La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits.
És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dimarts, de febrer 24
Santa innocència
Anàvem pel carrer, ella xerrant, i jo escoltant, ha dirigit el braç amb la mà oberta senyalant a una persona, i m'ha explicat que ho feia així perquè senyalar amb el dit està malament.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Marieta, on ets!!!?? Et trobo a faltar a tu i a la teva filla amb les vostres històries diàries! Petonets
1 comentari:
Marieta, on ets!!!?? Et trobo a faltar a tu i a la teva filla amb les vostres històries diàries! Petonets
Publica un comentari a l'entrada