-"Algú va dir que les coses petites són grans sense que ho sapiguem" - va explicar un dia la Queralt mentre sopàvem ella i jo i sense que vingués a "cuento". Jo li vaig preguntar que qui era que ho deia i tot posant-me un exemple d'un castell de sorra (que encara que sigui petit si la persona que l'ha fet amb molt d'amor, resulta un castell gran) em va respondre que no ho sabia qui ho havia dit però que li semblava que havia sigut la Mafalda.

L'altre dia una mare del col·legi em va dir que havia rigut molt quan la seva filla li va explicar que la meva Queralt li havia dit que de gran volia ser una "pija" i que es casaria amb un noi ric!

-"Estic tan nerviosa que aquesta tarda jugaré amb en Nietzsche"

Nota de l'autora: La Queralt estava nerviosa perquè haviem d'anar a buscar el nostre gat i en Nietzsche és el gat de casa als meus pares.

Les plantes carnívores

- “A veure si el que vols per al teu sant és el mateix que penso jo!” Li pregunto a la Queralt el dia del seu sant.
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........

Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!

Primer dia de col·legi

Dimarts 7 de setembre, tornada del primer dia de col·legi:
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......

Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".