El dia de Sant Valentí, la Queralt es va dedicar a fer targetes a tot i a dret per a totes les persones més properes de la seva família. No en tinc ni idea d'on ho va treure ja que a casa mai ningú no n'ha fet pràcticament ni esment. El cas és que les va posar totes en un sobre i allà s'hi van quedar més d'un mes, fins que jo em vaig decidir a repartir-les, ja que sinó, encara hi serien!
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
diumenge, d’abril 7
No fa gaire la Queralt va muntar una paradeta a casa amb tots d'estris diversos per simular que tirava les cartes, llegia una bola de cristall i feia tatuatges, i es clar, com que estava ubicada al bell mig del menjador, no vaig tenir més remei que fer de primera clienta.
El que em va venir de gust va ser que em dibuixés un sol al canell, i ella, amb tot l'amor de què es capaç, me'l va estampar i va dir: quan demà la gent de la feina te'l vegi, digues que te l'he fet jo. Estranyada per aquell avís li vaig preguntar perquè i va respondre que així li demanarien de fer-ne! (?)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)