dilluns, d’octubre 27

Els malsons

És curiós que una nena que ha dormit gairebé perfectament durant 6 anys, ara comenci a tenir por a les nits al·legant malsons com a justificació per adormir-se amb la llum oberta. M'imagino que és qüestió d'edat, com més grans, més coneixedors dels monstres són, més consciència del risc, veuen més pel·lícules, s'expliquen més històries a l'escola....

dijous, d’octubre 23

Els matins

Poden arribar a ser molt durs, sobretot quan tu no estàs preparada!
Feia temps que no recordava una Queralt plorosa i nena petita, que no para de somicar i de queixar-se per tot!
Tu fas les teves coses, confiant en els hàbits que ha adquirit gràcies als teus esforços (i una mica al seu propi desenvolupament, evidentment!) i quan estàs gairebé preparada (perquè sempre deixes alguna cosa pendent, ja que tu sols acabar abans que ella i sempre et veus obligada a esperar-la, i per tant és més profitós fer-ho fent alguna cosa útil!) la mires i veus que encara està en pijama, amb una jungla per habitació, sense haver esmorzat res i assentada amb la calma més absoluta a la seva cadira (amb rodes!) posant enganxines a un àlbum de fotos (perquè ha de ser de fotos l'àlbum, no pot ser un àlbum específic d'enganxines, no, això no es porta!) i quan li cantes totes les coses que ha de fer (error meu!) es colapsa mentalment i et replica que mai la deixo jugar ni fer res, i que mai té temps ...
I no es fa el llit, es pentina malament, no es vol posar la roba que li vas preparar ahir, diu que no hi ha res bo per esmorzar i tu has d'acabar ofegant la teva impaciència creixent amb un crit.
Que durs que sóns els matins!

dimarts, d’octubre 21

Passem massa hores a la feina?

A la Queralt sovint li explico coses (lògic) i també sovint menciono a la persona que està involucrada en el fet que li estic contant, doncs bé, aquest matí, al passar davant una pastisseria li he comentat a la Queralt que un dia hi vaig anar a esmorzar amb una companya de feina i la seva observació m'ha fet reflexionar i arribar a la qüestió que encapçala aquest escrit: "Mama, tu sempre parles de companyes de feina!"

dilluns, d’octubre 20

Intelicurta

Estàvem fent una agradable excursioneta i va sortir la paraula "curta" com a adjectiu definitori de la intel·ligència d'una persona, la Queralt va preguntar què significava i jo li vaig explicar de la millor manera que em va permetre la meva capacitat d'oratòria, intentant deixar-li clar la diferència entre la intel·ligència i la manca de la mateixa i la seva espontània resposta va ser:
-"Com tu, mama!"
-"Com jo què? Intel·ligent o curta?"
-"Intelicurta!"

diumenge, d’octubre 19


Maria: A en Ninu potser li passa alguna cosa, avui no para de dormir....

Queralt: no mama, jo li he tocat el front i no està malalt!!

dimecres, d’octubre 15

En Ninu

La Queralt té moltes ganes de portar en Ninu (el gat) a passejar.
El dia que m'ho va fer saber jo li vaig deixar ben clar que no es podia pas portar un gat a passejar! Ella estranyada, em va espetar: "Perquè? Que està prohibit?" De cop, em va saber greu la resposta que li havia donat, i també em va molestar haver pensat que era ridícul portar un gat a passejar perquè la gent ens miraria i jo passaria vergonya, ja que vaig veure que a la Queralt realment li feia molta il·lusió i que gràcies a la manca de prejudicis, ella ho veu perfectament normal, ja que, si els gosos es porten a passejar, perquè no els gats? Explicar-li que no en tenen necessitat no li sembla una justificació suficient. A veure si la convencen les quatre vacunes que s'han de posar de mes en mes i que per tant fins d'aquí a quatre mesos no podria sortir al carrer!

dimarts, d’octubre 14

Aquest matí la Queralt m'ha deixat que la pentinés!

I és que sempre m'hi posava pegues, ara no li venia de gust, ara protestava queixica que li feia mal, ara volia posar-se una diadema, ara li havia fet la cua fatal, i, o bé a mi se m'acabava la paciència, o bé sen's acabava el temps, o bé ella es saturava de tal manera que no em permetia cap moviment més! Per tant, la Queralt esdevenia una rèplica exacte de la seva mare, que sempre va esparrucada a tot arreu, per molt que s'hi esmeri!
Però, aquest matí ..........aquest matí la meva nena m'ha demostrat una vegada més que s'està fent molt gran i que a poc a poc va canviant alguna de les seves manies, perquè m'ha deixat fer una cosa que feia temps que no podia fer: pentinar-la!
I mira que n'estava de mona aquest matí amb les seves dues trenetes!!

dijous, d’octubre 9

Combinar situacions

Degut a la manca de temps, quan la Queralt i jo arribem a casa, ens hem de posar a fer les nostres coses el més ràpid possible, ella ha de fer els deures (que ara per ara consisteix en llegir) banyar-se, "ordenar" l'habitació, sopar, rentar-se les dents....mentre jo faig menjars, plego i endreço roba, faig llits, preparo coses etc... però a mi m'agrada estar al seu costat mentre ella llegeix, per tal d'escoltar-la i comprovar que no s'encanta; l'altre dia però, anàvem de bòlit, i mentre ella tenia el llibre entre les mans, jo posava els nòrdics als llits, primer vaig fer la seva habitació, i ella estava assentada a la seva taula cumplint com a bona estudiant, quan jo vaig acabar amb aquesta feina, vaig haver de traslladar-me a la meva habitació i a ella també la vaig fer traslladar, i es va haver d'adaptar a la nova situació, buscant un espai i posició nous i reemprendre la lectura, tot plegat va ser molt divertit.
Lògicament aquest tipus de situacions s'han d'evitar en la mesura del possible, donat que el millor és que aprengui ja a seure bé per adquirir bons hàbits d'estudi (la posició és bàsica!) tenir el llibre ben recolzat en una superfície plana i dura (per tal que no es faci malbé, només perquè forma part del banc de llibres de l'escola sinó perquè ha d'aprendre a tractar bé l'eina esencial de l'aprenentatge) i no perdre la concentració amb els agents exteriors.
Però.....un dia és un dia!

Entendre el que llegim

Són les 8 del vespre, la Queralt està fent els deures, jo feinejo a la seva habitació mentre escolto el que llegeix: "La meva cosina riu" ...................................... Es fa un breu silenci. I sento com de sobte diu : "I es clar que riu la meva cosina!"
*Aclariment: La Queralt no en té, de cosins, es refereix als meus, que degut a les semblances d'edat sel's fa seus! (lògicament)