- "Així que avui has menjat un mini, no?" Li pregunto a la Queralt que ha anat a esmorzar amb l'àvia.
- "Si, però un mini de menjar eh?"
Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada