diumenge, de maig 31

Els girasols

Fa un parell de setmanes, vam comprar en un mercat ecològic, entre altres productes, dos girasols sense flor - i és que són la meva planta preferida! I ara a la Queralt, vés per on, també li agraden molt - i vam decidir que un seria el meu i l'altre el seu, i cada una s'encarregaria de cuidar-lo, tot i que cal dir que, evidentment, quan ella rega el seu també rega el meu i viceversa!
La Queralt un dia em va dir: "Mama, el meu està creixent més que el teu" i jo que li pregunto: "I com ho saps quin és el teu i quin és el meu? "
"Perquè el meu té el test negre i el teu marró!" Què faria jo sense la seva lògica? Sense ella?

divendres, de maig 29

I més futbol...no, no! Futbol no! Barça!

La Queralt va demanar-li a la mami (àvia materna) que li comprés una bandera del Barça!
I a mi, ahir, mentre estàvem tranquil·lament descansant a la nostra terrassa em va dir: "Si tinguéssim una bandera del Barça la podríem penjar aquí!"
La meva mare em va xivar el que la Queralt li havia dit: "Em vull quedar a viure aquí (referint-se a casa als avis) i així no em barallaré amb la mama!"

dimecres, de maig 27

Com una "iaia" xafardera

La Queralt a vegades, es posa a parlar amb qui sigui del que sigui, però sovint explica la seva vida, que resulta que és la meva!
Sort que a mi ja no em fa vergonya...ja que més d'una persona em confessa la conversa que ha mantingut amb ella, en la qual hi surto!

La Queralt es fa gran...

Ara la Queralt diu que a les tardes m'esperarà just a la porta del pati del col·legi, com algunes nenes grans, de fet algun dia no he arribat ni a la porta que ja la veig que ve corrents cap a mi!
De fet, els matins, la deixo just uns metres abans, i m'espero fins que veig com entra... la meva nena es fa gran...

La mami

- "De gran vull ser com la mami! Una artista!" - diu la Queralt contemplant els recordatoris que ha fet inspirant-se amb la meva mare...

De futbol...

- "Mama, demà voldré veure el futbol eh?" em deixa clar la Queralt, que sap que aquest dimecres no anirà amb el papa (amb qui acostuma a veure els partits) i coneixedora del nul interès que m'inspira a mi.

dijous, de maig 21

Els núvols

-"Mira quants núvols mama!" M'agradaria menjar-mel's!Jo els he probat eh? I són molt bons!"

Les mallorquines esperades

Feia dies que la Queralt em demanava de comprar unes mallorquines, i com cada any les vaig encarregar a un amic; ella cada dia que passava me les reclamava i quan per fi les vam tenir (un dimarts) em va demanar de posar-les a la motxilla perquè el dia següent era dimecres i no només tocava xandall sinó anar a casa al seu pare, i per tant les volia per posar-se-les el dijous!
Quina gran il·lusió per una coseta tan senzilla!

dimecres, de maig 20

Tenir lògica o no tenir

La cangur s'havia deixat el mòbil, jo, una mica espessa, li vaig dir que per qualsevol cosa anés a veure els veïns que potser no tenien el meu telèfon però com que tenim amics en comú, li podrien aconseguir, i la Queralt, atenta a la conversa diu: "D'acord mama, apunta el teu mòbil en un paper!"
Ens vam quedar les dues amb cara de pasta de moniato!! Com és que no se'ns havia ocorregut?

No malgastem!

- "Queralt, dona'm un full que farem un altre quadre dels pipis que aquest s'ha acabat"
- "I perquè no girem el que ja tenim així no malgastem paper?"

dijous, de maig 14

La mort

La Queralt l'altre dia em va parlar del Titànic (el seu tiet és un apassionat desenfrenat de la història del Titànic) estava preocupada perquè deia que havia passat de veritat i que havia mort molta gent; a mi, molt cansada d'escoltar per part del meu germà dia si dia també la tragèdia del Titànic, no se'm va ocórrer res més que explicar-li que "El niño del pijama de rayas" que havíem vist feia poc, també havia passat de veritat i que hi havien mort moltes més persones; ella va començar a fer-me preguntes com ara: "Però això ara no passa oi mama?" "Malauradament si, però en altres països" va ser la meva resposta "I com és que no ho veiem?" "I com és que passa això mama?" Una infinitat de preguntes en diferents moments del dia, que em deixen entreveure que ella hi va donant voltes.
A més a més, aquests dies al cotxe li poso als Beatles, i també no se'm va ocórrer res més que fer-li un petit resum de la seva història (breu i incomplert per cert!) i va estar llarga estona (i també diversos dies), preguntant-me com havien mort els que ja estaven morts i perquè i quan i ... i ...

dimarts, de maig 12

El futbol

Jo, que sóc antifutbol i que no hi entenc ni un borrall i no sé ni el nom de cap dels jugadors, tinc una filla culé! I em va resultar increïble quan el dia aquell que es jugava no sé quin partit i que es veu que va anar tan bé, ella em va estar preguntant el dia següent (perquè havia estat a casa al pare) "Mama, has mirat el partit? Has vist en Mesi? (i no sé quin jugador més em deia!)

Desvergonyida

A la sortida del col·legi, ens hem trobat a una amiga de la Queralt que anava amb la seva mare i la seva germana, ens hem fet les oportunes salutacions i la Queralt va i diu: "Puc venir a jugar a casa teva?" Bé, i com fas en aquestes situacions he dit: "Un dia que ens vagi bé a totes ja ens trucarem i ens posarem d'acord i que vingui ella també a casa!" Com que la Queralt ha insistit tant, la mare ha proposat que hi anés avui i jo, morta de la vergonya ho he consentit! I a sobre quan l'he anat a recollir no volia marxar i li ha preguntat si podia tornar a venir el dijous!

A punt de sortir al carrer amb sabatilles

Just quan estava a punt de tancar la porta de casa amb clau, m'he mirat a la Queralt que estava a punt de baixar les escales i ... anava amb les sabatilles posades! Un cop canviada m'ha dit: "Sort mama eh que ho has vist!"

dijous, de maig 7

Quan estàvem a punt d'arribar a casa, la Queralt ha canviat bastant ràpidament d'humor, de cop s'ha posat a queixar i a ploriquejar per tot, sense que vingués a to, m'he aturat, m'he posat a la seva alçada i li he preguntat què li havia passat al col·legi, la seva primera reacció ha sigut negar-ho, però acte seguit m'ha reconegut que si, que avui ha tingut molta enveja de totes les nenes i nens de la seva classe perquè ella era la única que anava en màniga llarga i havia passat molta calor!
Més tard, un cop ja a casa, m'ha repetit que tenia molta enveja d'una nena de la seva classe perquè tenia molts vestits d'estiu i molt frescos i que ella no en tenia cap; hem anat les dues al seu armari a fer un repàs, i d'un vestit que li vaig comprar no fa gaire i que és d'estiu m'ha dit: "si que m'agrada i si que és d'estiu, però no és fresc!" Ara em falta esbrinar què significa "fresc" i és que quan li vaig comprar aquest vestit, em vaig assegurar que li agradava, ja que sinó tenim problemes....

Quan sigui gran...

"No vull ser sexy perquè m'agraden les coses de nens, com els cotxes, els ferraris..."
"Vull un gos petit, perquè no l'has de portar tant a passejar, ni donar tant de menjar..."
"No vull ser com tu: portar piercings, ulleres..."
"Potser quan sigui gran canviaré d'opinió, però és igual!"

Els casals

Falta poc per l'estiu = vacances escolars --> I ara ... què?
1. Deixo de treballar?
2. Em faig monitora del casal on anirà la meva filla?
3. Em busco una feina, l'horari de la qual concordi exactament amb el dels casals? Marxo a l'estranger a fer un horari europeu doncs? ( I jo, sóc de les que no em puc queixar!)
La Queralt m'ha dit que no vol anar al casal de l'any passat, un casal súper car, amb multiactivitats, en una casa a l'aire lliure amb piscina i monitores i monitors amb vocació, on hi coincidia inclús amb nenes de la seva classe! Tot pensat perquè gaudís de les seves vacances escolars al màxim sense adonar-se que la seva mare no hi era present!
La Queralt m'ha dit, igual que l'any passat, que no vol anar a cap casal! No! Si jo també voldria que no hi anés! Costen tots dos ulls de la cara! (perquè no en tenim més!) I abans no et decideixes per un, barrines i barrines si li convindrà aquest o si s'ho passarà malament a l'altre, i preguntes i t'informes i procures estar ben assessorada!
Els casals municipals, que se suposen són els més econòmics, no et permeten pagar per quinzenes i tenint en compte la situació actual:
. any 2009
. un % molt elevat de mares i pares separats
. règims de visites quinzenals
--> L'AJUNTAMENT DE GIRONA NO OFEREIX CASALS PER QUINZENES! HAS DE PAGAR TOT EL MES! I...
. Guarderia de matins: PAGA UN PLUS
. Guarderia de tardes: PAGA UN PLUS
. Dinar: PAGA UN PLUS
i sort que no ens fan pagar quaderns o llibres d'estiu!
Però els casals privats ofereixen un preus exhorbitants!
CONCLUSIÓ: ACABAREM ODIANT LES VACANCES, ACABAREM ODIANT ELS ESTIUS !!!

El castellà

Fa dies la Queralt vol que parlem en castellà (temps enrera també havia tingut aquesta afició) i fa gràcia quan diu paraules com : cuton (referint-se al cotó!) entre moltes altres, es clar!

La cursa

- "Mama, quan és la cursa?"
- "Aquest diumenge"
- "Doncs ara la practicaré amb tu!"
És a dir, la Queralt, aquest matí pensava que fent una cursa de qui es vestia més ràpid (a vegades ho fem) practicaria per la cursa de córrer de diumenge!

dimarts, de maig 5

Llegint els seus e-mails, la Queralt n'ha vist un de la seva àvia (materna) que deia : "Queralt, la teva mare em va dir que t'agradava molt rebre fotos................. per això t'envio aquesta"
- "Que mona!" - ha exclamat
- "Qui?" - he preguntat
- "Tu mama!"

La xocolata

"Mama, compra'm galetes de xocolata que fa temps que no me'n compres i que no menjo xocolata!"
M'ha demanat diverses vegades la Queralt aquesta tarda, i jo, mentre ella estava a dansa, he aprofitat per fer la compra setmanal i li he comprat unes galetes ecològiques de xocolata de diferents tipus per anar combinant els esmorzars i els berenars, i com que se m'ha escapat comentar-li de tornada cap a casa, m'ha insistit en poder menjar-ne fins que he acabat prometent-li que si s'acabava tot el sopar li deixaria menjar una galeta.
Quan he arribat a la nit, m'he quedat al·lucinada ja que la canguro m'ha explicat quantes galetes de xocolata li havia deixat menjar tal i com jo li havia promès a la Queralt! Com se'n recordava! Jo a la canguro no li havia dit res!
Serà que té aquesta addicció de la que es parla?

Pregunta divertida!

"Mama, Londres és un planeta o un país?"

dilluns, de maig 4

L'actitud es pot canviar

Fa pocs mesos, a l'agenda de la Queralt hi havia una nota d'una professora en la qual hi deixava palès el mal comportament d'ella en una classe determinada, i m'imagino que això li debia impactar ja que gràcies a una altra nota de la mateixa professora, he conegut el gran canvi que ha realitzat, i l'alegria que això ha provocat a la senyoreta.
No em vaig poder estar d'abraçar durant llarga estona a la Queralt recitant-li un llarg repertori d'elogis!

El pudor

Un dia del mes passat en què vam tenir actuació castellera, la Queralt va negar-se rotundament a posar-se els pantalons blancs en un lloc que no fos el lavabo del bar a on vam acabar anant finalment, no va voler provar-ho ni darrera cap cotxe ni amagades en cap portal, jo vaig posar-me dels nervis ja que l'actuació estava a punt de començar i ella no acceptava cap proposta alternativa, i no va ser fins després que vaig donar-me compte que segurament la Queralt està desenvolupant el sentiment del pudor, ja que cada vegada té manifestacions més freqüents d'aquest estil. I evidentment la vull respectar i ajudar.

Quina pena...

Ahir al vespre, fent el petó de bona nit a la Queralt, em va confessar tristament: "Quan em separo del papa o de la mama em fa pena..." (Acabava d'arribar de passar el cap de setmana amb el seu pare.)