La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits.
És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dilluns, de setembre 16
Un dia la Queralt explicava com se sentia quan va sola pel carrer: "Quan vaig pel carrer, em sento insignificant, però després veig que els cotxes em respecten molt"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada