-"A vegades penso que, quan jo em mori, què serà de la meva consciència?"
I la conversa continuava per l'estil, però sóc incapaç ara mateix de reproduir les paraules de la Queralt, que, cal dir-ho, eren prou interessants.
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada