La Queralt va demanar-li a la mami (àvia materna) que li comprés una bandera del Barça!
I a mi, ahir, mentre estàvem tranquil·lament descansant a la nostra terrassa em va dir: "Si tinguéssim una bandera del Barça la podríem penjar aquí!"
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada