Són les 8 del vespre, la Queralt està fent els deures, jo feinejo a la seva habitació mentre escolto el que llegeix: "La meva cosina riu" ...................................... Es fa un breu silenci. I sento com de sobte diu : "I es clar que riu la meva cosina!"
*Aclariment: La Queralt no en té, de cosins, es refereix als meus, que degut a les semblances d'edat sel's fa seus! (lògicament)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada