Ja no recordava el que és arribar a les tantes de la nit a casa, haver de donar voltes per trobar un pàrquing, sempre trobar-los lluny d'on voldríem, amb més d'una bossa o paquet per treure del cotxe i carregar-los, i amb una Queralt adormida, sovint malhumorada (lògicament, tenint en compte les hores!) per haver-se de despertar i anar a peu durant uns minuts, que en aquests moments poden ser eterns, fins al llit; ens hem acostumat molt bé durant el mig any que hem pogut pagar-nos un pàrquing, des del qual podíem pujar amb ascensor a la planta on hi havia el nostre pis!
I el dimarts passat, tornant a les 10 de la nit d'assaig de Marrecs, ho vam reviure les dues, la Queralt m'anava dient tot caminant de tort que no es volia posar ni el pijama, que s'estiraria directament al llit! Pobreta! I sort en tenim ara que al començar jo més tard al matí ella es pot llevar més tard, sinó també serien criminals els despertars! (com ho éren la temporada passada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada