dilluns, de juny 28

Perduda

Dues germanes meves, el meu germà petit, la Queralt i jo, vam anar al Media Mark perquè era l'aniversari de l'últim i es volia comprar unes pel·lícules, jo vaig anar a la nau del costat a mirar-me unes coses i quan vaig tornar les meves germanes em van dir que no trobaven a la Queralt. Vam començar a buscar-la com boges, a punt d'anar a la consigna per tal que la cridessin quan una senyora em va trucar al mòbil, em va preguntar si era la Maria i em va dir que la Queralt estava amb ella a prop del cotxe. Hi vaig anar corrents i resulta que la nena havia sortit del Media Mark i li va dir al de seguretat quan li va preguntar per la seva mare que: "Mi mamá está a fuera" (mentida!) i va anar fins al cotxe de la meva germana i com que no venia ningú, va demanar a unes persones si li deixaven trucar a la seva mare. Al arribar em van dir que tenia una filla tan trampada ...
Quin ensurt!

Socors!

L'altre dia va venir un amic a casa i estàvem xerrant tranquil·lament a la terrassa quan va aparèixer la Queralt demanant-nos que no parléssim tant alt (la seva habitació dóna just a la terrassa) no va ser fins que vam voler entrar a dins quan ens vam adonar que ens havia tancat! Vam aixecar com vam poder la persiana intentant despertar-la però no hi havia manera! El meu to de veu cada vegada era més elevat i els cops al vidre cada vegada més seguits i forts, primer es va despertar mig adormida i anava dient que no, que callésim i es girava cap a l'altra banda, la nostra desesperació anava augmentant progresivament al comprovar que ella ens ignorava i ens deia que no, qualsevol argument que li donava li semblava poc (desconec si perquè estava adormida o enfadada perquè l'haviem despertat i volia dormir) no volia llevar-se per obrir-nos la porta de la terrassa ni tampoc quans sen's va ocórrer demanar-li que obrís la finestra de la habitació, fins al cap d'uns quants minuts, quan els meus crits possiblement se sentien des de l'altra punta del barri, ella va accedir a obrir la finestra, per la qual vaig entrar amb força dificultats donat que la persiana estava semi abaixada i no sabia jo com caure al llit...

Aixecar-se aviat per vacances

"Perquè m'he d'aixecar aviat? Estic de vacances!" Es va queixar la Queralt el dia següent de finalitzar el col·legi ...

Últim dia de col·legi

L'últim dia de col·legi la Queralt va arribar amb tot de firmes al braç i també dedicatòries i firmes de diferents persones en alguns paperets i em va dir: "no vaig deixar que firméssin a la samarreta perquè no sabia si tu em deixaves!"

dijous, de juny 17

Avui la Queralt ha anat sola a la fleca a comprar-se l'esmorzar perquè a casa no hi havia res, i li he donat un bitllet de 10 euros, quan ha tornat m'ha dit que quan la dependenta li ha dit: 40 cèntims, ella donant-li el bitllet de 10 li ha dit : "No sé si en tindré prou!"

dilluns, de juny 14

-“Jo vull un fill”va exclamar de cop la Queralt en no sé quina conversa, i jo tota esverada li vaig dir que ja tindria temps de tenir fills!
- “Jo cada dia faig anys eh?” em va dir la Queralt un dia, i per molt que li vaig intentar explicar que això no era ben bé així va insistir en que ella cada dia feia anys...
La bombeta de la làmpada de salt de la Queralt s’havia fos, i jo li vaig deixar la meva fins que en comprés una, però quan li ho vaig manifestar va dir: “No ... em sap greu...”

dimarts, de juny 1

El pop Martí

Ahir la Queralt em va ensenyar un paper a on hi havia escrit tres ratlles parlant del pop Martí. De camí cap a casa, va estar pensant com continuaria la història: “En Martí té 8 anys, oi que és aquesta la teva edat?...” anava contant ella com si tingués davant seu un nen o una nena petita.
“Bona nit” va acabar i a la meva pregunta de perquè deia bona nit, va respondre tota cofoia: “Perquè els explicaré als meus fills abans d’anar a dormir!”
Continuant amb la conversa va dir: I si sóc escriptora? Però, com ho faig? Agafo una llibreta? Puc explicar una història d’una nena que no sabia què ser, si escriptora, bombera o mestra! Ah! Tinc una idea: faré una capsa i retallaré cartolines petites i faré contes curts per a cada nit!”

Nota de l’autora I: La Queralt té dues caixes de llauna que fan música amb diverses targetes, cadascuna de les quals conté un conte curt!
Nota de l'autora II: La Queralt va explicant les coses una rera l'altre i de cop s'atura, exposa la brillant idea que acaba de tenir, després potser recupera la conversa que ha deixat en suspens, per això ho vaig escrivint tot seguit...
No en sé més! ;-)