dijous, de novembre 26

Guardar molt bé els secrets

La Queralt té, entre d'altres, una gran virtut: És capaç de guardar molt bé els secrets, ja des de sempre ho ha demostrat, avui, explicant-me que al col·legi per Nadal ens feien una sorpresa i que havia d'anar vestida de color verd, davant la meva pregunta: "Que fas d'arbre de Nadal?" em contesta sense vacil·lar: "Aaah!".
Un altre exemple s'ha donat també avui quan m'ha preguntat: "La mami (la seva àvia materna) ho sap?" i és que volia parlar amb ella del cap de setmana següent durant el qual uns quants membres de la família anirem a passar uns dies a la muntanya, però abans volia assegurar-se que ho pogués fer, i és que fa qüestió d'uns mesos, els germans per celebrar el seu aniversari de casament, vam regalar a la mare i al pare un cap de setmana en una casa rural, i és clar, li vam dir a la Queralt que era secret i que no podia dir res!

Un dia al tren

L'altre dia una senyora em va dir: " A tu et conec, d'un dia al tren, tu tens una filla, no? Molt simpàtica, per cert"
I jo vaig continuar la conversa: "Sí, però el tren amb ella l'agafo molt de tant en tant, tot i que potser la tens vista perquè ella alguns dies entre setmana si que ve a Girona amb tren"
I ella: "No, però t'estic parlant de... fa uns tres anys! Ella anava amunt i avall del vagó xerrant molt"
Resum: Aquesta senyora s'enrecordava d'un dia que la Queralt i jo havíem agafat el tren tornant de Barcelona i ella, amb 3 o 4 anys, no va passar gens desapercebuda! M'enrecordo perfectament d'aquest dia, perquè jo vaig acabar passant una mica de vergonya i tot perquè gairebé tothom ens mirava i reia i parlant amb aquesta senyora vam arribar a la conclusió que per qüestions d'edat (de la Queralt) tot quadrava!"

El remolí rodolí

Tot pentinant-se la Queralt va dir: "Tinc un rodolí!" referint-se al remolí!

dimarts, de novembre 24

Patir per no res!

-"Mama, tinc el rellotge de sorra al "cole", t'ho dic perquè no pateixis!"
Com si mai m'hagués vist patir per alguna cosa!

El cargol

Ara a casa també hi tenim un cargol, i és que arreu on va, a la Queralt li agrada emportar-se quelcom de record, el va posar en un pot amb el corresponent tall d'enciam: "Tenim molts animals ara!" referint-se al grill, a l'aranya i al cargol!

Qualsevol cosa pot ser una bareta màgica

La Queralt va arribar l'altre dia a casa amb un llapis a dins la bossa imitant no sé què de la televisió, així guardava la seva bareta màgica fins que se li va trencar...

Els llums de Nadal

-"Ja sé perquè posen els llums de Nadal al carrer, perquè quan anem a dormir i és clar, no hi haurà els fanalets encesos..."

Els vells temps

-"M'he enrecordat dels vells temps, que em deien Queralt catedral, Queralt pardal..."
Es referia als "nens" (que no nenes) de la seva classe i que no li agradava gens...

dimarts, de novembre 10

El grill III

-"Ara no sabem qui es menja l'enciam, si l'aranya o el grill".
-"Ah! També tenim una aranya?"
-"Sí" afirma rotundament la Queralt

La revista de les joguines

-"A nosaltres no ens donen mai la revista dels reis" em diu la Queralt un dia tornant de casa als seus avis, on sí que ja l'han rebut i se la va ben mirar.
-"Mama, posarem un cartell a la bústia que digui que volem la revista, vale?"

diumenge, de novembre 8

El pollet

- "Tinc una idea: agafem un ou, busquem algo amb molta escalfor i així sortirà un pollet!" va proposar la Queralt quan em va veure obrint la nevera...

dijous, de novembre 5

Els xiclets

-"Jo sempre en vull dos, de xiclets"

Els cromos

Un dia que la Queralt es va llevar sola i molt aviat, quan em va veure em va preguntar: "Puc dormir més? Ai no! Que vull els cromos!"
I és que em va demanar uns cromos i jo li vaig dir que se'ls havia de guanyar, si es vestia, es feia el llit, es pentinava, esmorzava i es rentava les dents sense que jo li ho hagués d'advertir milions de vegades com passa sovint, es podria comprar els cromos que ella volia amb els seus diners!

El grill II

-"Vaig a mirar si encara hi ha el grill..."
-"No, ja no hi és" Li anuncio jo ja que a la paret on solia romandre ja no hi era.
-"Sí, mira, està al tub gris!"
-"Li podries donar de menjar!"
-"Molt bé, li preguntaré a la professora què mengen, li diré que tenim un grill a casa, bé, que va entrar ell"

L'ordinador

-"Mama, quan et compris un ordinador, jo et compraré el teu amb els meus diners, vale?"

dimarts, de novembre 3

Rosa, la nina

Ara la Queralt fa cas a una nina que té de fa temps (i és que mai juga amb nines) i avui, quan l'he anat a recollir al col·legi ens hem aturat una estoneta a parlar amb una amiga meva que ens hem trobat i al despedir-nos la Queralt ha dit: "La Rosa (després de canviar-li el nom unes quantes vegades) haurà vist que arribo tard i serà per culpa teva!"

"La cavalla"

-"Sóc la teva cavalla" va dir-me l'altre dia la Queralt saltironejant per tota la casa, movent el cul imitant-ne la cua i fent voleiar els cabells, s'hi va estar una bona estona imitant aquest animal!

Tele cinco

-"Mama, tenim tele 5? Perquè també hi fan "Patito feo"!
-"Ja ho sé, ja ho vaig veure en un diari i vaig pensar en tu"
-"A quina hora ho fan? Ho saps? Ho miraré eh? El cap de setmana quan tu encara estiguis "rrrr" (imitant el soroll del ronqueig)
I al mateix dia, al arribar a casa, gairebé a les 22 hores de la nit, la Queralt obre la televisió per comprovar si fan aquesta sèrie que es veu que li agrada tant, i és que ja ha assumit que no ho podrà mirar per el disney channel perquè no comprarem la TDT...

Les barraques

-"Tu treballaràs a una barraca?" I podré venir jo també?" em pregunta la Queralt...