Anàvem pel carrer, ella xerrant, i jo escoltant, ha dirigit el braç amb la mà oberta senyalant a una persona, i m'ha explicat que ho feia així perquè senyalar amb el dit està malament.
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dimarts, de febrer 24
El perdó
Avui al matí, hem tingut discussió, motiu: la roba, per variar, per tant, que ahir a la nit jo destinés uns minuts a triar juntament amb la Queralt, la roba que es posaria avui, no ha servit de res, és ben veritat que les coses es veuen diferent al vespre del matí!Jo ja m'he estressat de valent! I hem començat els nostres matins enfadades, ella a l'escola i jo a la feina.
Aquesta tarda, però, quan l'he anat a buscar, m'ha vist i "ipso facto" m'ha demanat perdó! Sense ni tan sols dir hola ni donar-me temps a ser conscient que ja la tenia davant meu; he quedat perplexa! No només s'enrecordava, sinó que a més li ha donat la suficient importància com per no posposar-ho!
Aquest tipus de coses són les que et fan sentir immensament orgullosa de ser la mare de la teva filla.
Aquesta tarda, però, quan l'he anat a buscar, m'ha vist i "ipso facto" m'ha demanat perdó! Sense ni tan sols dir hola ni donar-me temps a ser conscient que ja la tenia davant meu; he quedat perplexa! No només s'enrecordava, sinó que a més li ha donat la suficient importància com per no posposar-ho!
Aquest tipus de coses són les que et fan sentir immensament orgullosa de ser la mare de la teva filla.
dissabte, de febrer 21
Mama em compres una cosa?
Una cosa, tant és el que sigui, la Queralt sempre vol que compri això i allò i més i més, i m'ho demana constantment, i a casa ja té de tot i no sap ni on ho té i no fa servir ni una tercera part del que té.
Tot i que hi ha vegades que em demana coses que són interessants i que sé que li fan il·lusió de veritat, com ara un guixos blancs, ja que només en té de colors, o unes xapes del High School Musical, i en aquests casos li dic que quan porti per exemple 5 gomets verds en el calendari de comportament que tenim, s'ho podrà comprar amb els seus diners o ja li ho compraré jo en funció del que sigui.
dimarts, de febrer 17
El google
Ahir la Queralt volia jugar a uns jocs de "monstres" a l'ordinador, jo li vaig confessar que no sabia com ho havia de fer per trobar-ne i ella em va etzibar: "molt fàcil mama, has d'anar al google i posar: jocs de monstres"!
dilluns, de febrer 16
Un e-mail
El Departament d'Educació de la Generalitat va enviar una carta a la Queralt informant-la que l'havien donat d'alta al portal 365, i li van donar un e-mail propi amb una contrasenya, ella estava emocionadíssima! Va voler de seguida estrenar-ho enviant un e-mail, i estava ben enfeinada intentant memoritzar la contrasenya!
diumenge, de febrer 15
Les canes
No tinc gaire clar com pot la Queralt tenir present què són les canes, però la veritat és que un dia, anant per el carrer, imagino que ella, com sempre, observava molt atentament tot el que tenia al seu voltant i va sentenciar: " en els cabells grocs no es veuen les canes"
Una nena molt cívica
Realment em va sorprendre molt quan, anant pel carrer, la Queralt es va aturar de cop i va dir: "mira què hi ha al terra!" Era una part d'una xuxeria, i jo, pensant que la seva intenció era menjar-se-la li vaig dir que no ho fes, per raons obvies, i es va quedar aturada, no sé ben bé si pensava o què feia, fins que vaig entendre que el que volia ella era recollir-ho per tirar-ho a les escombraries! I així ho va fer, va recollir "aquella cosa", i la va llençar al que en aquells moments teníem més a prop, un contenidor, a més a més, ella va mirar que fos el que li corresponia, en aquell cas, el rebuig! Això, però, s'entén ,perquè moments abans m'havia explicat que al col·legi estaven estudiant el reciclatge, això deixa ben clar la influència del que aprenen a escola!
dimecres, de febrer 11
El romanticisme vist per la meva filla
Explicant-me una de les moltes batalletes que tenen al col·legi ella i les seves amigues, la Queralt m'ha relatat que avui n'hi havia unes que es barallaven i ella els deia que no es barallessin i que no havia de manar només una...
Jo li he dit "que mona que ets Queralt"
"perquè? " m'ha qüestionat ella,
"doncs perquè has fet això, de dir a les teves amigues que no es barallessin ..."
"no siguis romàntica" m'ha demanat ella!
Jo li he dit "que mona que ets Queralt"
"perquè? " m'ha qüestionat ella,
"doncs perquè has fet això, de dir a les teves amigues que no es barallessin ..."
"no siguis romàntica" m'ha demanat ella!
dimarts, de febrer 10
Els Simpson
Aquest matí la Queralt estava menjant unes galetes Simpson de xocolata, ja que, em va deixar clar un dia que li encantaven, i mira, de tant en tant m'agrada comprar-li algun d'aquests capritxets ...
Bé, com deia, la Queralt estava menjant aquestes galetes i ha comentat molt naturalment que "aquestes galetes no tenen gust a Simpson"
Jo m'he quedat gairebé esglaiada! Quin susto! Amb gust a Simpson! T'imagines?I li he preguntat ben curiosa que "quin és el gust dels Simpson si es pot saber", "gust a Simpson" m'ha respost ella com si jo fos beneita! I això que a casa meva no hem mirat mai els Simpson!
Bé, com deia, la Queralt estava menjant aquestes galetes i ha comentat molt naturalment que "aquestes galetes no tenen gust a Simpson"
Jo m'he quedat gairebé esglaiada! Quin susto! Amb gust a Simpson! T'imagines?I li he preguntat ben curiosa que "quin és el gust dels Simpson si es pot saber", "gust a Simpson" m'ha respost ella com si jo fos beneita! I això que a casa meva no hem mirat mai els Simpson!
dilluns, de febrer 9
Els nens i les nenes
La Queralt em va exposar un dia, tota cofoia, que els nens tenen més força i les nenes són més intel·ligents! I que consti que jo no li ho vaig dir!
dijous, de febrer 5
S.O.S.
Avui la Queralt anava d'excursió al teatre municipal de Girona, m'ha dit que es pensava que havia d'anar amb xandall però no ho sabia segur, i a l'agenda no ho tenia apuntat, sort en tinc dels telèfons de les altres mares a qui he pogut trucar per preguntar!
dilluns, de febrer 2
Imaginem
Vaig reconèixer a la Queralt que ara jo no tenia imaginació, però que quan era petita si que en tenia, i molta! Però es clar, no la vaig potenciar i se'm va quedar estancada, i li vaig demanar si ella m'ajudaria a recuperar-la, però en aquell moment, no vaig obtenir resposta (per variar, vaig pensar que no m'havia escoltat)
Però, de sobte em va proposar: "Imagina't que estàs al mercat.....què hi veus?"
I jo vaig respondre, sense entendre molt bé a què venia allò, que hi veia el que tothom normalment veu al mercat, fins que al cap d'unes quantes preguntes vaig exclamar: "Ah! Això ho estàs fent per ajudar-me a recuperar la imaginació?"
- "síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!"
De totes maneres, vam encetar (també per variar) una petita discussió perquè quan jo deixava volar la meva imaginació ella deia que no, que allò no, i en canvi quan detallava la realitat em deia que sí, i al cap de diversos intents de fer-li entendre, vaig arribar a la conclusió que potser no sap exactament què és la imaginació.
Però, de sobte em va proposar: "Imagina't que estàs al mercat.....què hi veus?"
I jo vaig respondre, sense entendre molt bé a què venia allò, que hi veia el que tothom normalment veu al mercat, fins que al cap d'unes quantes preguntes vaig exclamar: "Ah! Això ho estàs fent per ajudar-me a recuperar la imaginació?"
- "síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!"
De totes maneres, vam encetar (també per variar) una petita discussió perquè quan jo deixava volar la meva imaginació ella deia que no, que allò no, i en canvi quan detallava la realitat em deia que sí, i al cap de diversos intents de fer-li entendre, vaig arribar a la conclusió que potser no sap exactament què és la imaginació.
El cangur
El diumenge la Queralt i jo vam estar parlant de la paraula "cangur" no sé com hi vam anar a parar ni què discutiem però ella em va diferenciar un "cangur" d'una "canguro" detallant que el primer és l'animal i la segona la persona que cuida els nens!
diumenge, de febrer 1
La tendra abraçada
Fa poc la Queralt es va posar molt i molt nerviosa, no recordo molt bé perquè, ja que s'hi posa sovint (bé, jo també!) però aquest dia ho estava exageradament, ja no només somicava i es queixava, sinó que plorava i cridava! Jo, com que vaig veure que cap raonament, per molt dòcil que fos, no funcionava, i m'estava començant a posar jo també molt nerviosa, vaig córrer a fer-li una ABRAÇADA enorme i carinyosa, i la Queralt va callar de cop, es va calmar i va respondre a l'abraçada abraçant-me ella també durant una bona estona.
Potser podriem aplicar la dita de : "una imatge val més que mil paraules"-->"un gest val més que mil paraules"
Potser podriem aplicar la dita de : "una imatge val més que mil paraules"-->"un gest val més que mil paraules"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)