De broma

- "M'he de comprar un abric bo, bo, perquè aquest no m'abriga gens"

- "Que te'l menjaràs?"Respon ella cínica!

-"Queralt, d'aquí poc tindré l'audició de trompa, estic nerviosa perquè em fa vergonya..."

- "Clar, amb lo malament que toques!"

El nostre gat un dia va vomitar i la Queralt, tota entendrida, va comentar que no el renyaríem pas, perquè es clar no ho havia fet expressament i tot de justificacions que ara bé no recordo però que van deixar palesa l'empatia que sent envers ell.

El diccionari de les h

L'altre dia la Queralt em va dir que volia demanar al tió (ella no només demana al reis!) un diccionari de castellà, un diccionari d'anglès i un diccionari de les "h"! I és que resulta que quan fem els dictats, sempre li intento explicar perquè aquesta "a" o aquesta "i" van sense "h".

En Sol

-"Saps perquè en Sol es diu Sol? Perquè, oi que es porta molt bé? I a les persones que es porten molt bé, se'ls diu que són un sol?"

Altre cop la botiga

Anant pel carrer, la Queralt va començar a fixar-se en l'existència de cartells que posava "es lloga" i els anava assenyalant i comentant que buscarien el més econòmic.

No sé si va ser el mateix dia o un altre que li vaig preguntar en què pensava i va respondre: "En la botiga."

De pel·lícula

-"Demà faré com a les pelis, apagaré el despertador així (i ho representa tot gesticulant) estiraré els braços així, em posaré les sabatilles ..." i no recordo més detalls de tot el ritual que va programar i que evidentment, no va fer!

El NOSTRE mòbil

Un dia d'aquests en el qual la Queralt m'insistia que volia un mòbil perquè les seves amigues en tenien un, no se'm va ocórrer res més que dir-li que podríem compartir el meu. Li va semblar una idea brillant i va voler apuntar el número d'alguna amiga seva i me'l demanava per fer fotografies. Però, com passa amb tot, de seguida se'n va oblidar, fins que l'altre dia, al dir jo no sé què del meu mòbil va puntualitzar: "El NOSTRE mòbil"

Okupar

La Queralt està obsessionada amb el seu club dels animals, tot el dia en parla. Ara resulta que vol muntar una botiga, va dir: " La mare de la x no la deixa (com si jo sí!) però volem mirar una botiga que estigui abandonada i anar-hi, arreglar-la ...

- "Però Queralt, això no es pot fer, segurament tindrà un propietari."

- "Doncs li demanarem, no? I pintarem les parets i farem samarretes amb bitxos dibuixats i es dirà I love animals."

No sé com va anar que li vaig acabar dient que els locals es llogaven o es compraven i em va demanar que li deixés diners per comprar.

Avui, quan l'he anat a recollir al col·legi, el primer que m'ha dit és:"Em deixaràs els diners, no, mama? Tu m'ho vas dir! Els pots demanar al banc! (I és que també li vaig explicar que quan la gent vol comprar i no té diners, els demanava al banc.)

Els plàtans

La Queralt va iniciar una conversa sobre els arbres de la devesa de Girona:"Els plàtans, amb accent ...." Fa gràcia que mentre diferenciava entre els plataners i els plàtans especifiqués que la paraula plàtans va amb accent.

Les sabates

-"Sort que tenim sabates, sinó els peus es gastarien. Sortirien pells i allò arrugat sinó portéssim mitjons i sabates."

-"Mama, a en Sol li agrada Tom i Jerry!"

Nota de l'autora: En Sol, és el nostre gat!

"El club dels animals"

Últimament la Queralt m'explica que al col·legi fan "clubs" diversos, molts amb influències clarament televisives, però per sort l'altre dia em va explicar que havien creat juntament amb una amiga "el club dels animals", es veu que al principi es van atabalar perquè tothom volia formar-ne part, i elles el que van fer va ser assignar a cada nen o nena la tasca de vigilar que no hi hagués ningú al pati que matés a cap animal, que és l'objecte del club, salvar als animals. Un cop a casa, es va dedicar a fer cartellets amb papers i pintant amb colors frases com: "Injustícia, no mateu als animals" i dibuixan-t'hi animals, molt bonics, per cert. Em va dir que els repartirien. La decepció, però, va corprendre-les ràpidament, ja que ben trista em va dir que els nens i nenes els esparracaven els papers, jo la vaig intentar consolar que era normal, que a moltes persones això no els interessava, però amb què una persona hi parés atenció n'hi havia prou, i que sempre hi hauria algú que trobaria el paper al terra o estripat i ho llegiria i en faria cas.

Ahir jo estava clavant un clau per penjar un quadre i la Queralt de cop diu:
-"Estàs fent la posició del caganer!"

El dimarts passat, a quarts de 6, em van haver de trucar de l'escola per dir-me que la Queralt encara era allà, i jo, tota trasbalsada, vaig sortir del curs que estava fent i la vaig anar a recollir.

I és que vam tenir un problema de logística amb la mare, donat que aquell dimarts no li vam recordar si la podia anar a buscar com cada dimarts.

Un cop ja estava amb la Queralt em va explicar que a una nena de la seva classe també li havia passat, que també la van anar a recollir un dia molt més tard de l'hora. (Suposo que ho explicava no només per sentir que no era la única nena del món a la qual es deixaven sinó també per tranquil·litzar-me que no era la única mare a qui li passava).

L'altre dia la Queralt em va demanar de dormir amb mi i com que jo hi anava més tard em va dir que vigilés perquè hi havia una cosa.

A sobre al coixí hi vaig trobar una nota molt tendra que més o menys deia així: "Mama, he tret el pijama de sota el coixí i l'he tornat a plegar, espero haver-ho fet bé. Paraules d'amor"

- "Amb quants anys puc tenir una tarjeta?" d'una entitat bancària, es referia ella.

El cotxe "piju"

El nostre cotxe s'està morint, el mecànic molt amablement em va recomenar que me'n comprés un, i això li ho vaig dir a la Queralt comentant-l'hi que seria un cotxe de segona mà molt senzill.

-"Sí, que no tingui "pijades" eh?"- va afegir ella.

-"Algú va dir que les coses petites són grans sense que ho sapiguem" - va explicar un dia la Queralt mentre sopàvem ella i jo i sense que vingués a "cuento". Jo li vaig preguntar que qui era que ho deia i tot posant-me un exemple d'un castell de sorra (que encara que sigui petit si la persona que l'ha fet amb molt d'amor, resulta un castell gran) em va respondre que no ho sabia qui ho havia dit però que li semblava que havia sigut la Mafalda.

L'altre dia una mare del col·legi em va dir que havia rigut molt quan la seva filla li va explicar que la meva Queralt li havia dit que de gran volia ser una "pija" i que es casaria amb un noi ric!