dilluns, de juliol 23

No només patim les mares

Ahir vaig deixar la Queralt a casa una amiga i, de tornada a Girona, em va voler trucar per assegurar-se que havia arribat i no m'havia quedat atrapada a la carretera com estaven anunciant a les notícies degut a l'incendi de la Jonquera. Ella, tossuda, em va fer fer algun soroll característic de la casa perquè es "malfiava" i creia que li ho deia per no fer-la patir! Fins i tot em va fer posar-li el telèfon al gat perquè miolés!

El millor elogi

En una conversa en la qual jo manifestava la sensació de no haver tocat massa bé en un concert, la Queralt va saltar: "Mama, jo no em vaig ni enterar que tocaves tu i si ho haguessis fet malamet me n'hagués adonat, això vol dir que tocaves igual de bé que tothom!"