-"Mama, diga'm d'aquestes monedes que tinc al moneder quan són dos euros que em vull cromar els cromos (de no sé què!)"
I jo, li agafo totes les monedes que sumades fan dos euros.
-"Ostres! Em quedaré sense res! Em tornaran canvi, no?"
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada