Els cognoms dels gat

La Queralt ha proposat que els cognoms d'en Sol (el gat) siguin "Sol" i "Solet".

L'abella

Anàvem en autobús quan la Queralt va fixar-se que a l'altre costat del vidre hi havia una abella. Se la va estar mirant una llarga estona i al final va i em diu: "Crec que es queda aquí perquè em vol picar i es pensa que quan baixi em podrà picar".

Santa innocència!

Les insígnies

Ara la Queralt es posa insígnies (ella menciona aquesta paraula). Utilitza un mocador que formava part d'una disfressa de pastoreta, dibuixa un símbolt en un paper i se l'enganxa. Per exemple: si rega les plantes, s'hi enganxa una flor dibuixada, si fa la maleta, el dibuix d'aquesta. Com que li vaig preguntar d'on ho havia tret, em va confessar que d'alguna pel·lícula.

Últimament la Queralt no em passa les circulars del col·legi ni les notes de l'agenda, inclús he vist una firma meva falsificada (la Queralt ja em va dir que l'havia esborrat, però com que era en bolígraf "borrable" encara es veia)! Per les hores d'entrega dels informes de fi de curs, per posar un simple exemple, he rebut una llarguíssima nota de la mestra en la qual em comunica que ja només queda una hora...

La mandra pot més que la calor

La Queralt ahir va anar d'excursió i com sempre havia de portar el xandall. Quan vaig veure que portava la samarreta llarga i els pantalons llargs li vaig dir si s'havia tornat boja i ella va contestar que com que la "mami" (la seva àvia materna) havia dit que ara ens havíem de posar crema cada dia i a ella li feia molta mandra, doncs vinga, a suar anant amb xandall llarg. Això sí, a l'hivern no li proposis d'anar amb coll alt ni l' obliguis a posar-se l'abric o inclús algun jersei, mai té fred!

El joc dels minis

La Queralt va aprendre de la meva cosina un joc prou divertit: Es tracta de buscar cotxes "minis" i anar-los contant. No m'havia adonat que n'hi havia tants! I cada vegada que en veig un penso en ella (et guanyo per quatre a dooos ...). A vegades hi afegim una regla, la de dir-ne el color. O a vegades ho fem amb "suzus" (suzukis). És una manera de viure el present i per bé que a priori és un joc competitiu, acabem unint-nos!

-"M'agrada molt treballar!"

Referint-se a l'escola ...

I més nòvios ...

- "Ara és l'època!"
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."

I em va explicant les novetats de la classe...

Pre adolescència?

La Queralt parla molt dels nens que li agraden o dels que ella agrada, també diu que mai té deures o quan li posen examens diu que són sorpresa, tot el dia balla de manera moderna i memoritza cançons de no sé qui, té l'habitació caòtica, s'ho deixa tot, col·lecciona porqueries a la maleta i a casa ... i un llarg etcètera pràcticament diari!

L'altre dia em vaig trobar a la butxaca de la jaqueta de la Queralt un floc de cabells llargs. Quan li vaig anar a dir si es pensava que jo no tenia res més a fer que buidar les seves butxaques, es va posar a pensar que quan i com ho havia fet, ben parsimoniosament!

-"Vull un mòbil"

-"Però si jo no en vaig tenir fins als 18 anys!"

-"Que pringada!"

L'estil

- "Jo vull canviar d'estil perquè no m'agrada el meu."

- "I amb què?"

- "Doncs amb la roba per exemple! M'agraden els colors foscos ..."

Enyorança

Feia pràcticament una setmana que per qüestions de feina no veia a la meva filla, en una de les trucades li vaig preguntar si em trobava a faltar i va respodre: "Mama! És que he fet mil coses i no he tingut temps!" i em va dir dues d'aquestes coses com ara jugar i fer els deures ....

En el fons és d'agrair!!!!

La bromista

Ahir la Queralt havia de preparar-se un dictat i al donar-me el full per tal que jo li llegís, li vaig preguntar quin dels dos era l'afortunat, a la qual cosa ella va respondre: "El que vulguis, ens han dit que ens estudiem el que vulguem!" Jo, sorpresa, li vaig preguntar si era veritat ja que em semblava curiós i estrambòtic, i no va ser fins al cap d'uns llargs segons que va deixar en evidència la meva ingenuïtat confessant que era una broma!

Roncar o no roncar?

Un dia que la Queralt es va quedar a dormir a casa l'àvia i l'avi, la meva germana li va dir al matí següent: "Queralt, com ronques!" i ella va contestar: "La meva mama també ronca. Bé, només quan jo estic desperta. Quan jo em desperto ella comença a roncar"

Pirates II

El que diu en aquest escrit, demano, si us plau, que no li'n dieu res a la Queralt! Que s'enfadaria molt ja que està molt preocupada!

Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.

Un altre club

Ara la Queralt té un altre club, però aquesta vegada amb una finalitat molt ben definida.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.

-"Em vindràs a veure als concerts si puc ser cantant?"

Un dia, sense solta ni volta, la Queralt comentà: "Jo no vull anar a la universitat!" I en resposta a la meva pregunta de perquè, es va limitar a contestar: "Perquè em fa pal", tal qual.

Els pèls de gat que no molesten

Parlant sobre el canvi de pelatge del nostre gat, la qual cosa provoca que tinguem la casa inundada de pèls per molt que netegi i procuri treure'ls ja que sempre n'hi ha que em burlen, tal i com li vaig comentar a la Queralt ja he acceptat que conviure amb pèls no és tan dolent i ella va i em deixar anar: "Però et molesten els pèls?" "Quan estàs per exemple estudiant, venen i et diuen: Hola Maria?"

Estic entre pirata i cantant

Mentre sopàvem i després de la intensa conversa sobre el desig de ser cantant per part de la Queralt, de cop va dir: "Estic entre pirata i cantant!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."

Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...

I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"

Mama: vull ser cantant!

Ahir la Queralt em va dir que volia ser cantant i em va preguntar si jo li deixaria ser-ho. Jo evidentment li vaig dir que sí, però que hauria d'estudiar música i que entengués que l'objectiu no era "ser famosa".
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:

- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"

El perquè no el vaig esbrinar ...

L'abraçada

La Queralt li va dir a la meva cosina (que té un parell d'anys més que ella i amb qui són molt amigues) quan la va veure després de molts dies:

- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...

La gent gran

Parlant sobre la gent gran la Queralt va dir: "recollidors d'avis" i "orfanats d'avis" ..

El típex

-"Existeix el típex de colors?

Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?

Guai

Un nen que va venir a casa, va dir que jo era molt guai perquè portava una pulsera d'aquestes de moda ara que són de goma i tenen formes, i quan li ho vaig comentar així de broma a la Queralt, aquesta va respondre: "No ets guai només per això!"

De càmping

Es veu que la Queralt i una amiga seva, volen anar amb mi de càmping perquè es clar, jo sóc molt guai i en sé molt de fer tallers i ...."

En un altre dia d'aquests en el que jo vaig renyar el gat per no sé quin fet, i que no trobava el moment per acabar la instrucció i que un cop vaig parar, al cap d'uns segons hi vaig tornar, la Queralt va deixar anar: "Vale, però ara ja està".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".

En un dia d'aquests que jo "renyava" a la Queralt per vés a saber què i que vaig engegar un discurs quilomètric que al final es va convertir en una redundància repetitiva en la qual les paraules ja es barrejaven les unes amb les altres la Queralt em va dir: "Vale, però ara calla i respira".
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.

- "No em diguis bon dia eh?" Ha exclamat la Queralt aquest matí quan he entrat a la seva habitació per despertar-la!

Halloween

- "Queralt t'he canviat les cortines per unes de blaves però no sé si t'agradaran ja que l'habitació queda molt fosca..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."

El tió, el seu menjar i el gat

La Queralt està ben preocupada per com donarem el menjar al tió sense que el gat s'ho vulgui menjar. L'altre dia la vaig trucar i una de les poques coses que em va dir va ser si ja havia pensat una manera de fer-ho i davant la meva negativa resposta va comentar ben emocionada que ella ja ho tenia i que ja m'ho explicaria.

De broma

- "M'he de comprar un abric bo, bo, perquè aquest no m'abriga gens"

- "Que te'l menjaràs?"Respon ella cínica!

-"Queralt, d'aquí poc tindré l'audició de trompa, estic nerviosa perquè em fa vergonya..."

- "Clar, amb lo malament que toques!"

El nostre gat un dia va vomitar i la Queralt, tota entendrida, va comentar que no el renyaríem pas, perquè es clar no ho havia fet expressament i tot de justificacions que ara bé no recordo però que van deixar palesa l'empatia que sent envers ell.

El diccionari de les h

L'altre dia la Queralt em va dir que volia demanar al tió (ella no només demana al reis!) un diccionari de castellà, un diccionari d'anglès i un diccionari de les "h"! I és que resulta que quan fem els dictats, sempre li intento explicar perquè aquesta "a" o aquesta "i" van sense "h".

En Sol

-"Saps perquè en Sol es diu Sol? Perquè, oi que es porta molt bé? I a les persones que es porten molt bé, se'ls diu que són un sol?"

Altre cop la botiga

Anant pel carrer, la Queralt va començar a fixar-se en l'existència de cartells que posava "es lloga" i els anava assenyalant i comentant que buscarien el més econòmic.

No sé si va ser el mateix dia o un altre que li vaig preguntar en què pensava i va respondre: "En la botiga."

De pel·lícula

-"Demà faré com a les pelis, apagaré el despertador així (i ho representa tot gesticulant) estiraré els braços així, em posaré les sabatilles ..." i no recordo més detalls de tot el ritual que va programar i que evidentment, no va fer!

El NOSTRE mòbil

Un dia d'aquests en el qual la Queralt m'insistia que volia un mòbil perquè les seves amigues en tenien un, no se'm va ocórrer res més que dir-li que podríem compartir el meu. Li va semblar una idea brillant i va voler apuntar el número d'alguna amiga seva i me'l demanava per fer fotografies. Però, com passa amb tot, de seguida se'n va oblidar, fins que l'altre dia, al dir jo no sé què del meu mòbil va puntualitzar: "El NOSTRE mòbil"

Okupar

La Queralt està obsessionada amb el seu club dels animals, tot el dia en parla. Ara resulta que vol muntar una botiga, va dir: " La mare de la x no la deixa (com si jo sí!) però volem mirar una botiga que estigui abandonada i anar-hi, arreglar-la ...

- "Però Queralt, això no es pot fer, segurament tindrà un propietari."

- "Doncs li demanarem, no? I pintarem les parets i farem samarretes amb bitxos dibuixats i es dirà I love animals."

No sé com va anar que li vaig acabar dient que els locals es llogaven o es compraven i em va demanar que li deixés diners per comprar.

Avui, quan l'he anat a recollir al col·legi, el primer que m'ha dit és:"Em deixaràs els diners, no, mama? Tu m'ho vas dir! Els pots demanar al banc! (I és que també li vaig explicar que quan la gent vol comprar i no té diners, els demanava al banc.)

Els plàtans

La Queralt va iniciar una conversa sobre els arbres de la devesa de Girona:"Els plàtans, amb accent ...." Fa gràcia que mentre diferenciava entre els plataners i els plàtans especifiqués que la paraula plàtans va amb accent.

Les sabates

-"Sort que tenim sabates, sinó els peus es gastarien. Sortirien pells i allò arrugat sinó portéssim mitjons i sabates."

-"Mama, a en Sol li agrada Tom i Jerry!"

Nota de l'autora: En Sol, és el nostre gat!

"El club dels animals"

Últimament la Queralt m'explica que al col·legi fan "clubs" diversos, molts amb influències clarament televisives, però per sort l'altre dia em va explicar que havien creat juntament amb una amiga "el club dels animals", es veu que al principi es van atabalar perquè tothom volia formar-ne part, i elles el que van fer va ser assignar a cada nen o nena la tasca de vigilar que no hi hagués ningú al pati que matés a cap animal, que és l'objecte del club, salvar als animals. Un cop a casa, es va dedicar a fer cartellets amb papers i pintant amb colors frases com: "Injustícia, no mateu als animals" i dibuixan-t'hi animals, molt bonics, per cert. Em va dir que els repartirien. La decepció, però, va corprendre-les ràpidament, ja que ben trista em va dir que els nens i nenes els esparracaven els papers, jo la vaig intentar consolar que era normal, que a moltes persones això no els interessava, però amb què una persona hi parés atenció n'hi havia prou, i que sempre hi hauria algú que trobaria el paper al terra o estripat i ho llegiria i en faria cas.

Ahir jo estava clavant un clau per penjar un quadre i la Queralt de cop diu:
-"Estàs fent la posició del caganer!"

El dimarts passat, a quarts de 6, em van haver de trucar de l'escola per dir-me que la Queralt encara era allà, i jo, tota trasbalsada, vaig sortir del curs que estava fent i la vaig anar a recollir.

I és que vam tenir un problema de logística amb la mare, donat que aquell dimarts no li vam recordar si la podia anar a buscar com cada dimarts.

Un cop ja estava amb la Queralt em va explicar que a una nena de la seva classe també li havia passat, que també la van anar a recollir un dia molt més tard de l'hora. (Suposo que ho explicava no només per sentir que no era la única nena del món a la qual es deixaven sinó també per tranquil·litzar-me que no era la única mare a qui li passava).

L'altre dia la Queralt em va demanar de dormir amb mi i com que jo hi anava més tard em va dir que vigilés perquè hi havia una cosa.

A sobre al coixí hi vaig trobar una nota molt tendra que més o menys deia així: "Mama, he tret el pijama de sota el coixí i l'he tornat a plegar, espero haver-ho fet bé. Paraules d'amor"

- "Amb quants anys puc tenir una tarjeta?" d'una entitat bancària, es referia ella.

El cotxe "piju"

El nostre cotxe s'està morint, el mecànic molt amablement em va recomenar que me'n comprés un, i això li ho vaig dir a la Queralt comentant-l'hi que seria un cotxe de segona mà molt senzill.

-"Sí, que no tingui "pijades" eh?"- va afegir ella.

-"Algú va dir que les coses petites són grans sense que ho sapiguem" - va explicar un dia la Queralt mentre sopàvem ella i jo i sense que vingués a "cuento". Jo li vaig preguntar que qui era que ho deia i tot posant-me un exemple d'un castell de sorra (que encara que sigui petit si la persona que l'ha fet amb molt d'amor, resulta un castell gran) em va respondre que no ho sabia qui ho havia dit però que li semblava que havia sigut la Mafalda.

L'altre dia una mare del col·legi em va dir que havia rigut molt quan la seva filla li va explicar que la meva Queralt li havia dit que de gran volia ser una "pija" i que es casaria amb un noi ric!

-"Estic tan nerviosa que aquesta tarda jugaré amb en Nietzsche"

Nota de l'autora: La Queralt estava nerviosa perquè haviem d'anar a buscar el nostre gat i en Nietzsche és el gat de casa als meus pares.

Les plantes carnívores

- “A veure si el que vols per al teu sant és el mateix que penso jo!” Li pregunto a la Queralt el dia del seu sant.
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........

Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!

Primer dia de col·legi

Dimarts 7 de setembre, tornada del primer dia de col·legi:
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......

Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".

Una persona un dia em va explicar que la Queralt, sense venir a to a la conversa que mantenien li va deixar anar (més o menys) : "Ja sé que tu no trobes guapa a ma mare perquè ella no s'arregla, va sempre despentinada etc... però jo si que la trobo guapa..."

La rentadora

Li vaig ensenyar a la Queralt des del cotxe, una botiga de segona mà a on li vaig dir que hi podríem anar per veure si tenien rentadores i ella va dir: "sí que en tenen!" I és que resulta que al cartell n'hi ha una de fotografiada i ella va donar per fet que això volia dir que si que n'hi havia.

Vam anar un dia al "Bauhaus" per comprar algunes coses per al nou pis i la Queralt de cop va dir: "Jo no podria treballar al Bauhaus!"

Nota de l'autora: Ja em perdoneu la publicitat d'aquest escrit.

El circuit de gimnàstica

La Queralt em va dir que m'havia d'aprimar i per això em va preparar un circuit per fer esport: els dilluns i dimecres em toca "hula-hop" i el dimarts i dijous corda. Jo li vaig demanar un dia de festa i per sort em va concedir els divendres.

Per tal que no me n'oblidés m'ho va escriure en un paper i el va penjar de manera que el pugués veure cada dia. Afortunadament de seguida van arribar les vacances i encara no he tingut ocasió de practicar-ho...

-"Mama, quin grup sanguini sóc?"
-"No ho sé .."
-"És que ningú ho sap!"

L'invent del mes

La Queralt li demana a la meva mare el "ratolí" de l'ordinador per tal de penjar-la amb un fil i que el gat hi jugui.................

L'incident

Fa dos dies vam tenir un incident que m'ha fet reflexionar:

La Queralt estava a la terrassa amb dues amigues i entre totes van tenir la idea de tirar aigua a la gent que passava pel carrer. La primera i única víctima va ser una senyora amb el seu fill, a l'instant la Queralt va venir arrepentida a la cuina (que és on em trobava jo) a dir-m'ho. Vaig sortir ràpidament a la terrassa a demanar disculpes i a comunicar que baixava per aclarir el tema.Vaig obligar a la Queralt a baixar amb mi a demanar perdó i molt espantada em deia que no volia, sense raonar i capficada en ella mateixa s'hi va negar rotundament durant uns minuts, plorant i xisclant a la vegada. Finalment va accedir i vam estar parlant amb la senyora, la qual va exposar que no havia sigut només la meva filla sinó també les altres dues, que entenia que s'havia deixat influenciar per el moment i l'eufòria de les amigues i la va advertir carinyosament a ella que allò no s'havia de fer. La Queralt va demanar disculpes i va quedar en una anècdota més o menys graciosa que a mi em va fer arribar a la conclusió que les mares i els pares som responsables dels actes de les nostres filles i fills encara que no ho vulguem.

Ser àvia

La Queralt sovint em parla dels fills que tindrà fent referència al nom, a la roba o al col·legi que ella diu que vol que es diguin, portin i vagin (i si vol el seu marit també, es clar! diu ella ....) però mai encara m'havia fet la següent pregunta:

- "Tens ganes de ser àvia?"

- "La veritat és que amb 29 anys tinc més ganes de tornar a ser mare que de ser àvia!"

La mort

- "Quants anys falten perquè et moris?" em va preguntar la Queralt.

- "Molts"

- "Quants? deu?"

El desodorant

La Queralt ja fa temps que sovint em demana el desodorant, jo vaig optar un dia per no deixar-li però ella ha anat insistint fins que ahir va tenir una gran idea: va agafar una bola que tenim per fer massatges que té un suport i li ha posat l'aigua d'un pot a on anteriorment hi havia hagut colònia (la qual cosa fa que aquesta aigua estigui una mica "colonitzada") i tan feliç!

-"Em puc canviar el nom per estar per casa?"

- "I com et vols dir?"

- "Leta"

Perduda

Dues germanes meves, el meu germà petit, la Queralt i jo, vam anar al Media Mark perquè era l'aniversari de l'últim i es volia comprar unes pel·lícules, jo vaig anar a la nau del costat a mirar-me unes coses i quan vaig tornar les meves germanes em van dir que no trobaven a la Queralt. Vam començar a buscar-la com boges, a punt d'anar a la consigna per tal que la cridessin quan una senyora em va trucar al mòbil, em va preguntar si era la Maria i em va dir que la Queralt estava amb ella a prop del cotxe. Hi vaig anar corrents i resulta que la nena havia sortit del Media Mark i li va dir al de seguretat quan li va preguntar per la seva mare que: "Mi mamá está a fuera" (mentida!) i va anar fins al cotxe de la meva germana i com que no venia ningú, va demanar a unes persones si li deixaven trucar a la seva mare. Al arribar em van dir que tenia una filla tan trampada ...

Quin ensurt!

Socors!

L'altre dia va venir un amic a casa i estàvem xerrant tranquil·lament a la terrassa quan va aparèixer la Queralt demanant-nos que no parléssim tant alt (la seva habitació dóna just a la terrassa) no va ser fins que vam voler entrar a dins quan ens vam adonar que ens havia tancat! Vam aixecar com vam poder la persiana intentant despertar-la però no hi havia manera! El meu to de veu cada vegada era més elevat i els cops al vidre cada vegada més seguits i forts, primer es va despertar mig adormida i anava dient que no, que callésim i es girava cap a l'altra banda, la nostra desesperació anava augmentant progresivament al comprovar que ella ens ignorava i ens deia que no, qualsevol argument que li donava li semblava poc (desconec si perquè estava adormida o enfadada perquè l'haviem despertat i volia dormir) no volia llevar-se per obrir-nos la porta de la terrassa ni tampoc quans sen's va ocórrer demanar-li que obrís la finestra de la habitació, fins al cap d'uns quants minuts, quan els meus crits possiblement se sentien des de l'altra punta del barri, ella va accedir a obrir la finestra, per la qual vaig entrar amb força dificultats donat que la persiana estava semi abaixada i no sabia jo com caure al llit...

Aixecar-se aviat per vacances

"Perquè m'he d'aixecar aviat? Estic de vacances!" Es va queixar la Queralt el dia següent de finalitzar el col·legi ...

Últim dia de col·legi

L'últim dia de col·legi la Queralt va arribar amb tot de firmes al braç i també dedicatòries i firmes de diferents persones en alguns paperets i em va dir: "no vaig deixar que firméssin a la samarreta perquè no sabia si tu em deixaves!"

Avui la Queralt ha anat sola a la fleca a comprar-se l'esmorzar perquè a casa no hi havia res, i li he donat un bitllet de 10 euros, quan ha tornat m'ha dit que quan la dependenta li ha dit: 40 cèntims, ella donant-li el bitllet de 10 li ha dit : "No sé si en tindré prou!"

-“Jo vull un fill”va exclamar de cop la Queralt en no sé quina conversa, i jo tota esverada li vaig dir que ja tindria temps de tenir fills!

- “Jo cada dia faig anys eh?” em va dir la Queralt un dia, i per molt que li vaig intentar explicar que això no era ben bé així va insistir en que ella cada dia feia anys...

La bombeta de la làmpada de salt de la Queralt s’havia fos, i jo li vaig deixar la meva fins que en comprés una, però quan li ho vaig manifestar va dir: “No ... em sap greu...”

El pop Martí

Ahir la Queralt em va ensenyar un paper a on hi havia escrit tres ratlles parlant del pop Martí. De camí cap a casa, va estar pensant com continuaria la història: “En Martí té 8 anys, oi que és aquesta la teva edat?...” anava contant ella com si tingués davant seu un nen o una nena petita.
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”

Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!

Nota de l'autora II: La Queralt va explicant les coses una rera l'altre i de cop s'atura, exposa la brillant idea que acaba de tenir, després potser recupera la conversa que ha deixat en suspens, per això ho vaig escrivint tot seguit...

No en sé més! ;-)

Santa innocència!

Ahir al col·legi van fer educació vial i la dinàmica utilitzada varen ser unes proves que si havien superat els donaven una targeta simulant un carnet de conduir. Jo, en broma li vaig dir a la Queralt: "Mira que bé! Ara podràs conduir tu el cotxe!" I ella va fer tota sorpresa: "En serio?"

El país PQ

-"Mama ja tenim les lletres del país!"

-"Les lletres de què?"

I després hi vaig caure... La Queralt i una amiga del col·legi em van explicar el dilluns que havien inventat un país (que es diu PQ, les seves inicials) que tenia forma de cor, on les lletres són símbols, i cada símbol és un cor amb un dibuix a dins. Ahir va venir amb tot l'abecedari inventat i em va estar explicant que les cares de la gent també tenen forma de cor i les bicicletes i les fonts també, bé, de fet diu que tot!

Quan sigui gran

-"A vegades em pregunto com seré quan sigui gran..." "I també quan sigui iaia..." Seré com tu i la mami!"

Nota de l'autora: La mami és l'àvia materna

Els forats de les orelles

-"Quan em van fer els forats de les orelles? O ja vaig néixer amb forats?"

La mort

-"Quan ets gran, arriba un punt en el que et mors, jo em vull morir en aquest punt"

-"Per què jo sóc jo? " ... "No ho entenc"

El canvi de pell de les serps

Parlàvem de les serps i del seu canvi de pell i la Queralt va concoure: "I després en van a buscar una altra, no?"

La paga

Ara la Queralt vol una paga, per comprar les seves coses diu, i en diverses ocasions fa menció del tema. Com que la meva excusa és que ja en parlarem en calma una estona, l'altre dia, quan estàvem fent no sé què, va deixar anar: "N'hem de parlar de la paga, eh?"

A Girona parlem diferent

Un dia d'aquests en els quals la Queralt estava a casa al seu pare (a Sant Celoni) ella i jo vam parlar per telèfon, i hi va haver un moment que vaig sentir que deia a una altra persona: "És que a Girona parlem diferent! Per això parlo diferent" "A si?" li vaig preguntar jo: "Parles un altre idioma?" "Sí, però no" va ser la seva resposta!

Els polítics

-"Avui hem parlat de l'alcaldessa de Girona ... i també d'en Zapatero que és el ..."

I jo li vaig recordar quin era el seu càrrec.

-"I el president dels Estats Units? Com es diu? És molt famós, bueno, jo no el coneixo però sé que és molt famós!"

Sense resposta ...

- "Perquè existeix fumar? Perquè necessites fumar?"

A la meva filla Queralt

Vuit anys fa que tinc la sort de ser la teva mare, vuit anys en els quals m’has ensenyat a tenir paciència, a estimar en la màxima expressió i a sentir la màxima tendresa.
Vuit anys en els quals he après a explicar contes i a escoltar-los, a sentir-me orgullosa i defraudada, a patir per tu i a gaudir amb tu, he après que no sempre les persones adultes tenen raó, que vosaltres ens podeu ensenyar molt més del que és imaginable.
T’he vist créixer i jo al teu costat també he crescut com a mare i com a persona. Juntes ens hem barallat, hem rigut, hem jugat, hem plorat, hem inventat, hem descobert, hem experimentat, hem menjat, hem cantat, hem estimat i hem viscut aquesta fabulosa història que ens ofereix la vida.

Encara recordo aquella matinada en què vas obsequiar-me amb la teva existència, i des d’aleshores, la teva rialla de nena feliç ...

El casament

"En Marcelo i la Ille s'han casat avui a les 5!" Em diu la Queralt referint-se a la mona de la seva motxilla i al mono de la motxilla d'una amiga seva amb la qual ens vam creuar!

La petita escriptora

Ara la Queralt es posa a casa amb una llibreta i escriu: "M'encanta escriure històries" exclama i les passa a net perquè diu que les voldrà llegir a classe... (a mi em sobta bastant però també m'encanta! I la veritat és que són curtes però molt tendres)

La nevada també ha portat alguna anècdota a casa...

Un d'aquests dies en què no funcionava la llum, estàvem a casa als avis i buscàvem alguna cosa per fer, la Queralt volia mirar la tele, però evidentment era impossible, i va preguntar que com era que el seu tiet podia fer servir l'ordinador portàtil, la meva germana li va raonar que el fet que l'ordinador no estigués endollat a la corrent, permetia que funcionés independentment de l'existència d'electricitat, i la Queralt tota cofoia va dir: "Doncs desenxufem la televisió!"

Anar sola al col·legi II

Tant ahir a la tarda com avui al matí la Queralt m'ha tornat a suplicar que vol anar sola al col·legi : "Quan tingui 8 anys voldré anar sola al col·legi, hi podré anar mama? A la tarda m'ho diràs, eh?"

Matins dolents, tardes bones

Ahir vam tenir un matí que es podria considerar més o menys dolent, per molt que n'hi ha hagut de pitjors i que la meva paciència no es va esgotar, però sí considero que he de recalcar que la Queralt n'és plenament conscient i que quan la vaig a recollir al col·legi, el primer que em diu és :"Perdó".

Ahir per exemple la discussió va venir perquè jo li havia preparat per al col·legi un entrepà amb pa de pagès i es veu que a ella no li agrada el pa de pagès, només en forma de torrada, i es veu que ja m'ho ha dit milions de vegades i que sempre m'equivoco, i amb cara de pomes agres em va amenaçar de no menjar-se'l, doncs bé, ahir a la tarda, després de demanar-me perdó, em va comentar inmediatament que s'havia menjat l'entrepà! Això demostra que aquestes enrabiades l'afecten tant a ella com m'afecten a mi, que hi pensa durant el dia i que desitja una ràpida reconciliació.

El hàmster

Ara la nena vol un hàmster i jo, que al principi n'estava completament en contra, m'estic deixant seduir per les persones del meu voltant que argumenten que és totalment inofensiu i que d'entre tots els animals "domèstics" és el que porta menys feina i el menys brut...

Els sostenidors

La Queralt encara m'insisteix amb els sostenidors, com que jo li vaig dir que en tenia uns al cotxe (m'explico: tinc caixes i bosses al cotxe amb coses que venc a mercats de segona mà) ahir al vespre em va dir: no hem agafat els sostenidors del cotxe aquest matí! Jo vaig comentar que ja intentaria enrecordar-me'n però que sobretot era ella, com a interessada, que hi havia de pensar, i va deixar anar: "D'acord, però si estem al cotxe i tu t'enrecordes, no diguis : que se n'enrecordi ella!"

Anar sola al col·legi

La Queralt m'està insistint molt en que vol anar sola al col·legi, em diu que ja se sap el camí de memòria, i que si ja hi podrà anar quan faci els 8 anys ... (i compta gairebé cada dia en el calendari, quants dies li queden!)

La jaqueta de la Queralt

Estàvem al parc i jo volia anar cap a casa perquè tenia fred, i així li ho vaig comentar a la Queralt que, molt amable va dir: "Ja et deixo la meva jaqueta, si vols"

Els embolics de les amigues de la meva filla

Aquest títol podria donar lloc, ben bé, a un llibre d'un volum considerable, i és que a aquesta edat (recordem que la Queralt fa segon de primària, per tant farà 8 anys!) els embolics amb les nenes que ara són amigues i ara deixen de ser-ho són constants!

Un clar exemple actual és l'emoció de la Queralt perquè falta relativament poc temps per al seu aniversari, i vol fer una festa a casa (tal i com vam quedar un dia que així m'ho va manifestar, tot i que després va canviar d'opinió, ara ja li fa il·lusió fer la festa a casa i no a un d'aquests parcs infantils, inclús em va dir: "Ens explicaràs històries, oi? I farem jocs? I podrem baixar al parc als gronxadors?")

Doncs bé, com anava dient, gairebé cada dia em diu: "Invito a la tal i a la tal i la tal, tal, tal..." canviant sovint els noms, en funció de qui és amiga seva en aquell moment, ahir per exemple va explicar-me que, es clar, com que la tal i la tal no volen ser amigues de la tal i la tal, no les podrà invitar a la festa, "Ara estem intentant arreglar les coses, però..." "I la tal diu que sinó la convido m'ho perdré perquè fa uns regals molt macus, diu, però a mi no m'importen els regals!"

La sopa de lletres

Em va fer gràcia que la Queralt l'altre dia em va preparar una sopa de lletres per tal que jo la fés!

La Queralt és molt generosa

No sé on estàvem que vaig comentar que em volia comprar un llibre determinat i la Queralt va dir: "Ja te'l compro jo!" Jo, molt sorpresa i agraïda li vaig dir que no, que els seus pocs diners (per molt que ella es pensa que en té molts!) eren per a ella, i tot i així va insistir una mica!

Dir les paraules correctament

Cada vegada que anomeno la paraula "estiu", CADA vegada, eh? La Queralt, em replica: "No es diu istiu, sinó Estiu!".

Jo mai me n'enrecordo però a ella no se li'n passa ni una!