dimecres, de desembre 23

El tió II

-"La x diu que els regals els poseu els pares!" i jo, procurant fer-me valer de la meva destresa li explico que els pares no podem pas comprar tants regals i va i ella exclama: "Es clar! Jo a tu no et veig capaç de comprar els llibres 4rt i 5è d'en Geronimo Stilton!"

El tió

-"Mira mama, el tió s'ha engreixat, ho veus? " Diu la Queralt tot agafant-lo i ensenyant-me'l...

Les utilitats de la llengua

- "La llegua sembla que no serveixi per res, però mira, amb la llengua et pots netejar la boca, mira -em diu tot realitzant aquest curiós acte-també pots parlar - i va vocalitzant paraules en les quals és molt evident- i mira, quan per exemple es diu "Que se t'ha menjat la llengua el gat?" és perquè algú està molt callat.

diumenge, de desembre 13

Els records

La Queralt i jo tenim un cartolina amb unes pinces de penjar roba enganxades que va el·laborar ella al col·legi, clavada entre les dues habitacions, en les quals ens hi posem notetes per comunicar-nos coses vàries, i ella un dia va pendre la iniciativa de guardar-les en una caixa, i em va aclarir que era perquè així quan siguem més grans ens farà gràcia llegir-les!

El menjar del tió

-"No tel's mengis tu els cacauets, eh? T'agraden els cacauets?" em va dir i preguntar la Queralt després de donar-ne al tió per menjar!
Nota de l'autora: La Queralt es troba en la fase inmeditament prèvia a descobrir el secret de la màgia dels infants...

El pas del temps

-"Passa molt ràpid el temps! Me n'he adonat ara!" va dir la Queralt enmig d'una conversa amb mi en la qual parlàvem que per la festa de Nadal del col·legi els de primer fan un espectacle que ella havia fet l'any passat....

Petites confusions...

A l'hotel, una de les meves germanes, que compartia habitació amb la Queralt (ja que ella va deixar molt clar des del principi que no volia dormir amb mi...) li va dir: "Deixa les claus a l'entrada" i la Queralt, ben obedient, les va deixar a l'entrada tal i com li ho havien demanat, però a l'entrada de l'habitació!!!!

dijous, de desembre 3

Les amigues

"La x m'ha dit que no volia ser la meva amiga i no sé perquè ..." I no semblava massa preocupada!

Acupat

"Acupat" posava en el paper que la Queralt ha posat just davant la porta del lavabo...

dimarts, de desembre 1

"De viatge"

La Queralt sap que aquest cap de setmana marxem "de viatge" (segons ella) i està ben emocionada, cada dos per tres parla de l'hora que marxarem, de quan farem la maleta, de a quina hora l'aniré a buscar al col·legi, que a quin hotel anirem, que ella vol anar a un hotel de "luxe" de cinc estrelles, etc ...

Els dictats

Cada setmana la Queralt ha de repetir tres vegades un dictat en català com a deures del col·legi, jo sempre el corregeixo i li poso el número de faltes, un dia que només en va fer tres i jo vaig dibuixar una cara de contenta, ella va voler escriure: "Iupi!" I és que hi ha dies que realment progressa exquisidament, ahir, per exemple, quan vaig haver acabat de corregir el dictat a la Queralt, me la vaig mirar amb cara de felicitat i ella va començar a saltar contenta perquè havia captat que no havia fet cap falta, les dues ens vam unir uns instants felicitant la seva destresa i aplicació!

Innocent preocupació

Al col·legi de la Queralt ja estan fent la campanya de Nadal i ella em va dir que havien de portar llet que no fos desnatada i un pot d'oli, quan ho vaig agafar i li ho vaig ensenyar em va dir tot mirant l'oli i amb cara de preocupada: "No el necessites, oi?"

Anar al col·legi amb sabatilles

Aquest matí ja estàvem baixant les escales del pis que la Queralt s'ha adonat que anava amb sabatilles!

L'entrepà

La Queralt ahir es va deixar l'entrepà, jo vaig poder anar a comprar-ne un i portar-lo cap a col·legi just abans que sortís del pati, vaig aprofitar la ocasió per escriure-li una noteta a dins; el primer que em va dir quan la vaig anar a buscar a col·legi va ser: "Molt bo l'entrepà!" "I has vist la nota?" "Sííí! Però l'he perdut!" I seguidament em va recitar paraula per paraula tot el que hi posava explicant-me que l'havia ensenyat a les seves amigues i tot!

dijous, de novembre 26

Guardar molt bé els secrets

La Queralt té, entre d'altres, una gran virtut: És capaç de guardar molt bé els secrets, ja des de sempre ho ha demostrat, avui, explicant-me que al col·legi per Nadal ens feien una sorpresa i que havia d'anar vestida de color verd, davant la meva pregunta: "Que fas d'arbre de Nadal?" em contesta sense vacil·lar: "Aaah!".
Un altre exemple s'ha donat també avui quan m'ha preguntat: "La mami (la seva àvia materna) ho sap?" i és que volia parlar amb ella del cap de setmana següent durant el qual uns quants membres de la família anirem a passar uns dies a la muntanya, però abans volia assegurar-se que ho pogués fer, i és que fa qüestió d'uns mesos, els germans per celebrar el seu aniversari de casament, vam regalar a la mare i al pare un cap de setmana en una casa rural, i és clar, li vam dir a la Queralt que era secret i que no podia dir res!

Un dia al tren

L'altre dia una senyora em va dir: " A tu et conec, d'un dia al tren, tu tens una filla, no? Molt simpàtica, per cert"
I jo vaig continuar la conversa: "Sí, però el tren amb ella l'agafo molt de tant en tant, tot i que potser la tens vista perquè ella alguns dies entre setmana si que ve a Girona amb tren"
I ella: "No, però t'estic parlant de... fa uns tres anys! Ella anava amunt i avall del vagó xerrant molt"
Resum: Aquesta senyora s'enrecordava d'un dia que la Queralt i jo havíem agafat el tren tornant de Barcelona i ella, amb 3 o 4 anys, no va passar gens desapercebuda! M'enrecordo perfectament d'aquest dia, perquè jo vaig acabar passant una mica de vergonya i tot perquè gairebé tothom ens mirava i reia i parlant amb aquesta senyora vam arribar a la conclusió que per qüestions d'edat (de la Queralt) tot quadrava!"

El remolí rodolí

Tot pentinant-se la Queralt va dir: "Tinc un rodolí!" referint-se al remolí!

dimarts, de novembre 24

Patir per no res!

-"Mama, tinc el rellotge de sorra al "cole", t'ho dic perquè no pateixis!"
Com si mai m'hagués vist patir per alguna cosa!

El cargol

Ara a casa també hi tenim un cargol, i és que arreu on va, a la Queralt li agrada emportar-se quelcom de record, el va posar en un pot amb el corresponent tall d'enciam: "Tenim molts animals ara!" referint-se al grill, a l'aranya i al cargol!

Qualsevol cosa pot ser una bareta màgica

La Queralt va arribar l'altre dia a casa amb un llapis a dins la bossa imitant no sé què de la televisió, així guardava la seva bareta màgica fins que se li va trencar...

Els llums de Nadal

-"Ja sé perquè posen els llums de Nadal al carrer, perquè quan anem a dormir i és clar, no hi haurà els fanalets encesos..."

Els vells temps

-"M'he enrecordat dels vells temps, que em deien Queralt catedral, Queralt pardal..."
Es referia als "nens" (que no nenes) de la seva classe i que no li agradava gens...

dimarts, de novembre 10

El grill III

-"Ara no sabem qui es menja l'enciam, si l'aranya o el grill".
-"Ah! També tenim una aranya?"
-"Sí" afirma rotundament la Queralt

La revista de les joguines

-"A nosaltres no ens donen mai la revista dels reis" em diu la Queralt un dia tornant de casa als seus avis, on sí que ja l'han rebut i se la va ben mirar.
-"Mama, posarem un cartell a la bústia que digui que volem la revista, vale?"

diumenge, de novembre 8

El pollet

- "Tinc una idea: agafem un ou, busquem algo amb molta escalfor i així sortirà un pollet!" va proposar la Queralt quan em va veure obrint la nevera...

dijous, de novembre 5

Els xiclets

-"Jo sempre en vull dos, de xiclets"

Els cromos

Un dia que la Queralt es va llevar sola i molt aviat, quan em va veure em va preguntar: "Puc dormir més? Ai no! Que vull els cromos!"
I és que em va demanar uns cromos i jo li vaig dir que se'ls havia de guanyar, si es vestia, es feia el llit, es pentinava, esmorzava i es rentava les dents sense que jo li ho hagués d'advertir milions de vegades com passa sovint, es podria comprar els cromos que ella volia amb els seus diners!

El grill II

-"Vaig a mirar si encara hi ha el grill..."
-"No, ja no hi és" Li anuncio jo ja que a la paret on solia romandre ja no hi era.
-"Sí, mira, està al tub gris!"
-"Li podries donar de menjar!"
-"Molt bé, li preguntaré a la professora què mengen, li diré que tenim un grill a casa, bé, que va entrar ell"

L'ordinador

-"Mama, quan et compris un ordinador, jo et compraré el teu amb els meus diners, vale?"

dimarts, de novembre 3

Rosa, la nina

Ara la Queralt fa cas a una nina que té de fa temps (i és que mai juga amb nines) i avui, quan l'he anat a recollir al col·legi ens hem aturat una estoneta a parlar amb una amiga meva que ens hem trobat i al despedir-nos la Queralt ha dit: "La Rosa (després de canviar-li el nom unes quantes vegades) haurà vist que arribo tard i serà per culpa teva!"

"La cavalla"

-"Sóc la teva cavalla" va dir-me l'altre dia la Queralt saltironejant per tota la casa, movent el cul imitant-ne la cua i fent voleiar els cabells, s'hi va estar una bona estona imitant aquest animal!

Tele cinco

-"Mama, tenim tele 5? Perquè també hi fan "Patito feo"!
-"Ja ho sé, ja ho vaig veure en un diari i vaig pensar en tu"
-"A quina hora ho fan? Ho saps? Ho miraré eh? El cap de setmana quan tu encara estiguis "rrrr" (imitant el soroll del ronqueig)
I al mateix dia, al arribar a casa, gairebé a les 22 hores de la nit, la Queralt obre la televisió per comprovar si fan aquesta sèrie que es veu que li agrada tant, i és que ja ha assumit que no ho podrà mirar per el disney channel perquè no comprarem la TDT...

Les barraques

-"Tu treballaràs a una barraca?" I podré venir jo també?" em pregunta la Queralt...

dimarts, d’octubre 27

El grill

-"Tenim un grill que viu a casa!" Exclama la Queralt després de comprovar que el grill que vam descobrir l'altre dia a la galeria encara hi era...

dimarts, d’octubre 20

Sóc baixeta jo?

-"Em sento com si fossis la meva tieta-germana!"
-"Per què?"
-"Perquè ets tan baixeta..." "Quan tenies 14 anys com eres?"

La llista de fires

Avui la Queralt se m'ha presentat amb una llista de fires!!! Només em faltava això: llista de reis, llista de regals d'aniversari... I me n'ha especificat el funcionament, quina senyal hi posaria a la que hi aniria i quina a la que no, i cal mencionar que ha dit sobretot que a la llista no hi éren totes!Que ella pujaria a més!
Ara la Queralt per dir NO em diu :"Ena, o"

El regal de la dent

Després d'obrir el regal de la dent la Queralt va observar: "Han anat al Corte Inglés!" (Sí, mira, no m'agrada gens, però la urgència del moment m'hi va ben obligar! No vaig pensar en els dinerets!!!) "Els del Corte Ingés no han pensat que els hi han robat? Ah no! Perquè posen una nota!

dimarts, d’octubre 13

Dibuixos animats amb missatge

La Queralt m'explicava la història d'uns dibuixos animats que havia mirat i la seva conclusió va ser: "No importa el regal que et facin!"
Nota de l'autora: Em sap greu no recordar de què anaven però l'important és que la Queralt va captar-ne el missatge!

Els cromos i dos euros

-"Mama, diga'm d'aquestes monedes que tinc al moneder quan són dos euros que em vull cromar els cromos (de no sé què!)"
I jo, li agafo totes les monedes que sumades fan dos euros.
-"Ostres! Em quedaré sense res! Em tornaran canvi, no?"

Les dents II

- "Ells i elles (els àngels vol dir) no m'han portat res avui perquè és clar, hi ha molts nens a qui els cauen les dents!"

Els signes del zodíac

-" La x també és aquari! Ella i jo som les úniques que sabem això..."

Les marietes

La Queralt va anar d'excursió amb l'escola i va arribar amb un regal: unes quantes marietes dins l'ampolla d'aigua (com gairebé sempre, casa nostra sembla un mostruari de natura!) "I què mengen?" Li pregunto jo: "No sé, tenen panses!"

L'esquelet humà

Això d'estudiar amb les filles (o fills) rejoveneix i enriqueix, ja torno a saber el nom dels ossos del nostre cos!

Filosofia?

- "Mama, perquè existim?" Em pregunta la Queralt a les 9 del matí d'un dia que és com si fós dilluns i de camí cap a l'escola...

La dent

- "Mama, m'ha caigut la dent a mitja nit i no m'han portat res, però ja els hi faré una nota dient que no passa res, que no m'he enfadat pas!"

dilluns, d’octubre 12

El dictat

Fent un dictat, hi havia una frase que deia "Anirem a St. Daniel" i la Queralt va i salta: "És veritat eh? D'excursió amb el cole hi anirem!"

El pícnic

Anant cap a Fontajau a on havíem quedat per fer un pícnic la Queralt anava dient: "Sort eh mama que vaig tenir la idea del pícnic!" I és que un dia ella va veure un senyor al riu del carrer del Carme menjant un entrepà i em va dir que li faria moltíssima il·lusió fer un pícnic, però que sobretot ho diguéssim altre gent...

dimarts, d’octubre 6

I més gossos...

-"Tindrem dos gossos, un de la classe que t'agrada a tu i un de la classe que m'agrada a mi, i em faré pesada, eh?"

En Tutankamon

-"Mama, vaig veure en Tutankamon i vaig flipar!"

El gos i la mà

-"Queralt, dona'm la mà"
-"No"
-"Perquè?"
-"Oi que tu no vols un gos? Doncs jo no et vull donar la mà"

dimarts, de setembre 29

De gran vull ser...

-"De gran vull ser policia"
-"Que , així em treuràs les multes, no ?"
-"Si no ho has fet tu si, però si per exemple no portaves el cinturó, no" "I els gats que em trobi els portaré a la x i a la x perquè elles seran veterinàries; i serà meva, la casa de mossos, i estarà al costat de la d'elles"

Money, money, money ...

En un lloc on hi havia una bassa d'aigua plena de monedes la Queralt va exclamar: "Jo agafaria totes les monedes, si em deixessin!"
Nota de l'autora: Menys mal que com a mínim espera un permís!

Els Reis Mags d'Orient (ja?)

-"Mama, com que per reis estaré a Sant Celoni, posa una nota als reis que em portin coses també a Girona i a casa als avis!"

Al tren

Anant en tren, preveient que jo inevitablement m'adormiria, li vaig dir a la Queralt que quan arribéssim a l'estació de tren de passeig de Gràcia, em despertés, i ella al cap d'uns segons, quan va ser conscient de la magnitud de l'assumpte va demanar-me: "Val més que m'apuntis a un paper l'estació a la que pararem, perquè em penso que m'adormiré!"

Jo vull que ser més alta

-"Jo vull que creixis mama!" em va dir un dia la Queralt quan parlàvem sobre la seva alçada, és clar, si jo creixia més ella també creixeria més! És lògic!

dimecres, de setembre 23

Fer-se gran

La Queralt ahir es va encaparrar amb una sèrie nova que fan al disney channel i em va suplicar del dret i del revés que comprés el TDT, davant la meva negativa insistent va explicar-me que una sèrie en concret que feien els dilluns i que ella volia veure es podia mirar per internet, jo vaig cedir i li vaig dir que després de sopar, si s'havia portat bé, acabat el sopar etc, etc i etc, ho podríem investigar, lògicament només vam trobar un petit vídeo informatiu, i ella se'l va mirar encantada i en acabat va exclamar: "Jo no em vull fer gran perquè després ja no m'interessaran aquestes coses!"

La Mafalda

Avui li he comentat a la Queralt alguna cosa de la Mafalda (que ella sap de sobres que m'agrada molt) i m'ha preguntat si era una nena de veritat!

dimarts, de setembre 22

Un cuc!

La Queralt va voler mostrar-me una sèrie de relíquies que havia agafat a la muntanya del Montseny un dia d'aquests i que havia portat al col·legi per ensenyar-ho perquè es clar, havia començat la tardor; li vaig proposar de fer-ho a la cuina però em va dir que no, que millor a la terrassa perquè eren coses de la muntanya i farien molt de merder, així doncs va obrir la bossa i va començar a treure una per una cada peça, això és una pinya, això un aglà amb caputxa (Saps qui menja aglans? Li vaig preguntar, Sí, els porcs "sanglars", per això es diuen porc "sanglar", de aglà!"). Quan ja havia tret pràcticament totes les coses, va exclamar: "Un cuc!" " He portat un cuc a la motxilla del col·legi!"

dimarts, de setembre 15

Jo també vull ser rica de gran!

-"Em penso que de gran seré rica" Va dir un dia la Queralt com qui no vol la cosa i sense que vingués a to...

dilluns, de setembre 14

Les tietes amigues i els tiets amics

-"Aquí viu el teu tiet Jordi" Li dic avui a la Queralt.
-"Quin tiet?".
-"Què vols dir?".
-"El tiet-tiet?".
-"El teu tiet Jordi!Només en tens un!".
-"La ... és la meva tieta" - Referint-se a una amiga meva!
-"El tiet-tiet o el tiet-amic?" Insisteix ella.

diumenge, de setembre 13

Les/els tortugues

- "A Sant Celoni la M. i jo tenim una tortuga cada una, que són les dos coses (vols dir que les tortugues són noi i noia a la vegada) però nosaltres ens ho inventem, i la seva és un noi i la meva una noia - o al revés, ara no ho recordo bé- i ara esperem que tinguin fills!" em conta la Queralt.

El col·legi II

- "Mama, demà quan et despertis no facis com el cap de setmana que vas a esmorzar i tot això i em despertes, demà quan et llevis, vine a despertar-me de seguida a mi, eh? Em parles, em sacseges (m'ho diu fent el moviment, no el nom), em crides, em fas pessigolles, em tires una gerra d'aigua, bueno, aigua no que després aniré al cole.....o posa'm el despertador, però no a les 8, sinó a les 7!..."

El col·legi I

Aquesta tarda li he dit a la Queralt que jo no estava gaire segura que demà començés el col·legi -estava convençuda que era dimarts fins que algú em va dir que era dilluns però sóc tan fresca que no ho he comprovat- i ella ha resolt: "Buenu, anem allà i si està obert entro!"

Disculpa!

-"Disculpa" Em va dir l'altre dia la Queralt i jo em vaig posar a riure perquè em va fer gràcia que utilitzés aquesta paraula i ella va contestar: "Què? Ho diu la gent gran!"

Tant petita i ja coneix als homes!

Mentre anàvem en cotxe la Queralt li va confessar un secret a una amiga, i un noi que anava amb nosaltres li va demanar que li digués perquè ell també el volia saber i la Queralt s'hi va negar rotundament apel·lant que: "No, a tu no que als homes fa temps que els conec jo!"
Nota de l'autora: Les tres dones que anàvem al cotxe vam concloure que era molt trist però era ben certa la frase que acabava de sentenciar la Queralt!

Aplicar els estudis

En un sopar amb unes quantes amistats, jo li anava recordant a la Queralt que mengés, ja que xerra molt i sovint se n'oblida, i una nena de tres anys que hi havia allà li va recordar: "Menja que sinó no et faràs gran" I la Queralt va respondre ben tranquil·la:" Ja ho sé, ja he estudiat el cos humà"

dimecres, de setembre 9

L'acudit

Tot prenent-nos una tassa de te (sense teïna!) amb cullera (detall rellevant per entendre l'anècdota!) la Queralt comença a explicar un vell acudit: "Una persona va al metge i li diu que quan pren cafè li fa mal l'ull i el metge li diu: ha provat de treure la cullereta?" "Ja el sabies, no mama?" "Sí, però l'entens?" "Es clar que sí!" protesta ella tota enriolada.

dilluns, de setembre 7

Tot fent broma...

-"Mama, quan vulguis que et passi l'aigua diga-m'ho, eh?"
I jo encuriosida li demano si em pot passar l'aigua i ella, agafa la botella, l'acosta al meu plat tot rodejant-lo i la torna a posar a on estava; jo em quedo amb cara de circumstàncies i ella riu:
- "Què? M'has dit que te la passi, no que te la doni!"

divendres, de setembre 4

La memòria

- "La mama no té ni memòria de peix" "Jo sí que en tinc" continua la Queralt.
- "A si? Què vas fer ahir?" li repta el meu germà.
- "Ai! Això no, però si que en tinc!".
- "Però dius que tens memòria i no recordes què vas fer ahir?".
- "Quan? Al matí o a la tarda?" xuleja ella...

dijous, de setembre 3

Els taurons

Després de comentar-li a la Queralt que aniríem a Tàrrega em va preguntar: "A Tàrrega hi ha mar?" "És que sembla com Tarragona i a Tarragona hi ha taurons!"

Jo també els ho feia als meus pares!

-"Mama, t'amagaré el "pueblo" i quan en vulguis me'l demanes!"
-"El tinc a la meva habiació, és fàcil de trobar!" continua ella...
Nota de l'autora: Suposo que tothom ho sap, però el "pueblo" és un tabac de liar!

dimecres, de setembre 2

Jo estic sonada?

- "Aquesta mama està sonada, com jo" diu la Queralt en un moment que jo estava una mica adormida i contestava qualsevol cosa al què em deia...

Rússia?

- "Jo sé com es va construir la terra, un volcà va explotar i sinó ho hagués fet Rússia i Catalunya estarien ajuntats, la Xina i Rússia estarien ajuntats, hi podríem anar amb bus, a Rússia" m'explica la Queralt ...

dimarts, de setembre 1

???

Amb un amic:
-"T'enrecordes d'ell Queralt?"
-"Sí, és aquell que va explotar, no?"
Efectivament era un amic que uns mesos abans, en una breu taller de teatre va simular una exagerada enrabiada...
-"I què era allò blanc que tenies a la roba?" pregunta innocent ella.
-"Polvos de talc" li responem.
-"Ah, doncs fa temps, nosaltres teníem per anar a la piscina uns... com es deien mama?"
-"Una espècie de peücs"
-"Doncs en aquests peücs els hi posàvem polvos de talc"
Nota de l'autora: em desconcerta una mica que en una conversa qualsevol la Queralt associï coses que jo no recordo ni de casualitat.

"La juerga"

A casa als avis:
-"Ueeeeee farem una "juerga" - diu el meu germà petit.
-"No, "juerga" no, que hi ha la meva mare, però ara marxarà!"- diu la Queralt.

Dormir...

Un matí que li va costar molt llevar-se a la Queralt: "Mama, em vestiré i continuaré dormint, vale? I quan anem caminant pel carrer, també dormiré; jugarem a aquell joc que jo tanco els ulls i tu em vas dient per on he de passar!"

Bon dia?

-"Bon dia"- dic jo mentre passem per davant del veí.
-"Bon dia"- imita educadament la Queralt, però no es queda tranquil·la i puntualitza: "Si fés mal dia, li diria mal dia!"

dilluns, d’agost 31

El paper que surt dels arbres

"Perquè el paper surt dels arbres? Jo no m'ho crec, eh?"- diu la Queralt i jo li explico com puc que el paper no surt directament dels arbres sinó que es fabrica..
"Ah! Ja ho entenc! Els treuen la crosta i ho fan!"
I continua amb el tema...
"Els arbres es moren eh? N'hi ha que es moren quan els hi toca i n'hi ha perquè s'ha de fer paper o perquè la gent els embrut..."

dijous, d’agost 27

La trucada

Em truquen perquè la Queralt vol parlar amb mi però just en aquell moment ella diu que no pot, que està jugant a la "wi" i li toca a ella!!!

Les "Bayas de Goji"

-"Mamaaaaaaaaaaaaa!! ... Et trucu només per això eh?
... M'agraden les "baies""

I la trucada es penja...

Al cap de pocs segons:

-"Mama, m'agraden les "baies"! N'he menjat avui i m'han agradat! He pensat que t'agradaria saber-ho!"

Nota de l'autora: Un dia li vaig proposar de menjar-ne a casa i em va fer un lleig...

diumenge, d’agost 16

La poli

La Queralt explica a un amic que ens acompanya a casa just quan passem davant dels Mossos d'Esquadra: "Quan aparquem hem d'anar en compte perquè tenim la poli aquí"
Nota de l'autora: ???!!! Jo sempre vaig amb compte!

La gourmet

-"Jo vull pizza de pernil italià" diu la Queralt a l'hora de sopar a casa un amic..
Nota de l'autora: És que s'ha de tenir classe per fer aquestes demandes!

dijous, d’agost 13

Les estrelles i la lluna

Després de veure algunes estrelles, entre elles "fugaces", de tornada al cotxe la Queralt va començar a preguntar: "Mama, les estrelles i la lluna són reals?"
- "Si"
- "I tenen ulls i boca?"
- "No"
- "I com s'hi veuen?"

Quan la Queralt sigui gran

Parlant de no sé què amb la Queralt vaig començar a dir: "Quan tu siguis gran.."
I va i ella salta: "Quan jo sigui gran ja haurà passat una guerra!"
Nota de l'autora: "?????????"

Les mames ho sabem tot?

De camping, vam comentar el dia següent que havíem tingut una mica de fred durant la nit, i la Queralt va dir: "Si, jo també n'he tingut, i vaig veure que tu mama m'havies tapat i vaig pensar, com ho sap la mama?"
I la mama respon: " Ai Queralt! Perquè les mames ho sabem tot!"
Nota de l'autora: Malauradament?

Com fumar segons la Queralt

- "Mama, hauries de fer com ell (un amic que hi havia per allà) posar-te un cigarro a la boca i no encendre'l"
Efectivament, l'amic en qüestió tenia la cigarreta als llavis a punt per encendre, però en aquells moments estava en stand by buscant l'encenador o bé esperant que algú li'n donés un, ja que últimament van molt buscats!

Les ulleres de sol

- "Mama, em deixes les ulleres de sol?"
- "Perquè?"
- "No ho sé, però les vull"
-"Aquesta nena és una empipona!"
Volia dir empipadora?

diumenge, d’agost 9

D'això se'n diu sensibilitat

La Queralt anava cantant una cançó amb una amiga (meva) que resulta que surt una expressió que és "dona gorda" i ella ha recalcat que diu "foca marina" perquè es clar, si la sent una senyora grossa es pot ofendre!

L'aneguet lleig

Bocabadats davant un petitíssim estany contemplant un cigne molt elegant, la Queralt ens adverteix : "Si veieu un cigne amb un llaç al coll, és l'aneguet lleig"
Aclariment: En el conte que tenim a casa de l'aneguet lleig, el cigne porta, efectivament, un llaç al coll!

El facebook

-"Mama, jo vull facebook" em diu la Queralt un dia d'aquests escoltant alguna de les meves converses...

Un dels molts moments en els quals a la mama li cau la baba...

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65425-festa-ininterrompuda-a-salt.html

La tovallola-abella

La Queralt té una tovallola-barnús amb el dibuix exacte d'una abella, i ahir a la platja se la va posar i va comentar tota exaltada: "Em vindran totes les abelles!"

divendres, d’agost 7

El pudor II

La Queralt, en un moment en el qual estava completament nua (bé perquè havia d'anar a la dutxa o bé perquè estava en una de les pauses que fa mentre es vesteix, o potser per la calor :-) vés a saber!) va comentar-me que volia agafar una de les pedres volcàniques que tenim molt acuradament exposades a la terrassa, i ja hi anava a fer cap quan de cop, tapant-se les parts exclama: "No puc sortir així!"

Les meduses

A la platja avui la Queralt m'ha dit: "Ojalà tinguéssim un rellotge que ens donéssin els de la Creu Roja que el tinguéssim per sempre i que quan veiés una medusa fés tic, tic tic"

dijous, d’agost 6

Pel port

Passejant vora el port de Blanes, la Queralt i jo vam mantenir una conversa força curiosa, les conclusions de les quals són més o menys les que transcric a continuació:
-"Mama, d'on surt tota aquesta aigua?"
-"Els peixos es cansen"
-"Es poden veure els peixos amb prismàtics?"
-"Ojalà es poguéssin veure (els peixos s'entén) sense entrar a l'aigua!"
Evidentment totes aquestes preguntes o afirmacions són de la Queralt!

dimecres, d’agost 5

Preguntes

En el cotxe, anant cap a la platja, de cop la Queralt em va preguntar: "Què ens passarà a nosaltres quan desaparegui la terra?
Ben encuriosida, vaig demanar-li en què estava pensant que em fes aquella pregunta, i la seva resposta va ser breu però concisa: "A vegades no sabem què pensem!" ("eh mama?" !!!!!!)

El món al revés

- "Mama, els de Londres que condueixen al revés, també van en bici al revés? ... Vull dir si pedalen al revés."

dilluns, de juliol 20

L'emoció!

Estic emocionada per anar a casa el papa; perquè fa molts dies que no el veig eh mama? No perquè no estigui amb tu" Em va confessar voluntàriament la Queralt, per si de cas..

dimarts, de juliol 14

Un pacte

Un matí que li vaig preparar la roba per posar-se i que no va voler (com molts altres matins!) vam fer un pacte i em va prometre que se la posaria el dia següent, i per fermar-lo em va fer entrellaçar els dits petits de les mans!

Menjar...

Donar de menjar a la Queralt és un suplici i veure com menja pot arribar a ser una tortura; no li agrada res, ni el que normalment li agrada li ve de gust quan li dóno, no vol mai cap tipus de condiment enlloc, la qual cosa converteix els menjars que faig en la cosa més avorrida i insípida que existeix! (I no és pas que mai hagi demostrat tenir art culinari jo!)
Hi hagi el que hi hagi, el més sovint és que la Queralt sigui la última d'acabar, ja sigui a l'escola o a casa, i normalment es dedica a el·laborar regalets fent boles amb el menjar, que es clar, després de tant marejar són inmenjables!
Es queixa del col·legi perquè pràcticament es queda de les últimes al menjador, no vol anar a segons quins casals o colònies perquè es clar, li dónen de berenar coses que a ella no li agraden...
El que he arribat a fer a vegades és posar-li el que no li ha donat la gana de menjar a l'hora de sopar (perquè a vegades es planta davant del menjar amb un NO rotund i en majúscules, sense cap justificació) i li poso en un tuperware per esmorzar el dia següent al col·legi (un dia li van tocar uns raviolis!) o avui, per posar l'exemple més inmediat, per dinar té el sopar de dimarts i el dinar de dimecres tot ben barrejadet per atipar-se de valent; és dur, si, ja ho sé, però no se m'acut res més!
Algú té idees?

dimecres, de juliol 8

La raça del gat

De camí cap a casa, ens trobem un gat afamat que comença a perseguir-nos tot miolant, la Queralt se'l mira, el vol tocar, se'l vol endur a casa, diu que si haguéssim estat a l'altre pis ens l'haguéssim emportat (en el pis actual no en podem tenir) "és de la raça d'en Ninu" (el gat que teníem abans) "com ho saps?" "perquè li he vist!" contesta ella amb cantarella.

Una tarda de jocs

Al menjador de casa, com si fos una tarda de pluja, descansades i avingudes, ella, parlant-me en castellà (?) i jo contestant com em surt; comencem una partida d'un joc del qual no diré el nom per raons que tampoc cal dir; al principi tot rutlla més o menys a la perfecció, m'aixeco un moment i vaig a la cuina a vigilar el té proposant a la Queralt de continuar sense mi, però la seva sinceritat es desperta i diu: "No, que faré trampa" I jo que li pregunto: " Si? La faries?" I ella que respon tota decidida: "Segurament!"; bé... almenys n'és conscient...
Però el joc continua.....
Durant una partida una mica estranya perquè no n'encertàvem ni una, la Queralt em proposa: "Va, fés trampa que jo també l'he fet!"
I finalment, els jocs acaben; a la Queralt encara li costa perdre! (I la mama no es deixa guanyar)

diumenge, de juliol 5

La caiguda

Dijous dia 2 de juliol, gairebé les deu del vespre, la plaça St. Domènech bull animada per unes gralles dansaires, els balls callen i la xera s'atura per deixar pas al silenci, comença l'actuació castellera. Tot va molt bé fins que la tremolor guanya la força i no tenim temps de descarregar el castell, la Queralt era a dalt i ha caigut, és la primera vegada que cau, jo, potser una mica inconscient, resto tranquil·la, els encarregats la van a buscar, m'espero per no augmentar el plor ni interferir en la tasca dels experts, sé que està bé i quan ho considero oportú, l'abraço.
El dia següent l'escena és explicada una vegada i una altra, alguna versió és més extensa, una altra menys detallada, i al final d'una d'aquestes converses la Queralt exclama: "Va, paro de parlar d'això perquè sinó encara em farà més mal"

dilluns, de juny 29

Germanes

"T'enrecordes que un dia ens van preguntar si érem germanes mama?"

Roma

"Aquest senyor porta una samarreta de Roma; Roma! Copa, lliga i xampions!" Va cantar de cop la Queralt, i vinga a parlar més de futbol i d'aquest dia! Jajaja!

dimecres, de juny 24

Les sabates

No sé què vaig dir l'altre dia de les meves sabates, que la Queralt em va dir: "Si vols et deixo les meves" I no ho deia pas en broma!!

Salut

"No sabia que Salut era un nom! Em pensava que era una noia que tenia salut!"

diumenge, de juny 21

La Queralt és una nena resolutiva

Prenent quelcom en un bar a la rambla de Girona amb la Queralt i una de les meves germanes:
- "Ja pago jo"
- "No, tranquil·la, ja ho faig jo"
- "Molt fàcil: pagueu la meitat cada una" resol la Queralt!

La meva agenda

-"Mama apunta't a l'agenda: "Queralt fer els deures" vale?"

dijous, de juny 18

El Reiki

-"Va Queralt, estira't que et faré una mica de Reiki"
-"No, el Reiki no fa res, només has d'esperar!"
Si, si, si..... però en menys de 5 minuts s'ha quedat ben adormida!

dimarts, de juny 16

Al teatre

"Molta merda, es diu abans de sortir a fer una obra de teatre" Em diu la Queralt el dia que fa la representació de final de l'extraescolar.
Fa gràcia que inclús arribin a la infància, aquest tipus de coses...

La impaciència

Els dilluns la Queralt tenia una canguro, i sempre li ha agradat molt, ahir, per exemple, a dos quarts de 7 em va demanar que a on estaria l'agulla del rellotge quan hagués d'arribar la canguro (i això que acabàvem d'arribar a casa i encara faltava una estona llarga!)
També demostra la seva il·lusió quan es vol esperar per dutxar-se amb ella i inclús alguna vegada ha preferit fer els deures amb la canguro que amb mi!
Millor, et quedes més tranquil·la quan saps que la teva filla està tan bé!

Un diari a terra al carrer

Anant pel carrer, veiem un diari obert al terra, ella es para i mira atentament:
"És el diari de la copa!"
Passen uns segons llargs...
"Va Queralt, que farem tard al col·legi"
"És que a mi m'encanta el diari de la copa!"

La crema

"Mama, et puc fer massatges?" em demana la Queralt.
"I tant" contesto jo mig adormida.
"Et posaré crema, pèro és de 50 eh? Perquè com que jo sóc tan blanca, em poso aquesta per no cremar-me"

dijous, de juny 11

Tenim deures

Doncs si, a vegades no és "La Queralt té deures" sinó "Queralt, fem els deures", l'exemple més recent és una manualitat feta entorn l'astronomia amb material reciclable; la Queralt tenia més o menys clar què volia fer, li vaig aconsellar de fer-ne un dibuix previ i escriure el material amb el qual la podríem realitzar, però la seva inconstància infantil va fer que es quedés a mitges tintes i jo, sense idees, per tant, vaig acostar-me a la biblioteca per tal de fer ús del carnet que posseeixo i vaig buscar un llibre que ens pogués orientar, un cop a casa, la impaciència de la Queralt (característica provinent de sa mare, tot s'ha de dir) va provocar que en un tres i no res tinguéssim una espècie de planetari estrany damunt la taula, però va resultar prou satisfactori per ella com perquè el volgués dur al col·legi i exposar-lo amb la resta de treballs, llàstima que el dia designat per portar-lo a l'escola es quedés com un element decoratiu de més del nostre menjador! Diuen que de tot se n 'aprén, a veure si funciona en el seu cas... (o nostre?)

dimarts, de juny 9

Patir per el temps!

Moltes vegades tinc encàrrecs per fer, com tothom, i moltes vegades m'ho he de combinar amb les hores no lectives de la Queralt, i si pel que fos, se'm fa tard i veig que no arribaré a temps de recollir-la ja sigui del col·legi o de l'activitat extraescolar que realitzi, estic nerviosa, pendent dels minuts i del telèfon per tal de contactar amb alguna persona que me la pugui recollir, ja sigui una altra mare o un familiar! I es pateix! I tant si es pateix!

La rutina

Cada matí, per anar a l'escola, fem la mateixa ruta i per tant veiem a les mateixes persones, desconegudes per nosaltres però que acaben formant part del nostre dia a dia, ja que compartim els mateixos minuts que ens mouen a anar a les nostres respectives ocupacions, adults a la feina, mainada a l'escola... en funció de l'alçada a on ens trobem a les persones sabem si fem tard o anem bé de temps, hi ha inclús una nena que ha acabat dient-li coses a la Queralt a mode de salutació! Aquest matí, però, no l'hem vist, i la Queralt ha arribat a una conclusió: "Es deuen haver mudat de casa o anem bé de temps!"...

dilluns, de juny 8

Una moneda

Un dia qualsevol em vaig trobar per un carrer qualsevol, una moneda qualsevol, anava amb mi la Queralt, qui es va voler apoderar de la mateixa, però jo li ho vaig impedir raonant-li que si se la trobava ella se la podria quedar ella!
Doncs bé, un altre dia qualsevol, la Queralt va voler passar per aquell mateix carrer en concret i just quan passàvem per on havia esdevingut la meva troballa no va desenganxar la vista del terra "per si trobava una moneda!"

dissabte, de juny 6

Els castells

Estranyament l'altre dia a assaig de castells la Queralt va dir: " No estic cansada! En vull fer més!" Més que res perquè sempre es queixa que està taaaaaaaaaaaaan cansada! I sovint em diu repetides vegades durant l'assaig: "Mama, marxem?" "Mama, estic cansada!" "Mama, aquest és l'últim eh?" "Mama, vull marxar" etc... Una mica normal de fet, tenint en compte que passa 8 hores al col·legi,i a més a més la Queralt és una nena que no para quieta fins que no cau rendida al llit!
O sigui, tenim una nena de 7 anys que s'ha llevat poc abans de les 8 del matí, que ha rebut unes 6 hores de classe, que a l'hora del pati deu haver jugat com una beneita, que són quarts de 8 i a casa encara es mou nerviosa, que ha acabat de sopar i la mama li diu: "Renta't les dents i agafa la bossa de marrecs que marxem!" Evidentment la mandra s'apodera d'ella i em toca a mi acaramelar-la (perquè sé que un cop allà gaudeix d'allò més!) Moltes vegades diu: "A assaig no hi vull anar però a plaça si!" per tant, queda clar que el problema és l'hora!

Un mal despertar

És una mica depriment quan et lleves contenta al matí i exclames un bon dia a l'habitació de la teva filla per despertar-la fantàsticament i que et deixi anar un : "Bon dia no! Deixa'm!"

La bola

- "Mama, m'està sortint bola! ..... A les nenes de la meva classe també eh?"

diumenge, de maig 31

Els girasols

Fa un parell de setmanes, vam comprar en un mercat ecològic, entre altres productes, dos girasols sense flor - i és que són la meva planta preferida! I ara a la Queralt, vés per on, també li agraden molt - i vam decidir que un seria el meu i l'altre el seu, i cada una s'encarregaria de cuidar-lo, tot i que cal dir que, evidentment, quan ella rega el seu també rega el meu i viceversa!
La Queralt un dia em va dir: "Mama, el meu està creixent més que el teu" i jo que li pregunto: "I com ho saps quin és el teu i quin és el meu? "
"Perquè el meu té el test negre i el teu marró!" Què faria jo sense la seva lògica? Sense ella?

divendres, de maig 29

I més futbol...no, no! Futbol no! Barça!

La Queralt va demanar-li a la mami (àvia materna) que li comprés una bandera del Barça!
I a mi, ahir, mentre estàvem tranquil·lament descansant a la nostra terrassa em va dir: "Si tinguéssim una bandera del Barça la podríem penjar aquí!"
La meva mare em va xivar el que la Queralt li havia dit: "Em vull quedar a viure aquí (referint-se a casa als avis) i així no em barallaré amb la mama!"

dimecres, de maig 27

Com una "iaia" xafardera

La Queralt a vegades, es posa a parlar amb qui sigui del que sigui, però sovint explica la seva vida, que resulta que és la meva!
Sort que a mi ja no em fa vergonya...ja que més d'una persona em confessa la conversa que ha mantingut amb ella, en la qual hi surto!

La Queralt es fa gran...

Ara la Queralt diu que a les tardes m'esperarà just a la porta del pati del col·legi, com algunes nenes grans, de fet algun dia no he arribat ni a la porta que ja la veig que ve corrents cap a mi!
De fet, els matins, la deixo just uns metres abans, i m'espero fins que veig com entra... la meva nena es fa gran...

La mami

- "De gran vull ser com la mami! Una artista!" - diu la Queralt contemplant els recordatoris que ha fet inspirant-se amb la meva mare...

De futbol...

- "Mama, demà voldré veure el futbol eh?" em deixa clar la Queralt, que sap que aquest dimecres no anirà amb el papa (amb qui acostuma a veure els partits) i coneixedora del nul interès que m'inspira a mi.

dijous, de maig 21

Els núvols

-"Mira quants núvols mama!" M'agradaria menjar-mel's!Jo els he probat eh? I són molt bons!"

Les mallorquines esperades

Feia dies que la Queralt em demanava de comprar unes mallorquines, i com cada any les vaig encarregar a un amic; ella cada dia que passava me les reclamava i quan per fi les vam tenir (un dimarts) em va demanar de posar-les a la motxilla perquè el dia següent era dimecres i no només tocava xandall sinó anar a casa al seu pare, i per tant les volia per posar-se-les el dijous!
Quina gran il·lusió per una coseta tan senzilla!

dimecres, de maig 20

Tenir lògica o no tenir

La cangur s'havia deixat el mòbil, jo, una mica espessa, li vaig dir que per qualsevol cosa anés a veure els veïns que potser no tenien el meu telèfon però com que tenim amics en comú, li podrien aconseguir, i la Queralt, atenta a la conversa diu: "D'acord mama, apunta el teu mòbil en un paper!"
Ens vam quedar les dues amb cara de pasta de moniato!! Com és que no se'ns havia ocorregut?

No malgastem!

- "Queralt, dona'm un full que farem un altre quadre dels pipis que aquest s'ha acabat"
- "I perquè no girem el que ja tenim així no malgastem paper?"

dijous, de maig 14

La mort

La Queralt l'altre dia em va parlar del Titànic (el seu tiet és un apassionat desenfrenat de la història del Titànic) estava preocupada perquè deia que havia passat de veritat i que havia mort molta gent; a mi, molt cansada d'escoltar per part del meu germà dia si dia també la tragèdia del Titànic, no se'm va ocórrer res més que explicar-li que "El niño del pijama de rayas" que havíem vist feia poc, també havia passat de veritat i que hi havien mort moltes més persones; ella va començar a fer-me preguntes com ara: "Però això ara no passa oi mama?" "Malauradament si, però en altres països" va ser la meva resposta "I com és que no ho veiem?" "I com és que passa això mama?" Una infinitat de preguntes en diferents moments del dia, que em deixen entreveure que ella hi va donant voltes.
A més a més, aquests dies al cotxe li poso als Beatles, i també no se'm va ocórrer res més que fer-li un petit resum de la seva història (breu i incomplert per cert!) i va estar llarga estona (i també diversos dies), preguntant-me com havien mort els que ja estaven morts i perquè i quan i ... i ...

dimarts, de maig 12

El futbol

Jo, que sóc antifutbol i que no hi entenc ni un borrall i no sé ni el nom de cap dels jugadors, tinc una filla culé! I em va resultar increïble quan el dia aquell que es jugava no sé quin partit i que es veu que va anar tan bé, ella em va estar preguntant el dia següent (perquè havia estat a casa al pare) "Mama, has mirat el partit? Has vist en Mesi? (i no sé quin jugador més em deia!)

Desvergonyida

A la sortida del col·legi, ens hem trobat a una amiga de la Queralt que anava amb la seva mare i la seva germana, ens hem fet les oportunes salutacions i la Queralt va i diu: "Puc venir a jugar a casa teva?" Bé, i com fas en aquestes situacions he dit: "Un dia que ens vagi bé a totes ja ens trucarem i ens posarem d'acord i que vingui ella també a casa!" Com que la Queralt ha insistit tant, la mare ha proposat que hi anés avui i jo, morta de la vergonya ho he consentit! I a sobre quan l'he anat a recollir no volia marxar i li ha preguntat si podia tornar a venir el dijous!

A punt de sortir al carrer amb sabatilles

Just quan estava a punt de tancar la porta de casa amb clau, m'he mirat a la Queralt que estava a punt de baixar les escales i ... anava amb les sabatilles posades! Un cop canviada m'ha dit: "Sort mama eh que ho has vist!"

dijous, de maig 7

Quan estàvem a punt d'arribar a casa, la Queralt ha canviat bastant ràpidament d'humor, de cop s'ha posat a queixar i a ploriquejar per tot, sense que vingués a to, m'he aturat, m'he posat a la seva alçada i li he preguntat què li havia passat al col·legi, la seva primera reacció ha sigut negar-ho, però acte seguit m'ha reconegut que si, que avui ha tingut molta enveja de totes les nenes i nens de la seva classe perquè ella era la única que anava en màniga llarga i havia passat molta calor!
Més tard, un cop ja a casa, m'ha repetit que tenia molta enveja d'una nena de la seva classe perquè tenia molts vestits d'estiu i molt frescos i que ella no en tenia cap; hem anat les dues al seu armari a fer un repàs, i d'un vestit que li vaig comprar no fa gaire i que és d'estiu m'ha dit: "si que m'agrada i si que és d'estiu, però no és fresc!" Ara em falta esbrinar què significa "fresc" i és que quan li vaig comprar aquest vestit, em vaig assegurar que li agradava, ja que sinó tenim problemes....

Quan sigui gran...

"No vull ser sexy perquè m'agraden les coses de nens, com els cotxes, els ferraris..."
"Vull un gos petit, perquè no l'has de portar tant a passejar, ni donar tant de menjar..."
"No vull ser com tu: portar piercings, ulleres..."
"Potser quan sigui gran canviaré d'opinió, però és igual!"

Els casals

Falta poc per l'estiu = vacances escolars --> I ara ... què?
1. Deixo de treballar?
2. Em faig monitora del casal on anirà la meva filla?
3. Em busco una feina, l'horari de la qual concordi exactament amb el dels casals? Marxo a l'estranger a fer un horari europeu doncs? ( I jo, sóc de les que no em puc queixar!)
La Queralt m'ha dit que no vol anar al casal de l'any passat, un casal súper car, amb multiactivitats, en una casa a l'aire lliure amb piscina i monitores i monitors amb vocació, on hi coincidia inclús amb nenes de la seva classe! Tot pensat perquè gaudís de les seves vacances escolars al màxim sense adonar-se que la seva mare no hi era present!
La Queralt m'ha dit, igual que l'any passat, que no vol anar a cap casal! No! Si jo també voldria que no hi anés! Costen tots dos ulls de la cara! (perquè no en tenim més!) I abans no et decideixes per un, barrines i barrines si li convindrà aquest o si s'ho passarà malament a l'altre, i preguntes i t'informes i procures estar ben assessorada!
Els casals municipals, que se suposen són els més econòmics, no et permeten pagar per quinzenes i tenint en compte la situació actual:
. any 2009
. un % molt elevat de mares i pares separats
. règims de visites quinzenals
--> L'AJUNTAMENT DE GIRONA NO OFEREIX CASALS PER QUINZENES! HAS DE PAGAR TOT EL MES! I...
. Guarderia de matins: PAGA UN PLUS
. Guarderia de tardes: PAGA UN PLUS
. Dinar: PAGA UN PLUS
i sort que no ens fan pagar quaderns o llibres d'estiu!
Però els casals privats ofereixen un preus exhorbitants!
CONCLUSIÓ: ACABAREM ODIANT LES VACANCES, ACABAREM ODIANT ELS ESTIUS !!!

El castellà

Fa dies la Queralt vol que parlem en castellà (temps enrera també havia tingut aquesta afició) i fa gràcia quan diu paraules com : cuton (referint-se al cotó!) entre moltes altres, es clar!

La cursa

- "Mama, quan és la cursa?"
- "Aquest diumenge"
- "Doncs ara la practicaré amb tu!"
És a dir, la Queralt, aquest matí pensava que fent una cursa de qui es vestia més ràpid (a vegades ho fem) practicaria per la cursa de córrer de diumenge!

dimarts, de maig 5

Llegint els seus e-mails, la Queralt n'ha vist un de la seva àvia (materna) que deia : "Queralt, la teva mare em va dir que t'agradava molt rebre fotos................. per això t'envio aquesta"
- "Que mona!" - ha exclamat
- "Qui?" - he preguntat
- "Tu mama!"

La xocolata

"Mama, compra'm galetes de xocolata que fa temps que no me'n compres i que no menjo xocolata!"
M'ha demanat diverses vegades la Queralt aquesta tarda, i jo, mentre ella estava a dansa, he aprofitat per fer la compra setmanal i li he comprat unes galetes ecològiques de xocolata de diferents tipus per anar combinant els esmorzars i els berenars, i com que se m'ha escapat comentar-li de tornada cap a casa, m'ha insistit en poder menjar-ne fins que he acabat prometent-li que si s'acabava tot el sopar li deixaria menjar una galeta.
Quan he arribat a la nit, m'he quedat al·lucinada ja que la canguro m'ha explicat quantes galetes de xocolata li havia deixat menjar tal i com jo li havia promès a la Queralt! Com se'n recordava! Jo a la canguro no li havia dit res!
Serà que té aquesta addicció de la que es parla?

Pregunta divertida!

"Mama, Londres és un planeta o un país?"

dilluns, de maig 4

L'actitud es pot canviar

Fa pocs mesos, a l'agenda de la Queralt hi havia una nota d'una professora en la qual hi deixava palès el mal comportament d'ella en una classe determinada, i m'imagino que això li debia impactar ja que gràcies a una altra nota de la mateixa professora, he conegut el gran canvi que ha realitzat, i l'alegria que això ha provocat a la senyoreta.
No em vaig poder estar d'abraçar durant llarga estona a la Queralt recitant-li un llarg repertori d'elogis!

El pudor

Un dia del mes passat en què vam tenir actuació castellera, la Queralt va negar-se rotundament a posar-se els pantalons blancs en un lloc que no fos el lavabo del bar a on vam acabar anant finalment, no va voler provar-ho ni darrera cap cotxe ni amagades en cap portal, jo vaig posar-me dels nervis ja que l'actuació estava a punt de començar i ella no acceptava cap proposta alternativa, i no va ser fins després que vaig donar-me compte que segurament la Queralt està desenvolupant el sentiment del pudor, ja que cada vegada té manifestacions més freqüents d'aquest estil. I evidentment la vull respectar i ajudar.

Quina pena...

Ahir al vespre, fent el petó de bona nit a la Queralt, em va confessar tristament: "Quan em separo del papa o de la mama em fa pena..." (Acabava d'arribar de passar el cap de setmana amb el seu pare.)

dijous, d’abril 30

Aprendre

Aquest matí, preparant-nos per anar a escola/treballar, volia jo agafar la jaqueta de la Queralt que està penjada darrera una porta i ella no hi arriba, però m'ha dit "No, ho he d'aprendre jo soleta" I es clar! M'ha encantat aquesta reacció ja que moltes vegades aplico jo aquesta teoria,i veig que funciona (encara que algun dia, per les presses -com avui - passo de la teoria i vaig directament a la meva pràctica!)

dimecres, d’abril 29

El meu cervell

Avui jugant, la Queralt m'ha dit: "Ojalá amb aquesta lupa pogués veure el teu cervell"
M'ha sorprès molt que tingués aquest peculiar interès!

dimarts, d’abril 28

Carinyu

Quan vaig a recollir a la Queralt de l'escola, sovint li faig un petó i li pregunto com li ha anat el dia, habitualment ella també em fa un petó i respon pacient a les meves preguntes, avui però, ha exclamat entre desordre i paraigües: "No entenc perquè em dius carinyu!"

dilluns, d’abril 27

Ser vetegeriana

- "No ho sabies que la mama és vetegeriana?" Li diu la Queralt a un amic meu.
- "Vegetariana" tradueixo jo davant la cara de cirumstàncies del receptor d'aquesta impactant descripció!

divendres, d’abril 24

L'organitzat

-"Jo vull prendre un organitzat" ha exposat aquesta tarda la Queralt!

(es referia a un granisat...)

dimarts, d’abril 21

Sol solet

De camí a l'escola, un matí mandrós de primavera:
- "Mama, cantem sol solet que tinc fresca?"
I les dues encetem un concert matinal enmig del carrer entonant aquesta cançó immortal...

dilluns, d’abril 20

Una guia impressionant

Avui la Queralt estava a St. Feliu de Guíxols i ha sabut guiar a la persona que la duia en cotxe fins a casa nostra sense gaires problemes; passant per la Creueta s'ha ubicat i de seguida ha sabut dir a la conductora per quins carrers havia de girar, havíem quedat que em trucaria quan arribés a Girona per tal que jo la pogués ajudar, però ha pogut tocar directament l'interfon de casa perquè ja hi era! Ens hem quedat les dues impressionades!

Les coses, de casa

"Mama, les trufes que fan a les botigues no són tan bones com les de casa perquè no hi posen amor"

diumenge, d’abril 19

Les llengües

Una tarda qualsevol, a la sortida de l'escola, vaig anar a recollir a la Queralt i com passa sovint, ens vam trobar a una mare amb la seva filla que era companya de classe de la Queralt l'any passat, ens vam saludar i de seguit cada una es va dirigir a la seva nena, aquesta mare va parlar amb la seva filla en francés (donat que és el seu idioma) i la Queralt, que les observava amb molta atenció i estranyesa perquè no entenia res, em va preguntar quan ja ens havíem despedit : "La .. entén a la seva mare quan li parla?"

dijous, d’abril 9

El cargol que no vol

La Queralt va estar tot el dia d'ahir gaudint d'allò més entre casa als seus avis i casa la meva cosina mentre jo treballava ensopida...
Al anar a recollir-la jo, desitjava emportar-se un cargol a casa, el tenia dins una espècie de bolso de plàstic amb pedres i fulles perquè s'hi trobés a gust... Jo li vaig dir que no volia un cargol a casa, que encara s'escaparia i ens el trobariem pel pis (i quina angúnia!) Per sort, la meva cosina de 8 anys, que aquests dies han estat jugant com dues "marujes" li va dir que ja li cuidaria ella (no sé si la seva mare s'enterava de la conversa d'aquestes dues tremendes!) i així ho van solucionar.
Aquest matí, la Queralt m'explicava que el cargol no volia pas anar-hi a casa la meva cosina, ja que no volia sortir d'aquella espècie de cistell de plàstic, però ella li deia que si, que hi estaria molt bé a casa d'ella ... Jo li he preguntat a la Queralt, que com ho sabia que el cargol no volia anar-hi, i m'ha respost que es clar, quan ella intentava treure'l, el cargol no es desenganxava!

diumenge, de març 29

M'estic posant les botes!

A l'hora de berenar li he dit a la Queralt: "M'estic posant les botes!" i acte seguit ella ha baixat la mirada per mirar-me els peus!

dissabte, de març 28

divendres, de març 27

Un llibre per un llibre

Durant aquesta setmana la Queralt ha tingut la oportunitat de portar un llibre dels seus a l'escola, la única condició era que estigués en bon estat; la setmana vinent, tots els alumnes de l'escola que hi hagin participat, tindran un parell de dies per triar el que més els agradi d'entre tots els llibres exposats i ja se'l podran endur a casa perquè serà seu!
Amb aquestes iniciatives aprenen que la compra no és l'únic mètode d'adquirir quelcom, aprenen a reutilitzar les coses, a cedir les seves quan ja no els són útils i, sobretot i per a mi el més important, aprenen a valorar-les molt més.

dijous, de març 26

Sempre hi ha algun incovenient?

Ja no recordava el que és arribar a les tantes de la nit a casa, haver de donar voltes per trobar un pàrquing, sempre trobar-los lluny d'on voldríem, amb més d'una bossa o paquet per treure del cotxe i carregar-los, i amb una Queralt adormida, sovint malhumorada (lògicament, tenint en compte les hores!) per haver-se de despertar i anar a peu durant uns minuts, que en aquests moments poden ser eterns, fins al llit; ens hem acostumat molt bé durant el mig any que hem pogut pagar-nos un pàrquing, des del qual podíem pujar amb ascensor a la planta on hi havia el nostre pis!
I el dimarts passat, tornant a les 10 de la nit d'assaig de Marrecs, ho vam reviure les dues, la Queralt m'anava dient tot caminant de tort que no es volia posar ni el pijama, que s'estiraria directament al llit! Pobreta! I sort en tenim ara que al començar jo més tard al matí ella es pot llevar més tard, sinó també serien criminals els despertars! (com ho éren la temporada passada)

dimecres, de març 25

Què t'han regalat?

Li preguntava tothom ahir a la Queralt, i ella, amb la lliçó ben apresa responia: "la mama em va regalar la festa (que em va costar més de 80€ eh?) i m'ha fet una coca!" Però la majoria reaccionaven ben estranyades, i és que totes les persones tenim massa interioritzat que sen's han de regalar coses, el que sigui, però hem d'acabar el dia amb quelcom més, i la Queralt no n'és una excepció! Ahir va estar repetint unes quantes vegades: "A veure què em regalaran a St. Celoni?" Un altre exemple va ser el dia 14 de març quan vam fer la seva festa al PIG (juntament amb una altra nena de la classe, per compartir despeses! I això que no suporto ni aquest tipus de festes ni aquest tipus de llocs!) va remarcar en tot moment el nombre de regals que li van caure, tot i que el dia següent havia fet un reset total!

Avui m'he quedat sorpresa

Habitualment sóc jo qui, pels matins, ha d'anar a l'habitació de la Queralt amb l'objectiu de despertar-la, i al cap d'uns quants intents frustrants, ho acabo aconseguint... Avui, però, després d'apagar el despertador com a mínim deu vegades, (fins ara no em passava! Jo era de les que a la primera ja feia un bot monumental! Deu ser cosa de la primavera........) m'he alçat i m'he quedat petrificada davant la porta de l'habitació de la Queralt: estava tancada!(I això que feia una horeta jo m'havia llevat per anar al lavabo i estava oberta com sempre!) Quan per fi he reaccionat, he obert la porta i me l'he trobat assentada al llit llegint en Geronimo Stilton! Serà que s'ha pres de debò això dels 7 anys?

dimarts, de març 24

La contrasenya

A la porta de la seva habitació hi té un paperet enganxat que hi posa: "La contrasenya comença per O", el primer dia que el va posar ja em va xivar quina era i em va advertir de les conseqüències de no endevinar-la, i ho vaig respectar, però amb el pas del temps, una s'acostuma a veure "aquella cosa" enganxada i malauradament no només passa desapercebuda, sinó que n'oblides el significat; doncs resulta que aquest matí la Queralt m'ha fet dir-li la contrasenya, i no hi ha hagut manera que jo m'enrecordés! Probablement estava adormida? No! No busquem excuses! Ella, per ajudar-me m'ha donat una pista:"és un ocell" i jo: "Ah!Doncs: Ocell!" i m'he quedat tan panxa! I la Queralt ha insistit:"No! Que és el nom d'un ocell!!
Jajajajaja!!! Que sapastre que sóc! De seguida m'ha vingut al cap la paraula: "oreneta!"
Pd: Per cert, ho ha escrit amb O!!!!

"Avui em portaré bé"

M'ha anunciat la Queralt de camí a l'escola.........

Perquè serà????????