dilluns, d’octubre 11

"El club dels animals"

Últimament la Queralt m'explica que al col·legi fan "clubs" diversos, molts amb influències clarament televisives, però per sort l'altre dia em va explicar que havien creat juntament amb una amiga "el club dels animals", es veu que al principi es van atabalar perquè tothom volia formar-ne part, i elles el que van fer va ser assignar a cada nen o nena la tasca de vigilar que no hi hagués ningú al pati que matés a cap animal, que és l'objecte del club, salvar als animals. Un cop a casa, es va dedicar a fer cartellets amb papers i pintant amb colors frases com: "Injustícia, no mateu als animals" i dibuixan-t'hi animals, molt bonics, per cert. Em va dir que els repartirien. La decepció, però, va corprendre-les ràpidament, ja que ben trista em va dir que els nens i nenes els esparracaven els papers, jo la vaig intentar consolar que era normal, que a moltes persones això no els interessava, però amb què una persona hi parés atenció n'hi havia prou, i que sempre hi hauria algú que trobaria el paper al terra o estripat i ho llegiria i en faria cas.

dissabte, d’octubre 2

Ahir jo estava clavant un clau per penjar un quadre i la Queralt de cop diu:
-"Estàs fent la posició del caganer!"
El dimarts passat, a quarts de 6, em van haver de trucar de l'escola per dir-me que la Queralt encara era allà, i jo, tota trasbalsada, vaig sortir del curs que estava fent i la vaig anar a recollir.
I és que vam tenir un problema de logística amb la mare, donat que aquell dimarts no li vam recordar si la podia anar a buscar com cada dimarts.
Un cop ja estava amb la Queralt em va explicar que a una nena de la seva classe també li havia passat, que també la van anar a recollir un dia molt més tard de l'hora. (Suposo que ho explicava no només per sentir que no era la única nena del món a la qual es deixaven sinó també per tranquil·litzar-me que no era la única mare a qui li passava).
L'altre dia la Queralt em va demanar de dormir amb mi i com que jo hi anava més tard em va dir que vigilés perquè hi havia una cosa.
A sobre al coixí hi vaig trobar una nota molt tendra que més o menys deia així: "Mama, he tret el pijama de sota el coixí i l'he tornat a plegar, espero haver-ho fet bé. Paraules d'amor"
- "Amb quants anys puc tenir una tarjeta?" d'una entitat bancària, es referia ella.

El cotxe "piju"

El nostre cotxe s'està morint, el mecànic molt amablement em va recomenar que me'n comprés un, i això li ho vaig dir a la Queralt comentant-l'hi que seria un cotxe de segona mà molt senzill.
-"Sí, que no tingui "pijades" eh?"- va afegir ella.