M'estic posant les botes!

A l'hora de berenar li he dit a la Queralt: "M'estic posant les botes!" i acte seguit ella ha baixat la mirada per mirar-me els peus!

Ets la mama que més estimo en el món!

.............................................................
Perquè ets la única mama que tinc!"

Un llibre per un llibre

Durant aquesta setmana la Queralt ha tingut la oportunitat de portar un llibre dels seus a l'escola, la única condició era que estigués en bon estat; la setmana vinent, tots els alumnes de l'escola que hi hagin participat, tindran un parell de dies per triar el que més els agradi d'entre tots els llibres exposats i ja se'l podran endur a casa perquè serà seu!

Amb aquestes iniciatives aprenen que la compra no és l'únic mètode d'adquirir quelcom, aprenen a reutilitzar les coses, a cedir les seves quan ja no els són útils i, sobretot i per a mi el més important, aprenen a valorar-les molt més.

Sempre hi ha algun incovenient?

Ja no recordava el que és arribar a les tantes de la nit a casa, haver de donar voltes per trobar un pàrquing, sempre trobar-los lluny d'on voldríem, amb més d'una bossa o paquet per treure del cotxe i carregar-los, i amb una Queralt adormida, sovint malhumorada (lògicament, tenint en compte les hores!) per haver-se de despertar i anar a peu durant uns minuts, que en aquests moments poden ser eterns, fins al llit; ens hem acostumat molt bé durant el mig any que hem pogut pagar-nos un pàrquing, des del qual podíem pujar amb ascensor a la planta on hi havia el nostre pis!

I el dimarts passat, tornant a les 10 de la nit d'assaig de Marrecs, ho vam reviure les dues, la Queralt m'anava dient tot caminant de tort que no es volia posar ni el pijama, que s'estiraria directament al llit! Pobreta! I sort en tenim ara que al començar jo més tard al matí ella es pot llevar més tard, sinó també serien criminals els despertars! (com ho éren la temporada passada)

Què t'han regalat?

Li preguntava tothom ahir a la Queralt, i ella, amb la lliçó ben apresa responia: "la mama em va regalar la festa (que em va costar més de 80€ eh?) i m'ha fet una coca!" Però la majoria reaccionaven ben estranyades, i és que totes les persones tenim massa interioritzat que sen's han de regalar coses, el que sigui, però hem d'acabar el dia amb quelcom més, i la Queralt no n'és una excepció! Ahir va estar repetint unes quantes vegades: "A veure què em regalaran a St. Celoni?" Un altre exemple va ser el dia 14 de març quan vam fer la seva festa al PIG (juntament amb una altra nena de la classe, per compartir despeses! I això que no suporto ni aquest tipus de festes ni aquest tipus de llocs!) va remarcar en tot moment el nombre de regals que li van caure, tot i que el dia següent havia fet un reset total!

Avui m'he quedat sorpresa

Habitualment sóc jo qui, pels matins, ha d'anar a l'habitació de la Queralt amb l'objectiu de despertar-la, i al cap d'uns quants intents frustrants, ho acabo aconseguint... Avui, però, després d'apagar el despertador com a mínim deu vegades, (fins ara no em passava! Jo era de les que a la primera ja feia un bot monumental! Deu ser cosa de la primavera........) m'he alçat i m'he quedat petrificada davant la porta de l'habitació de la Queralt: estava tancada!(I això que feia una horeta jo m'havia llevat per anar al lavabo i estava oberta com sempre!) Quan per fi he reaccionat, he obert la porta i me l'he trobat assentada al llit llegint en Geronimo Stilton! Serà que s'ha pres de debò això dels 7 anys?

