Estàvem a casa als meus avis materns i va trucar una tieta amb qui jo vaig parlar i que em va preguntar si la Queralt estava "maca i contenta" i jo li vaig dir a la Queralt: "estàs maca i contenta?" I ella va respondre: "Contenta si, maca no ho sé!"
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada