La Queralt avui anava a Port Aventura amb el seu avi però ja portava diversos dies planejant amb el meu germà petit, com ho faria per poder pujar a dues atraccions que a ella la fascinen i per a les quals és necessari fer 1,40 m. Com que ella ara mateix té una alçada de 1,37 m., van decidir que es posaria les botes de muntanya (que són una mica més altes) i que s'hi posaria cotó. Jo tampoc tenia molt clar què tramaven perquè no els feia massa cas fins que, ahir, la primera cosa que em va dir al matí quan es va llevar va ser que necessitava les botes de muntanya per endur-se a casa als avis (a on s'hi quedaria a dormir). També va ser la primera cosa que li va dir al meu germà quan es van veure. Jo vaig anar a treballar i quan a la tarda vaig anar a buscar-la a casa una amiga, vaig veure que duia posades les botes de muntanya (i que no lligaven massa amb la roba que lluïa, per cert) i em va dir que es clar, se les havia posat amb el cotó per acostumar-se el dia següent i per comprovar si hi anava bé. Quan vaig portar-la a casa als avis, la primera cosa que va fer va ser medir-se per comprovar si el cotó havia cedit o si encara arribava al 1,40 m. Quina decepció va tenir quan va adondar-se que de res havia servit! I sort que finalment va acceptar que no passava res sinó podia anar a aquests atraccions (anteriorment havia manifestat que si no podia pujar al "shambala" i al"furious bacus" o no sé quina, no valia la pena anar a Port Aventura) i va escoltar els nostres consells de no fer trampa.
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dissabte, de desembre 29
dimarts, de desembre 25
dilluns, de desembre 24
La bromista
Ahir se'm va trencar un queixal i avui també se me n'ha desprès una part, i quan li ho he comentat a la Queralt diu: "aviam si al final no caldrà que te'l treguin!"
dissabte, de desembre 15
Subscriure's a:
Missatges (Atom)