aigua estigui una mica "colonitzada") i tan feliç!
dilluns, de juny 28
Perduda
Dues germanes meves, el meu germà petit, la Queralt i jo, vam anar al Media Mark perquè era l'aniversari de l'últim i es volia comprar unes pel·lícules, jo vaig anar a la nau del costat a mirar-me unes coses i quan vaig tornar les meves germanes em van dir que no trobaven a la Queralt. Vam començar a buscar-la com boges, a punt d'anar a la consigna per tal que la cridessin quan una senyora em va trucar al mòbil, em va preguntar si era la Maria i em va dir que la Queralt estava amb ella a prop del cotxe. Hi vaig anar corrents i resulta que la nena havia sortit del Media Mark i li va dir al de seguretat quan li va preguntar per la seva mare que: "Mi mamá está a fuera" (mentida!) i va anar fins al cotxe de la meva germana i com que no venia ningú, va demanar a unes persones si li deixaven trucar a la seva mare. Al arribar em van dir que tenia una filla tan trampada ...
Quin ensurt!
Socors!
L'altre dia va venir un amic a casa i estàvem xerrant tranquil·lament a la terrassa quan va aparèixer la Queralt demanant-nos que no parléssim tant alt (la seva habitació dóna just a la terrassa) no va ser fins que vam voler entrar a dins quan ens vam adonar que ens havia tancat! Vam aixecar com vam poder la persiana intentant despertar-la però no hi havia manera! El meu to de veu cada vegada era més elevat i els cops al vidre cada vegada més seguits i forts, primer es va despertar mig adormida i anava dient que no, que callésim i es girava cap a l'altra banda, la nostra desesperació anava augmentant progresivament al comprovar que ella ens ignorava i ens deia que no, qualsevol argument que li donava li semblava poc (desconec si perquè estava adormida o enfadada perquè l'haviem despertat i volia dormir) no volia llevar-se per obrir-nos la porta de la terrassa ni tampoc quans sen's va ocórrer demanar-li que obrís la finestra de la habitació, fins al cap d'uns quants minuts, quan els meus crits possiblement se sentien des de l'altra punta del barri, ella va accedir a obrir la finestra, per la qual vaig entrar amb força dificultats donat que la persiana estava semi abaixada i no sabia jo com caure al llit...
Aixecar-se aviat per vacances
"Perquè m'he d'aixecar aviat? Estic de vacances!" Es va queixar la Queralt el dia següent de finalitzar el col·legi ...
Últim dia de col·legi
L'últim dia de col·legi la Queralt va arribar amb tot de firmes al braç i també dedicatòries i firmes de diferents persones en alguns paperets i em va dir: "no vaig deixar que firméssin a la samarreta perquè no sabia si tu em deixaves!"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)