La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits.
És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dimarts, de desembre 25
La Queralt portava dues immenses taques als pantalons i li vaig preguntar si era oli: "És aigua mama! No he begut pas oli! He begut aigua!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada