El dimarts passat, a quarts de 6, em van haver de trucar de l'escola per dir-me que la Queralt encara era allà, i jo, tota trasbalsada, vaig sortir del curs que estava fent i la vaig anar a recollir.

I és que vam tenir un problema de logística amb la mare, donat que aquell dimarts no li vam recordar si la podia anar a buscar com cada dimarts.

Un cop ja estava amb la Queralt em va explicar que a una nena de la seva classe també li havia passat, que també la van anar a recollir un dia molt més tard de l'hora. (Suposo que ho explicava no només per sentir que no era la única nena del món a la qual es deixaven sinó també per tranquil·litzar-me que no era la única mare a qui li passava).