El divendres a la tarda, al veure la Queralt que el tió s'havia menjat les mandarines que li havia posat alegrement al matí, va exclamar decepcionada que el tió de St. Celoni se les menja senceres (el de Girona, en canvi, és molt refinat i treu la pela) i gairebé sense deixar cap espai de temps buit va dir que som els pares els que ens mengem el menjar del tió; jo em vaig quedar de pedra!
La meva primera reacció va ser preguntar-li qui li ho havia dit (deixant-me en clara evidència) i em va respondre que ningú! Jo, de manera totalment improvitzada li vaig dir que jo no m'ho podia haver pas menjat ja que no tinc temps als migdies!
Des d'aleshores, però, no ha tornat a posar-li menjar al tio, no sé si per descuit o per despit.
La meva primera reacció va ser preguntar-li qui li ho havia dit (deixant-me en clara evidència) i em va respondre que ningú! Jo, de manera totalment improvitzada li vaig dir que jo no m'ho podia haver pas menjat ja que no tinc temps als migdies!
Des d'aleshores, però, no ha tornat a posar-li menjar al tio, no sé si per descuit o per despit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada