dijous, de desembre 25

Els regals de sempre per als parents de sempre!

Davant uns quants regals encara sense amo que romanen sobre una taula a casa als meus pares, la Queralt diu : " Em puc quedar aquest que no té nom? I sinó m'agrada el torno!"

Geronimo Stilton "En el regne de la fantasia"

Ho sabia el meu tió eh mama que vaig demanar aquest llibre!!! I amb lo petit que és! (el tió!)

dimarts, de desembre 16

De tant en tant.....

Avui hem fet una cosa que amb la Queralt no fem mai! Jo, aquesta tarda no treballava, per tant he pogut anar a recollir a la Queralt al col·legi (ella estava feliç, m'ho ha dit la seva professora i tot!) i al arribar a casa, amb l'hivern a punt d'atrapar-nos i la pluja enfosquint el cel, m'ha vingut de gust recordar la meva infantesa i posar-me a berenar amb ella davant la televisió mirant dibuixos animats, li ho he proposat i li ha encantat la idea (tu diràs!) I això hem fet, les dues juntes, relaxades, ens hem assentat al sofà i hem gaudit d'uns dibuixos molt bonics per cert (no estic gens a la moda amb el tema la veritat, seguint la tradició de quan jo era petita, entre setmana la Queralt no mira gens la televisió.

Tranquil·litza't eh mama? tranquil·litiza't!

La Queralt està fent una postal de Nadal per a la seva professora, està assentada davant meu i a cada nova incorporació artística damunt la làmina de cartolina que li he donat em crida l'atenció i me l'ensenya, jo li vaig fent propostes i li transmeto la meva opinió, i al preguntar-li un instant: "Ja estàs?" Em respon: "Tranquil·litza't eh mama? Tranquil·litza't! De moment només he fet la portada!

divendres, de desembre 12

El tió

El divendres a la tarda, al veure la Queralt que el tió s'havia menjat les mandarines que li havia posat alegrement al matí, va exclamar decepcionada que el tió de St. Celoni se les menja senceres (el de Girona, en canvi, és molt refinat i treu la pela) i gairebé sense deixar cap espai de temps buit va dir que som els pares els que ens mengem el menjar del tió; jo em vaig quedar de pedra!
La meva primera reacció va ser preguntar-li qui li ho havia dit (deixant-me en clara evidència) i em va respondre que ningú! Jo, de manera totalment improvitzada li vaig dir que jo no m'ho podia haver pas menjat ja que no tinc temps als migdies!
Des d'aleshores, però, no ha tornat a posar-li menjar al tio, no sé si per descuit o per despit.

dissabte, de desembre 6

La popularitat també arrriba a la infància

Anant per el carrer amb la Queralt, un dia qualsevol, vaig saludar al meu oncle que estava a l'altre costat de la vorera:
- "Mira Queralt, aquest és el meu tiet, t'enrecordes?"
- "Doncs és famós!"
- " No, s'hi assembla però no és famós!"
- "Que sí, que és famós!"
Fa molta gràcia que la Queralt, que només té sis anys, confongui el meu tiet amb en Lluís Llach (qui realment s'hi assembla!)

dimecres, de desembre 3

Amor de filla ?

La Queralt, de cop, un dia, sense solta ni volta em va espetar:
- "Gràcies per haver-me criat!"
Vés a saber a on ho havia sentit, vés a saber si sap què vol dir,
el cas és que jo, em vaig emocionar!