La Queralt, de cop, un dia, sense solta ni volta em va espetar:
- "Gràcies per haver-me criat!"
Vés a saber a on ho havia sentit, vés a saber si sap què vol dir,
el cas és que jo, em vaig emocionar!
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
1 comentari:
E·m sembla Maria, que la mainada d'avui en dia ens donen deu voltes als adults, i son molt més intel.ligents del que erem nosaltres a la seva edad, el que em preocupa es que amb aquests posat que a vegades semblen mes adults que nosaltres no perdin la seva infantesa
Publica un comentari a l'entrada