-"Quan em van fer els forats de les orelles? O ja vaig néixer amb forats?"
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dimarts, d’abril 27
divendres, d’abril 23
divendres, d’abril 16
El canvi de pell de les serps
Parlàvem de les serps i del seu canvi de pell i la Queralt va concoure: "I després en van a buscar una altra, no?"
La paga
Ara la Queralt vol una paga, per comprar les seves coses diu, i en diverses ocasions fa menció del tema. Com que la meva excusa és que ja en parlarem en calma una estona, l'altre dia, quan estàvem fent no sé què, va deixar anar: "N'hem de parlar de la paga, eh?"
A Girona parlem diferent
Un dia d'aquests en els quals la Queralt estava a casa al seu pare (a Sant Celoni) ella i jo vam parlar per telèfon, i hi va haver un moment que vaig sentir que deia a una altra persona: "És que a Girona parlem diferent! Per això parlo diferent" "A si?" li vaig preguntar jo: "Parles un altre idioma?" "Sí, però no" va ser la seva resposta!
diumenge, de març 28
Els polítics
-"Avui hem parlat de l'alcaldessa de Girona ... i també d'en Zapatero que és el ..."
I jo li vaig recordar quin era el seu càrrec.
-"I el president dels Estats Units? Com es diu? És molt famós, bueno, jo no el coneixo però sé que és molt famós!"
dimecres, de març 24
A la meva filla Queralt
Vuit anys fa que tinc la sort de ser la teva mare, vuit anys en els quals m’has ensenyat a tenir paciència, a estimar en la màxima expressió i a sentir la màxima tendresa.
Vuit anys en els quals he après a explicar contes i a escoltar-los, a sentir-me orgullosa i defraudada, a patir per tu i a gaudir amb tu, he après que no sempre les persones adultes tenen raó, que vosaltres ens podeu ensenyar molt més del que és imaginable.
T’he vist créixer i jo al teu costat també he crescut com a mare i com a persona. Juntes ens hem barallat, hem rigut, hem jugat, hem plorat, hem inventat, hem descobert, hem experimentat, hem menjat, hem cantat, hem estimat i hem viscut aquesta fabulosa història que ens ofereix la vida.
Encara recordo aquella matinada en què vas obsequiar-me amb la teva existència, i des d’aleshores, la teva rialla de nena feliç ...
Vuit anys en els quals he après a explicar contes i a escoltar-los, a sentir-me orgullosa i defraudada, a patir per tu i a gaudir amb tu, he après que no sempre les persones adultes tenen raó, que vosaltres ens podeu ensenyar molt més del que és imaginable.
T’he vist créixer i jo al teu costat també he crescut com a mare i com a persona. Juntes ens hem barallat, hem rigut, hem jugat, hem plorat, hem inventat, hem descobert, hem experimentat, hem menjat, hem cantat, hem estimat i hem viscut aquesta fabulosa història que ens ofereix la vida.
Encara recordo aquella matinada en què vas obsequiar-me amb la teva existència, i des d’aleshores, la teva rialla de nena feliç ...
divendres, de març 19
El casament
"En Marcelo i la Ille s'han casat avui a les 5!" Em diu la Queralt referint-se a la mona de la seva motxilla i al mono de la motxilla d'una amiga seva amb la qual ens vam creuar!
dimarts, de març 16
La petita escriptora
Ara la Queralt es posa a casa amb una llibreta i escriu: "M'encanta escriure històries" exclama i les passa a net perquè diu que les voldrà llegir a classe... (a mi em sobta bastant però també m'encanta! I la veritat és que són curtes però molt tendres)
La nevada també ha portat alguna anècdota a casa...
Un d'aquests dies en què no funcionava la llum, estàvem a casa als avis i buscàvem alguna cosa per fer, la Queralt volia mirar la tele, però evidentment era impossible, i va preguntar que com era que el seu tiet podia fer servir l'ordinador portàtil, la meva germana li va raonar que el fet que l'ordinador no estigués endollat a la corrent, permetia que funcionés independentment de l'existència d'electricitat, i la Queralt tota cofoia va dir: "Doncs desenxufem la televisió!"
Anar sola al col·legi II
Tant ahir a la tarda com avui al matí la Queralt m'ha tornat a suplicar que vol anar sola al col·legi : "Quan tingui 8 anys voldré anar sola al col·legi, hi podré anar mama? A la tarda m'ho diràs, eh?"
Matins dolents, tardes bones
Ahir vam tenir un matí que es podria considerar més o menys dolent, per molt que n'hi ha hagut de pitjors i que la meva paciència no es va esgotar, però sí considero que he de recalcar que la Queralt n'és plenament conscient i que quan la vaig a recollir al col·legi, el primer que em diu és :"Perdó".
Ahir per exemple la discussió va venir perquè jo li havia preparat per al col·legi un entrepà amb pa de pagès i es veu que a ella no li agrada el pa de pagès, només en forma de torrada, i es veu que ja m'ho ha dit milions de vegades i que sempre m'equivoco, i amb cara de pomes agres em va amenaçar de no menjar-se'l, doncs bé, ahir a la tarda, després de demanar-me perdó, em va comentar inmediatament que s'havia menjat l'entrepà! Això demostra que aquestes enrabiades l'afecten tant a ella com m'afecten a mi, que hi pensa durant el dia i que desitja una ràpida reconciliació.
dilluns, de març 15
El hàmster
Ara la nena vol un hàmster i jo, que al principi n'estava completament en contra, m'estic deixant seduir per les persones del meu voltant que argumenten que és totalment inofensiu i que d'entre tots els animals "domèstics" és el que porta menys feina i el menys brut...
Els sostenidors
La Queralt encara m'insisteix amb els sostenidors, com que jo li vaig dir que en tenia uns al cotxe (m'explico: tinc caixes i bosses al cotxe amb coses que venc a mercats de segona mà) ahir al vespre em va dir: no hem agafat els sostenidors del cotxe aquest matí! Jo vaig comentar que ja intentaria enrecordar-me'n però que sobretot era ella, com a interessada, que hi havia de pensar, i va deixar anar: "D'acord, però si estem al cotxe i tu t'enrecordes, no diguis : que se n'enrecordi ella!"
Anar sola al col·legi
La Queralt m'està insistint molt en que vol anar sola al col·legi, em diu que ja se sap el camí de memòria, i que si ja hi podrà anar quan faci els 8 anys ... (i compta gairebé cada dia en el calendari, quants dies li queden!)
La jaqueta de la Queralt
Estàvem al parc i jo volia anar cap a casa perquè tenia fred, i així li ho vaig comentar a la Queralt que, molt amable va dir: "Ja et deixo la meva jaqueta, si vols"
dimecres, de març 3
Els embolics de les amigues de la meva filla
Aquest títol podria donar lloc, ben bé, a un llibre d'un volum considerable, i és que a aquesta edat (recordem que la Queralt fa segon de primària, per tant farà 8 anys!) els embolics amb les nenes que ara són amigues i ara deixen de ser-ho són constants!
Un clar exemple actual és l'emoció de la Queralt perquè falta relativament poc temps per al seu aniversari, i vol fer una festa a casa (tal i com vam quedar un dia que així m'ho va manifestar, tot i que després va canviar d'opinió, ara ja li fa il·lusió fer la festa a casa i no a un d'aquests parcs infantils, inclús em va dir: "Ens explicaràs històries, oi? I farem jocs? I podrem baixar al parc als gronxadors?")
Doncs bé, com anava dient, gairebé cada dia em diu: "Invito a la tal i a la tal i la tal, tal, tal..." canviant sovint els noms, en funció de qui és amiga seva en aquell moment, ahir per exemple va explicar-me que, es clar, com que la tal i la tal no volen ser amigues de la tal i la tal, no les podrà invitar a la festa, "Ara estem intentant arreglar les coses, però..." "I la tal diu que sinó la convido m'ho perdré perquè fa uns regals molt macus, diu, però a mi no m'importen els regals!"
dimarts, de març 2
La sopa de lletres
Em va fer gràcia que la Queralt l'altre dia em va preparar una sopa de lletres per tal que jo la fés!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)