Dijous dia 2 de juliol, gairebé les deu del vespre, la plaça St. Domènech bull animada per unes gralles dansaires, els balls callen i la xera s'atura per deixar pas al silenci, comença l'actuació castellera. Tot va molt bé fins que la tremolor guanya la força i no tenim temps de descarregar el castell, la Queralt era a dalt i ha caigut, és la primera vegada que cau, jo, potser una mica inconscient, resto tranquil·la, els encarregats la van a buscar, m'espero per no augmentar el plor ni interferir en la tasca dels experts, sé que està bé i quan ho considero oportú, l'abraço.
El dia següent l'escena és explicada una vegada i una altra, alguna versió és més extensa, una altra menys detallada, i al final d'una d'aquestes converses la Queralt exclama: "Va, paro de parlar d'això perquè sinó encara em farà més mal"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada