Anant per el carrer amb la Queralt, un dia qualsevol, vaig saludar al meu oncle que estava a l'altre costat de la vorera:
- "Mira Queralt, aquest és el meu tiet, t'enrecordes?"
- "Doncs és famós!"
- " No, s'hi assembla però no és famós!"
- "Que sí, que és famós!"
Fa molta gràcia que la Queralt, que només té sis anys, confongui el meu tiet amb en Lluís Llach (qui realment s'hi assembla!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada