- "Existeixen els detectius? És que he vist un cartell que posava "detectius privats" ... "I els espies?"
I és que la Queralt sovint juga a ser una espia, i últimament parla molt del que vol ser quan sigui gran.
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dimecres, de novembre 9
El feis
Ahir la Queralt em va anunciar que a tres quarts de set havia quedat amb X pel feis!
Quan jo, a l'hora concertada, arribava de treballar, ella impacient deia: "està fent tard ... són i 47 ..." Més tard, gràcies a un amic en comú, va saber que la mare de l'altre no l'havia deixat connectar-se...
Nota de l'autora: El feis és el facebook
Quan jo, a l'hora concertada, arribava de treballar, ella impacient deia: "està fent tard ... són i 47 ..." Més tard, gràcies a un amic en comú, va saber que la mare de l'altre no l'havia deixat connectar-se...
Nota de l'autora: El feis és el facebook
dimecres, de novembre 2
Un termòmetre pel gat
L'altre dia el gat no es trobava gaire bé i la Queralt em va demanar si li podia posar el termòmetre. Jo li vaig respondre que no en trauríem res donat que desconeixia quina és la temperatura habitual dels gats. La veterinària en potència anava exclamant la seva evolució: 36!37!38! Com que jo estava enfeinada no vaig poder comprovar com li posava ni com ho anava fent.
dijous, d’octubre 27
La millor amiga
Un dia, parlant de les amigues (perquè ara la millor amiga és una, ara és l'altra..): No sé per a què serveix la millor amiga, perquè jo jugo amb totes!
diumenge, d’octubre 9
Independitzar-se?
La Queralt diu que als 18 anys ja vol viure fora de casa, amb les amigues, o les parelles o el que sigui arribada l'edat ....
Les noves tecnologies
Blackberry, network (suposo que ho escric bé...) són els "petits" objectes que em demana la Queralt dia sí, dia també.
Presumint
La Queralt està molt presumida, davant del mirall s'hi està més estona que jo, em demana que li guardi la meva roba per quan sigui gran, em demana que li guardi un bolso concret per quan vagi a la universitat, es vol planxar els cabells i em demana que li compri una planxa però també de cop demana espuma perquè se li arrissin etc.
Noves maneres de parlar
Ara la Queralt per comptes de dir "d'acord" diu ok però no pronuncia "oquei" sinó "oc"!
dilluns, de setembre 12
La il·lusió de començar l'escola II
La Queralt estava tan emocionada per començar el col·legi que va posar una fotografia de la seva classe a la tauleta de nit encarada per tal que un cop estirada la pogués contemplar.
La il·lusió de començar l'escola
Una setmana abans de començar l'escola i a resultes de trobar-se amigues el dia que vam anar a pagar els llibres, la impaciència de la Queralt desbordava a tothora. Va arribar a dir-me que la nit abans no li ho diguéssim, ja que sinó, va dir, no podria dormir.
divendres, de setembre 9
diumenge, de juliol 31
El joc dels gats!
Això la Queralt no vol que ho escrigui (ella sap que tinc aquest blog però dubto que l'hagi mirat mai) però em va proposar de jugar a "gats"!!!
Vergonya?
Mentre la Queralt estava fent l'animal al pati de casa la meva pare i el meu pare (on davant hi ha una gran col·lecció de pisos amb els respectius balcons) em va dir: "si hi ha alguna persona, avisa'm"
Les "coses!" com són i com volem que siguin!
La Queralt explicava una cosa "d'ahir no l'altre" i jo la vaig rectificar que no, que es deia "abans d'ahir" i ella em va raonar que no, que abans d'ahir podia ser qualssevol dia d'abans d'ahir, en canvi, "ahir no l'altre" era exactament el dia anterior a l'ahir. Jo creia que en temes de correcció catalana era força entesa, però la veritat que ara dubto d'això i més!
dimecres, de juliol 20
La nena ocupada
Quan li vaig anunciar a la Queralt que li havia enviat un e-mail em va respondre: "D'acord, el miraré quan pugui".
Nota de l'autora: Sembla que té la síndrome de la gent adulta...
dimecres, de juliol 13
Les llaminadures del cinema
Ahir vam anar al cinema beneficiant-nos de la gratuïtat que permeten les targetes del diari, i tant el meu germà com la Queralt van aprofitar per comprar-se llaminadures. Tot parlant, la Queralt va dir que sempre se les acabava totes però que: "Només un dia em van sobrar xuxes i va ser el dia que feien Piratas del Caribe, perquè estava més per la pel·lícula!" I és que, ja ho he comentat en altres ocasions, la Queralt és una fanàtica d'aquests!
Semblança evident
És molt evident, per molt que ni la Queralt ni jo ho veiem, que ens assemblem força. A més a més, a ella no li agrada gens assemblar-se a mi i es veu obligada a rectificar la seva negativa quan passen fets com els següents: En un mateix dia, no fa massa, 3 persones de 3 llocs diferents ens van dir que ens assemblavem molt. Un altre dia, quan marxavem d'un concert, un noi ens va aturar expressament per dir-nos: "Sabeu que us assembleu molt?". Inclús un dia, fa temps, una amiga va veure la meva filla (sense mi) i li va preguntar: "Tu ets la filla de la Maria, oi?".
El sol
Estàvem a la platja i vaig comentar que el sol ens tocava molt. L'explicació de la Queralt va ser: "És que a més el tenim just a sobre" .
Primer dia de casal
El primer dia de casal li vaig preguntar a la Queralt si estava nerviosa, va comentar que si però també va afegir "jo tinc facilitats per fer amigues. Crec que em ve de tu..."
La filla que afalaga la mare
- "Estàs molt guapa amb els cabells així..."
Els afalacs, quan vénen de la teva filla, són més que afalacs!
Els afalacs, quan vénen de la teva filla, són més que afalacs!
divendres, de juliol 8
L'àvia mami
Ahir, que vam anar a veure la cosina de la Queralt que havia nascut la tarda anterior, ella va estar una bona estona parlant de la preocupació que li despertava el com li diria la petita a la meva mare. La Queralt li diu mami i ella deia que es clar, si la cosina li deia àvia o iaia, ella es confondria perquè es clar, està acostumada a dir-li mami i ....
El mini de menjar
- "Així que avui has menjat un mini, no?" Li pregunto a la Queralt que ha anat a esmorzar amb l'àvia.
- "Si, però un mini de menjar eh?"
Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).
- "Si, però un mini de menjar eh?"
Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).
L'adolescència
-"Adolescència vol dir fer el que et dóna la gana?"
-"No..." (i ric)
-"A quants anys pots?" (fer el que et dóna la gana, es referia)
-"Als 18, què pots?"
Continuació de la conversa (més o menys)
-"És que jo viuré amb X ... en una masia ... però no pateixis que ja et deixaré venir ..."
-"I com ho pagaràs als 18 anys?"
-"Ja m'espavilaré ...!"
-"No..." (i ric)
-"A quants anys pots?" (fer el que et dóna la gana, es referia)
-"Als 18, què pots?"
Continuació de la conversa (més o menys)
-"És que jo viuré amb X ... en una masia ... però no pateixis que ja et deixaré venir ..."
-"I com ho pagaràs als 18 anys?"
-"Ja m'espavilaré ...!"
diumenge, de juliol 3
Els cognoms dels gat
La Queralt ha proposat que els cognoms d'en Sol (el gat) siguin "Sol" i "Solet".
dijous, de juny 23
L'abella
Anàvem en autobús quan la Queralt va fixar-se que a l'altre costat del vidre hi havia una abella. Se la va estar mirant una llarga estona i al final va i em diu: "Crec que es queda aquí perquè em vol picar i es pensa que quan baixi em podrà picar".
Santa innocència!
dissabte, de juny 18
Les insígnies
Ara la Queralt es posa insígnies (ella menciona aquesta paraula). Utilitza un mocador que formava part d'una disfressa de pastoreta, dibuixa un símbolt en un paper i se l'enganxa. Per exemple: si rega les plantes, s'hi enganxa una flor dibuixada, si fa la maleta, el dibuix d'aquesta. Com que li vaig preguntar d'on ho havia tret, em va confessar que d'alguna pel·lícula.
Últimament la Queralt no em passa les circulars del col·legi ni les notes de l'agenda, inclús he vist una firma meva falsificada (la Queralt ja em va dir que l'havia esborrat, però com que era en bolígraf "borrable" encara es veia)! Per les hores d'entrega dels informes de fi de curs, per posar un simple exemple, he rebut una llarguíssima nota de la mestra en la qual em comunica que ja només queda una hora...
dijous, de juny 16
La mandra pot més que la calor
La Queralt ahir va anar d'excursió i com sempre havia de portar el xandall. Quan vaig veure que portava la samarreta llarga i els pantalons llargs li vaig dir si s'havia tornat boja i ella va contestar que com que la "mami" (la seva àvia materna) havia dit que ara ens havíem de posar crema cada dia i a ella li feia molta mandra, doncs vinga, a suar anant amb xandall llarg. Això sí, a l'hivern no li proposis d'anar amb coll alt ni l' obliguis a posar-se l'abric o inclús algun jersei, mai té fred!
divendres, de juny 10
El joc dels minis
La Queralt va aprendre de la meva cosina un joc prou divertit: Es tracta de buscar cotxes "minis" i anar-los contant. No m'havia adonat que n'hi havia tants! I cada vegada que en veig un penso en ella (et guanyo per quatre a dooos ...). A vegades hi afegim una regla, la de dir-ne el color. O a vegades ho fem amb "suzus" (suzukis). És una manera de viure el present i per bé que a priori és un joc competitiu, acabem unint-nos!
I més nòvios ...
- "Ara és l'època!"
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."
I em va explicant les novetats de la classe...
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."
I em va explicant les novetats de la classe...
dissabte, de juny 4
Pre adolescència?
La Queralt parla molt dels nens que li agraden o dels que ella agrada, també diu que mai té deures o quan li posen examens diu que són sorpresa, tot el dia balla de manera moderna i memoritza cançons de no sé qui, té l'habitació caòtica, s'ho deixa tot, col·lecciona porqueries a la maleta i a casa ... i un llarg etcètera pràcticament diari!
dijous, de juny 2
diumenge, de maig 22
L'estil
- "Jo vull canviar d'estil perquè no m'agrada el meu."
- "I amb què?"
- "Doncs amb la roba per exemple! M'agraden els colors foscos ..."
Enyorança
Feia pràcticament una setmana que per qüestions de feina no veia a la meva filla, en una de les trucades li vaig preguntar si em trobava a faltar i va respodre: "Mama! És que he fet mil coses i no he tingut temps!" i em va dir dues d'aquestes coses com ara jugar i fer els deures ....
En el fons és d'agrair!!!!
dimarts, de maig 3
La bromista
Ahir la Queralt havia de preparar-se un dictat i al donar-me el full per tal que jo li llegís, li vaig preguntar quin dels dos era l'afortunat, a la qual cosa ella va respondre: "El que vulguis, ens han dit que ens estudiem el que vulguem!" Jo, sorpresa, li vaig preguntar si era veritat ja que em semblava curiós i estrambòtic, i no va ser fins al cap d'uns llargs segons que va deixar en evidència la meva ingenuïtat confessant que era una broma!
Roncar o no roncar?
Un dia que la Queralt es va quedar a dormir a casa l'àvia i l'avi, la meva germana li va dir al matí següent: "Queralt, com ronques!" i ella va contestar: "La meva mama també ronca. Bé, només quan jo estic desperta. Quan jo em desperto ella comença a roncar"
dissabte, d’abril 30
Pirates II
El que diu en aquest escrit, demano, si us plau, que no li'n dieu res a la Queralt! Que s'enfadaria molt ja que està molt preocupada!
Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.
Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.
Un altre club
Ara la Queralt té un altre club, però aquesta vegada amb una finalitat molt ben definida.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.
dimarts, de març 22
Els pèls de gat que no molesten
Parlant sobre el canvi de pelatge del nostre gat, la qual cosa provoca que tinguem la casa inundada de pèls per molt que netegi i procuri treure'ls ja que sempre n'hi ha que em burlen, tal i com li vaig comentar a la Queralt ja he acceptat que conviure amb pèls no és tan dolent i ella va i em deixar anar: "Però et molesten els pèls?" "Quan estàs per exemple estudiant, venen i et diuen: Hola Maria?"
Estic entre pirata i cantant
Mentre sopàvem i després de la intensa conversa sobre el desig de ser cantant per part de la Queralt, de cop va dir: "Estic entre pirata i cantant!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."
Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...
I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."
Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...
I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"
Mama: vull ser cantant!
Ahir la Queralt em va dir que volia ser cantant i em va preguntar si jo li deixaria ser-ho. Jo evidentment li vaig dir que sí, però que hauria d'estudiar música i que entengués que l'objectiu no era "ser famosa".
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:
- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"
El perquè no el vaig esbrinar ...
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:
- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"
El perquè no el vaig esbrinar ...
dimecres, de gener 12
L'abraçada
La Queralt li va dir a la meva cosina (que té un parell d'anys més que ella i amb qui són molt amigues) quan la va veure després de molts dies:
- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...
- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...
divendres, de desembre 24
La gent gran
Parlant sobre la gent gran la Queralt va dir: "recollidors d'avis" i "orfanats d'avis" ..
El típex
-"Existeix el típex de colors?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
diumenge, de desembre 19
Guai
Un nen que va venir a casa, va dir que jo era molt guai perquè portava una pulsera d'aquestes de moda ara que són de goma i tenen formes, i quan li ho vaig comentar així de broma a la Queralt, aquesta va respondre: "No ets guai només per això!"
De càmping
Es veu que la Queralt i una amiga seva, volen anar amb mi de càmping perquè es clar, jo sóc molt guai i en sé molt de fer tallers i ...."
En un altre dia d'aquests en el que jo vaig renyar el gat per no sé quin fet, i que no trobava el moment per acabar la instrucció i que un cop vaig parar, al cap d'uns segons hi vaig tornar, la Queralt va deixar anar: "Vale, però ara ja està".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
En un dia d'aquests que jo "renyava" a la Queralt per vés a saber què i que vaig engegar un discurs quilomètric que al final es va convertir en una redundància repetitiva en la qual les paraules ja es barrejaven les unes amb les altres la Queralt em va dir: "Vale, però ara calla i respira".
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
dimarts, de desembre 14
dijous, de desembre 9
Halloween
- "Queralt t'he canviat les cortines per unes de blaves però no sé si t'agradaran ja que l'habitació queda molt fosca..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
El tió, el seu menjar i el gat
La Queralt està ben preocupada per com donarem el menjar al tió sense que el gat s'ho vulgui menjar. L'altre dia la vaig trucar i una de les poques coses que em va dir va ser si ja havia pensat una manera de fer-ho i davant la meva negativa resposta va comentar ben emocionada que ella ja ho tenia i que ja m'ho explicaria.
dilluns, de novembre 29
De broma
- "M'he de comprar un abric bo, bo, perquè aquest no m'abriga gens"
- "Que te'l menjaràs?"Respon ella cínica!
divendres, de novembre 26
El diccionari de les h
L'altre dia la Queralt em va dir que volia demanar al tió (ella no només demana al reis!) un diccionari de castellà, un diccionari d'anglès i un diccionari de les "h"! I és que resulta que quan fem els dictats, sempre li intento explicar perquè aquesta "a" o aquesta "i" van sense "h".
divendres, de novembre 12
En Sol
-"Saps perquè en Sol es diu Sol? Perquè, oi que es porta molt bé? I a les persones que es porten molt bé, se'ls diu que són un sol?"
dijous, de novembre 11
Altre cop la botiga
Anant pel carrer, la Queralt va començar a fixar-se en l'existència de cartells que posava "es lloga" i els anava assenyalant i comentant que buscarien el més econòmic.
No sé si va ser el mateix dia o un altre que li vaig preguntar en què pensava i va respondre: "En la botiga."
De pel·lícula
-"Demà faré com a les pelis, apagaré el despertador així (i ho representa tot gesticulant) estiraré els braços així, em posaré les sabatilles ..." i no recordo més detalls de tot el ritual que va programar i que evidentment, no va fer!
El NOSTRE mòbil
Un dia d'aquests en el qual la Queralt m'insistia que volia un mòbil perquè les seves amigues en tenien un, no se'm va ocórrer res més que dir-li que podríem compartir el meu. Li va semblar una idea brillant i va voler apuntar el número d'alguna amiga seva i me'l demanava per fer fotografies. Però, com passa amb tot, de seguida se'n va oblidar, fins que l'altre dia, al dir jo no sé què del meu mòbil va puntualitzar: "El NOSTRE mòbil"
dimarts, de novembre 9
Okupar
La Queralt està obsessionada amb el seu club dels animals, tot el dia en parla. Ara resulta que vol muntar una botiga, va dir: " La mare de la x no la deixa (com si jo sí!) però volem mirar una botiga que estigui abandonada i anar-hi, arreglar-la ...
- "Però Queralt, això no es pot fer, segurament tindrà un propietari."
- "Doncs li demanarem, no? I pintarem les parets i farem samarretes amb bitxos dibuixats i es dirà I love animals."
No sé com va anar que li vaig acabar dient que els locals es llogaven o es compraven i em va demanar que li deixés diners per comprar.
Avui, quan l'he anat a recollir al col·legi, el primer que m'ha dit és:"Em deixaràs els diners, no, mama? Tu m'ho vas dir! Els pots demanar al banc! (I és que també li vaig explicar que quan la gent vol comprar i no té diners, els demanava al banc.)
Els plàtans
La Queralt va iniciar una conversa sobre els arbres de la devesa de Girona:"Els plàtans, amb accent ...." Fa gràcia que mentre diferenciava entre els plataners i els plàtans especifiqués que la paraula plàtans va amb accent.
Les sabates
-"Sort que tenim sabates, sinó els peus es gastarien. Sortirien pells i allò arrugat sinó portéssim mitjons i sabates."
dilluns, d’octubre 11
"El club dels animals"
Últimament la Queralt m'explica que al col·legi fan "clubs" diversos, molts amb influències clarament televisives, però per sort l'altre dia em va explicar que havien creat juntament amb una amiga "el club dels animals", es veu que al principi es van atabalar perquè tothom volia formar-ne part, i elles el que van fer va ser assignar a cada nen o nena la tasca de vigilar que no hi hagués ningú al pati que matés a cap animal, que és l'objecte del club, salvar als animals. Un cop a casa, es va dedicar a fer cartellets amb papers i pintant amb colors frases com: "Injustícia, no mateu als animals" i dibuixan-t'hi animals, molt bonics, per cert. Em va dir que els repartirien. La decepció, però, va corprendre-les ràpidament, ja que ben trista em va dir que els nens i nenes els esparracaven els papers, jo la vaig intentar consolar que era normal, que a moltes persones això no els interessava, però amb què una persona hi parés atenció n'hi havia prou, i que sempre hi hauria algú que trobaria el paper al terra o estripat i ho llegiria i en faria cas.
dissabte, d’octubre 2
El dimarts passat, a quarts de 6, em van haver de trucar de l'escola per dir-me que la Queralt encara era allà, i jo, tota trasbalsada, vaig sortir del curs que estava fent i la vaig anar a recollir.
I és que vam tenir un problema de logística amb la mare, donat que aquell dimarts no li vam recordar si la podia anar a buscar com cada dimarts.
Un cop ja estava amb la Queralt em va explicar que a una nena de la seva classe també li havia passat, que també la van anar a recollir un dia molt més tard de l'hora. (Suposo que ho explicava no només per sentir que no era la única nena del món a la qual es deixaven sinó també per tranquil·litzar-me que no era la única mare a qui li passava).
L'altre dia la Queralt em va demanar de dormir amb mi i com que jo hi anava més tard em va dir que vigilés perquè hi havia una cosa.
A sobre al coixí hi vaig trobar una nota molt tendra que més o menys deia així: "Mama, he tret el pijama de sota el coixí i l'he tornat a plegar, espero haver-ho fet bé. Paraules d'amor"
El cotxe "piju"
El nostre cotxe s'està morint, el mecànic molt amablement em va recomenar que me'n comprés un, i això li ho vaig dir a la Queralt comentant-l'hi que seria un cotxe de segona mà molt senzill.
-"Sí, que no tingui "pijades" eh?"- va afegir ella.
divendres, de setembre 17
-"Algú va dir que les coses petites són grans sense que ho sapiguem" - va explicar un dia la Queralt mentre sopàvem ella i jo i sense que vingués a "cuento". Jo li vaig preguntar que qui era que ho deia i tot posant-me un exemple d'un castell de sorra (que encara que sigui petit si la persona que l'ha fet amb molt d'amor, resulta un castell gran) em va respondre que no ho sabia qui ho havia dit però que li semblava que havia sigut la Mafalda.
dilluns, de setembre 13
Les plantes carnívores
- “A veure si el que vols per al teu sant és el mateix que penso jo!” Li pregunto a la Queralt el dia del seu sant.
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........
Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!
Ella pensa una estona, em mira i diu:
-“Un gatet! ....És el mateix que pensaves tu?”
- “Si!” És la meva resposta.
I és que un de les seves característiques és voler cada dia una cosa diferent..........
Com que del tema del gatet ja n’haviem parlat i, en el fons, és una cosa per a les dues, li pregunto:
- “Què et faria il·lusió per un dia com avui?”
- “Una planta carnívora” em respon ella.
I jo vinga a buscar aquesta planta per totes les floristeries que veig i que no tenen...
Sort de l’àvia que sempre ho troba tot!
Primer dia de col·legi
Dimarts 7 de setembre, tornada del primer dia de col·legi:
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......
Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".
- “Mama, aquest any només tinc esport un dia: el divendres!”
- “A si? Estàs segura?”
- “Si! Mira!”
I jo, que m’ho miro per sobre, no veig que tinc educació física més d'un dia ...
El dia següent, dimecres, de camí cap al col·legi:
-“He vist a la ... i va amb xandall! Ai no! Que no m’enrecordava que ja no va a la meva classe...”
I jo, ja començo a tenir sospites...
Al cap d’una estona em trobo unes mares i li pregunto a una d'elles, la filla de la qual aquest any va a la mateixa classe que la meva, si avui a la seva filla li toca xandall, la seva resposta resulta afirmativa i l'instint de preocupació maternal s’activa a l’instant, "Pobre Queralt!" Ja s’ho deu estar passant malament veient que ella no té xandall i que totes les seves companyes i companys el deuen portar!" Truco ràpidament a l’escola suplicant a la conserge que em permeti portar-l’hi el xandall a la nena, "M’he despistat", li dic, "Això de començar..."
Sort que a l’inici de curs la benevolència impregna tots els ambients i puc portar més tard el xandall a la meva filla, ja que jo entro a treballar més tard......
Aclariment: Resulta que la Queralt havia apuntat que un dia fa "educació" i l'altre "física" per fer referència a "educació física".
dilluns, d’agost 16
La rentadora
Li vaig ensenyar a la Queralt des del cotxe, una botiga de segona mà a on li vaig dir que hi podríem anar per veure si tenien rentadores i ella va dir: "sí que en tenen!" I és que resulta que al cartell n'hi ha una de fotografiada i ella va donar per fet que això volia dir que si que n'hi havia.
dissabte, d’agost 14
El circuit de gimnàstica
La Queralt em va dir que m'havia d'aprimar i per això em va preparar un circuit per fer esport: els dilluns i dimecres em toca "hula-hop" i el dimarts i dijous corda. Jo li vaig demanar un dia de festa i per sort em va concedir els divendres.
Per tal que no me n'oblidés m'ho va escriure en un paper i el va penjar de manera que el pugués veure cada dia. Afortunadament de seguida van arribar les vacances i encara no he tingut ocasió de practicar-ho...
divendres, d’agost 6
L'invent del mes
La Queralt li demana a la meva mare el "ratolí" de l'ordinador per tal de penjar-la amb un fil i que el gat hi jugui.................
dimecres, de juliol 14
L'incident
Fa dos dies vam tenir un incident que m'ha fet reflexionar:
La Queralt estava a la terrassa amb dues amigues i entre totes van tenir la idea de tirar aigua a la gent que passava pel carrer. La primera i única víctima va ser una senyora amb el seu fill, a l'instant la Queralt va venir arrepentida a la cuina (que és on em trobava jo) a dir-m'ho. Vaig sortir ràpidament a la terrassa a demanar disculpes i a comunicar que baixava per aclarir el tema.Vaig obligar a la Queralt a baixar amb mi a demanar perdó i molt espantada em deia que no volia, sense raonar i capficada en ella mateixa s'hi va negar rotundament durant uns minuts, plorant i xisclant a la vegada. Finalment va accedir i vam estar parlant amb la senyora, la qual va exposar que no havia sigut només la meva filla sinó també les altres dues, que entenia que s'havia deixat influenciar per el moment i l'eufòria de les amigues i la va advertir carinyosament a ella que allò no s'havia de fer. La Queralt va demanar disculpes i va quedar en una anècdota més o menys graciosa que a mi em va fer arribar a la conclusió que les mares i els pares som responsables dels actes de les nostres filles i fills encara que no ho vulguem.
divendres, de juliol 9
Ser àvia
La Queralt sovint em parla dels fills que tindrà fent referència al nom, a la roba o al col·legi que ella diu que vol que es diguin, portin i vagin (i si vol el seu marit també, es clar! diu ella ....) però mai encara m'havia fet la següent pregunta:
- "Tens ganes de ser àvia?"
- "La veritat és que amb 29 anys tinc més ganes de tornar a ser mare que de ser àvia!"
La mort
- "Quants anys falten perquè et moris?" em va preguntar la Queralt.
- "Molts"
- "Quants? deu?"
divendres, de juliol 2
El desodorant
La Queralt ja fa temps que sovint em demana el desodorant, jo vaig optar un dia per no deixar-li però ella ha anat insistint fins que ahir va tenir una gran idea: va agafar una bola que tenim per fer massatges que té un suport i li ha posat l'aigua d'un pot a on anteriorment hi havia hagut colònia (la qual cosa fa que aquesta aigua estigui una mica "colonitzada") i tan feliç!
dilluns, de juny 28
Perduda
Dues germanes meves, el meu germà petit, la Queralt i jo, vam anar al Media Mark perquè era l'aniversari de l'últim i es volia comprar unes pel·lícules, jo vaig anar a la nau del costat a mirar-me unes coses i quan vaig tornar les meves germanes em van dir que no trobaven a la Queralt. Vam començar a buscar-la com boges, a punt d'anar a la consigna per tal que la cridessin quan una senyora em va trucar al mòbil, em va preguntar si era la Maria i em va dir que la Queralt estava amb ella a prop del cotxe. Hi vaig anar corrents i resulta que la nena havia sortit del Media Mark i li va dir al de seguretat quan li va preguntar per la seva mare que: "Mi mamá está a fuera" (mentida!) i va anar fins al cotxe de la meva germana i com que no venia ningú, va demanar a unes persones si li deixaven trucar a la seva mare. Al arribar em van dir que tenia una filla tan trampada ...
Quin ensurt!
Socors!
L'altre dia va venir un amic a casa i estàvem xerrant tranquil·lament a la terrassa quan va aparèixer la Queralt demanant-nos que no parléssim tant alt (la seva habitació dóna just a la terrassa) no va ser fins que vam voler entrar a dins quan ens vam adonar que ens havia tancat! Vam aixecar com vam poder la persiana intentant despertar-la però no hi havia manera! El meu to de veu cada vegada era més elevat i els cops al vidre cada vegada més seguits i forts, primer es va despertar mig adormida i anava dient que no, que callésim i es girava cap a l'altra banda, la nostra desesperació anava augmentant progresivament al comprovar que ella ens ignorava i ens deia que no, qualsevol argument que li donava li semblava poc (desconec si perquè estava adormida o enfadada perquè l'haviem despertat i volia dormir) no volia llevar-se per obrir-nos la porta de la terrassa ni tampoc quans sen's va ocórrer demanar-li que obrís la finestra de la habitació, fins al cap d'uns quants minuts, quan els meus crits possiblement se sentien des de l'altra punta del barri, ella va accedir a obrir la finestra, per la qual vaig entrar amb força dificultats donat que la persiana estava semi abaixada i no sabia jo com caure al llit...
Aixecar-se aviat per vacances
"Perquè m'he d'aixecar aviat? Estic de vacances!" Es va queixar la Queralt el dia següent de finalitzar el col·legi ...
Últim dia de col·legi
L'últim dia de col·legi la Queralt va arribar amb tot de firmes al braç i també dedicatòries i firmes de diferents persones en alguns paperets i em va dir: "no vaig deixar que firméssin a la samarreta perquè no sabia si tu em deixaves!"
dijous, de juny 17
dilluns, de juny 14
dimarts, de juny 1
El pop Martí
Ahir la Queralt em va ensenyar un paper a on hi havia escrit tres ratlles parlant del pop Martí. De camí cap a casa, va estar pensant com continuaria la història: “En Martí té 8 anys, oi que és aquesta la teva edat?...” anava contant ella com si tingués davant seu un nen o una nena petita.
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”
Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”
Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!
Nota de l'autora II: La Queralt va explicant les coses una rera l'altre i de cop s'atura, exposa la brillant idea que acaba de tenir, després potser recupera la conversa que ha deixat en suspens, per això ho vaig escrivint tot seguit...
No en sé més! ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)