Just quan estava a punt de tancar la porta de casa amb clau, m'he mirat a la Queralt que estava a punt de baixar les escales i ... anava amb les sabatilles posades! Un cop canviada m'ha dit: "Sort mama eh que ho has vist!"
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada