dissabte, de març 16

Internet al mòbil

La parella del pare de la meva filla em va dir que la Queralt li havia dit que com que el seu pare no li pagava Internet i jo tampoc, que perquè no li pagava ella per al seu aniversari!!!

Nota de l'autora: Hi ha alguns dies que la Queralt es desperta sola i va sola a l'escola, per això el seu pare li va donar el mòbil, per tal que l'utilitzés com a despertador i nosaltres la tinguéssim localitzada, però ni hi té saldo ni té el telèfon de ningú.

Què vull ser de gran

La Queralt ja fa temps que diu que vol ser veterinària. 
L'altre dia em va dir que no es volia especialitzar en animals exòtics per por a que algú l'hi portés una aranya! (?) Jo, sense voler decepcionar-li li vaig dir que dubtava bastant que algú li portés una aranya a la consulta, però bé, potser és que simplement sóc una ignorant ..

Les canes

Ahir, la meva estimadíssima filla em va preguntar si em podia mirar si tenia canes ... evidentment l'hi vaig deixar i, per sort, no en va veure!

dissabte, de març 2

Que gran...

La Queralt ja s'asseu davant al cotxe, al seient de copilot ...



Davant un anunci d'aquests que hi ha penjats pel carrer, la Queralt va observar que:"No se sap si el que anuncia són els cabells o la cara! Si el que vol és anunciar la jaqueta, s'hauria de posar més així ...." deia tot mostrant com creia que s'hauria de posar la noia de l'anunci. 
Ben mirat, té tota la raó del món ... 

dijous, de febrer 28

La comoditat

No fa gaire vaig enxampar a la Queralt que havia dormit amb la samarreta i el jersei (que s'havia de posar el dia següent) per no haver-s'ho de posar al matí! 
Bé ... això és el que em va dir ella!

divendres, de febrer 8

Un dia que em vaig emprovar una samarreta de tires que m'anava molt grossa i conseqüentment se'm veien els sostenidors, la Queralt va dir: "La mami et renyaria! I jo també et renyaria!"
Explicant-li a la Queralt que bons que eren uns bombons que havia dut una companya de feina va exclamar: "Per això es diuen bombons!"

diumenge, de febrer 3

Agrair els regals

El dia del meu aniversari la Queralt em va dir: "Si la mami et fa un regal, no li diguis que perquè te l'ha comprat, no li diguis que no ho necessites!"

Nota de l'autora: La mami és l'àvia materna i aquest advertiment me'l va fer perquè sóc una mica tanoca i, a vegades, faig aquests comentaris no massa encertats. A la Queralt li sap greu perquè sent pena per la persona que m'ha fet el regal. I té tota la raó del món!

Ajudar a casa

Li vaig dir a la Queralt que posés el tuper ware al rentaplats, i ja li va posar, si, però amb la tapa posada!

A cal veterinari

Vam haver de portar el gat al veterinari, i la Queralt va dir que ella volia respondre les preguntes que ens feia la recepcionista, doncs bé, quan va preguntar-li la data de naixement, la Queralt va dir la seva pròpia!

Santa innocència

Vaig explicar una anècdota a una amiga que deia: "Aquest matí m'he tirat el cafè per sobre..." i la Queralt, que estava allà, va i pregunta: "Te las tirat? I perquè?" com si ho hagués fet expressament!!

dimecres, de gener 9

De rebaixes

Ara la Queralt vol anar de rebaixes amb una amiga seva! Ja ho tenen tot planejat i han quedat que jo les acompanyaré - estaré a darrera - 
Diu que es gastarà els diners que li han donat per Nadal i que volen anar al "Breska" i al no sé què i no sé on més! Quan li he dit que a alguns d'aquests llocs no hi ha roba de nena ha contestat que és igual, que alguna cosa els anirà bé ...

dissabte, de desembre 29

Port Aventura

La Queralt avui anava a Port Aventura amb el seu avi però ja portava diversos dies planejant amb el meu germà petit, com ho faria per poder pujar a dues atraccions que a ella la fascinen i per a les quals és necessari fer 1,40 m. Com que ella ara mateix té una alçada de 1,37 m., van decidir que es posaria les botes de muntanya (que són una mica més altes) i que s'hi posaria cotó. Jo tampoc tenia molt clar què tramaven perquè no els feia massa cas fins que, ahir, la primera cosa que em va dir al matí quan es va llevar va ser que necessitava les botes de muntanya per endur-se a casa als avis (a on s'hi quedaria a dormir). També va ser la primera cosa que li va dir al meu germà quan es van veure. Jo vaig anar a treballar i quan a la tarda vaig anar a buscar-la a casa una amiga, vaig veure que duia posades les botes de muntanya (i que no lligaven massa amb la roba que lluïa, per cert) i em va dir que es clar, se les havia posat amb el cotó per acostumar-se el dia següent i per comprovar si hi anava bé. Quan vaig portar-la a casa als avis, la primera cosa que va fer va ser medir-se per comprovar si el cotó havia cedit o si encara arribava al 1,40 m. Quina decepció va tenir quan va adondar-se que de res havia servit! I sort que finalment va acceptar que no passava res sinó podia anar a aquests atraccions (anteriorment havia manifestat que si no podia pujar al "shambala" i al"furious bacus" o no sé quina, no valia la pena anar a Port Aventura) i va escoltar els nostres consells de no fer trampa.

dimarts, de desembre 25

La Queralt portava dues immenses taques als pantalons i li vaig preguntar si era oli: "És aigua mama! No he begut pas oli! He begut aigua!"

dilluns, de desembre 24

La bromista

Ahir se'm va trencar un queixal i avui també se me n'ha desprès una part, i quan li ho he comentat a la Queralt diu: "aviam si al final no caldrà que te'l treguin!"

dissabte, de desembre 15

La Queralt estava omplint les dades en una espècie de plataforma virtual que el seu professor d'informàtica els va ensenyar i va exclamar: "Sino surt Catalunya no en penso posar cap!" (de país es referia....)
Un dia que la Queralt em parlava de la consulta que vol obrir, em va preguntar de sobte si els animals es matriculen. Jo, que no l'entenia, li vaig comentar que s'expliqués. Finalment, després de parlar-ne, vaig arribar a la conclusió que es referia a les matricules com a l'escola.

dissabte, de novembre 24

El diari i el futbol

Aprofitant que el tren em donen el diari, el porto a casa perquè la Queralt el fullegi, i està molt contenta perquè pot retallar les imatges de futbol! Precisament l'altre dia va veure una pàgina jo havia deixat perquè s'hi posés el gat (vés per on, li agrada posar-se sobre un retall de diari) i la Queralt em va dir que perquè no li havia donat si sortia no sé quin futbolista! (era un diari de feia temps, abans que comencés a donar-li).

Delegada d'escola verda

La Queralt em va explicar que li havien assignat l'encàrrec de ser una de les delegades d'escola verda de la classe i m'explicava què implicava ostentar aquest càrrec tot dient que li agradava molt anar a reunions (i és que una de les funcions era la d'assistir a reunions amb la resta de l'alumnat i el professorat en relació a aquest tema).

Els missatges de mòbil de la Queralt II

La Queralt em va contestar un missatge que jo li havia escrit a la meva mare i ella l'havia llegit: "Quan torni li diré guapa". 

Bé, és només que m'emociono una mica quan em diu aquestes coses...

Els missatges de mòbil de la Queralt I

L'altre dia la Queralt em va escriure aquest missatge des del mòbil de la meva mare: "mama, la mami esta fora, ja se que esta va amb accent pero no se com es fa" i és que tinc la mania de corregir-li totes les faltes (si més no, de dir-li com s'escriuen les paraules (evidentment se me n'escapen, que jo també en faig!!!).

divendres, de novembre 2

Tinc el bloc abandonat ... La Queralt s'està fent gran i tot i que continua fent-me petar de riure amb els seus comentaris, cada vegada més incideixen en la seva esfera íntima i privada, per tant, no em considero legitimada per publicar-ho. Arrel d'aquesta transició seva, vaig plantejar-me de deixar-lo però em sembla massa dràstic ... de moment, esperaré...

dilluns, de setembre 3

El camí de Santiago


Diumenge: després d'haver passat la nit al tren, a les 8 del matí, arribem a Sarria i caminem amb les mínimes parades per descansar i recobrar energies fins que a quarts de quatre de la tarda arribem a Portomarín: 22,5 km. Tots els albergs privats estan plens, però sortosament, a les cinc de la tarda, habiliten un alberg “ d'urgència” en el qual ens hi podem acomodar. Aquest encantador poble ens delecta amb una mostra de balls folklòrics.

Dilluns: abans de les 8 del matí, comencem a caminar entre la boira i la resta de pelegrins fins a Areixe (Ligonde): 14 km. Arribem prou d'hora com per poder tenir lloc en l’únic petit alberg que hi ha i descansem tota la tarda en un paisatge idíl·lic.

Dimarts: Ens alcem encara de nit i iniciem la caminada fins a Melide: 22 km. L’arribada a aquesta ciutat resulta més feixuga ja que el polígon que hi ha just abans no és massa encoratjador.

Dimecres: recorrem 14 km fins arribar a Arzúa. Fem cua per gaudir de la màgia d'aquest alberg municipal, la familiaritat del qual ens permet aprofundir amb la resta de caminants.

Dijous: Gairebé a les sis del matí comencem la ruta fins a Pedrouzo: 21 km. Il·lusionades per haver finalitzat amb èxit la penúltima etapa, cantem, riem i juguem amb tothom amb qui ens trobem.

Divendres: Abans de les sis del matí i acompanyades per la pluja, enfilem el camí fins arribar, just abans de la missa del pelegrí/na a les dotze, a Santiago de Compostela: 19 km. Aquesta ciutat és senzillament embriagadora.

Tot, amb les nostres maletes a coll, sense cap queixa per cap de les dues i acompanyades de les nostres pròpies converses i de les trobades intermitents de les coneixences que hem fet durant el viatge.

Nota de l’autora: Els kilòmetres varien en funció de les diferents guies consultades. En el fons, és el que té menys importància ...

dimecres, d’agost 15

La finura

- "A mi no em va l'estil de ser fina" M'ha contestat la Queralt quan li he dit que posar la pota sobre el seient no era massa escaient per una noia fina.

Filosofant

-"A vegades penso que, quan jo em mori, què serà de la meva consciència?" 


I la conversa continuava per l'estil, però sóc incapaç ara mateix de reproduir les paraules de la Queralt, que, cal dir-ho, eren prou interessants.

Parlant d'algú que gestiona una casa de colònies

- "És dur començar de zero en una casa de colònies, eh? I si no guanyes prou?"

dilluns, de juliol 23

No només patim les mares

Ahir vaig deixar la Queralt a casa una amiga i, de tornada a Girona, em va voler trucar per assegurar-se que havia arribat i no m'havia quedat atrapada a la carretera com estaven anunciant a les notícies degut a l'incendi de la Jonquera. Ella, tossuda, em va fer fer algun soroll característic de la casa perquè es "malfiava" i creia que li ho deia per no fer-la patir! Fins i tot em va fer posar-li el telèfon al gat perquè miolés!

El millor elogi

En una conversa en la qual jo manifestava la sensació de no haver tocat massa bé en un concert, la Queralt va saltar: "Mama, jo no em vaig ni enterar que tocaves tu i si ho haguessis fet malamet me n'hagués adonat, això vol dir que tocaves igual de bé que tothom!"

dilluns, de maig 21

La Queralt ha estat el cap de setmana a París, i m'ha portat un tovalló de paper rosa amb rodones. Davant les meves alabances ha dit: "Ho sabia que t'agradaria!". També m'ha donat un gorro de bany i, quan li he comentat que m'aniria molt bé, ha contestat: "Que no saps que et conec?"

dijous, de maig 17

Les colònies

El dilluns dia 21 de maig, la Queralt marxa de colònies amb el col·legi, doncs bé, el dilluns dia 13 ja tenia totes les coses preparades i ja em demanava la maleta per posar-ho tot a dins!

Confessions

- "Amb la mami és amb la única persona amb qui em puc desfogar" em va comentar la Queralt.
- "Per què?" Vaig demanar jo, intrigada.
-" Perquè es queda allà, així, i no diu res i m'escolta, i no tothom és així! A més, oi que t'ho explica tot? Doncs a mi em va bé perquè així no t'enfades tant!"

Nota de l'autora: La mami és la meva mare, és a dir, la seva àvia materna, i quan deia que jo no m'enfadava tant, es referia a que si m'ho explica a mi la meva mare, sembla com que es minimitzen els efectes!




Un amic que ens vam trobar pel carrer li va preguntar a la Queralt si havia acabat la col·lecció de l'àlbum de les Monster High. Quan ella va respondre afirmativament, li va preguntar quina feia ara, i ella va respondre ben espontània: 

- "D'emocions!" I va continuar explicant que per exemple feia una fotografia quan estava contenta, una quan estava trista ...

Davant la meva cara de pasta de moniato, la Queralt em va comentar que s'ho acabava d'inventar!

dilluns, d’abril 9

El cavall

Juntament amb la meva mare, li vam regalar a la Queralt un teclat digital pel seu aniversari, amb el qual està constantment tocant i aprenent cançons. Davant d'aquesta situació, li vaig comentar: "T'agrada, no? Oi que és el millor regal que et podíem haver fet?"
-"Bé, em podíeu haver regalat un cavall, però "buenu"! va respondre ella!
Fa poc, volia vendre una ràdio despertador que tenia per casa sense utilitzar i la Queralt quan la va veure em va demanar de tenir-la a la seva habitació, per així poder escoltar música amb la porta tancada i perquè això era de nenes grans i tal....

Perquè escric menys?

Hi ha coses que no puc posar, no perquè no vulgui (de fet me'n móro de ganes!) sinó perquè la Queralt "m'ordena" que no les pengi, que un dels seus tiets el llegeix!

dijous, d’abril 5

- "Amb quina cara et va mirar la Petita quan la vas veure?" em va espetar la Queralt!

Nota: La Petita és la nostra gata.

dissabte, de març 31

El cansament descansa

El cap de setmana abans de les colònies del col·legi, la Queralt anirà de viatge amb una tieta seva, i quan li vaig comentar que potser estaria cansada va argumentar que no passava res, que durant la nit de les colònies ja descansaria, perquè és clar: "Quan més et canses més descanses" va dir amb tota la raó del món!

La gallina

Un dia d'aquests en el qual la Queralt estava menjant pollastre a casa (de tant en tant li cuino carn!) va dir que quan en menjava, ella s'imaginava la gallina morta, que és clar, estaven així arronssades quan les mataven i per això el pollastre té la forma que té!
Hem canviat la nevera petita de casa per una de més gran i la Queralt em va preguntar què n'havia fet de la petita. Quan vaig acabar d'explicar-li que l'havia intercanviat, va comentar que és clar, ella la volia per tenir-la a l'habitació per quan s'enfadés amb mi tenir-hi el menjar!

dimecres, de febrer 8

Últimament la Queralt troba qualsevol excusa per dir que quelcom "no és just" ...

dimarts, de gener 31

Santa innocència

Li vaig explicar a la Queralt que havia comprat les entrades de "Anna Roig i l'ombre de ton chien" per Internet i ella va preguntar: "I com vas posar la targeta a l'ordinador?"

:-)

divendres, de gener 27

Lluna plena

En una conversa amb una altra mare ella va comentar alguna cosa de les 12 de la nit i la Queralt va preguntar:
-"Hi havia lluna plena?"
-"No ho sé!"
-"Ah! És que .. . A les 12 de la nit, quan hi ha lluna plena, és un bon moment per fer una gran festa ..." va cantar la Queralt.

Nota de l'autora: Aquesta és una cançó de la Lila del Club Súper 3 que a la Queralt li agrada molt.

dijous, de gener 26

La Queralt em va explicar que a la classe ara tenen un carnet per punts, els quals van perden conforme s'assenten malament. Doncs ara també en tenim un cada una per seure bé a l'hora de sopar i avui ja he perdut el meu primer punt! (quina vergonya, no?)
-"Mama, quan jo sigui famosa (cantant), no em portis a un col·legi de nens i nenes famosos!"
-"Que existeixen? I perquè no hi vols anar?"
-"Sí, sé que existeixen. Perquè no m'agrada estar envoltada de famosos!"

dimecres, de gener 25

Anar sola

La Queralt ja fa temps que em demana d'anar sola al col·legi o a casa als avis. Doncs ahir va ser la primera tarda que va sortir de l'escola sola i va anar a casa als avis (a uns vuit minuts) completament sola. Això si, vaig demanar que em truquessin quan arribés ja que jo estava treballant i reconec que ben neguitosa!
-"Mama, vens al lavabo mentre em dutxo per fer-me companyia? Has d'aprofitar ara que vull, eh? Que quan sigui més gran ja no voldré!"

dissabte, de desembre 31

- "Ja ha passat Sants Innocents?" Jo que estava impacient des del setembre per fer bromes!"

dissabte, de desembre 24

-"El dia del tió i de reis ho haurem de dissimular, eh? Que la Mar té sis mesos i s'entera eh?"
-"Un noi diu que el batxillerat a partir d'ara seran 3 anys!"

Referint-se a en Rajoy!!!

dissabte, de desembre 17

El vent

Un d'aquests dies en què va haver-hi una gran ventada que em va revolucionar la terrassa, li vaig comentar a la Queralt que el vent s'havia endut l' "ule" que tenim damunt la taula i ella va respondre:



-"És igual, era molt lleig!"

dimecres, de novembre 23

La tele

- "Queralt, vull modificar el menjador però no sé com fer-ho, em pots ajudar?"
- "Molt fàcil! Posa-hi una tele !"

dimecres, de novembre 9

- "Existeixen els detectius? És que he vist un cartell que posava "detectius privats" ... "I els espies?"

I és que la Queralt sovint juga a ser una espia, i últimament parla molt del que vol ser quan sigui gran.

El feis

Ahir la Queralt em va anunciar que a tres quarts de set havia quedat amb X pel feis!

Quan jo, a l'hora concertada, arribava de treballar, ella impacient deia: "està fent tard ... són i 47 ..." Més tard, gràcies a un amic en comú, va saber que la mare de l'altre no l'havia deixat connectar-se...

Nota de l'autora: El feis és el facebook
La Queralt dilluns fanfarronejava d'ésser la única de la seva classe que s'havia atrevit a pujar a una atracció d'adults que es diu "boomerang" i que fa tota la pinta de marejar i prou!

dimecres, de novembre 2

Un termòmetre pel gat

L'altre dia el gat no es trobava gaire bé i la Queralt em va demanar si li podia posar el termòmetre. Jo li vaig respondre que no en trauríem res donat que desconeixia quina és la temperatura habitual dels gats. La veterinària en potència anava exclamant la seva evolució: 36!37!38! Com que jo estava enfeinada no vaig poder comprovar com li posava ni com ho anava fent.

dijous, d’octubre 27

La millor amiga

Un dia, parlant de les amigues (perquè ara la millor amiga és una, ara és l'altra..): No sé per a què serveix la millor amiga, perquè jo jugo amb totes!

diumenge, d’octubre 9

Independitzar-se?

La Queralt diu que als 18 anys ja vol viure fora de casa, amb les amigues, o les parelles o el que sigui arribada l'edat ....

Les noves tecnologies

Blackberry, network (suposo que ho escric bé...) són els "petits" objectes que em demana la Queralt dia sí, dia també.

Presumint

La Queralt està molt presumida, davant del mirall s'hi està més estona que jo, em demana que li guardi la meva roba per quan sigui gran, em demana que li guardi un bolso concret per quan vagi a la universitat, es vol planxar els cabells i em demana que li compri una planxa però també de cop demana espuma perquè se li arrissin etc.

Noves maneres de parlar

Ara la Queralt per comptes de dir "d'acord" diu ok però no pronuncia "oquei" sinó "oc"!

dilluns, de setembre 12

La il·lusió de començar l'escola II

La Queralt estava tan emocionada per començar el col·legi que va posar una fotografia de la seva classe a la tauleta de nit encarada per tal que un cop estirada la pogués contemplar.

La il·lusió de començar l'escola

Una setmana abans de començar l'escola i a resultes de trobar-se amigues el dia que vam anar a pagar els llibres, la impaciència de la Queralt desbordava a tothora. Va arribar a dir-me que la nit abans no li ho diguéssim, ja que sinó, va dir, no podria dormir.

divendres, de setembre 9

La Queralt em va enviar un e-mail que deia: "Mama Kt".


No tinc paraules ...

diumenge, de juliol 31

El joc dels gats!

Això la Queralt no vol que ho escrigui (ella sap que tinc aquest blog però dubto que l'hagi mirat mai) però em va proposar de jugar a "gats"!!!

Vergonya?

Mentre la Queralt estava fent l'animal al pati de casa la meva pare i el meu pare (on davant hi ha una gran col·lecció de pisos amb els respectius balcons) em va dir: "si hi ha alguna persona, avisa'm"
-"Estic boja com tu eh??"

Les "coses!" com són i com volem que siguin!

La Queralt explicava una cosa "d'ahir no l'altre" i jo la vaig rectificar que no, que es deia "abans d'ahir" i ella em va raonar que no, que abans d'ahir podia ser qualssevol dia d'abans d'ahir, en canvi, "ahir no l'altre" era exactament el dia anterior a l'ahir. Jo creia que en temes de correcció catalana era força entesa, però la veritat que ara dubto d'això i més!

dimecres, de juliol 20

La nena ocupada

Quan li vaig anunciar a la Queralt que li havia enviat un e-mail em va respondre: "D'acord, el miraré quan pugui".



Nota de l'autora: Sembla que té la síndrome de la gent adulta...

dimecres, de juliol 13

Les llaminadures del cinema

Ahir vam anar al cinema beneficiant-nos de la gratuïtat que permeten les targetes del diari, i tant el meu germà com la Queralt van aprofitar per comprar-se llaminadures. Tot parlant, la Queralt va dir que sempre se les acabava totes però que: "Només un dia em van sobrar xuxes i va ser el dia que feien Piratas del Caribe, perquè estava més per la pel·lícula!" I és que, ja ho he comentat en altres ocasions, la Queralt és una fanàtica d'aquests!

Semblança evident

És molt evident, per molt que ni la Queralt ni jo ho veiem, que ens assemblem força. A més a més, a ella no li agrada gens assemblar-se a mi i es veu obligada a rectificar la seva negativa quan passen fets com els següents: En un mateix dia, no fa massa, 3 persones de 3 llocs diferents ens van dir que ens assemblavem molt. Un altre dia, quan marxavem d'un concert, un noi ens va aturar expressament per dir-nos: "Sabeu que us assembleu molt?". Inclús un dia, fa temps, una amiga va veure la meva filla (sense mi) i li va preguntar: "Tu ets la filla de la Maria, oi?".

El sol

Estàvem a la platja i vaig comentar que el sol ens tocava molt. L'explicació de la Queralt va ser: "És que a més el tenim just a sobre" .

Primer dia de casal

El primer dia de casal li vaig preguntar a la Queralt si estava nerviosa, va comentar que si però també va afegir "jo tinc facilitats per fer amigues. Crec que em ve de tu..."

La filla que afalaga la mare

- "Estàs molt guapa amb els cabells així..."

Els afalacs, quan vénen de la teva filla, són més que afalacs!

divendres, de juliol 8

L'àvia mami

Ahir, que vam anar a veure la cosina de la Queralt que havia nascut la tarda anterior, ella va estar una bona estona parlant de la preocupació que li despertava el com li diria la petita a la meva mare. La Queralt li diu mami i ella deia que es clar, si la cosina li deia àvia o iaia, ella es confondria perquè es clar, està acostumada a dir-li mami i ....

El mini de menjar

- "Així que avui has menjat un mini, no?" Li pregunto a la Queralt que ha anat a esmorzar amb l'àvia.
- "Si, però un mini de menjar eh?"

Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).

L'adolescència

-"Adolescència vol dir fer el que et dóna la gana?"
-"No..." (i ric)
-"A quants anys pots?" (fer el que et dóna la gana, es referia)
-"Als 18, què pots?"

Continuació de la conversa (més o menys)

-"És que jo viuré amb X ... en una masia ... però no pateixis que ja et deixaré venir ..."
-"I com ho pagaràs als 18 anys?"
-"Ja m'espavilaré ...!"

diumenge, de juliol 3

dijous, de juny 23

L'abella

Anàvem en autobús quan la Queralt va fixar-se que a l'altre costat del vidre hi havia una abella. Se la va estar mirant una llarga estona i al final va i em diu: "Crec que es queda aquí perquè em vol picar i es pensa que quan baixi em podrà picar".


Santa innocència!

dissabte, de juny 18

Les insígnies

Ara la Queralt es posa insígnies (ella menciona aquesta paraula). Utilitza un mocador que formava part d'una disfressa de pastoreta, dibuixa un símbolt en un paper i se l'enganxa. Per exemple: si rega les plantes, s'hi enganxa una flor dibuixada, si fa la maleta, el dibuix d'aquesta. Com que li vaig preguntar d'on ho havia tret, em va confessar que d'alguna pel·lícula.
Últimament la Queralt no em passa les circulars del col·legi ni les notes de l'agenda, inclús he vist una firma meva falsificada (la Queralt ja em va dir que l'havia esborrat, però com que era en bolígraf "borrable" encara es veia)! Per les hores d'entrega dels informes de fi de curs, per posar un simple exemple, he rebut una llarguíssima nota de la mestra en la qual em comunica que ja només queda una hora...

dijous, de juny 16

La mandra pot més que la calor

La Queralt ahir va anar d'excursió i com sempre havia de portar el xandall. Quan vaig veure que portava la samarreta llarga i els pantalons llargs li vaig dir si s'havia tornat boja i ella va contestar que com que la "mami" (la seva àvia materna) havia dit que ara ens havíem de posar crema cada dia i a ella li feia molta mandra, doncs vinga, a suar anant amb xandall llarg. Això sí, a l'hivern no li proposis d'anar amb coll alt ni l' obliguis a posar-se l'abric o inclús algun jersei, mai té fred!

divendres, de juny 10

El joc dels minis

La Queralt va aprendre de la meva cosina un joc prou divertit: Es tracta de buscar cotxes "minis" i anar-los contant. No m'havia adonat que n'hi havia tants! I cada vegada que en veig un penso en ella (et guanyo per quatre a dooos ...). A vegades hi afegim una regla, la de dir-ne el color. O a vegades ho fem amb "suzus" (suzukis). És una manera de viure el present i per bé que a priori és un joc competitiu, acabem unint-nos!
-"M'agrada molt treballar!"

Referint-se a l'escola ...

I més nòvios ...

- "Ara és l'època!"
- "De què, Queralt?"
- "De tenir nòvio! A segon no. A quart, cinquè i sisè ja es té. A tercer és l'època."

I em va explicant les novetats de la classe...

dissabte, de juny 4

Pre adolescència?

La Queralt parla molt dels nens que li agraden o dels que ella agrada, també diu que mai té deures o quan li posen examens diu que són sorpresa, tot el dia balla de manera moderna i memoritza cançons de no sé qui, té l'habitació caòtica, s'ho deixa tot, col·lecciona porqueries a la maleta i a casa ... i un llarg etcètera pràcticament diari!

dijous, de juny 2

L'altre dia em vaig trobar a la butxaca de la jaqueta de la Queralt un floc de cabells llargs. Quan li vaig anar a dir si es pensava que jo no tenia res més a fer que buidar les seves butxaques, es va posar a pensar que quan i com ho havia fet, ben parsimoniosament!
-"Vull un mòbil"

-"Però si jo no en vaig tenir fins als 18 anys!"

-"Que pringada!"

diumenge, de maig 22

L'estil

- "Jo vull canviar d'estil perquè no m'agrada el meu."
- "I amb què?"

- "Doncs amb la roba per exemple! M'agraden els colors foscos ..."

Enyorança

Feia pràcticament una setmana que per qüestions de feina no veia a la meva filla, en una de les trucades li vaig preguntar si em trobava a faltar i va respodre: "Mama! És que he fet mil coses i no he tingut temps!" i em va dir dues d'aquestes coses com ara jugar i fer els deures ....



En el fons és d'agrair!!!!

dimarts, de maig 3

La bromista

Ahir la Queralt havia de preparar-se un dictat i al donar-me el full per tal que jo li llegís, li vaig preguntar quin dels dos era l'afortunat, a la qual cosa ella va respondre: "El que vulguis, ens han dit que ens estudiem el que vulguem!" Jo, sorpresa, li vaig preguntar si era veritat ja que em semblava curiós i estrambòtic, i no va ser fins al cap d'uns llargs segons que va deixar en evidència la meva ingenuïtat confessant que era una broma!

Roncar o no roncar?

Un dia que la Queralt es va quedar a dormir a casa l'àvia i l'avi, la meva germana li va dir al matí següent: "Queralt, com ronques!" i ella va contestar: "La meva mama també ronca. Bé, només quan jo estic desperta. Quan jo em desperto ella comença a roncar"

dissabte, d’abril 30

Pirates II

El que diu en aquest escrit, demano, si us plau, que no li'n dieu res a la Queralt! Que s'enfadaria molt ja que està molt preocupada!

Un dia, de cop, la Queralt em va preguntar que a quina edat es podia veure ron. Com que acabava de venir de casa al pare i allà tenen "Piratas del Caribe" vaig sospitar que la debia haver tornat a veure, per molt que ella no m'ho va comunicar. Al dia següent, em va preguntar: "A tu mama et passava? Això de veure una pel·lícula i voler ser el que hi surt?" i aquí vam iniciar una conversa respecte al tema. Però la Queralt, amb símptomes d'estar preocupada, repetia: "Tu m'entens mama? A tu no et passava?" i continuava: "Jo no vull que em passi, no pot ser, no existeixen els pirates!" i s'anava lamentant cada vegada amb més intensitat fins que va córrer a refugiar-se al llit tot esclatant a plorar.

Un altre club

Ara la Queralt té un altre club, però aquesta vegada amb una finalitat molt ben definida.
Juntament amb un nen i una nena de la seva classe, han fundat un club - que ara no recordo com es diu - que té la funció d'assessorar al nen respecte als gustos de les nenes a canvi que el nen les assessori del que els agrada als nens. I és que es veu que tant a la Queralt com a l'altre nena, els agrada un nen i al nen en qüestió li agrada una nena. Els consells que de moment la Queralt ha recopilat en una llibreta són: que a les nenes els agraden els coixins d'amor, les caixes de bombons en forma de cor i també les cartes d'amors.

divendres, de març 25

dimarts, de març 22

Un dia, sense solta ni volta, la Queralt comentà: "Jo no vull anar a la universitat!" I en resposta a la meva pregunta de perquè, es va limitar a contestar: "Perquè em fa pal", tal qual.

Els pèls de gat que no molesten

Parlant sobre el canvi de pelatge del nostre gat, la qual cosa provoca que tinguem la casa inundada de pèls per molt que netegi i procuri treure'ls ja que sempre n'hi ha que em burlen, tal i com li vaig comentar a la Queralt ja he acceptat que conviure amb pèls no és tan dolent i ella va i em deixar anar: "Però et molesten els pèls?" "Quan estàs per exemple estudiant, venen i et diuen: Hola Maria?"

Estic entre pirata i cantant

Mentre sopàvem i després de la intensa conversa sobre el desig de ser cantant per part de la Queralt, de cop va dir: "Estic entre pirata i cantant!"
I va començar a dir que volia ser una pirata i tal ... Li vaig preguntar si és que el cap de setmana havia vist la pel·lícula i em va confessar que sí, però va continuar engalanant la seva il·lusió: "És que no sé què em passa .... vull viure una aventura! Vull ser una pirata bona com en Jack Sparrow (ja em disculpareu però no he vist "Piratas del Caribe" i no sé com s'escriu! ) I així aniré al Carib ..."

Al cap de poc em va preguntar: "Mama, es pot passar de la ESO?" No sé si la pregunta tenia relació amb el fet de voler ser pirata, potser relaciona que per ser pirata no cal fer l'ESO o que si fa l'ESO no podrà ser pirata ...

I mentre durava el sopar ella continuava expressant els seus somnis de pirata: "I em vindràs a veure mama?" ... "M'hauré de buscar una pandilla!" ... "No sé què em passa!"

Mama: vull ser cantant!

Ahir la Queralt em va dir que volia ser cantant i em va preguntar si jo li deixaria ser-ho. Jo evidentment li vaig dir que sí, però que hauria d'estudiar música i que entengués que l'objectiu no era "ser famosa".
Va estar una bona estona escrivint cançons, cantant i bellugant-se alegrement per l'habitació quan li vaig qüestionar com era que de cop li havia agafat la neura de ser cantant i ella va respondre:

- "Sempre ho he volgut ser, però no m'atrevia a dir-t'ho!"

El perquè no el vaig esbrinar ...

dimecres, de gener 12

L'abraçada

La Queralt li va dir a la meva cosina (que té un parell d'anys més que ella i amb qui són molt amigues) quan la va veure després de molts dies:

- "Deixa el xupa-xup!" i ella que dubtava i que no sabia on posar-lo. La Queralt va insistir, fins que jo vaig decidir agafar-li i va córrer a abraçar-la molt tendrament...