La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits.
És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dilluns, de desembre 24
La bromista
Ahir se'm va trencar un queixal i avui també se me n'ha desprès una part, i quan li ho he comentat a la Queralt diu: "aviam si al final no caldrà que te'l treguin!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada