L'altre dia la Queralt em va escriure aquest missatge des del mòbil de la meva mare: "mama, la mami esta fora, ja se que esta va amb accent pero no se com es fa" i és que tinc la mania de corregir-li totes les faltes (si més no, de dir-li com s'escriuen les paraules (evidentment se me n'escapen, que jo també en faig!!!).
dissabte, de novembre 24
divendres, de novembre 2
Tinc el bloc abandonat ... La Queralt s'està fent gran i tot i que continua fent-me petar de riure amb els seus comentaris, cada vegada més incideixen en la seva esfera íntima i privada, per tant, no em considero legitimada per publicar-ho. Arrel d'aquesta transició seva, vaig plantejar-me de deixar-lo però em sembla massa dràstic ... de moment, esperaré...
dilluns, de setembre 3
El camí de Santiago
Diumenge: després d'haver passat la nit al tren, a
les 8 del matí, arribem a Sarria i
caminem amb les mínimes parades per descansar i recobrar energies fins que a
quarts de quatre de la tarda arribem a Portomarín:
22,5 km . Tots els albergs privats estan plens, però sortosament, a les cinc de la tarda,
habiliten un alberg “ d'urgència” en el qual ens hi podem acomodar. Aquest
encantador poble ens delecta amb una mostra de balls folklòrics.
Dilluns: abans de les 8 del matí, comencem a
caminar entre la boira i la resta de pelegrins fins a Areixe (Ligonde): 14
km . Arribem prou d'hora com per poder tenir lloc en l’únic
petit alberg que hi ha i descansem tota la tarda en un paisatge idíl·lic.
Dimarts: Ens alcem encara de nit i iniciem la
caminada fins a Melide: 22 km . L’arribada a aquesta
ciutat resulta més feixuga ja que el polígon que hi ha just abans no és massa
encoratjador.
Dimecres: recorrem 14 km fins arribar a Arzúa. Fem cua per gaudir de la màgia d'aquest alberg municipal, la familiaritat del qual ens permet aprofundir amb la resta
de caminants.
Dijous: Gairebé a les sis del matí comencem la
ruta fins a Pedrouzo: 21 km . Il·lusionades per
haver finalitzat amb èxit la penúltima etapa, cantem, riem i juguem amb tothom
amb qui ens trobem.
Divendres: Abans de les sis del matí i
acompanyades per la pluja, enfilem el camí fins arribar, just abans de la missa del pelegrí/na a les dotze, a Santiago de Compostela: 19 km . Aquesta ciutat és senzillament
embriagadora.
Tot, amb les nostres maletes a coll, sense cap
queixa per cap de les dues i acompanyades de les nostres pròpies converses i de
les trobades intermitents de les coneixences que hem fet durant el viatge.
Nota de l’autora: Els kilòmetres varien en funció
de les diferents guies consultades. En el fons, és el que té menys importància
...
dimecres, d’agost 15
La finura
- "A mi no em va l'estil de ser fina" M'ha contestat la Queralt quan li he dit que posar la pota sobre el seient no era massa escaient per una noia fina.
Filosofant
-"A vegades penso que, quan jo em mori, què serà de la meva consciència?"
I la conversa continuava per l'estil, però sóc incapaç ara mateix de reproduir les paraules de la Queralt, que, cal dir-ho, eren prou interessants.
Parlant d'algú que gestiona una casa de colònies
- "És dur començar de zero en una casa de colònies, eh? I si no guanyes prou?"
dilluns, de juliol 23
No només patim les mares
Ahir vaig deixar la Queralt a casa una amiga i, de tornada a Girona, em va voler trucar per assegurar-se que havia arribat i no m'havia quedat atrapada a la carretera com estaven anunciant a les notícies degut a l'incendi de la Jonquera. Ella, tossuda, em va fer fer algun soroll característic de la casa perquè es "malfiava" i creia que li ho deia per no fer-la patir! Fins i tot em va fer posar-li el telèfon al gat perquè miolés!
El millor elogi
En una conversa en la qual jo manifestava la sensació de no haver tocat massa bé en un concert, la Queralt va saltar: "Mama, jo no em vaig ni enterar que tocaves tu i si ho haguessis fet malamet me n'hagués adonat, això vol dir que tocaves igual de bé que tothom!"
dilluns, de maig 21
dijous, de maig 17
Les colònies
El dilluns dia 21 de maig, la Queralt marxa de colònies amb el col·legi, doncs bé, el dilluns dia 13 ja tenia totes les coses preparades i ja em demanava la maleta per posar-ho tot a dins!
Confessions
- "Amb la mami és amb la única persona amb qui em puc desfogar" em va comentar la Queralt.
- "Per què?" Vaig demanar jo, intrigada.
-" Perquè es queda allà, així, i no diu res i m'escolta, i no tothom és així! A més, oi que t'ho explica tot? Doncs a mi em va bé perquè així no t'enfades tant!"
Nota de l'autora: La mami és la meva mare, és a dir, la seva àvia materna, i quan deia que jo no m'enfadava tant, es referia a que si m'ho explica a mi la meva mare, sembla com que es minimitzen els efectes!
Un amic que ens vam trobar pel carrer li va preguntar a la Queralt si havia acabat la col·lecció de l'àlbum de les Monster High. Quan ella va respondre afirmativament, li va preguntar quina feia ara, i ella va respondre ben espontània:
- "D'emocions!" I va continuar explicant que per exemple feia una fotografia quan estava contenta, una quan estava trista ...
Davant la meva cara de pasta de moniato, la Queralt em va comentar que s'ho acabava d'inventar!
dilluns, d’abril 9
El cavall
Juntament amb la meva mare, li vam regalar a la Queralt un teclat digital pel seu aniversari, amb el qual està constantment tocant i aprenent cançons. Davant d'aquesta situació, li vaig comentar: "T'agrada, no? Oi que és el millor regal que et podíem haver fet?"
-"Bé, em podíeu haver regalat un cavall, però "buenu"! va respondre ella!
Perquè escric menys?
Hi ha coses que no puc posar, no perquè no vulgui (de fet me'n móro de ganes!) sinó perquè la Queralt "m'ordena" que no les pengi, que un dels seus tiets el llegeix!
dijous, d’abril 5
dissabte, de març 31
El cansament descansa
El cap de setmana abans de les colònies del col·legi, la Queralt anirà de viatge amb una tieta seva, i quan li vaig comentar que potser estaria cansada va argumentar que no passava res, que durant la nit de les colònies ja descansaria, perquè és clar: "Quan més et canses més descanses" va dir amb tota la raó del món!
La gallina
Un dia d'aquests en el qual la Queralt estava menjant pollastre a casa (de tant en tant li cuino carn!) va dir que quan en menjava, ella s'imaginava la gallina morta, que és clar, estaven així arronssades quan les mataven i per això el pollastre té la forma que té!
dimecres, de febrer 8
dimarts, de gener 31
Santa innocència
Li vaig explicar a la Queralt que havia comprat les entrades de "Anna Roig i l'ombre de ton chien" per Internet i ella va preguntar: "I com vas posar la targeta a l'ordinador?"
:-)
:-)
divendres, de gener 27
Lluna plena
En una conversa amb una altra mare ella va comentar alguna cosa de les 12 de la nit i la Queralt va preguntar:
-"Hi havia lluna plena?"
-"No ho sé!"
-"Ah! És que .. . A les 12 de la nit, quan hi ha lluna plena, és un bon moment per fer una gran festa ..." va cantar la Queralt.
Nota de l'autora: Aquesta és una cançó de la Lila del Club Súper 3 que a la Queralt li agrada molt.
dijous, de gener 26
dimecres, de gener 25
Anar sola
La Queralt ja fa temps que em demana d'anar sola al col·legi o a casa als avis. Doncs ahir va ser la primera tarda que va sortir de l'escola sola i va anar a casa als avis (a uns vuit minuts) completament sola. Això si, vaig demanar que em truquessin quan arribés ja que jo estava treballant i reconec que ben neguitosa!
dissabte, de desembre 31
dissabte, de desembre 24
dissabte, de desembre 17
El vent
Un d'aquests dies en què va haver-hi una gran ventada que em va revolucionar la terrassa, li vaig comentar a la Queralt que el vent s'havia endut l' "ule" que tenim damunt la taula i ella va respondre:
-"És igual, era molt lleig!"
dimecres, de novembre 23
La tele
- "Queralt, vull modificar el menjador però no sé com fer-ho, em pots ajudar?"
- "Molt fàcil! Posa-hi una tele !"
dimecres, de novembre 9
El feis
Ahir la Queralt em va anunciar que a tres quarts de set havia quedat amb X pel feis!
Quan jo, a l'hora concertada, arribava de treballar, ella impacient deia: "està fent tard ... són i 47 ..." Més tard, gràcies a un amic en comú, va saber que la mare de l'altre no l'havia deixat connectar-se...
Nota de l'autora: El feis és el facebook
Quan jo, a l'hora concertada, arribava de treballar, ella impacient deia: "està fent tard ... són i 47 ..." Més tard, gràcies a un amic en comú, va saber que la mare de l'altre no l'havia deixat connectar-se...
Nota de l'autora: El feis és el facebook
dimecres, de novembre 2
Un termòmetre pel gat
L'altre dia el gat no es trobava gaire bé i la Queralt em va demanar si li podia posar el termòmetre. Jo li vaig respondre que no en trauríem res donat que desconeixia quina és la temperatura habitual dels gats. La veterinària en potència anava exclamant la seva evolució: 36!37!38! Com que jo estava enfeinada no vaig poder comprovar com li posava ni com ho anava fent.
dijous, d’octubre 27
La millor amiga
Un dia, parlant de les amigues (perquè ara la millor amiga és una, ara és l'altra..): No sé per a què serveix la millor amiga, perquè jo jugo amb totes!
diumenge, d’octubre 9
Independitzar-se?
La Queralt diu que als 18 anys ja vol viure fora de casa, amb les amigues, o les parelles o el que sigui arribada l'edat ....
Les noves tecnologies
Blackberry, network (suposo que ho escric bé...) són els "petits" objectes que em demana la Queralt dia sí, dia també.
Presumint
La Queralt està molt presumida, davant del mirall s'hi està més estona que jo, em demana que li guardi la meva roba per quan sigui gran, em demana que li guardi un bolso concret per quan vagi a la universitat, es vol planxar els cabells i em demana que li compri una planxa però també de cop demana espuma perquè se li arrissin etc.
Noves maneres de parlar
Ara la Queralt per comptes de dir "d'acord" diu ok però no pronuncia "oquei" sinó "oc"!
dilluns, de setembre 12
La il·lusió de començar l'escola II
La Queralt estava tan emocionada per començar el col·legi que va posar una fotografia de la seva classe a la tauleta de nit encarada per tal que un cop estirada la pogués contemplar.
La il·lusió de començar l'escola
Una setmana abans de començar l'escola i a resultes de trobar-se amigues el dia que vam anar a pagar els llibres, la impaciència de la Queralt desbordava a tothora. Va arribar a dir-me que la nit abans no li ho diguéssim, ja que sinó, va dir, no podria dormir.
divendres, de setembre 9
diumenge, de juliol 31
El joc dels gats!
Això la Queralt no vol que ho escrigui (ella sap que tinc aquest blog però dubto que l'hagi mirat mai) però em va proposar de jugar a "gats"!!!
Vergonya?
Mentre la Queralt estava fent l'animal al pati de casa la meva pare i el meu pare (on davant hi ha una gran col·lecció de pisos amb els respectius balcons) em va dir: "si hi ha alguna persona, avisa'm"
Les "coses!" com són i com volem que siguin!
La Queralt explicava una cosa "d'ahir no l'altre" i jo la vaig rectificar que no, que es deia "abans d'ahir" i ella em va raonar que no, que abans d'ahir podia ser qualssevol dia d'abans d'ahir, en canvi, "ahir no l'altre" era exactament el dia anterior a l'ahir. Jo creia que en temes de correcció catalana era força entesa, però la veritat que ara dubto d'això i més!
dimecres, de juliol 20
La nena ocupada
Quan li vaig anunciar a la Queralt que li havia enviat un e-mail em va respondre: "D'acord, el miraré quan pugui".
Nota de l'autora: Sembla que té la síndrome de la gent adulta...
dimecres, de juliol 13
Les llaminadures del cinema
Ahir vam anar al cinema beneficiant-nos de la gratuïtat que permeten les targetes del diari, i tant el meu germà com la Queralt van aprofitar per comprar-se llaminadures. Tot parlant, la Queralt va dir que sempre se les acabava totes però que: "Només un dia em van sobrar xuxes i va ser el dia que feien Piratas del Caribe, perquè estava més per la pel·lícula!" I és que, ja ho he comentat en altres ocasions, la Queralt és una fanàtica d'aquests!
Semblança evident
És molt evident, per molt que ni la Queralt ni jo ho veiem, que ens assemblem força. A més a més, a ella no li agrada gens assemblar-se a mi i es veu obligada a rectificar la seva negativa quan passen fets com els següents: En un mateix dia, no fa massa, 3 persones de 3 llocs diferents ens van dir que ens assemblavem molt. Un altre dia, quan marxavem d'un concert, un noi ens va aturar expressament per dir-nos: "Sabeu que us assembleu molt?". Inclús un dia, fa temps, una amiga va veure la meva filla (sense mi) i li va preguntar: "Tu ets la filla de la Maria, oi?".
El sol
Estàvem a la platja i vaig comentar que el sol ens tocava molt. L'explicació de la Queralt va ser: "És que a més el tenim just a sobre" .
Primer dia de casal
El primer dia de casal li vaig preguntar a la Queralt si estava nerviosa, va comentar que si però també va afegir "jo tinc facilitats per fer amigues. Crec que em ve de tu..."
La filla que afalaga la mare
- "Estàs molt guapa amb els cabells així..."
Els afalacs, quan vénen de la teva filla, són més que afalacs!
Els afalacs, quan vénen de la teva filla, són més que afalacs!
divendres, de juliol 8
L'àvia mami
Ahir, que vam anar a veure la cosina de la Queralt que havia nascut la tarda anterior, ella va estar una bona estona parlant de la preocupació que li despertava el com li diria la petita a la meva mare. La Queralt li diu mami i ella deia que es clar, si la cosina li deia àvia o iaia, ella es confondria perquè es clar, està acostumada a dir-li mami i ....
El mini de menjar
- "Així que avui has menjat un mini, no?" Li pregunto a la Queralt que ha anat a esmorzar amb l'àvia.
- "Si, però un mini de menjar eh?"
Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).
- "Si, però un mini de menjar eh?"
Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).
L'adolescència
-"Adolescència vol dir fer el que et dóna la gana?"
-"No..." (i ric)
-"A quants anys pots?" (fer el que et dóna la gana, es referia)
-"Als 18, què pots?"
Continuació de la conversa (més o menys)
-"És que jo viuré amb X ... en una masia ... però no pateixis que ja et deixaré venir ..."
-"I com ho pagaràs als 18 anys?"
-"Ja m'espavilaré ...!"
-"No..." (i ric)
-"A quants anys pots?" (fer el que et dóna la gana, es referia)
-"Als 18, què pots?"
Continuació de la conversa (més o menys)
-"És que jo viuré amb X ... en una masia ... però no pateixis que ja et deixaré venir ..."
-"I com ho pagaràs als 18 anys?"
-"Ja m'espavilaré ...!"
diumenge, de juliol 3
Els cognoms dels gat
La Queralt ha proposat que els cognoms d'en Sol (el gat) siguin "Sol" i "Solet".
dijous, de juny 23
L'abella
Anàvem en autobús quan la Queralt va fixar-se que a l'altre costat del vidre hi havia una abella. Se la va estar mirant una llarga estona i al final va i em diu: "Crec que es queda aquí perquè em vol picar i es pensa que quan baixi em podrà picar".
Santa innocència!
dissabte, de juny 18
Les insígnies
Ara la Queralt es posa insígnies (ella menciona aquesta paraula). Utilitza un mocador que formava part d'una disfressa de pastoreta, dibuixa un símbolt en un paper i se l'enganxa. Per exemple: si rega les plantes, s'hi enganxa una flor dibuixada, si fa la maleta, el dibuix d'aquesta. Com que li vaig preguntar d'on ho havia tret, em va confessar que d'alguna pel·lícula.
Últimament la Queralt no em passa les circulars del col·legi ni les notes de l'agenda, inclús he vist una firma meva falsificada (la Queralt ja em va dir que l'havia esborrat, però com que era en bolígraf "borrable" encara es veia)! Per les hores d'entrega dels informes de fi de curs, per posar un simple exemple, he rebut una llarguíssima nota de la mestra en la qual em comunica que ja només queda una hora...
dijous, de juny 16
La mandra pot més que la calor
La Queralt ahir va anar d'excursió i com sempre havia de portar el xandall. Quan vaig veure que portava la samarreta llarga i els pantalons llargs li vaig dir si s'havia tornat boja i ella va contestar que com que la "mami" (la seva àvia materna) havia dit que ara ens havíem de posar crema cada dia i a ella li feia molta mandra, doncs vinga, a suar anant amb xandall llarg. Això sí, a l'hivern no li proposis d'anar amb coll alt ni l' obliguis a posar-se l'abric o inclús algun jersei, mai té fred!
divendres, de juny 10
El joc dels minis
La Queralt va aprendre de la meva cosina un joc prou divertit: Es tracta de buscar cotxes "minis" i anar-los contant. No m'havia adonat que n'hi havia tants! I cada vegada que en veig un penso en ella (et guanyo per quatre a dooos ...). A vegades hi afegim una regla, la de dir-ne el color. O a vegades ho fem amb "suzus" (suzukis). És una manera de viure el present i per bé que a priori és un joc competitiu, acabem unint-nos!
I més nòvios ...
- "Ara és l'època!"
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."
I em va explicant les novetats de la classe...
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."
I em va explicant les novetats de la classe...
dissabte, de juny 4
Pre adolescència?
La Queralt parla molt dels nens que li agraden o dels que ella agrada, també diu que mai té deures o quan li posen examens diu que són sorpresa, tot el dia balla de manera moderna i memoritza cançons de no sé qui, té l'habitació caòtica, s'ho deixa tot, col·lecciona porqueries a la maleta i a casa ... i un llarg etcètera pràcticament diari!
dijous, de juny 2
diumenge, de maig 22
L'estil
- "Jo vull canviar d'estil perquè no m'agrada el meu."
- "I amb què?"
- "Doncs amb la roba per exemple! M'agraden els colors foscos ..."
Enyorança
Feia pràcticament una setmana que per qüestions de feina no veia a la meva filla, en una de les trucades li vaig preguntar si em trobava a faltar i va respodre: "Mama! És que he fet mil coses i no he tingut temps!" i em va dir dues d'aquestes coses com ara jugar i fer els deures ....
En el fons és d'agrair!!!!
dimarts, de maig 3
La bromista
Ahir la Queralt havia de preparar-se un dictat i al donar-me el full per tal que jo li llegís, li vaig preguntar quin dels dos era l'afortunat, a la qual cosa ella va respondre: "El que vulguis, ens han dit que ens estudiem el que vulguem!" Jo, sorpresa, li vaig preguntar si era veritat ja que em semblava curiós i estrambòtic, i no va ser fins al cap d'uns llargs segons que va deixar en evidència la meva ingenuïtat confessant que era una broma!
Roncar o no roncar?
Un dia que la Queralt es va quedar a dormir a casa l'àvia i l'avi, la meva germana li va dir al matí següent: "Queralt, com ronques!" i ella va contestar: "La meva mama també ronca. Bé, només quan jo estic desperta. Quan jo em desperto ella comença a roncar"
dissabte, d’abril 30
Pirates II
El que diu en aquest escrit, demano, si us plau, que no li'n dieu res a la Queralt! Que s'enfadaria molt ja que està molt preocupada!
Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.
Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.
Un altre club
Ara la Queralt té un altre club, però aquesta vegada amb una finalitat molt ben definida.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.
dimarts, de març 22
Els pèls de gat que no molesten
Parlant sobre el canvi de pelatge del nostre gat, la qual cosa provoca que tinguem la casa inundada de pèls per molt que netegi i procuri treure'ls ja que sempre n'hi ha que em burlen, tal i com li vaig comentar a la Queralt ja he acceptat que conviure amb pèls no és tan dolent i ella va i em deixar anar: "Però et molesten els pèls?" "Quan estàs per exemple estudiant, venen i et diuen: Hola Maria?"
Estic entre pirata i cantant
Mentre sopàvem i després de la intensa conversa sobre el desig de ser cantant per part de la Queralt, de cop va dir: "Estic entre pirata i cantant!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."
Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...
I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."
Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...
I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"
Mama: vull ser cantant!
Ahir la Queralt em va dir que volia ser cantant i em va preguntar si jo li deixaria ser-ho. Jo evidentment li vaig dir que sí, però que hauria d'estudiar música i que entengués que l'objectiu no era "ser famosa".
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:
- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"
El perquè no el vaig esbrinar ...
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:
- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"
El perquè no el vaig esbrinar ...
dimecres, de gener 12
L'abraçada
La Queralt li va dir a la meva cosina (que té un parell d'anys més que ella i amb qui són molt amigues) quan la va veure després de molts dies:
- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...
- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...
divendres, de desembre 24
La gent gran
Parlant sobre la gent gran la Queralt va dir: "recollidors d'avis" i "orfanats d'avis" ..
El típex
-"Existeix el típex de colors?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
Doncs la veritat, vaig haver de dir-li que no ho sabia però que seria una gran iniciativa! Algú sap si existeix?
diumenge, de desembre 19
Guai
Un nen que va venir a casa, va dir que jo era molt guai perquè portava una pulsera d'aquestes de moda ara que són de goma i tenen formes, i quan li ho vaig comentar així de broma a la Queralt, aquesta va respondre: "No ets guai només per això!"
De càmping
Es veu que la Queralt i una amiga seva, volen anar amb mi de càmping perquè es clar, jo sóc molt guai i en sé molt de fer tallers i ...."
En un altre dia d'aquests en el que jo vaig renyar el gat per no sé quin fet, i que no trobava el moment per acabar la instrucció i que un cop vaig parar, al cap d'uns segons hi vaig tornar, la Queralt va deixar anar: "Vale, però ara ja està".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
De nou, vaig ser conscient que un gat és un gat, i que amb una vegada, en moltes coses, n'hi ha prou".
En un dia d'aquests que jo "renyava" a la Queralt per vés a saber què i que vaig engegar un discurs quilomètric que al final es va convertir en una redundància repetitiva en la qual les paraules ja es barrejaven les unes amb les altres la Queralt em va dir: "Vale, però ara calla i respira".
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
Així em vaig adonar de nou que per ser persuasiva he de ser breu, clara i concisa.
dimarts, de desembre 14
dijous, de desembre 9
Halloween
- "Queralt t'he canviat les cortines per unes de blaves però no sé si t'agradaran ja que l'habitació queda molt fosca..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
- "Sí mama, m'agrada més halloween que les princeses i tot això..."
El tió, el seu menjar i el gat
La Queralt està ben preocupada per com donarem el menjar al tió sense que el gat s'ho vulgui menjar. L'altre dia la vaig trucar i una de les poques coses que em va dir va ser si ja havia pensat una manera de fer-ho i davant la meva negativa resposta va comentar ben emocionada que ella ja ho tenia i que ja m'ho explicaria.
dilluns, de novembre 29
De broma
- "M'he de comprar un abric bo, bo, perquè aquest no m'abriga gens"
- "Que te'l menjaràs?"Respon ella cínica!
divendres, de novembre 26
El diccionari de les h
L'altre dia la Queralt em va dir que volia demanar al tió (ella no només demana al reis!) un diccionari de castellà, un diccionari d'anglès i un diccionari de les "h"! I és que resulta que quan fem els dictats, sempre li intento explicar perquè aquesta "a" o aquesta "i" van sense "h".
divendres, de novembre 12
En Sol
-"Saps perquè en Sol es diu Sol? Perquè, oi que es porta molt bé? I a les persones que es porten molt bé, se'ls diu que són un sol?"
dijous, de novembre 11
Altre cop la botiga
Anant pel carrer, la Queralt va començar a fixar-se en l'existència de cartells que posava "es lloga" i els anava assenyalant i comentant que buscarien el més econòmic.
No sé si va ser el mateix dia o un altre que li vaig preguntar en què pensava i va respondre: "En la botiga."
De pel·lícula
-"Demà faré com a les pelis, apagaré el despertador així (i ho representa tot gesticulant) estiraré els braços així, em posaré les sabatilles ..." i no recordo més detalls de tot el ritual que va programar i que evidentment, no va fer!
El NOSTRE mòbil
Un dia d'aquests en el qual la Queralt m'insistia que volia un mòbil perquè les seves amigues en tenien un, no se'm va ocórrer res més que dir-li que podríem compartir el meu. Li va semblar una idea brillant i va voler apuntar el número d'alguna amiga seva i me'l demanava per fer fotografies. Però, com passa amb tot, de seguida se'n va oblidar, fins que l'altre dia, al dir jo no sé què del meu mòbil va puntualitzar: "El NOSTRE mòbil"
dimarts, de novembre 9
Okupar
La Queralt està obsessionada amb el seu club dels animals, tot el dia en parla. Ara resulta que vol muntar una botiga, va dir: " La mare de la x no la deixa (com si jo sí!) però volem mirar una botiga que estigui abandonada i anar-hi, arreglar-la ...
- "Però Queralt, això no es pot fer, segurament tindrà un propietari."
- "Doncs li demanarem, no? I pintarem les parets i farem samarretes amb bitxos dibuixats i es dirà I love animals."
No sé com va anar que li vaig acabar dient que els locals es llogaven o es compraven i em va demanar que li deixés diners per comprar.
Avui, quan l'he anat a recollir al col·legi, el primer que m'ha dit és:"Em deixaràs els diners, no, mama? Tu m'ho vas dir! Els pots demanar al banc! (I és que també li vaig explicar que quan la gent vol comprar i no té diners, els demanava al banc.)
Els plàtans
La Queralt va iniciar una conversa sobre els arbres de la devesa de Girona:"Els plàtans, amb accent ...." Fa gràcia que mentre diferenciava entre els plataners i els plàtans especifiqués que la paraula plàtans va amb accent.
Les sabates
-"Sort que tenim sabates, sinó els peus es gastarien. Sortirien pells i allò arrugat sinó portéssim mitjons i sabates."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)