La contrasenya

A la porta de la seva habitació hi té un paperet enganxat que hi posa: "La contrasenya comença per O", el primer dia que el va posar ja em va xivar quina era i em va advertir de les conseqüències de no endevinar-la, i ho vaig respectar, però amb el pas del temps, una s'acostuma a veure "aquella cosa" enganxada i malauradament no només passa desapercebuda, sinó que n'oblides el significat; doncs resulta que aquest matí la Queralt m'ha fet dir-li la contrasenya, i no hi ha hagut manera que jo m'enrecordés! Probablement estava adormida? No! No busquem excuses! Ella, per ajudar-me m'ha donat una pista:"és un ocell" i jo: "Ah!Doncs: Ocell!" i m'he quedat tan panxa! I la Queralt ha insistit:"No! Que és el nom d'un ocell!!

Jajajajaja!!! Que sapastre que sóc! De seguida m'ha vingut al cap la paraula: "oreneta!"

Pd: Per cert, ho ha escrit amb O!!!!

"Avui em portaré bé"

M'ha anunciat la Queralt de camí a l'escola.........

Perquè serà????????

A bones hores!

Son les 00.13 de la nit (encara que al bloc posa una altra hora i no en tinc ni punyetera idea perquè! Deu ser cosa de configuració!) estic acabant de coure la coca de iogurt (la única que sé fer! I encara!) per la meva estimadíssima filla, que demà fa 7 anys, i li encanta aquesta coca! És ben bé que aquestes coses a aquestes hores només les faig per ella! És un tema de mala organització per part meva!

Parlant del seu aniversari, quan m'he despedit de la Queralt per anar a teatre m'ha dit: demà quan ens veiem ja tindré 7 anys mama!!!!! Està ben emocionada!

La gelosia

-" Jo tinc gelos d'en Roc" em va confessar un dia la Queralt d'una manera molt planera.

Està bé que ella mateixa sigui conscient de la gelosia que sent envers el seu germà. No?

Top secret (per la Queralt!)

Tot i que ho porta força bé, no m'agradaria que la Queralt s'enterés que he explicat la seva "problemàtica" amb els pipís- que de fet, ara ja pràcticament no ho és!- però el tema és que, a punt de fer els 7 anys, a la Queralt sovint se li escapava el pipí a les nits, i cansada jo de comprar bolquers - que van molt cars!- i ella de fer-se'l- sense voler, es clar!- i haver "d'amagar-se'n" quan va de colònies o a casa les amigues, vaig portar-la a una metgessa que em van recomenar, que després d'escoltar-la ens va explicar quin en podia ser el motiu, i a partir d'aquest, va proposar algunes solucions que hem intentat posar a la pràctica, complementant-la amb medicaments homeopàtics, i quina ha sigut la nostra immensa alegria al comprovar que en poc més d'un mes, aquest defecte gairebé s'ha solucionat! I que contentes que estem les dues cada matí quan en corroborem les conseqüències!

Una de les coses que ens ha funcionat molt bé, ha sigut el calendari dels pipís, més que res per controlar el total de dies que no se li ha escapat des que vam començar i la progressió que anem fent les dues! (perquè és una cosa de les DUES!!! com en les relacions de parella!!!)

Enginy

Com que a la Queralt la sabatilla ara resulta que li va grossa i li cau (i mira que en fa de temps que la té i la utilitza!) s'hi ha posat una goma de cabell que li dóna tota la volta al peu i així li queda subjectada!

Potser si que TOTES I TOTS tenim la nostra part fosca!

- "Mama (aquesta paraula mai falta!) això (referint-se a Girona) es pot convertir en un poble"

- "No, Queralt, això és impossible!"

- "Mira, s'agafa una destral i es comença a destrossar tot!"

Espero que estigui influenciada per algun agent extern, i que aquesta idea no sigui fruit única i exclusivament de la seva imaginació!

I continuen els perquès...........

"Mama, perquè les nenes i els nens hem d'anar a l'escola i els papes i les mames aneu a la universitat?"

Avui

Quarts de nou, de camí a l'escola:

"Gràcies sol per vindre!"

Ha exclamat la meva nena tota cofoia........

Desaparellats

La Queralt dorm sempre amb pijames desaparellats, ella mateixa els agafa de l'armari i sel's posa, si té només els pantalons sota el coixí (perquè per exemple la samarreta està bruta i s'ha de rentar) ella agafa la part de dalt d'un altre conjunt de pijama i es queda tan ampla! I així sempre, mai posa el pijama sencer al cistell de la roba bruta per enfundar-se en un de net i sencer!

A taula

"Mama, a taula no es canta!"
"Mama , quan dinem no ets pots aixecar!"
etc..................

Un circuit divertidíssim!

Ahir dissabte, al matí, jo estava fent dissabte (mai millor dit!) i la Queralt, per sort, s'estava entretetint sola (que debades costa.........) i va muntar una espècie de circuit fenomental! Em va deixar impressionada, amb tot de paperets : "pasa par la corda i asantarsa al taborét" i quan ho vaig fer, la meva sorpresa va ser inmensa! EM FA FER UN MASSATGE!!! una altra prova "agafar un paraiguas i estirar" "despres pasa par on at diuan - portas de manjador" --> amb un dibuix molt gràfic del que havia de fer per no perdre'm! I jo, anar fent, i ella, anar-me guiant.......

Simplement GENIAL!!!

Reutilització!

La Queralt ha volgut guardar les cloves dels festucs per fer-ne caniques, ha dit!!!

Records..............

Fa temps, la Queralt, al veure passar una senyora gran pel carrer va exclamar: "Jo no vull que siguis mai una iaia mama!

No tot són bones notícies

Avui la Queralt m'ha ensenyat la nota que tenia a l'agenda de la seva professora d'anglès: "La Queralt hauria de millorar el seu comportament a classe d'anglès, no està gens atenta i parla molt, provocant interrupcions a la classe"; parlo amb ella i es posa a la defensiva exigint-me que no la renyi i justificant que és culpa de no sé qui, però... aquesta "no sé qui" està asseguda al teu costat sempre o només a la classe d'anglès?" " I doncs, com és que només et distreus a la classe d'anglès si és culpa d'ella?"

Si al col·legi estudien el reciclatge, la Queralt vol portar-hi el llibre del reciclatge, si estudien l'abecedari, vol portar el llibre de l'abecedari (encara que pesi molt!) això està bé...................

El dilluns a la tarda la Queralt no es trobava massa bé, i mentre anàvem cap a casa (es va saltar dansa!) va comentar: "espero demà no estar malalta perquè sinó no podré anar demà al cole i a mi m'encanta anar al cole, però a en X i a en X no els hi agrada gens!
Jo penso que és veritat, però crec que en aquests moments estava fent la pilota........

Crisis familiars

Si, ja ho sé, fa força dies que no escric res, i és que no és massa agradable plasmar en públic les discussions i enganxades que tenim la Queralt i jo (i que cada vegada són més,! És ben bé que el geni augmenta amb l'edat!

Bé, el que deia, les meves últimes vivències amb la Queralt no han permès que pogués escriure res interessant (o divertit, o sorprenent o diferent o............) i tampoc és que tingui cap anècdota per explicar ara, al contrari, és una de les moltes frases malsonants amb les quals em ruixa la Queralt últimament, però almenys aquesta, fa una mica de gràcia (bé, a mi me n'ha fet!)

Aquest matí, no sé perquè (mai recordo perquè s'enfada la meva filla, a vegades ni en el mateix moment sé què carai és el que li ha semblat malament!) la Queralt m'ha dit que VOLIA CANVIAR DE MAMA! Oléééééé! Què hi ha més agradable per a una mare que la seva filla li tiri aquest "piropo?"? Jo li he respost que em semblava molt bé, que jo també ho volia fer, però que havia de preguntar com es feia perquè no ho havia fet mai! I vés per on, ha recuperat el bon humor! (Menys mal! Eren les 9 menys 10 minuts i ja fèiem tard a tot arreu!)