La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
divendres, de desembre 24
La gent gran
Parlant sobre la gent gran la Queralt va dir: "recollidors d'avis" i "orfanats d'avis" ..
El típex
-"Existeix el típex de colors?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
diumenge, de desembre 19
Guai
Un nen que va venir a casa, va dir que jo era molt guai perquè portava una pulsera d'aquestes de moda ara que són de goma i tenen formes, i quan li ho vaig comentar així de broma a la Queralt, aquesta va respondre: "No ets guai només per això!"
De càmping
Es veu que la Queralt i una amiga seva, volen anar amb mi de càmping perquè es clar, jo sóc molt guai i en sé molt de fer tallers i ...."
En un altre dia d'aquests en el que jo vaig renyar el gat per no sé quin fet, i que no trobava el moment per acabar la instrucció i que un cop vaig parar, al cap d'uns segons hi vaig tornar, la Queralt va deixar anar: "Vale, però ara ja està".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
En un dia d'aquests que jo "renyava" a la Queralt per vés a saber què i que vaig engegar un discurs quilomètric que al final es va convertir en una redundància repetitiva en la qual les paraules ja es barrejaven les unes amb les altres la Queralt em va dir: "Vale, però ara calla i respira".
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
dimarts, de desembre 14
dijous, de desembre 9
Halloween
- "Queralt t'he canviat les cortines per unes de blaves però no sé si t'agradaran ja que l'habitació queda molt fosca..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
El tió, el seu menjar i el gat
La Queralt està ben preocupada per com donarem el menjar al tió sense que el gat s'ho vulgui menjar. L'altre dia la vaig trucar i una de les poques coses que em va dir va ser si ja havia pensat una manera de fer-ho i davant la meva negativa resposta va comentar ben emocionada que ella ja ho tenia i que ja m'ho explicaria.
dilluns, de novembre 29
De broma
- "M'he de comprar un abric bo, bo, perquè aquest no m'abriga gens"
- "Que te'l menjaràs?"Respon ella cínica!
divendres, de novembre 26
El diccionari de les h
L'altre dia la Queralt em va dir que volia demanar al tió (ella no només demana al reis!) un diccionari de castellà, un diccionari d'anglès i un diccionari de les "h"! I és que resulta que quan fem els dictats, sempre li intento explicar perquè aquesta "a" o aquesta "i" van sense "h".
divendres, de novembre 12
En Sol
-"Saps perquè en Sol es diu Sol? Perquè, oi que es porta molt bé? I a les persones que es porten molt bé, se'ls diu que són un sol?"
dijous, de novembre 11
Altre cop la botiga
Anant pel carrer, la Queralt va començar a fixar-se en l'existència de cartells que posava "es lloga" i els anava assenyalant i comentant que buscarien el més econòmic.
No sé si va ser el mateix dia o un altre que li vaig preguntar en què pensava i va respondre: "En la botiga."
De pel·lícula
-"Demà faré com a les pelis, apagaré el despertador així (i ho representa tot gesticulant) estiraré els braços així, em posaré les sabatilles ..." i no recordo més detalls de tot el ritual que va programar i que evidentment, no va fer!
El NOSTRE mòbil
Un dia d'aquests en el qual la Queralt m'insistia que volia un mòbil perquè les seves amigues en tenien un, no se'm va ocórrer res més que dir-li que podríem compartir el meu. Li va semblar una idea brillant i va voler apuntar el número d'alguna amiga seva i me'l demanava per fer fotografies. Però, com passa amb tot, de seguida se'n va oblidar, fins que l'altre dia, al dir jo no sé què del meu mòbil va puntualitzar: "El NOSTRE mòbil"
dimarts, de novembre 9
Okupar
La Queralt està obsessionada amb el seu club dels animals, tot el dia en parla. Ara resulta que vol muntar una botiga, va dir: " La mare de la x no la deixa (com si jo sí!) però volem mirar una botiga que estigui abandonada i anar-hi, arreglar-la ...
- "Però Queralt, això no es pot fer, segurament tindrà un propietari."
- "Doncs li demanarem, no? I pintarem les parets i farem samarretes amb bitxos dibuixats i es dirà I love animals."
No sé com va anar que li vaig acabar dient que els locals es llogaven o es compraven i em va demanar que li deixés diners per comprar.
Avui, quan l'he anat a recollir al col·legi, el primer que m'ha dit és:"Em deixaràs els diners, no, mama? Tu m'ho vas dir! Els pots demanar al banc! (I és que també li vaig explicar que quan la gent vol comprar i no té diners, els demanava al banc.)
Els plàtans
La Queralt va iniciar una conversa sobre els arbres de la devesa de Girona:"Els plàtans, amb accent ...." Fa gràcia que mentre diferenciava entre els plataners i els plàtans especifiqués que la paraula plàtans va amb accent.
Les sabates
-"Sort que tenim sabates, sinó els peus es gastarien. Sortirien pells i allò arrugat sinó portéssim mitjons i sabates."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)